El passat mes de març vam estar una setmana a San Francisco.
-Preguntes.
1.Per què San Francisco? Doncs
bé, perquè aquest any havíem d’aprofitar l’estada de l’Arantxa a Texas, per
visitar algunes de les ciutats més importants d’Estats Units. L’Arantxa en
tenia ganes i tot i que jo era reticent perquè la Costa Oest d’EUA és molt
lluny d’aquí, vam decidir anar-hi.
2.Només una setmana a San Francisco?
Sí. Això era el que no m’agradava. Sempre he considerat que si volia anar a la
Costa Oest dels EUA, hi havia de dedicar un mínim de 15 dies. És molt lluny d’aquí,
moltes hores de vol i pensava que els bitllets serien molt cars; en això últim
anava errat.
3.I deixo de banda Los Angeles,
Las Vegas, Gran Cañon...? Sí. Es pot fer un viatge a la Costa Oest deixant de
banda aquests tres llocs que he dit, i tornar molt content de tot el que s’ha
fet.
-Previsió d’itinerari.
4 nits fora de San Francisco i 4 nits a la ciutat.
Després de mirar a internet i de parlar amb gent que havia
estat per allà, tenia clar que volia veure la Big Sur. Una carretera que
comença al sur de San Francisaco; a uns 370 km de la ciutat i que volíem fer
des de San Simeón cap al nord fins a
Monterey. És una carretera que va resseguint la costa del Pacífic amb diversos
Parcs Naturals i altres punts d’interès.
Un cop fet aquest trajecte on volíem dedicar un parell de
dies volíem passar cap al Nord de San Francisco, zona de Sausalito, PN Muir
Woods, Point Reyes.
Doncs bé tot i que teníem clar el què volíem fer, hi va
haver el gran imprevist de que la BIG SUR estava tallada per esllavissades. Així
que la raó principal d’haver anat cap al Sur de San Francisco acabava amb una
petita decepció. Tocava improvisar una mica i reorganitzar el viatge.
-Itinerari final.
Morro Bay – San Simeón – Carmel by the Sea – Monterey –
Santa Cruz – Sausalito – Muir Woods – Tamalpais – Point Reyes Station – Point Reyes
– San Fransisco.
-Preparatius.
Com sempre abans de viatjar a algun lloc, intento trobar
informació a algun blog d’internet, pàgines de turisme i aquest cop també amb
la guia de Califòrnia. No estava gaire motivat per anar cercant
informació massa detallada i vaig decantar-me per buscar llocs d’interès sense
aprofundir molt en què es podia fer a cada lloc. Deixava una mica de lloc a la improvisació
i finalment va sortir perfecte.
-Viatge.
Dia 1.
Ens vam trobar amb l’Arantxa a l’aeroport Intl. de
San Francisco, vam recollir el cotxe que ja havíem llogat anteriorment des de
casa i vam agafar la Hwy 101. Vam conduir unes 230 milles (370 Km) fins a San
Simeón on teníem reservada una habitació en un Motel per una nit. Va ser
arribar i anar a dormir.
Dia 2.
 |
| Surfistes a Morro Bay |
 |
| Espigò - Califòrnia en estat pur |
Començar la ruta. Vam fer un vol amb cotxe per San
Simeón, un poble on no hi ha res remarcable i ens vam dirigir cap al sur a
Morro Bay on vam
passejar per un espigó
mentre veiem a gent fent surf. Molt típic a Califòrnia. Llavors ja ens vam dirigir
cap al nord un altre cop fins a Piedras Blancas, zones de platja on hi ha una
reserva natural on molts elefants marins aprofiten per passar l’hivern a les
seves platges. Aquí hi vam fer una passejada tot resseguint la costa i un altre
cop amb cotxe ja ens vam encaminar cap a la Big Sur per la Hgw1. A l’entrada de
la Big Sur, on la carretera es fa més estreta i comença la part més maca de la
Costa Oest ens vam trobar un tanca i un senyor que ens va informar que la
carretera estava tallada per esllavissades i que no podíem continuar endavant.
Així que només de començar el viatge ens vam trobar amb una bona decepció. Tot i això, no ens ho vam agafar gens malament i vam prosseguir el nostre viatge
cap a Carmel by the Sea per la Hwy 101. Per arribar fins a aquesta carretera
vam passar per la carretera 46.
Zona de
vinyes, carretera amb perfil ondulat i amb moltes bodegues. Sincerament valia
la pena passar per aquí perquè les vistes cap
a l’oceà i el verd del paisatge era
espectacular.
 |
| Elefants Marins |
Havent dinat vam agafar una carretera poc transitada que ens
havien recomanat abans i vam arribar fins a Carmel. Aquí hi vam fer un vol d’un
parell d’hores, pel seu carrer principal de botigues, fins a la platja i tornar
al cotxe per acabar el dia a Monterey, un bonic poble pesquer agradable per
passar-hi la nit i el dia següent.
 |
| Això també és Califòrnia |
Dia 3.
 |
| Platja de Carmel by the Sea |
Havent esmorzat anem cap al Fisherman’s Wharf de Monterey.
La nostre intenció és llogar un parell de bicis i fer alguna ruta per la zona.
Des d’aquest moll surt un carril bici fins a Carmel i com que la botiga on
lloguem la bici disposa d’una altra botiga a Carmel no dubtem de fer la ruta
“17 Mile Drive”. És una ruta que ressegueix la costa amb molts de punts on
parar i fer fotos, a part d’endinsar-se a l’interior per mig de camps de golf i
cases, que més que cases semblen petites mansions. La ruta ens sorprèn molt
positivament i un cop a Carmel agafem un Uber (tipus de taxi) que ens torna
fins a Monterey on dinem i agafem el cotxe per anar cap a Santa Cruz. De Santa
Cruz en diuen la meca del surf. D’aquí és un dels més famosos surfistes de la
història O’Neill que dona nom a una marca de taules de surf.
 |
| Amb bici per la costa Californiana |
A Santa Cruz i vam fer un vol amb el cotxe però com que no
ens va cridar prou l’atenció no vam ni baixar. Deu ser molt diferent a l’estiu,
que hi deu haver més ambient i molta més gent per carrers i passeig marítim. Aquí
també hi ha un parc d’atraccions al costat de la platja.
 |
| Velers a Sausalito |
Sortint de Santa Cruz ja vam anar cap a Sausalito, poblet
situat al nord de la Badia de San Francisco. Per arribar-hi i sense esperar-ho,
vam creuar el Golden Gate. Vam arribar a Sausalito, poblet coster molt
recomanable. Botigues, restaurants i un passeig marítim per fer un vol. Val
molt la pena fer-hi una excursió si es va a San Francisco. Si no hi arribes amb
cotxe, pots anar-hi amb ferry. Hi ha excursions organitzades des de
la ciutat de San Francisco.
 |
| Botiga de Sausalito |
Després d’aquest dia tant ben aprofitat, no ens quedava una
altra cosa que anar a San Rafael on havíem reservat una habitació en un motel.
Dia 4.
 |
| Muir Woods National Monument |
Aquest dia tocava fer una excursió per la natura. El
lloc triat era Muir Woods National Monument. Un Parc Natural de Sequoies,
situat a pocs quilometres de San Francisco. Per estar més tranquils i sense
aglomeracions, hi vam anar de bon matí. Deurien ser entre 9 i 10 del matí que
ja hi érem i havíem agafat l’entrada per fer-hi una passejada i poder
contemplar aquests arbres. Els més alts del món!
 |
| Així de gran és una Sequoia |
 |
| Sequoies |
Vam fer el sender més turístic i també vam agafar alguna
altra ramificació on hi havia una mica de desnivell i on no vam trobar gairebé
ningú. Realment són espectaculars aquests arbres. Si es va a Califòrnia,
considero indispensable fer alguna visita a algun dels PN de sequoies que hi ha
amb aquests arbres gegants.
 |
| Al Tamalpais State Park |
Sortint del parc, vam seguir aquesta carretera de muntanya
direcció Mt. Tamalpais State Park. Com que aquests dies no havíem parat ni un
moment no vam fer cap ruta senderista. Només vam pujar fins al dalt de la
muntanya amb el cotxe on vam aparcar i fer algunes fotos. No només el paisatge és
impressionant, també les vistes cap a la Badia de San Francisco i a l’Oceà.
 |
| Light House Point Reyes |
Llavors vam baixar direcció al Pacífic. Mirant la guia de
Califòrnia havia vist que prop de San Francisco, més o menys on érem hi ha la
Península de Point Reyes. Així que vam arribar fins a Point Reyes Station, un
poble peculiar on vam dinar. Salvant distàncies, és el més semblant a un poble
de l’Oest que estem acostumats a veure en els Westerns. Aquí vam dinar i a la
tarda vam anar a l’oficina de turisme del parc que es troba dins la península
de Point Reyes, una mica allunyada d’aquest poble.
