diumenge, 26 d’agost del 2007

Ja s'acaba

Ja quasi he arribat a la fi de la meva estada a Nicaragua. Sé que fa molt que no dono noticies per aquí i aprofito aquestes últimes hores per fer un petit resum.

Hem estat en tres comunitats, el Collolar, on hem estat set nits en casa d'una familia. Ens van acollir per parelles. Vaig estar amb l'Anna a la casa de l'Anastacio Herrera "Tatxo". Hi vam estar molt bé tot i que les condicions no són les habituals en el nostre món. Allà no teniem aigua més que unes hores cada dos o tres dies, de llum tampoc n'hi havia i el meu frontal era la llum de la casa durant aquells dies. A el Collolar, vam fer forces activitats, vam recorrer alguns cafetals i fins i tot una festa de despedida. Tot plegat va estar molt bé i ens vam encarinyar força de la gent de la comunitat, sobretot dels de la familia.

Després va arribar el nostre pas per Aguas Amarillas. No va estar malament tot i que només hi vam ser dues nits. Les vam passar tots vuit junts a la mateixa casa. Vam dormir a terra amb esterilles i els sacs. Els dos dies que hi vam ser van ser força entretinguts. El primer una excursió per cafetals i amb dinar a la casa del vicepresident de la cooperativa de la comunitat. Tot això acompanyats per dues de les noies del grup de joves de la comunitat. El dia següent va ser de convivencia amb el grup de joves. Al matí excurció fins al riu i partit de fútbol (patétic) amb els nois i noies de la comunitat i a la tarda dinamiques de grup a la cooperativa. Més tard vam marxar cap al municipi de La Dalia. Celebraven les festes del poble i allà hi vam passar la nit en un hotel. Cal destacar que tampoc hi havia aigua.

I finalment vam anar a dues comunitats més. Dos nits a El Roblar i una nit més a La Corona. Això es tractava de turisme ecorural, però la veritat és que les condicions en les que vam estar van ser bastant patètiques. No per la meva part que considero que vaig tindre força sort, si no per l'Oriol, l'Esther i la Laia que a més de pagar per estar a aquestes comunitats van haver de soportar una rata que s'els hi va acabar passejant fins i tot per la cara. Això l'última nit a la Corona. Ja ús en faré cinc céntims quan arribi.

Aquesta ha estat l'estada a les comunitats. Pel que fa al turisme... hi ha una mica de tot. El nostre punt de trobada era l'hotel Soza de Matagalpa on vam passar les tres primeres nits del viatge i hi hem anat fent nits entre mig de una comunitat i altre. En un principi i com ús havia explicat altres vegades, l'hotel ens va semblar una mica patètic, però amb el pas dels dies ens va semblar el millor hotel en el que haviem estat mai. Ho torno a repetir, no sabeu el que és tindre un lababo i una dutxa a la teva disposició.

També vam fer un cap de setmana de vacances per la ciutat de Lleó i la costa de l'Oceà Passífic. La veritat és que la ciutat de Lleò no em va agradar massa, però per lo contrari teniem un bon alberg, en canvi a la costa, tot i tenir un hotel bastant cutre (per alguns de vosaltres molt) vam estar-ho força bé. Més que res perque vam menjar com bojos. Em sembla que mai de la vida havia menjat tantes gambes com aquell cap de setmana.

I finalment els altres tres dies que hem passat fora de Matagalpa, han sigut els últims tres. A destacar que l'hotel en el que estem està molt bé (sempre parlant del nivell Nica). Els últims dos dies a la ciutat de Masaya han sigut molt productius i molt distrets. Ens ho hem passat genial. Visites a volcans i entre mig una visita també a la ciutat de Granada. De veritat que impresionant. No tinc paraules per descriure aquests dos dies. No he pogut ser a la plaça de la Vila per St. Genís, però crec que mai més tindré l'oportunitat de banyar-me en un llac en el crater d'un volcà i tampoc poder veure un volcà actiu treinet fum i amb els dos forats del crater vermells del magma del seu interior. Ja ús ho explicaré.

I bé això és tot. Quan sigui a casa compelmentaré aquests comentaris amb fotos.

dimarts, 14 d’agost del 2007

Un altre cop a Matagalpa

Hola a tots!!!

Ja torno a ser aquí!

Després d'aquest cap de setmana torno a ser a Matagalpa apunt per tornar a anar a una altre comunitat. Aquest cop serà a Aguas Amarillas i com podeu comprobar, el nom per si sol ja promet emocions fortes.

