UEFA 87 - 88. GRANS RECORDS

El diumenge passat vaig viure un dels millors moments a l'Estadi de Cornellà - El Prat. Aquest dia es va retre un homenatge als jugadors i cos tècnic de la UEFA del 87/88.

Aquell equip sempre l'he tingut present. Són els meus primers records de l'Espanyol.

Bé, siguent sincer recordo quan el meu pare em va portar a Sarrià dues vegades quan era molt petit. Aquelles dues vegades anàvem a veure l'Espanyol, però la casualitat va fer que els dos cops que hi vam anar, l'equip rival era la Real Sociedad on hi jugava el meu ídol d'infantesa; el gran Luís Miguel ARCONADA. Si, era de la Real però l'idolatrava i no vaig parar fins que vaig aconseguir que em compressin la samarreta. Llavors no era com ara, que tothom té samarretes del seu equip, així que per mi va ser un gran regal. Per posar un exemple, per tenir la meva primera samarreta de l'Espanyol, vaig haver d'esperar fins que vaig fer els 23 anys.

Tornant al tema, aquest cap de setmana es va fer un homenatge a tots els components de la plantilla de l'Espanyol 87/88; els N'Kono, Iñaki, Job, Zubillaga, Soler, Orejuela, Urkiaga, Golobart, Gallart, Losada, Pichi Alonso, Pineda... els noms que em varen fer somiar aquella temporada.

Gol de Pichi 3-0 al Brujas

Celebració d'aquest gol. A la final!!!!

Ho recordo perfectament, l'eliminatòria contra el Milan on hi jugaven entre altres: Gullit, Van Basten, Baresi, Costacurta, Tasotti, Maldini... un Milan que va guanyar l'Scudetto i que en les temporades següents faria història. També l'eliminatòria contra l'Inter; però si dos partits recordo per sobre de tots és la tornada de les semifinals contra el Brujas; amb gol de Pichi Alonso a l'últim minut de la prorroga i el partit d'anada de la final contra el Bayer Leverkusen. Aquell 3 a 0 el recordo com si fos ara, aquella pilota que Golobart va rematar amb el cap al pal, que hagués pogut suposar el 4 a 0, Sarrià ple a vessar. Grans records.

El que va passar quinze dies després a Alemanya; on es jugava el partit de tornada al camp del Bayer Leverkusen, no esborra la gran competició que varen fer aquests jugadors.

Encara ara, molts donen la culpa de la derrota a l'entrenador d'aquell equip, Javier Clemente, per haver deixat a Lauridsen i Valverde a la grada. Jo no hi estic d'acord. Potser si que Valverde hauria d'haver estat com a mínim a la banqueta, però amb un 3 a 0 de l'anada, molts entrenadors haguessin fet un equip ultra defensiu com va fer el de Barakaldo. Cal recordar que al minut 22 de la segona part el Bayer va marcar el primer gol i llavors els jugadors es varen desinflar i crec que ens haguessin remuntat encara que haguéssim fet un 4 a 0 en el partit d'anada.

Per mi, aquell equip és el més gran de la història de l'Espanyol. Uns jugadors que més que companys eren amics i que lluitaven tots per defensar els colors de l'Espanyol.

Sap greu que a la inauguració de Cornellà - El Prat no varen convidar al tècnic que va fer possible aquesta fita històrica, però per sort aquest diumenge van mig arreglar aquell error i els varen convidar a tots.

Per fi em vaig poder fer una foto amb ell. El gran Javier Clemente!!! 

4 dies per la província de Girona amb bicicleta

Aquest estiu que ve tornarem a fer el Danubi amb bicicleta, i com que necessitem entrenar una mica, aquest passat pont de maig varem aprofitar per fer  una volta amb bici per les comarques de Girona.

La idea la vaig agafar d'un altre blog que vaig trobar per la xarxa i com que em va agradar, vam decidir que intentaríem fer el mateix recorregut.

Jo sóc de Torroella de Montgrí, i per aprofitar de dormir una nit a casa, vaig demanar a la meva germana si ens podia portar a Sant Feliu de Guíxols amb el seu cotxe. Així la primera etapa seria Sant Feliu de Guíxols- Torroella de Montgrí, la segona Torroella de Montgrí - Santa Pau (aquesta la varem denominar etapa reina), la tercera Santa Pau - Salt i la quarta i última va ser Salt - Sant Feliu de Guíxols.

Sincerament és un recorregut molt recomanable pel seu interès paisatgístic i també per la varietat de llocs pels que es passa. Sortim de la costa del Baix Empordà, per arribar cap a la zona volcànica de la Garrotxa i passar també per la ciutat de Girona.

Ens ho vam passar molt bé. Només varem tenir dos petits contratemps. Una roda rebentada a la segona jornada i quan tot just havem fet vuit quilòmetres i un altre cop al cap de 15 quilòmetres més, i una mica de pluja abans d'arribar a Santa Pau, però que amb prou feines ens va arribar a mullar.

És una ruta senzilla, però cal estar una mica preparat; sobretot per afrontar la segona etapa, on trobem el desnivell més important. Des d'Orriols fins a Banyoles ja tenim una carretera una mica sinuosa, però al sortir de Banyoles fins a Santa Pau, la pujada ja és considerable i crec que és necessari haver fet un dinar amb condicions per arribar fins al final de la jornada.

Passo a fer un resum de les etapes, o si més no apuntar el recorregut:

Etapa 1: Sant Feliu de Guíxols - Torroella de Montgrí 47 km (Wikiloc)

Sortim de Sant Feliu per la ruta del Carrilet i després de passar per Castell d'Aro arribem a Platja d'Aro on seguim per la carretera fins a Sant Antoni de Calonge i per passeig marítim fins a Palamós. A Palamós tornem a agafar una via verda fins a Palafrugell des de on hem de trobar el camí que ens porti a creuar la carretera de Regencós per anar direcció a Pals. Des de Pals ja és un seguit de carreteres secundaries, passem per Sant Feliu de Boada, Sant Julià de Boada, Fontclara, Fontanilles, Gualta i finalment tota vora del riu Ter arribem a Torroella de Montgrí.

Sortint de Palafrugell

Pals

Palau Sator amb el Pirineu al fons

Etapa 2: Torroella de Montgrí - Santa Pau 71,5 km (Wikiloc)

Sortim de Torroella de Montgrí i pel camí de la mota del riu Ter anem cap a Verges, on creuem la carretera i seguim cap a Jafre i més tard Colomers. A Colomers hem de fer un tram de carretera al costat del riu i fins arribar a l'encreuament que ens portarà a Diana, un poblet que hi ha prop de Sant Jordi. Aquí ens líem una mica i hem d'agafar un camí que ens porta de tornada cap al pavelló i camp de futbol de Sant Jordi des de on agafem un carretera secundaria fins a Viladasens i Orriols, on creuem la A-2 i la AP7 per un pas elevat. Des de aquí una carretera de corbes i amb continus puja i baixa que ens porta fins a Mata i Banyoles. Dinem a l'estany i havent dinat enfilem la carretera de Santa Pau. Carretera amb molta pujada que passa per Sant Miquel de Campmajor i Mieres abans d'arribar a Santa Pau per poder descansar.

Verges

l'Estany de Banyoles

Mieres

Etapa 3: Santa Pau - Salt 67,5 km (Wikiloc)

Sortim de Santa Pau per una carretera secundaria que ens portarà a enllaçar més endavant amb la carretera general que varem fer ahir des de Banyoles. Arribem a l'aparcament del volcà de Santa Margarida i girem a la dreta en direcció a Olot. Al principi ha sigut pujada per aquesta carretera, però un cop a la general són 6 km de baixada fins a Olot. A dins a Olot arribem fins a l'estació que és on surt la ruta del Carrilet. Aquest camí no té pèrdua, i encara millor perquè a partir de mig matí tot és camí de baixada. Parem a dinar a Amer i finalment a la tarda arribem a Salt on aprofitem per dormir a un hotel que hi ha al costat del centre comercial.

Deixant enrere Santa Pau

El Pirineu poc abans d'arribar a Olot

Tram del carrilet a la Garrotxa

Etapa 4: Salt - Sant Feliu de Guíxols 45 km (Wikiloc)

És l'últim dia i com que conec la zona des de Salt vaig cap a Girona passant per carrers i un cop a Girona ja em dirigeixo cap a Emili Grahit per agafar el camí que ens portarà cap a Sant Feliu. L'etapa és senzilla, i fins cap a Santa Cristina d'Aro que trobarem baixada, tot el demés és bastant planer. Un cop a Castell d'Aro, desfem el camí que varem fer el primer dia i arribem a Sant Feliu de Guíxols.

Rocacorba i el Pirineu

Llagostera