La nostra primera intenció era anar fins al far, que era del
que més parlava la guia, però un cop allà, un senyor ens va dir que podíem fer
alguna ruta caminant que estava bé.
 |
| Point Reyes |
Doncs bé ja teníem pla per la tarda i pel
dia següent. Aquella mateixa tarda vam anar fins al far i també a l’altra punta
de la península on hi havia una zona amb una espècia de cérvols “Tule Elk” que
només es poden veure a la costa californiana. Cal dir que vam quedar molt
sorpresos de tots els llocs per on vam conduir o caminar aquella tarda. Els paisatges
són espectaculars, el far... tot plegat.
 |
| "Tule Elk" |
Dia 5.
Després de dormir a Novato vam anar un altre cop cap
a la Península de Point Reyes per fer una ruta caminant per on ens havien dit
el dia anterior. Això si que ens va deixar bocabadats. Va ser un matí per mig
de diferents tipus de boscos que ens van deixar sense paraules. Si en aquell
moment em diuen que és impossible anar a la ciutat de San Francisco no m’hagués
sabut gens de greu. Haguessim seguit els dies que ens quedaven de viatge per la
Costa Nord de Califòrnia.
Ja no dic res més d’aquest matí, les fotos parlen per si
soles.
A la tarda ja vam anar cap a San Francisco. Aquí va tocar
creuar el Golden Gate un altre cop. Cal dir que d’entrada a San Francisco s’ha
de pagar peatge. De fet et fan una foto i el pagues directament de la targeta
de crèdit o algun sistema similar. Nosaltres com que no ho teníem activat, ho
vam comentar al tornar al cotxe i ens van cobrar el preu del peatge allà.
Perquè enganyar-nos, la primera impressió de San Francisco
no va ser massa bona. Arribar de plena natura i posar-nos en una ciutat, encara
descol·locats, sorpresos per la gran quantitat de “homless” que hi havia al
centre de la ciutat i suposo que pel cansament, només ens quedava preparar la
ruta per la ciutat que faríem el dia següent i anar a dormir.
Dia 6.
Caminar! Vam seguir un dels circuits a peu que surten
a la nostre guia de Lonely Planet i vam començar a pujar i baixar carrers. A
San Francisco el puja i baixa és constant i el més importat és entendre el mapa
i veure per quins carrers tindràs menys desnivell.
Vam començar per China Town. Cal dir que és
molt més interessant que la de NY. I sí, sincerament, tot i que no hi he estat
mai, sembla que siguis a Xina.
A partir d’aquí, pujant i baixant escales,
pujant carrers empinats o baixant-lo, vam anar fent camí fins a la torre Coit,
des d’on hi ha bones vistes de la ciutat. Després d’una llarga caminada vam
arribar a Lombard Street. Un dels carrers més famosos de San Francisco pels
seus revolts. Ha sortit a moltes pel·lícules. Potser per això i perquè hi havia
moltissims turistes, no el vaig trobar gens interessant. D’aquells llocs que he
vist i ja està, res més remarcable.
Pel demés, molt interessant el circuit. Vam veure els
famosos tramvies turístics que pugen els carrers que havíem pujat nosaltres a
peu, i una altra imatge molt diferent de San Francisco de la que havíem vist el
dia abans a la tarda quan vam arribar.
 |
| Golden Gate sota la boira |
 |
| NBA |
A la tarda després de descansar una estona a Union Square,
vam anar a l’hotel a preparar-nos per un dels moments del viatge. Anar fins a
Oackland a veure un partit dels Golden State Warriors. L’equip NBA que l’any
passat va aconseguir el rècords de victòries en temporada regular 75, per només
7 derrotes. Vam veure el partit Golden State Warriors vs Orlando Magic. Partit
massa fàcil on el més remarcable a part d’haver vist jugar el gran Stephen
Curry, secundat per Draymond Green i Klay Thompson, va ser l’espectacular
primer quart d’aquest últim amb 21 punts amb 8 min i mig.
Dia 7.
 |
| Arribant a Alcatraz |
Per aquest dia al matí, havíem reservat la visita a una de
les presons més famoses del món: Alcatraz. No tenia grans expectatives, l’hem
vist innumerables vegades a algunes pel·lícules i pensava no veure res diferent
al que havia vist fins aquell moment. Doncs no, va ser una visita molt recomanable.
 |
| Interior de la presó |
Vam agafar el primer ferry del dia que ens portaria fins a l’illa d’Alcatraz.
