El recorregut ja el coneixia de l'any passat i he intentat no pecar d'inexperiència i guardar forces pel final; l'any passat vaig acabar mort.
Avui no he començat tant fort com l'any passat i en els passos pel Passeig de Catalunya no he donat tot el que tenia. Fa pujada i no he volgut forçar més del compte.
Això m'ha permès arribar amb forces al segon pas per l'Esglesia, on he deixat enrera algun altre participant i he afrontat els últims metres amb més forces.
Davant meu ha entrat en Jordi Masferrer, un valent com no n'hi ha. Lo seu és la bici, i no vegis com tira corrent.
Per darrera i revalidant el títol ha entrat l'Arantxa, primera dona amb un temps de 20:37. I una mica davant d'ella en Jonás, que està a tope i concentrat en fer la marató de Barcelona d'aquí a tres mesos. Aquest és el seu obejctiu.
I content d'haver coincidit amb en Meji i la seva filla la Núria, un company dels runners de La Bisbal.
El meu temps ha sigut 9 segons més lent que l'any passat. 19:27 min i ha sortit 4'7 Km.
L'any que ve hi tornarem.
