XXXII Cursa Popular del Carrer Nou

El diumenge va ser la cursa del Carrer Nou a Girona.
Era la meva primera participació ja que tampoc fa tant de temps que corro i l'any passat em coincidia amb una cursa de Copa Girona d'Orientació a la Cellera de Ter.

Tinguent en compte que la cursa no era del tot planera, em vaig agafar com a objectiu baixar dels 42 minuts. A la cursa de l'abril d'Esports Parra vaig fer un temps de 42:49 min i la meva intenció era baixar aquest temps perque ara estic més ben preparat que llavors.

Tot va començar com sempre. El ritme de sortida no massa explosiu perque em costa molt arrencar. Mica en mica i passat el km 2 em vaig trobar més comode i vaig poder pujar mica en mica.

Tot anava força bé i en cap moment em vaig trobar super cansat. Fer la pujada de la catedral va ser l'ho més dur de la prova i em va costar força no parar de correr i posar-me a caminar ràpid. Segurament si ho hagués fet, no hagués perdut gens de temps perquè el ritme era molt baix.

Llavors ja va venir la baixada de darrera la muralla, per enfilar els dos últims kms de la prova.

Al final i després d'atrapar a un amic, ens vam motivar els dos i vam fer un sprint final per poder baixar dels 40 minuts. Ho vam aconseguir. Jo vaig fer un temps de 39'31''.

Ja tinc ganes que arribi una altre cursa i intentar aquest resultat.

Des de la primera cursa a l'abril del 2009; ara fa un any i mig, he aconseguit baixar 7 minuts el meu temps.

Una gran millora.

2a Cursa dels Volcans

Diumenge vaig anar a la segona Cursa dels Volcans d'Olot. L'any passat en tenia moltes ganes fins i tot vaig estar a punt d'apuntar-me però una lesió en un dit del peu m'ho va impedir.

Estic molt content amb el resultat obtingut. Aquesta, juntament amb la Sant Silvestre de Girona del desembre passat han sigut les dues millors curses que he fet.

Ahir eren 13,100 km amb un desnivell de 382 m positius i els mateixos negatius ja que la cursa era circular amb sortida i arribada en el mateix punt.

Les sensacions a la sortida no eren massa bones i tot i anar a un ritme baix em costava seguir als meus companys. No obstant, a partir del segon km em vaig anar trobant comode i vaig anar pujant el ritme. La pujada al primer volcà era la més suau i la vaig fer corrent tota l'estona, a la segona ja hi va haver algun moment en que vaig caminar a un ritme molt alt i al tercer volcà igual. Quan vaig arribar al quart anavem uns quants amb fila india també caminant, però vaig veure un punt de la pujada on podia avançar als que tenia davant i així ho vaig fer. Vaig arribar a contactar amb un grupet que tenia davant i des d'aquí dalt fins a la meta on encara em vaig atrevir a fer un últim esprint de 60 m per avançar a un rival.

Sensacions i resultat bonissims. 29é classificat d'un total de 265 corredors. Amb un temps de 1:05:26 i amb un ritme de 5 minuts per km.

Viatges d'estiu

Impresionant segona quinzena d'agost.

Al final vaig mig improvisar i m'han sortit dos viatges intensos i xulos.

El dia 14 marxava cap als Dolomitas de Brenta, a la zona del Trentino italià. Era un viatge organitzat per una agència que opera per internet. És una agència de Madrid que realitza viatges de trekkings i senderisme per tot Europa.

Quan vaig veure el fullet informatiu em va cridar l'atenció aquesta sortida que feien per Itàlia. Eren 9 dies en un hotel d'un poblet italià al costat de Madonna di Campiglio des d'on cada dia fariem diferents excursions. Vam fer set excursions amb desnivells importants on vam poder veure glasseres, molts llacs, valls...

Un cop arribat a casa el diumenge 22 a la nit, només vaig tenir temps per dormir 5 hores i marxar cap a la Vall d'Aran a fer el recorregut del Carros de Foc al PN d'Aigües Tortes.

Diuen que el millor és fer aquest recorreut amb 4 o 5 dies, però nosaltres teniem problemes de calendari i el vam acabar fent amb 3 dies. Un primer dia molt apretat amb moltissim desnivell acumulat i 11 hores de camí, però vam arribar al refugi de Colomina.

Tot i que van ser dos viatges caminant per mig de muntanyes, van ser molt diferents un de l'altre. Sobretot perque els paissatges d'Itàlia no tenen res a veure amb els de Catalunya. Em quedo amb moments dels dos viatges, però no sabria triar quin dels dos ha sigut millor.

Una autèntica passada i a veure si l'any que ve o quan torni a tenir vacances les puc aprofitar tant bé com aquest any.

OLLA DE NÚRIA

Jo pujant cap algun cim.

Pic del Puigmal 2910 m

El dia més esperat va ser diumenge passat 18-7-10. L'esperava amb nervis, amb una mica de por per no estar prou preparat per fer una cursa d'aquestes condicions. Cal tenir en compte que són 21 km amb un desnivell acumulat de 4000 m. I amb el 70 % de la prova per sobre dels 2700 m.

Va tornar a ser un cap de setmana una mica xungo. Acabava de treballar en torn de nit el dissabte al matí a les 6 i per poder dormir la nit següent i anar cap a Núria amb unes miques de condicions, vaig decidir no dormir fins dissabte tarda i nit. Així que a les 8 del vespre me n'anava a dormir. Em vaig despertar forces vegades pensant que no podria acabar la cursa, que potser hi hauria algun d'aquests cims en el que patiria vértic i em faria enrera... no sé masses nervis i preocupacions.

Però va arribar diumenge a les 7 del matí i agafava el cremallera a Ribes de Freser direcció a Núria.

Va començar la prova a les 9:15 i vam enfilar el cim de l'Ortigà... deu ni do quina pujada. Una cua interminable de participants pujant amunt. No sé els primers però de tota la gent a qui jo vaig veure pujar, no vaig veure a ningú que corrigués. Era totalment impossible.

Però l'ho millor de tot, tot i que només acabava de començar la prova va ser arribar a dalt al Puigmal. Veure que arribava allà dalt amb un Puigmal ple de gent, animant sense parar i tantes banderes catalanes em va emocionar. Em va faltar molt poc per posar-me a plorar; ves quina vestiesa però va ser realment al.lucinant.

La prova anava transcorreguent i amb tant de puja i baixa els km no es sumave massa ràpid.

A mitja cursa vaig baixar molt el meu ritme i va ser quan vaig notar que no estava prou preparat, tot i així i que em va anar adelantant molta gent, vaig anar aprofitant les pujades per fer un esforç i anar atrapant a algun que m'havia avançat a mi. Les baixades no són l'ho meu.

Total que al final i després d'una baixada vertigionsa vaig acabar amb 4:07 h tot un éxit per mi i a la classificació general final vaig quedar el 253 de 507 participants. Just a la meitat. Molts d'ells fora de control o abandonant.

Contentissim i tot i que diumenge pensava que no ho voldria fer mai més. Massa dura, ara ja tinc ganes que arribi el proper juliol i tornar-hi.

Cap de setmana d'orientació a Begur

Va ser el cap de setmana del 3 i 4 de juliol.

Dissabte a la tarda una cura sprint per mig els carrers de Begur, amb un petit tram de rústic al voltant del castell. Els errors en un sprint es paguen molt cars i ja només de començar vaig perdren uns 15 a per trobar la primera fita. A partir de la fita 3, com sempre vaig entrar al mapa i fins a la fita 6 tot bé, però en aquell punt va arribar l'errada generalitzada. Molts corredors vam tardar massa a trobar aquesta fita i la vam fer amb més temps del compte. Jo vaig perdre 2 minuts. Llavors fins al final va ser un no parar de correr per mig els carrers i fins arribar a la meta amb un temps de 24 minuts. Posició final 13é de 21.

La cursa del diumenge era una "llarga". La sortida i l'arribada a les carpes de Begur. Un cop més i igual que el dia anterior les dues principals cagades van ser a la fita 1 i la fita 2. A partir d'aquesta i ja amb una tirada ben llarga que em portava a tocar la platja de Pals vaig començar a recuperar temps. Un cop a la platja de Pals les fites van anar siguent més properes l'una de l'altre per poder anar tornant cap a Begur sense trams tant llargs entre fites. Posició final 20é de 31.

I el resum dels dos dies, amb la gent que vam fer les dues proves vaig quedar el 17é de 21 particpants.

Dos dies dels Pirineus a Sant Jaume de Frontanyà

Dissabte va ser el Campionat de Catalunya de mitja distància. Tot i ser de mitja distància, la cursa era prou llarga i el temps del guanyador va fregar l'hora. El meu 1:37 h. Tenint en compte que el meu nivell no és tant bo, vaig acabar prou satisfet del resultat obtingut, perque en tot moment vaig saber en quin lloc del mapa em trobava.

El fet de sortir dels primers em va permetre agafarme la cursa amb més tranquilitat i sense nervis, que quasi sempre és el meu problema més greu.

El resultat: 20é d'un total de 30 participants a la categoria H21A.

El diumenge ja va ser diferent. Va ser la cursa de llarga distància. Des de principi d'any que només fem llargues distàncies així que ja hi vinc una mica acostumat a estar entre dues i tres hores corrent per mig de boscos. Un cop més vaig acabar fent uns 14 km amb un desnivell positiu i negatiu de més de 1000m.

No va anar tant bé com la de dissabte i vaig tenir problemes en dues fites. Després de començar prou bé la cursa va arribar la ditxosa fita 4. Bona sortida de la fita 3, però al travessar un petit rierol vaig desviar la direcció i vaig marxar molt lluny de la fita. Vaig acabar buscant un camí per poderme tornar a orientar en el mapa. Llavors vaig atacar bé les fites 5 i 6, però per arribar a la fita 7 la vaig liar i l'error d'aproximació va ser bastant greu.

A partir de llavors i ja sense opcions de recuperar el temps perdut, vaig acabar prou bé la cursa fins la fita 21.

Aquest segon dia vaig quedar el 25é de 32 participants. I el resultat final després dels dos dies va ser 22é de 25.

Ara a preparar aquest cap de setmana que toca sprint i cursa llarga a Begur i Pals.

Campionat de Catalunya Ultrallarga distància a Rasos de Peguera

El passat 6 de juny va ser la cursa a Rasos de Peguera. Una cursa on el meu mapa, donat que era el campionat d'ultrallarga distància tenia un 50% + de distància que l'ho normal.

El meu problema són els nervis, no els controlo i ja surto direcció al triangle sense ubicar-me en el mapa. La fita 1, una mica difícil per tots va ser un problema per mi, però amb una llarga tirada fins a la fita 2 on vaig poder correr vaig arreglar una mica l'errada.

Però llavors la fita 3. Em vaig posar molt nerviós només de veure la tirada que tenia fins allà dalt del mapa, però tot i així vaig elegir el camí adequat. El problema és que pensant que m'havia passat un trencant a mà dreta vaig decidir recular.

A partir de llavors tot malmanet. Em vaig enganxar a un company d'equip fins a la fita 8 i llavors vaig preferir anar fins a l'avituallament líquid, agafar forces i acabar fins al final.

Ja més tranquil vaig anar fent, si, amb algun error, però no tant important com els de primera hora. Per acabar-ho de rematar, en mig d'un prat em va enganxar la pluja. Pluja intensa quan encara em quedava una bona estona de cursa.

Vaig arribar a meta al cap de 1/2 hora. Anava xop com un ànec.

S'ha de dir que la cursa va discorrer per uns llocs impresionants. Molt maco i tota l'estona per sobre dels 1500 m. Vaig acabar fent un desnivell postiu de més de 1000 m i amb un total de 15,5 km.

Classificació final: 26é classificat de 35 participants.

Campionat de Catalunya de Relleus a Vallgorguina

Dolenta, molt dolenta la meva participació en aquest campionat. No n'hi ha prou amb això, que a més de ser una mala cursa per mi, vaig provocar que els meus companys d'equip acabessin tardissim els seus relleus.

Una cursa on vaig marcar un temps de 1 hora i 31 minuts i on en condicions normals i sense comentre errors tant grans hauria pogut fer-la amb 1 hora. Vaig tenir tres enganxades fortes a la fita 2 (molt mal començament), fita 6 i també a la fita 12 quan ja tot començava a anar bé. Però la més forta de totes va ser a la fita 7. Van ser més de 23 minuts interminables per acabar trobant-la. Això m'ha de fer replantejar, si no és millor parar-me 5 minuts, centrar-me, trobar la meva ubicació en el mapa i tornar a atcar la fita.

Ara un cop torno a mirar el mapa me n'adono que no era tant difícil com a mi em va semblar però segurament els nervis de la cursa et juguen males passades.

Diumenge que ve toca una altre cursa. Aquest cop torna la Copa Catalana i he de començar a recuperar posicions a la classificació general. Caldrà veure si en soc capaç.

Cap a Peguera amb ganes!!!!!

XXI Marxa popular de Sant Gregori

De bon matí ha sonat el despertador per anar cap a Sant Gregori.

Avui hi havia orientació a Calella de la Costa però em feia molta mandra aixecar-me aviat i haver de fer tants km per anar a una cursa d'orientació que no puntuava ni per copa catalana ni per copa Girona.

Un molt bon recorregut a St. Gregori. Han sigut 12'300 km per mig de boscos, corriols, camps i amb força desnivell. En total un desnivell positiu de 204 m i negatiu també de 204. Per acabar fent un temps de 59 minuts i 59 segons.

He tingut molt bones sensacions i espero anar millorant a cada cursa que vagi.