El cap de setmana ha estat prou bé. Primer va ser l'alberg de León, després visita a la ciutat. De fet no hi ha gaire res per visitar, una catedral, un parell d'esglesies més i els més interessats van anar al museu d'en Ruben Dario. Jo amb en Jordi i en Pep vam preferir quedar-nos al restaurant on haviem dinat, fer baixar el dinar i xerrar una estona. A la tarda vam anar cap a Las Peñitas. Aquest és un poblet de platja en el Passífic. La veritat és que tot prometia bastant perque la gent deia que era molt maco i quan els hi deiem l'hotel on anaven encara ens deien que millor. Si si, l'hotel es deia BARCA DE ORO però allà teniem una sorpresa reservada. No ens allotjavem en el BARCA DE ORO, si no que en el BARCA DE PAPEL imagineu-vos el contrast. Bastant xungo, però la sort és que teniem dutxa d'aigua tevia, i un llit per dormir. No entraré amb més detalls perque és millor deixar-los estar.

Allà en aquest poble vam tindre el primer dia que no vam veure el Sol. Just el dia de platja i sense Sol i amb pluja. De totes maneres vam anar a passejar per la platja almenys un parell de km i al final ens vam quedar a dinar la Laia, en Jordi, en Pep i jo en un restaurant que vam trobar, mentre a fora estava caient un aiguat.

A la tarda després de tornar a caminar i remullar-nos de dalt a baix amb l'aigua salada de l'Oceà, vam tornar fins al nostre particular barca de paper. Vam estar estirats força estona, i vam anar a sopar amb tots els demés.

Ja ho veieu els dies passen i sense fer gaire res. Això és bo. Ja és maco fer una mica el vago.

Inès, Dolors, Joana, Jordi i Sandra, Glòria gràcies per contestar els mails. Jo ja veieu vaig conectant-me quan puc i ja ús vaig llegint tot i que no contesto a tot el que envieu.

Damià em preguntaves en un mail que si parlaven castellà. Si, no tenim cap problema per entendren's amb la gent. Això tot ho fa més fàcil. Per cert, estem acabant el Relec, el Mosquiguard... i no hi ha maneres de parar els mosquits. El Dèu qui els va parir!!!

divendres, 10 d’agost del 2007

Després d'una setmana a Collolar

Hola a tots!

Acabo d'arribar a Matagalpa. Aquests últims 7 dies hem estat a Collolar. Una comunitat en mig de la muntanya o selva (digueu-li com vulgueu) en mig d'un paissatge magnífic i realment marevellós.

A la meva manera de veure aquesta gent no viu tant malament com jo pensava. Diguem que és com si tornessim 70 anys enrera en el nostre país. Ells viuen a la seva manera. El seu mitjà de transport normalment són les cames, tot i que alguns tenen caballs i d'altres més afortunats tenen rancheras o picaps.

Avui d'aquí a unes hores quan ja sigui vespre a Catalunya jo agafaré un bus (ja veureu les fotos) i anirem cap a León que és una de les ciutats més importants del país. En tenim ganes, perque després de viure un quants dies allunyats de la civilització més "normal" ara ja tenim ganes de fer una mica de turisime i anar-nos a banyar a alguna de les platges del Pacífic.

De gana no en passem gens. Tot i que s'ha de reconeixer que cada dia mengem el mateix. Frijoles i arroz. Ja en començo a estar fart. A veure si aquests dies fem una mica de desintoxicació i mengem alguna altre cosa. Ni que sigui una poma!! jajaja.

De bitxus... molts. Sobretot mosquits i escarbats, i aranyes que a alguns de vosaltres ús farien por. A mi de moment no m'espanten tot i que tinc forces picades. Tot i que vaig sempre amb pantalons llargs tinc les cames amb forces picades.

Tots estem molt bé. La Laia i la Zaida han estat a una casa una mica més pijeta, es veu qeu tenien lababo i tot. Tots els altres hem hagut de cagar o pixar en letrinas. Potser ús sonarà a comentari molt bruto. Si, ja sé que sou una mica més fins que jo, però poder seure per cagar és lo millor que hi ha. I no sentir cap pudor encara més. Suposo que a partir d'avui tornarem a saber el que és això.

Vam anar a les cases per parelles. Ho haviem sortejat previament. Jo amb l'Anna, a casa d'un sr. viudo i després separat d'una segona dona. Viviem a la "casa" nosaltres dos amb en Tatxo que era l'amo, la seva nevoda que treballa per ell. És la mastressa de casa i només té 22 anys. Ella té dos filles una de 5 mesos i una altre de 7 anys que també vivien amb nosaltres. Hi havia també en Yader un noi de 17 anys i la seva germana la nena més maca de Nicaragua, la Helen Carolina que tot i tindre només 13 anys ja tenia al seu carrec el fill de la seva germana que té encara no 2 anys. A la casa també hi havia les dues nenes d'en Tatxo amb la seva segona dona. Una de 3 i una altre de 6.

En fi aquest rollo potser no feia falta però sé que als de casa els hi agradarà saver-ho.
En Jordi ha estat amb en Pep, i l'Esther amb l'Oriol. Ui ja ús ho explicaré però cada vespre vam anar a la casa on estaven aquests dos últims a cantar. Oh que vé. No paravem de cantar durant un parell d'hores. En aquella casa s'hi reunia una marabunda de gent que flipes. Ja ús ho explicaré quan torni.

De fotos n'he fet moltes, ja les veureu. Bueno, ja ús les ensenyaré a n'els que vulgueu.
Als que heu tornat de Frankfurt espero que ús hagi anat molt bé. Genís ja m'has comentat que si. Als que segui per BCN (Cesc) no passis molta calor i merci pel mail. Als que marxeu de vacances que ús vagi molt bé. I als que seguiu treballant no ús agobieu massa, que ja arribaran les vacances.

Joana i Cristina ha arribat la primera setmana de vacances. Suposo que desconectar de linia ja anirà bé. Espero que quan torni tot vagi bé i AUTOMATIC.

Dolors!!!!! com anem??? Ja has trobat amb qui anar a fer vols els diumenges al vespre?
Damià des de Nica seguim informant i dir-te que en Pep a Miami i el Salvador ja li va anar bé. Es va afartar de llagostes en un hotel de cinc estrelles mentre nosaltres estavem per aquí. Tant patir per ell i es fotia una vida padre.

Apa, que ús vagi molt bé a tots i fins aviat.

dimecres, 1 d’agost del 2007

Primer contacte amb Nicaragua

Hola!!!

Que tal? De moment per aquí tot bé. Vam arribar a Matagalpa el dimarts a la tarda després de 2 hores d'avió fins a Paris, quasi 10 hores fins a Miami i 2 hores més per arribar a Managua. Tot això amb aviò tenint en compte que vam estar parats a Paris i Miami una bona estona per tema de tornar a passar controls de seguretat, passaports...

Al final ja a Managua ens esparava un noi de la contrapart (la ONG que ens acull aquí) per portar-nos fins a Matagalpa. Vam tardar més de dues hores per la carretera panamericana, però que la vam deixar per agafar una carretera amb trocets sense asfaltar i més semblan a un camí de carros que no pas a una carretera normal i corrent.

Anavem amb furgoneta. Una furgoneta on anaven el conductor, el noi que ens va vindre a recollir, nosaltres set i tres noies que es van colar amb nosaltres per anar fins a Matagalpa. Dic que nosaltres set perque en Pep sembla ser que va tindre algun problema a Miami i no el van deixar passar per agafar l'aviò que ens havia de portar fins aquí. Ara estem esperant rebre noticies seves per saber on para i amb quin aviò vindrà. La sort és que es va quedar ell i també un parell de nois també de SETEM que van al camp de Somotillo. Aquests són de la zona de Manresa. Vam fer tot el viatge amb aquest grup i la veritat que molt bé.

Tornant al tema la furgoneta... deu ni doret quina furgo. Fotia una pudor a fum. Donava la sensació que estigués foradada de sota o d'algun lloc i que tot el fum que sortia del tubo d'escape entrés cap a dins. De totes maneres vam arribar bé.

Quan vam arribar cap allà a les 8 del vespre ens van portar a sopar aquí a Matagalpa en un restaurant italià. Vam menjar pasta. En aquest lloc ens van presentar una noia anglesa que es veu que ja porta anys aquí a Matagalpa i treballa per aquesta gent de CECOCAFEN que són els que ens acullen aquí. Suposo la tornarem a veure algun dia d'aquests.

Ah, aquí a Nicaragua hi ha 8 hores de diferencia amb Catalunya. Per lo tant ahir dimarts el dia va tindre 32 hores. Estavem reventats perque la nit de dilluns no vam dormir gens. Vam estar a Barcelona al pis d'en Jordi i va vindre en Damià. És un dels nois que va estar a un camp a Mèxic. Vam estar parlant tota la nit fins les 4 que vam agafar el taxi a Colon per anar fins a l'aeroport de Barcelona.

Al matí a l'aviò de Barcelona cap a Paris vaig dormir només cinc minuts perque quan estava agafant el son fort van portar l'esmorzar i em vaig desvetllar. De fet em va anar de conya perque així vaig poder dormir a l'aviò que ens havia de portar fins a Miami. Un Jumbo igual que el que vam agafar per anar fins a la gran final de Glasgow. La llastima és que aquesta vegada anava en segona classe i que l'espai entre seients era molt estret. Si clar... un s'acostuma a volar en primera en un super Jumbo i quan a de tornar a la vida real tot es pitjor; jajaja.

