dimecres, 23 d’octubre del 2013

XXXIII Carrera de la Ciencia (Madrid)



Diumenge vaig fer la meva segona cursa des que he tornat a començar a entrenar. Val a dir que ara mateix aquestes curses no deixen de ser entrenaments, amb l'única diferència de que els faig amb molta més gent al costat i que al tenir aquest caire de competició, fa que sense adonar-te'n el ritme sigui més alt.

Si ve la que vaig fer fa tres setmanes no arribava als 10 quilòmetres, aquesta en tenia 10,190 i el millor per mi és que no era del tot planera. Començava amb dos quilòmetres de baixada, fins que trencava un carrer per anar a trobar la Castellana i començar a pujar direcció al Bernabeu. Un cop passat l'estadi, vam trencar a mà dreta per tornar cap a Serrano on passada una altra lleugera pujada, ja ens encaminàvem cap a Meta.

En resum:

L'Arantxa i en Rolan, van començar una mica més forts. En canvi, jo m'ho vaig agafar més tranquil i amb el meu ritme anava fent. El terreny era favorable, però no vaig voler forçar en cap moment perquè sabia que més endavant arribaria el tram de lleugera pujada i no volia patir. Així que vaig anar fent a un ritme de 5:20 els primers quilòmetres, fins que arribats al quilòmetre 5 i passat el primer avituallament (no vaig agafar aigua), em vaig començar a sentir millor, i sense adonar-me'n vaig començar a pujar el ritme. Si bé al principi m'havien avançat molts corredors, ara, en aquest tram i fins a l'arribada vaig ser jo qui vaig avançar a molta gent. Quan el terreny s'inclinava una mica cap amunt, en comptes de disminuir el ritme, el mantenia. Em sentia bé. Un cop arribats al tram final de Serrano i ja amb terreny un cop més favorable, només faltava gaudir del moment i creuar la meta.

Van ser 10,190 Km, amb un temps de 51:37 min (temps real) i amb una velocitat mitja de 5:04.

Content dels resultats que estic obtenint en aquest primer mes i mig d'entrenament cap a la marató.

Arribada a meta

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Carrera Popular del Corazón (Madrid)




Aquest passat cap de setmana va ser la meva primera cursa després del llarg punt i a part que vaig fer degut a uns dolors a la zona del sacre que m'acompanyen des de fa uns quants anys.

Si bé abans de l'estiu ja vaig començar a entrenar una mica i a fer alguna marxa; "La Vall dels Molins a Calonge", no ha sigut fins ara a principis de mes de setembre que m'he posat a entrenar una mica en serio i si més no amb ganes de fixar-me algun objectiu que m'ajudi a sortir a entrenar.

El primer de tot, és que hem localitzat el problema que tinc a les articulacions, i ara amb medicació ho tinc més controlat. Així que amb la motivació que em faltava, he començat a sortir a córrer per aquí a Torroella.

Va ser com tornar a començar. Vaig començant fent una volta petita d'uns 4,5 km fins a la Torre Begura i tornada cap a casa. Sí, era molt poc, però després del primer dia d'agulletes i comprovant que no hi havia ni rastre de cap altre dolor, em va fer agafar ganes d'anar sumant quilòmetres de mica en mica a les meves sortides.

Així doncs a mitjans del mes de setembre ja vaig arribar a fer un entrenament de 10 km. Això fa tres anys no era res, però si dic la veritat quan veia en el meu gps que s'acostava aquesta distància se'm va posar pell de gallina.

Fins ara el meu objectiu era aquest, anar sortint tres cops per setmana amb un ritme molt suau i anar sumant quilòmetres a les cames fins a arribar el passat dissabte on amb l'Arantxa ens havíem apuntat a una cursa de 10 km a Madrid.

Aquesta cursa no tenia més història que tornar a córrer envoltat de gent i per fi, poder tornar a compartir una cursa amb l'Arantxa; en els últims temps només havia fet que acompanyar-la i veure els corredors des de la barrera.

Va ser un bon entrenament. Un temps molt discret; dir que al quilòmetre dos ja li vaig dir a ella que seguis endavant que jo m'ho volia agafar amb molta calma. Van faltar 300 metres per arribar als 10 km, però vaig acabar molt satisfet.



Ara de mica en mica he d'anar entrenant. Queden molts petits objectius (marxes, curses curtes, mitja marató...) per poder fer realitat l'objectiu real de tota aquesta preparació.

La cita serà el 16 de març a la marató de Barcelona.

Espero que no em falli el físic.