Entrenament de relleus a Llers

Vaig ser el primer rellevista i no sé si la sortida amb massa em benficia o em perjudica. Com sempre i no sense massa raó surto nerviós. Moltes vegades no veig el triangle i d'altres no engego el garmin per comprobar el temps que faig i els km. Aquest cop igual, em vaig liar i em vaig embolicar més del compte per arribar a la primera fita.

Un cop passada la segona fita ja em vaig concentrar més i vaig anar fent fites sense problemes, però com sempre el temps perdut és difícil de recuperar.

Des d'aquí he de felicitar al club Aligots, al que jo pertanyo per la gran preparació d'aquest entreno. Ben igual que si fos una cursa, amb fites de veritat i amb tarjes de control per marcar-les.

Ara cal esperar la cursa de veritat. El dia 30 de maig en el campionat de Catalunya de Relleus.

I ROGAINE TIERRANTONA

Això de les rogaines té alguna cosa especial que tot i la seva duresa en quan a resistència física, ens té ben enganxats.

Aquest mes de maig haviem d'anar a la de la Vall de Núria, però es veu que aquest mes és el mes que la perdiu blanca cria i es va haver de suspendre la cursa.

No obstant busacant per internet vam trobar-ne una altra a la provincia de Huesca; si, una mica lluny a uns 400 km de casa, però com que hi ha ganes de correr i de passar-ho bé, ens hi vam apuntar.

Ara estem més entrenats i aguantem molt més bé les 6 hores de cursa. Vam planificar una ruta de sortida cap a la zona més fàcil del mapa; zona amb camps de conreu i bastant planera per llavors al cap d'un ahora començar a enfilar muntanya amunt per fer les fites més díficils.

Aquest cop ho teniem tot bastant ben previst i vam acabar la cursa tornant cap a la zona de conreus. L'obstacle principal era un riu o rierol que passava pel mig de la zona i haviem de buscar el lloc per on creuar-lo sense haver-nos de mullar massa.

Al final i a l'espera del resultat va anar molt bé. No vam exaurir les 6 hores de cursa i vam acabar amb 5:45 h i un total de 35 km a les nostres cames per acabar sumant 330 punts que encara no sabem a quina posició ens van portar.

El més que ve una altre, però ja del campionat de Catalunya.

Cursa d'Orientació a Hostalric

Segona prova puntuable per la Copa Girona.

Ha sigut una cursa molt física i poc técnica. Tirades força llargues i amb molts de cams, recs i rierols per creuar. El pes del fang a les sabates es sumava a les sabates i mitjons ben molls.

Avui l'enganxada ha arribat ben aviat, portava 7 o 8 minuts i m'he encallat fort a la fita 2. Per dir-ho clarament, he arribat fins a 5 metres de la fita però en pensar que no era en aquell lloc he començat a voltar amunt i avall fins a pedre un total de 6 o 7 minuts en aquell lloc.

La resta de la cursa... les cagades normals, amb alguna enganxada mínima en alguna fita més, però res extraordinari.

La nota més trista de la jornada, i per suposat la més important ha sigut la mort d'un home que participava a la cursa. Sembla ser que a mitja cursa l'hi ha agafat un atac de cor i no han pogut fer res per ell.

Ara ja és tard, però tenint en compte que voltem per zones que no estan poblades i per on no veus a ningú més que altres participants a la prova, seria convenient l'obligació de portar telefon mòbil a sobre.

Descansi amb pau.

Estella - Los Arcos 22'030 km i fi del camí

D'això ja en fa un dia. Va ser ahir dijous que vaig fer la meva última etapa d'aquest camino.

La tarda del dimecres vaig aprofitar per descansar a la població d'Estella, que per cert és prou maca i vam poder passejar, només una mica, pels seus carrers i places.

Al matí de dijous ja vam sortir ben aviat cap a Los Arcos. Em vaig agafar l'etapa amb molta tranquilitat i sense presses. Només eren 22 km i sabia que anant tranquil podia arribar ben aviat a Los Arcos.

Vaig fer tota l'etapa amb una noia canaria que havia conegut un parell de dies abans. Les dues altres vegades que havia fet el camí havia trobat gent de molts de llocs tant d'Espanya, com de molts altres països, però mai ningú de les illes.

És realment impresionant la quantitat de gent que hi ha i de la diversitat de llocs que provenen. He caminat amb polacs, hungars, colombiana, equatoriana, catalans, madrilenys, australiana, alicantins, canadencs... moltissima gent. Sembla impossible però amb només quatre dies arribes a parlar amb molta gent i sempre amb un tema en comú; el camí.

A Los Arcos vaig agafar un autocar fins a Logroño. Quan acabes el camí sempre ho fas amb una alegria inmensa, però a la vegada amb força tristesa pel fet de no poder seguir més endavant. Vaig dormir a l'alberg de Logroño i allà vaig anar recordant moments viscuts en aquests quatre dies, des de Roncesvalles fins acabar a Los Arcos 114 km.

El camí és algu que no es pot explicar amb paraules. Pels que em conegueu una mica sabeu la meva afició per l'Espanyol; doncs diria que al igual que ser perico; que és algu molt especial i que no s'enten si no es viu, el camí és igual. Només els que el fem sabem l'ambient que es respira allà dins.

Amb l'excusa que em queda arribar a Burgos, espero poder-hi tornar d'aquí no gaire temps.

Puente la Reina - Estella 22'800 km

He sortit de Puente la Reina creuant el pont que dona nom al poble. Llavors he anat passant per camins també amb força desnivell fins arribar a Cirauqui. Un poblet molt maco que hi ha a sobre un turó.

El segon tram de l'etapa ha sigut duret, també amb forces desnivells.

Ha sigut una etapa amb molts de dubtes. El poble amb més albergs és Estella, llavora ja s'havia d'arribar a Villamayor de Monjardin però no estava segur de trobar allotjament. A més pensant que demà al vespre ja he de ser a Logroño per poder tornar cap a casa el divendres, he cregut que era millor caminar avui aquesta distancia i demà 20 km més fins a Los Arcos i donar el meu camí d'abril de 2010 per acabat.

Ara tota la tarda lliure per descansar i fer un vol per Estella que sembla ser que és un poble prou maco.

Huarte - Alto del Perdón - Puente la Reina 29'900 km

Jornada dura la d'avui. Si ve tenia pensat arribar fins un poble a 7 km d'aquí a Puente la Reina (no em feu dir el nom que no el recordo) al final he acabat parant a Puente la Reina.

He sortit més tard que ahir. Avui eren les 8 i amb un no res he sigut a Pamplona. Carrers asfaltats, barri vell de Pamplona, i llavors tot un camí emporlanat fins arribar a Cizur Menor. Aquí ja he començat a enfilar muntanya amunt cap a l'Alto del Perdón. A mi les pujades em van i fins a un poble que he trobat a mig camí he anat prou lleuger, però un cop aquí i havent menjat una mica la pujada era molt forta.

He arribat a l'Alto del Perdón on he descansat un moment i al cap d'un moment he començat a baixar. Si la pujada era pronunciada i amb molt de pendent, de la baixada ja no en parlem. Molt perillosa amb i trams amb moltes pedres.

Tot això sota un sol bastant fort. He arribat a Uterga on he parat a dinar. Igual que l'altre vegada que vaig fer el camí aquest cop també m'alimento a base de bé.

S'ha de dir que cada cop que paro per seure o menjar, quan m'he d'aixecar i començar a caminar, em resulta difícil. Els besson continuen carregats però tot i així no paro.

He arribat aquí a Puente la Reina i ara estic en un alberg, abans d'anar a fer un vol pel poble.

Roncesvalles - Huarte 38'290 km

Primers passos pel Camino. De bon matí a les 6 ja han encés les llums de l'alberg a Roncesvalles i ens han posat música. Era impossible dormir més i encara no eren les 7 que ja he començat a caminar.

Igual que quan vaig sortir de Burgos fa uns anys, també he sortit sol, però al cap de poca estona m'ha atrapat un home de Vitòria amb qui hem estat xerrant un parell d'hores fins que l'he deixat enrera. Ves a saber on és ara i si el tornaré a veure.

L'etapa d'avui a més de ser la primera, encara ha sigut més dura perque hi havia moltes pujades i baixades. Si, sobretot baixades però amb algunes pujades que amb el pas dels quilometres també es van notant a les cames.

He parat a dinar a Larrasoaña quan ja portava 28 km a les cames. Tot i així a ben dinat m'he atrevit a fer-ne 10 més fins a Huarte. Pamplona era massa per mi i tot i tenir-la a escassos 8 o 10 km he preferit parar.

Em noto les cames carregades i segurament demà tindré agulletes en els bessons.

Estic en un alberg municipal bastant gran. Tot i això, com que he agafat una "variant" a última hora per estalviar-me una bona pujada, en aquest alberg només som dos o tres persones. Quina tranquilitat!!!

M'ha fet molt bon dia, però ara en aquests moments està ploguent a base de bé i trona i tot. Espero que la tormenta demà ja hagi passat i em pugui plantar a Puente la Reina o una mica més lluny. Tot i que iré bastant apurat de temps, espero acabar el meu camí a Logroño el dijous a la tarda.