Allà després d’una introducció de la història de l’illa, vam passar a l’interior
on ens van donar uns auriculars amb àudio guia que ens van servir per entendre
tota la història de la presó i alguns dels moment més destacats; intents de
fuga, la mítica fuga, els pitjors presos... El que més em va sorprendre va ser
que la vaig veure més petita del que em pensava.
Després d’un parell d’hores vam tornar a agafar el ferri cavap
a la ciutat i després de fer un vol pels seus “Piers”, molls, vam arribar fins
a Fisherman’s Wharf. Un moll amb molts restaurants, botigues... on vam dinar i
vam poder comprar algun record de la nostre visita a la ciutat.
A la tarda l’opció era clara. També molt esperada. Llogar
una bici i anar fins al Golden Gate. Va ser un bonic passeig amb bici. Amb una
hora i mitja ho vam tenir fet. L’aproximació fins la zona del pont és impressionant.
Cada cop el veus més a prop i no et canses d’anar parant i fer fotos per
recordar el moment.
Un cop arribats al pont ens vam adonar de la sort que havíem
tingut. Tancaven el pas de bicis només 20 min després d’arribar nosaltres; a
les 15:30. Així que ens vam posar a pedalar pel pont. Al mateix temps, una mica
de velocitat, parar a fer fotos, gaudir del moment; tot plegat espectacular.
 |
| Pedalant al Golden Gate |
Quan vam haver deixat la bici, vam agafar per primer cop el
transport públic. Volíem anar a Castro, el barri gay de San Francisco. Molt
popular i un dels més coneguts del món. Hi vam arribar amb bus i després de fer
un vol vam tornar caminant per Market Street fins al centre i a l’hotel.
Un gran dia. Alcatraz i Golden Gate!!!
Dia 8.
Era el dissabte. Havent esmorzat ens vam posar a caminar cap
a l’ajuntament, i vam seguir caminant fins al parc Alamo Square on vam poder
veure les famoses cases adossades “Les Senyores Pintades”. Un cop fetes les
fotos pel record, vam seguir cap a Golden Gate Park passant pel famós carrer
Haigh-Ashbury, que va ser l’epicentre hippies dels anys 60. Un cop més
sorpresos i contents del que anàvem veient.
 |
| Les Senyoretes Pintades |
Aquí vam tornar enrere fins a trobar el carrer que ens va
portar un altre cop fins a Castro. Aquest dia menys cansats que el dia anterior
vam aprofundir més pel barri i vam poder veure un munt de plaques al terra amb
personatges rellevants homosexuals. Castro, un barri amb moltíssima vida.
 |
| Placa de Federico García Lorca |
Aquí vam agafar un tramvia dels més antics per tornar fins
al centre de la ciutat on vam dinar.
A la tarda vam anar fins al moll un altre cop. Vam entrar a
l’edifici del port on hi ha més restaurants i alguna botiga.
Però el més destacable de la tarda va ser gaudir del moment.
Viure San Francisco, contemplar la gent, o com dic jo, gaudir de la vida. Tot
això acabat amb un passeig fins a la part més alta passant per China Town i
acabar un cop més cansats i rendits a l’hotel on destaco que vam veure el
documental “Sobrevive y avanza”. Perquè destaco això? Doncs perquè aquest
documental, referent a un entrenador d’un equip de Basket humil és el millor
documental esportiu que he vist mai. El recomano molt.
Dia 9.
L’Arantxa es va aixecar ben aviat perquè el seu avió marxava
de bon matí. Jo em vaig quedar dormint fins més tard.
Tot i que en un primer moment pensava que m’avorriria tantes
hores sol a San Francisco quan ja pensava haver-ho vist tot, al final quasi
vaig haver de córrer per agafar el tren que em portava a l’aeroport ja ben
entrada la tarda.
 |
| SF Giants |
No vaig parar en tot el matí. Primer de tot cap al camp de
Beisbol dels San Francisco Giants. Vaig estar a punt d’apuntar-me a la visita
guiada, però finalment ho vaig descartar perquè no sabia si se’m faria massa
tard. Després d’una hora voltant per la botiga, l’estadi per fora... vaig anar
pujant resseguint la costa i passant per tots els molls fins al moll on hi ha
situat el port.
A partir d’allà, pujar cap amunt a fer més fotos als
tramvies, volia una bona instantània que al final no vaig aconseguir.
I així va acabar el nostre viatge a la Costa de San Francisco
i la ciutat. Simplement espectacular.