El trajecte era de cap a 10 hores i estic segur que en vaig dormir entre 5 i 6. El que passa és que dormia super malament i m'anava despertant cada mitja hora. Va anar prou bé perque vaig arriba a Managua bastant descansat.

L'aviò que vam agafar a Miami era de la companyia TACA. Molt més ampli i comode que el ditxòs Jumbo. Vaig estar amb dues noies de les de Manresa i vam xerrar tot el camí. Elles arribaven ahir amb nosaltres i tornen cap a casa el dia 31 d'agost. Un mes sencer per Nicaragua.
L'hotel en el que estem és per veure'l. No està malament, però aquí dubto que trovessim un hotel en aquestes condicions. La veritat que bastant xungo. El sostre de les habitacions és de plaques de guix i tot i que a la nostre habitació (estic amb l'Oriol) no ho sentiem, a l'habitació d'en Jordi si que es podia sentir alguna rata com caminava per allà sobre.
Avui al matí estem voltant per la ciutat de Matagalpa. Una mica ciutat sense llei. Es veu segura, no em fa patir gens la seguretat. Carrers amb pujada i voltada de muntanyes verdes pels voltants. Hem voltat una mica hem fet quatre fotos i ens hem apalancat en un parc a seure un rato. Ens estem adaptant a l'horari d'aquí.

Vam anar a dormir a les 10 del vespre (les 6 del matí hora vostre) i ens hem aixecat entre 5 i 6 del matí que ja era ben clar. Suposo que el nostre horari aquí serà aquest. No és gens raro perque el que sembla aquí és que la gent viu molt amb l'hora del Sol.

Ara hem quedat amb en Santiago, que és un home de la contrapart, per anar a dinar a un restaurant d'aquí al costat. Hi hem passat fa una estona i sembla a ser que està prou bé.
El clima aquí, és bastant càlid. Segons sembla, aquí ara és hivern però el temps és bastant calurós. Això si, es pot posar a ploure en qualsevol moment. La sensació al sortir de dins l'aeroport de Managua va ser de entrar a una sauna. Mai m'havia trobat amb un clima tant càlid i húmit a la vegada com ahir a Managua. Aquí a Matagalpa tot i no ser tant intensa l'húmitat, també fa força calor.

Bueno, he aprofitat per fotra aquesta super parrafada perque ara si que no sé quan tornaré a tindre internet. A l'hora de dinar hem de parlar de que fem en els propers dies. Tant pot ser que anem a alguna comunitat com que aprofitem per estar algun dia més per la ciutat. Ja ho veurem.
Esperem que en Pep arribi aquesta tarda i que poguem tornar a ser tots vuit.

Apa, que vagi molt bé per aquí i ja aniré trucant quan pugui.

Albert

PD. Almenys el primer Nicaragüenc amb el que vam parlar sabia que a Barcelona existeix l'Espanyol. El tema el va treure ell. I tot i que era culé, això ja és per estar orgullós.

dilluns, 9 de juliol del 2007

Torroella Vila Vella


Penso que aquest blog que porta el nom de Torroellenc, no pot començar d'altra manera que no sigui amb la nostra sardana. La que porta el nom del nostre poble i que el mestre Vicenç Bou va compondre. Crec que no hi ha cap torroellenca o torroellenc a qui no se li posi la pell de gallina al sentir aquesta sardana a la Plaça de la Vila del nostre poble.


Torroella Vila Vella


Prop del Ter i al peu de la muntanya,
vora el mar bell i altiu;
sota un cel rogent de tramuntana:
-Ets espill de l'Empordà!
-Ets espill de l'Empordà!

Tens l'encís de la nostra Costa Brava,
sol ardent, radiant;
tot el goig d'un viure ple d'insomni.
-Jo et tinc dintre del meu cor!
-Jo et tinc dintre del meu cor!

I ets la pubilla de la nostra terra, oidà!

Oh, Torroella, vila vella,
vila del meu cor,
Si sabessis com t'enyora
qui està lluny de tu.

Tes muralles mil·lenàries,
tos carrers estrets,
jo els estimo molt més
que tot el món.

Del Tamariu fins a les Dunes,
camps oberts de fruita i de perfum.
Déu te guard, oh! gaia vila meva,
esclat del cor...

Des de l'alterós i esvelt Montgrí,
albiro les grises Illes Medes
i els camins gemmats de la Resclosa,
dels meus amors... amors.

Presentació

Tot i que ja tinc un blog, principalment dedicat a la meva afició més gran; l'Espanyol, ara he volgut crear-ne un altre parlant de coses de la vida quotidiana, experiencies, dubtes, que em van sorgint.

Sigueu tots benvinguts en aquest blog.