Un altre cop en el Camino de Santiago

Un cop acabat el camí poso els enllaços de les etapes que vaig fer:

1-Roncesvalles - Huarte
2-Huarte - Puente la Reina
3-Puente la Reina - Estella
4-Estella - Los Arcos

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ahir a la tarda vaig marxar de casa cap a l'estadi de Cornellà - El Prat per veure el derbi contra el F.C. Barcelona. Va ser impresionant i tot i que el resultat no em va acabar d'agradar estic molt orgullós de l'ambient del camp ple de periquitos.

No vaig tornar cap a Torroella. Avui al matí a Barcelona he agafat un autocar per arribar fins a Pamplona. He dinat amb una colla de peregrins, tots de l'edat dels meus pares i més tard hem compartit taxi per arribar fins a Roncesvalles.

Un cop a Roncesvalles he anat a buscar la credencial, m'he allotjat a l'alberg i més tard cap a missa. A mi a les misses no m'hi busqueu. Les religions no em van, però el camino és diferent. Si ja hi vaig anar les dues vegades que vaig arribar a Santiago, tampoc volia faltar a la missa del peregrino aquí a Roncesvalles o van anunciant des d'on arribem tots els peregrins que el dia següent comencem a caminar.

Ser aquí és emotiu. Es respira un altre ambient i sembla que estiguis en un altre mon. Demà començaré a caminar tot sol i veuré a si trobo algu amb qui compartir algun rato de camí. Si vull, segur que el trobo. Aquí hi ha força gent. No sé on arribaré. Si els peus m'ho permeten intentaré fer uns 30km, si no... doncs fins on pugui.

Intentaré anar informant a mida que vagi fent cami.

Bon camí!!!

CEO a la Comunidat de Madrid

Els campionats d'Espanya es van celebrar la passada Setmana Santa a les localitats de Moralzalzar i Becerril de la Sierra a la "Sierra de Madrid".

Vaig participar a quatre curses: llarga distancia, relleus, sprint i mitja distancia.

Vam començar el divendres sant a Moralzalzar amb la cursa llarga. No em va anar gens malament. A la meva categoria, la més baixa de totes 21B hi havia 110 participants, i tot i cometre una errada d'aproximació a la fita 6 i una altre a la fita 12 vaig acabar el 39é.

El dissabte matí va ser l'hora dels relleus. Equips formats per tres corredors. Dir que jo ja estava desqualificat abans de començar perque ens va fallar el segon rellevista. S'havia apuntat a la prova, i a l'hora de la cursa no hi era. Una llastima perque no vam poder puntuar i no vam tenir classificació final, però tot i així vam sortir a donar-ho tot. El mapa el vaig trobar força difícil. Un recorregut molt llarg i un nivell de dificulatat bastant elevat.

A la tarda m'estrenava a la modalitat d'sprint. Una cursa urbana, amb algun endinçament a un bosc a Becerril de la Sierra. Els 23 minuts que vaig tardar en fer el recorregut, els vaig fer sota la pluja. Aquí vaig quedar el 19é d'uns 50 i pico participants. Tornava a participar a la cursa dels que no tenien possiblitats de guanyar el campionat d'Espanya.

I per acabar el diumenge matí també a Becerril vaig participar a la cursa de mitja distància. Estava molt cansat i no vaig poder competir al 100 %. No em va anar tant bé com la del divendres. Aquest cop em vaig enganxar fort a la fita 9 i llavors vaig tardar força a fer la fita 13. Al final vaig quedar el 50 i pico de 110 participants.

Va ser un bon cap de setmana que vaig acabar de rematar a Getafe on jugava l'Espanyol partit de lliga.

La meva intenció era allargar el cap de setmana fins el dimarts al matí que era quan tenia el vol de tornada cap a Girona, però dilluns vaig haver d'agafar un AVE per tornar cap a casa. Diumenge mentre era a Madrid em va trucar la meva mare per dir-me que s'havia mort el meu avi.

Va ser un gran cap de setmana, llastima d'aquest final tant trist. Aquí també hi vull deixar un record per l'AVI MET. Crec que la persona amb el cor més gran que he conegut en aquest món. Et recordaré sempre de la meva vida AVI!!!

Per l'Indic

Despres d'una setmana de safari (Massai Mara, Llac Nakuru i Amboseli) hem arribat a la costa.

Els tres parcs naturals impresionants i hem vist moltissims animals. Nomes ens ha faltat veure el lleopart que tot i buscarlo insistenment s'ens va resistir. De totes les especies animals; des d'elefants fins a tortugues; passant per girafes, lleons, gueparts, rinoceronts... el que mes lluny hem tingut de nosaltres va ser un guepart a uns 10 m de distancia. Hem estat en algun lodge impresionant en mig de la sabana africana o tambe amb unes vistes impresionants en el Llac Nakuru. No menys destacable es el tercer allotjament on des d'on teniem unes vistes impresionants del Kilimanjaro. A mes ens van portar fins un petit turo des d'on vam poder gaudir d'una explendida posta de sol.

I be, si us penseu que a Kenia nomes hi ha animals en els parcs naturals i que no es pot veure res mes, doncs aneu equivocats. Ara mateix estem en unes illes a l'Ocea Indic. Impresionants!!!!! Un sol del que no et pots escapar i l'aigua de l'Ocea massa calenta com per poderte refrescar tranquilament. Aixo no es una queixa. Estem de conya i es una llastima que ja s'estigui acabant. Dimecres agafem un altre avio per anar cap a una altra part de la costa i aixi acabar de rematar aquest viatge.

Us ho acabare d'explicar tot quan torni a ser a casa.

KENIA

Per uns dies deixo de banda les curses d'orientació, on una cursa de copa catalana a Llers em cridava molt l'atenció i també els partits a Cornellà - El Prat on amb 15 dies ens visiten el Villarreal i el Sevilla. I tot això per què? Doncs perquè m'en vaig cap a Àfrica.

Aquest cop toca Kénia. Amb un safari que promet i per acabar a la zona de platges de l'Oceà Índic.

Si trobo internet, intentaré anar informant aquí i així els que volgueu, igual que en altres aventures podreu anar llegint on soc i com em va tot plegat.

Vinga doncs, ens veiem a la tornada.

Sortida amb bici

VIII Trofeu el Montgrí "Mas Cremat Torroella de Montgrí"

Començava la temporada de copa catalana d'orientació i com aquell que diu, molt a prop de casa. Per l'ho tant es pot considerar que corrent per aquí als voltants, camins per on he passat forces vegades amb bici, la cursa hauria d'haver anat bé.

Doncs res més lluny de la realitat. No sé si perque encara no estic prou ben acostumat a la categoria o perque em vaig embolicar de valent a un parell de fites, però vaig quedar dels últims.

Les fites en teoria amb més difícil accés les vaig solucionar prou bé (10, 11, 12, 13 i llarga tirada fins a la 14), però a la fita 15 on tot semblava fàcil, em vaig liar i vaig tardar massa a trobar-la i llavors a trobar la sortida cap a la 16. Quan ja quasi estava recuperat d'aquesta cagada, va arribar la fita 18. Aquí, un error em va fer pensar que estava en un camí quan realment estava en un altre de molt proper. Total que vaig voltar molta estona per una zona on la fita no hi era.

Al final arribo a la conclusió que no per correr més s'arriba abans. La próxima cursa intentaré anar més tranquil, més a poc a poc i estic segur que iré més ràpid per trobar les fites.

En el mapa i marcat amb color verd es pot veure el recorregut que vagi fer de fita a fita.

1ª Copa Girona a Blanes

Ahir diumenge primera cursa de Copa Girona de la temporada.

M'estrenava en aquesta categoria C-1 i el resultat final és per estar mig content. La zona més complicada de la prova que era per mig d'un bosc bastant poblat, el vaig resoldre bastant bé, però els meus errors principals van ser en zones urbanes.

Com sempre m'acostuma a passar, a la sortida vaig sortir molt poc concentrar i vaig comentre un error evitable a l'hora de trobar la fita 1, a la fita 3 a l'entrada en el bosc vaig errar el meu rumb i em vaig desviar bastant cap al nord però tot i així ho vaig resoldre prou bé. Llavors un tram complicat fins la fita 13 per mig a bosc que vaig solventar prou bé, només un error d'aproximació a la fita 8 i finalment errors potser de cansament a la fita 17 ja en ple passeig de Blanes i fita 21 a plaça de l'esglesia on la fita era prou amagada rere un xifré.

Ara si, tot apunt per la primera de Copa Calana a Torroella (zona mas Cremat) el dia 21.

CURSA DELS BOMBERS A GIRONA

Aquest cap de setmana tocava descansar d'orientació, però per no estar parat he anat a Girona a la Cursa dels Bombers.

Una cursa de 10,810 km on he fet un temps final de 49:56. He sortit dels últims i sense apretar massa. Fa dies que no corro i no sabia com em respondrien les cames. Com ja deia a la informació que vaig trobar a la pàgina web era una cursa amb trams d'asfalt i terra. Dir que al final tota la zona asfaltada s'ha notat en els meus bessons; que ara els tinc ben carregats. En canvi la zona de terra ha sigut molt maca i entretinguda. Amb alguna pujadeta per mig de zona boscosa de les que a mi m'agraden i on és molt més senzill correr.

Desde el primer moment he anat avançant a gent fins a mitja cursa quan el meu ritme ja no podia pujar més i m'he quedat en terra de ningú. Veia gent a uns 50 m davant meu però també sabent que per darrera també els tenia lluny. Ha sigut així els últims 5 km, fins al final on he pogut avançar a un parell de persones i un parell més m'han avançat a mi.

No sé la classificació final, però crec que dels 500 participants que erem dec haver quedat a la meitat.

I el més important... doncs que ja estic content.

The Wild Boar Rogaining l'Espluga Calva

Equip Aligots Peresm-O.

El dissabte vam anar a la primera rogaining de la temporada.

La teórica la teniem ben apresa de les altres dues o tres rogainings a les que haviem participat. No cansar-nos massa al principi per poder estar més bé fisicament cap al final quan s'anés acabant el temps per arribar a la meta.

Vam elegir un recorregut de sortida cap a les fites de la part oest del mapa, per seguir baixnat cap a Sur i llavors voltar cap a l'Est i anar pujant.

A les rogaines els mapes no són massa complicats, però la dificultat la posa els desnivells i les llargues tirades entre fita i fita. En total vam poder marcar 19 fites i vam fer 113 punts, que ens van permetre quedar a la 18ª posició de la categoria mixte. Un bon resultat però que haurem de mirar de millorar de cares a la següent cursa el dia 23 de maig a la Vall de Núria.

Turó de Cerdanyola. Cursa del Circuit OROS

Primera cursa d'orientació de l'any i també primera cursa en categoria H21A. Per si tot això no fos prou, ens tenien preparada una sorpresa amb el mapa de la zona on es feia la cursa. Un mapa sense camins. Això dificultava molt més l'orientació de tots els participants.

Aquest cop no ha anat massa bé. He quedat el penúltim amb un temps de 1 hora i 26 minuts per acabar marcant les 26 fites de les que constava la prova.

Com gairebé sempre m'ha costat entrar en mapa. Avui més pel tema dels camins, però per trobar la fita 2 ja he tardat una mica més del compte. Llavors hi havia una tirada molt llarga des de la fita 7 fins la 8, que l'he solventada prou bé. Finalment l'errada més gran de totes ha sigut a la penúltima fita. Després de fer unes quantes voltes per la mateixa zona l'he acabat trobant perdent uns quants minuts.

Al final, com sempre. Content i amb ganes que arribi la próxima.

2ª Marxa Nadalenca a Olot

Comencem forts el 2010. Encara no estic recuperat de la Sant Silvestre de dijous i aviu he anat a Olot de bon matí per participar a la 2ª Marxa Nadalenca.

Cal dir-ho que fisicament estic fotudet després de la cursa de l'altre dia i també de l'esforç que vaig fer ahir a la tarda al apuntar-me a un partit de fútbol de costellada amb els amics. Vulguis que no sempre acabes corrent més del compte.

La d'avui era una marxa amb tranquilitat, sense masses ganes d'apretar la màquina i intentant no tornar a casa amb gaires agulletes. Ens ho hem pres amb calma i hem deixat marxar el grup capdavanter.

He anat fent a un ritme bastant baix fins arribar al volcà que hi havia a dos km de l'arribada. Allà m'he animat i he pujat una mica més ràpid; les pujades no m'espanten. I d'allà fins al final he aguantat un bon ritme.

Al final han sigut 6.79 km amb 33:49 minuts.

Sant Silvestre 2009

Per acabar l'any res millor que la cursa de la Sant Silvestre de Girona.

En total han sigut 5,3 km que els he fet amb 20:48 a una mitja de 3:52 el km. He quedat el 119 de 1000 participants inscrits. En Jordi ha quedat el 113.

M'he posicionat bé a l'hora de sortir i tant bon punt han donat la sortida he sortit esprintant. Després d'un parell d'empassegades amb gent que em trobava pel meu costat, he enfilat la Rambla Xavier Cugat a un fort ritme. Més tard ja cap als Oscar he baixat una mica el ritme i he anat fent.

Cal dir que el ritme de la cursa ha sigut molt ràpid i he aguantat prou bé. Al final he intentat atrepar a n'en Jordi que l'estava veient tota l'estona davant meu, però quan ja el tenia a uns 5 metres a l'esprint final m'ha tornat a deixar i ha entrat davant meu.

Molt content de com ha anat la cursa i amb ganes de tornar-hi a finals d'aquest 2010.

Ara el que toca és anar fent totes les que hi ha en el calendari, que entre curses d'orientació, Rogaines de 6 hores d'orientació i altres curses, tinc els caps de setmana ben ocupats.

Intentaré anar informant de tot el que vagi fent aquest any.

Molt bon any a tots!

Els resultats en el següent enllaç:

http://www.girona.cat/esports/documents/clasgeneralgironadef