D'això ja en fa un dia. Va ser ahir dijous que vaig fer la meva última etapa d'aquest camino.
La tarda del dimecres vaig aprofitar per descansar a la població d'Estella, que per cert és prou maca i vam poder passejar, només una mica, pels seus carrers i places.
Al matí de dijous ja vam sortir ben aviat cap a Los Arcos. Em vaig agafar l'etapa amb molta tranquilitat i sense presses. Només eren 22 km i sabia que anant tranquil podia arribar ben aviat a Los Arcos.
Vaig fer tota l'etapa amb una noia canaria que havia conegut un parell de dies abans. Les dues altres vegades que havia fet el camí havia trobat gent de molts de llocs tant d'Espanya, com de molts altres països, però mai ningú de les illes.
És realment impresionant la quantitat de gent que hi ha i de la diversitat de llocs que provenen. He caminat amb polacs, hungars, colombiana, equatoriana, catalans, madrilenys, australiana, alicantins, canadencs... moltissima gent. Sembla impossible però amb només quatre dies arribes a parlar amb molta gent i sempre amb un tema en comú; el camí.
A Los Arcos vaig agafar un autocar fins a Logroño. Quan acabes el camí sempre ho fas amb una alegria inmensa, però a la vegada amb força tristesa pel fet de no poder seguir més endavant. Vaig dormir a l'alberg de Logroño i allà vaig anar recordant moments viscuts en aquests quatre dies, des de Roncesvalles fins acabar a Los Arcos 114 km.
El camí és algu que no es pot explicar amb paraules. Pels que em conegueu una mica sabeu la meva afició per l'Espanyol; doncs diria que al igual que ser perico; que és algu molt especial i que no s'enten si no es viu, el camí és igual. Només els que el fem sabem l'ambient que es respira allà dins.
Amb l'excusa que em queda arribar a Burgos, espero poder-hi tornar d'aquí no gaire temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada