dijous, 25 de desembre del 2008

Un record per la meva bici

Avui, dia abans de Nadal m'he donat compte que m'han robat la bici. Per alguns només una bici però per mi molt més que això. Ha sigut durant un parell d'anys una bona amiga.

M'en he adonat al baixar al garatge del pis, equipat per anar a fer una volta i he vist que al racó que queda darrera al cotxe on sempre la tenia guardada, avui ja no hi era. No sé si me l'han agafada avui o quan, però la qüestió és que avui ha sigut quan no l'he trobada. Tenia la roda lligada amb el candau al quadre però res, això no ha servit de res.

Amb ella vaig poder fer aquest mes de juny passat la ruta pel Danubi. Una gran aventura, i moltes sortides per l'Empordà. Ara només em queden fotos i els records a la meva ment.

M'han robat la bici; si. Però a més d'això m'han robat una companya amb la que he fet una bona colla de quilometres, m'han robat un portabultos, un suport de contaquilometres, suport de gps, els pedals automàtics nous que hi havia posat feia molt poc, les llinternes... i molts moments viscuts a sobre de la meva bicicleta.

No entenc perque algu pot robar. Quin servei l'hi farà la meva bici? L'haurà venuda? L'haurà regalada a algun amic, parent... que vols? Putajar-me? Cabrejar-me? Que cabró que has sigut!

Ara què? En robo jo una altra? Nooooooooooooooo, ni pensar-hi. Jo no soc fill de puta com tu. Jo segurament acabaré anant a la botiga i em gastaré uns calés que m'haguessin anat molt bé per fer alguna altre cosa. Això si ara hauré de guardar la bici a dins el pis perque no em puc fiar de que tornis tu o algu altre a entrar al garatge i em robis una altre bici.

Fa uns dies un veí em deia que es sentia més segur guardant el cotxe al carrer que no pas al garatge. Potser li hauré de donar la raó?

En fi... que em sap molt de greu que m'hagin cardat la meva BICICLETA.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Tornada a la normalitat


Fa uns mesos quan la Cristina em va comentar que anaven a Venezuela amb dues amigues seves, no m'hi vaig pensar massa i vaig acceptar l'oferiment i m'hi vaig apuntar. Sabia que la cosa aniria bé, però mai hagués pensat que ens ho passessim tant bé tots quatre.


Ensurt al arribar a l'aviò que ens portava a Caracas i veure que a la cua encara no hi havia cap de les tres noies. Per un moment vaig pensar que les hauria d'esperar un dia a Caracas fins que arribés el següent avió. Per sort, no va ser així i un cop ja dins l'avió van arribar les dues "angleses", a la Cris ja l'havia trobat a la porta de l'aviò.


Un cop a Venezuela ja tot va anar sortint rodat. Ens esperava en Luís, que ens va canviar uns quants dolars per moneda del país i ens va portar fins a Ocumare des d'on vam fer alguna excursió maritima per platges del Caribe. Van ser dos dies molt intensos i sense parar; com quasi tot el viatge. Llavors va arribar el dissabte. Vam fer nit a l'autocar de camí a Merida on vam tindre sort i vam trobar un tour a primera hora del matí per anar cap a "Los Llanos". El nostre guia en Joan, un alacantí que ja porta uns 15 anys a Venezuela. Un altre cop va anar tot molt bé. Crec que aquest home feia temps que no s'ho passava tant bé amb un grup de turistes. Dins la seva "presidencial" vam cantar cançons de totes les epoques...


Va arribar el tour de Canaima i Salt Angel. Tres dies amb celebració inclosa de l'aniversari de la Cris. Pastís davant mateix del Salt Angel. Impresionant. Ens vam quedar sense paraules al veure l'ho impresionant i majestuós que es veia el Salt des del mateix campament on haviem de dormir.


I finalment un parell de dies de veler a Los Roques. Aquí el temps no ens va acompanyar. Vam tindre pluja el primer dia i el nostre capità (en Cholas) no va voler aventurar-se a sortir a navegar amb aquell temps. De totes maneres no ens vam aborrir ni un instant. El segon dia si, pesca, esnorquel, bon peix per menjar... i moltes estones de riures amb en Cholas i en Juan Car.


El final va arribar; un altre cop a l'aeroport de Caracas. El viatge és inesborrable, aquests 13 dies han sigut impresionants i ho hem passat molt bé. Ara puc tornar a dir que ha sigut junt amb el camí de Santiago, el millor viatge de la meva vida.


dimecres, 12 de novembre del 2008

A Venezuela

Som dimarts i ja porto 5 dies a Venezuela. Cinc dies en els que no he parat ni un moment. Vam comensar per la zona del parc Nacional Henry Pitter a la zona del Caribe. Ens van portar amb barca en algunes platges paradisiaques de la zona i la veritat, com relaxa banyar-se en aquests llocs...

Llavors vam anar cap a Los Llanos. Zona amb una quantitat enorme d'animals de totes les especies. He tingut l'oportunitat d'agafar un cocodril en brassos i tambe tocar una Anaconda de 6 metres. Una passada, coses que no hagues pensat mai que podria arribar a fer.

Tots quatre ens estem divertint molt, i la sensasio de no parar ni un moment i aprofitar el temps al maxim es una passada. Hem fet molts quilometres, amb bus, cotxe, 4X4... i dema ja agafarem avio per anar cap a la zona de Canaima on veurem el Salto Angel que es el salt d'aigua mes alt del mon. Ha de ser impresionant, no se si tant com tot el que hem vist fins ara, pero segur que estara de conya.

Si puc anire informant aqui al blog, pero penseu que estic forsa cansat i que no tinc ni internet i moltes vegades ni cobertura en el movil.

Nomes puc dir que amb tot el que he vist fins ara, ja us puc recomenar una visita a Venezuela.

Fins aviat.

dilluns, 30 de juny del 2008

SOC A TORROELLA!

Ja soc a Torroella i el viatge tot i haver-lo acabat ahir, ja el veig lluny. Moments inolvidables els viscuts prop de les aigües del Danubi amb la bicicleta. Anecdotes, històries... tot està explicat en els comentaris anteriors.

Ara ha només puc dir que tot va anar molt bé, que ha sigut i serà una experiencia inolvidable i que no descarto tornar a fer alguna sortida amb bicicleta. De moments n'hi ha de bons i de no tant bons, el fet de no trobar a quasi ningú amb qui parlar fa més difícil algun dels trams del trajecte, però amb la bici i amb les ganes de pedalar, n'hi ha prou per anar coneixent pobles petits, alguns de més grans i ciutats importants.

El final de la meva aventura va acabar a Budapest. Ciutat molt maca. També cal dir que hi vaig veure força miseria i molta gent buscant alguna cosa per emportar-se de les escombraries. Tot i així a la gent a quili agrada perdres per les ciutats, li recomano un mínim de tres o quatre dies per Budapest. Jo amb un circuit turístic d'aquests que fan a les ciutats amb bus, en vaig tenir prou per no aborrir-me gens l'últim dia. Va ser una volta per la ciutat i llavors ja amb parades en els llocs que més m'havien agradat.

Per acabar ja només em queda animar-vos a tots a fer alguna cosa d'aquestes. No tant sols les ciutats són boniques, al veure els pobles coneixes una mica més els paisos i paissatges marevelloses que tenen amagats.

No fa ni 24 hores que soc per aquí i a cada minut que passa estic més content d'haver fet el que he fet i de com m'han anat les coses per allà. Només va faltar sortir alguna nit o trobar algu amb qui poder parlar una mica més.

Merci a tots per haver anat seguint la meva particular Ruta del Danubi amb bicicleta!



divendres, 27 de juny del 2008

PUNT I FINAL??????

Després de passar alguns nervis a l,estació de tren de Bratislava, ja soc a la capital d,Hungria. De moment no he vist massa res i intentaré dedicar tot el dissabte a visitar la ciutat i a veure que hi ha d,interessant.

Avui he arribat a l,hotel (el de la primera nit, demá en tinc un altre. No havia previst passar dues nits a Budapest) i he descansat una mica i llavors m,he posat a buscar alguna botiga de bicicletes on poder aconseguir una caixa de cartró per ficar-hi la meva máquina. Dir que no m,ha fallat en cap moment i que ni un sol problema m,ha portat deixant a part els petits entrebancs a les vies del tren... Ara ja la tinc guardada dins la caixa de cartró apunt de facturar-la el diumenge al matí a l,aeroport de Budapest, d,on sortiré destí Zurich, per acabar finalment al cap de poca estona a l,aeroport de Barcelona.

Sense més, donar-vos les grácies a tots pel suport moral i per anar seguint el blog sempre que ús ha sigut possible.

Ja potser amb no tanta calma i no tant de temps, des de Torroella intentaré penjar un resum final (si és que falta algu per explicar) i així donaré per acabada aquesta super aventura per terres europees.

Ens veiem a la tornada!!!!!!!!

dijous, 26 de juny del 2008

RESUM TOTAL DE LA PEDALADA

Bueno doncs, si no vaig errat i els calculs no em fallen, hauré fet un total de 805 km amb bicicleta amb 10 dies. La veritat és que no está gens malament tenint en compte els kg de pes que porto tot darrera meu.

L´experiencia realment val la pena i ara per si algu de vosaltres s´anima a fer-la algun dia "possiblament la Sandra" ja ús donaré algun consell i els llocs on val la pena pedalar, no pedalar o els pobles que són més macos per visitar.

Ara no m´allargo més i a veure si demá tinc alguna cosa interessant per explicar de la ciutat de Budapest, del meu trajecte amb tren o de la recerca de la caixa de cartró. D´aquí a més del Show d´en Truman que diu en Carles, també en pot sortir la cinquena entrega de l´Indiana Jones en busca de la caixa de cartró.

Apa!!!! que vagi molt bé, que per aquí aquestes terres del centre d´Europa hi va molt!

DIA 11 BRATISLAVA - ESTACIÓ DE TREN - BRATISLAVA

Bones bones bones!

Aixó ja s´acaba o diem que el pedalar en estat pur s´ha acabat. Ahir no em va agradar massa el tram que vaig fer i per avui al matí volia agafar el tren fins a un poble a uns 85 km de distancia i comenSar a pedalar des d´allá. La qUestió és que ahir a la nit en un bar veient el partit Alemanya - Turquia, tenia sentats al meu costat una parella de danesos. Ells fan el recorregut al revés, des de Budapest cap a Viena, llavors segueixen la ruta per acabar a Lubjiana; els coneixedors de fútbol sabreu que aixó és a Eslovenia. Aixó doncs, que vaig estar parlant amb ells de les múltiples possiblitats que hi havia fins arribar a Budapest. Em varen dir a quin poble era millor passar la nit... peró finalment i dient-lis que només volia fer uns 100 km més fins arribar a Budapest em van dir que lo millor per mi seria anar directe a Budapest i aprofitar per veure la ciutat, que es veu que está molt bé.

Ah, un apart, ahir a la nit sortint del bar on vaig estar veient el fútbol, va caure "la de Dios" si l´altre dia vaig dir que havia caigut el diluvi universal, lo d´ahir a la nit no está escrit. Em vaig refugiar en un porxo amb uns croates i ens vam quedar allá dins intentant refugiar-nos del fort vent i de la pluja torrencial que estava caient. De tant en tant s´anaven sentint caure alguns cartells de les botigues... Avui al matí al tornar cap a la zona més centrica he pogut comprobar com una branca bastant gruixuda d´arbre "ahir a la nit a sota hi havia una parella intentant no mollar-se" es va trencar per culpa del vent i de rebot va trencar una estatua que deuria fer anys que era allá.

Doncs res, que avui al matí m´he aixecat, una mica més tard que de costum i he anat cap a l´estació de tren disposat a comprar el bitllet, ficar la bici al tren i arribar a Budapest quan abans millor. Res, compro el bitllet meu sense cap mena de complicació, peró la noia m´ha dit que per la bici no era possible, que la poses al tren i que ho digués al revisor. Total que arriba el tren "amb més de 50 minuts de retard" i quan veig el revisor fora a l´andana li pregunto quin és el bagó per la bici. Em diu que no n´hi ha i que hauré d´esperar el segUent tren. Total han sigut uns quants minuts a taquilla per finalment anar a parar a informació "el que aquí seria informació de RENFE. M´han buscat un tren en el que hi pogués posar la bici i no en sortia cap fins a les 19:45 arribant a Budapest cap a les 11 de la nit. Jo sense hotel a Budapest ni lloc on dormir he preferit tornar a l´oficina d´informació i els hi he dit que si el bitllet que tinc valia per demá al matí a primera hora. Després de que la Sra. ho preguntés a diferents llocs, m´ha dit que si, per lo tant demá a les 9:45 m´en vaig cap a Budapest amb la meva bici dins el tren.

La veritat no m´ha sabut greu quedar-me aquí a Bratislava. La ciutat és molt petita, peró está prou bé. Ara ja conec les zones i ja no he d´estar preguntant o investigant en tot moment com fer-ho per arribar a diferents llocs que em puguin interessar. Per lo tant avui em quedo a veure el partit d´Espanya aquí "hi havia més espanyols a Bratislava que a Viena" i demá de bon matí a Budapest.

Llavors ja ús informaré com va la meva recerca de caixa de cartró on posar la bici. Aixó suposo que será fácil, peró fins que no la tingui... Per cert a Budapest tinc dos hotels. Ja em veig dissabte al matí carrossejant bici, caixa de cartró, alforges... mamma mia. Peró bueno aixó está bé, anar improvisant, tot sortirá la mar de bé.

I aquí tant feliS com el que més acabaré el meu últim dijous de ruta ciclista.

dimecres, 25 de juny del 2008

DIA 10 VIENA - BRATISLAVA

Ja torno a ser per aquí un dia més. Ara que estava totalment acostumat als teclats de Alemanya i Austria, aquí a Eslovaquia van i m´els tornen a canviar. Ara no sé trobar ni l´arroba ni, l´apostrof, ni els parentesis i tot el que vagi descobrint a poc a poc i que ja anireu veient.

Avui si que tenia l´etapa planificada abans de sortir. Peró clar durant el camí els plans van canviant i tot es va modificant. De totes maneres al final he fet el que havia planejat. Sortida de Viena una mica complicada. Per sort un cop més un home que m´ha vist parat davant un encreuament de camins m´ha preguntat si sabia com seguir. Li he dit que no massa bé. Ell m´ho ha explicat, peró tot i així ha seguit amb la seva bici el meu camí i m´ha dit que l´acompanyés. Hem anat junts durant uns 10 minuts i hem estat parlant una mica en anglés. Jo continuo dient que d´anglés molt poc, pero tot i així encara m´entenc prou bé amb la gent.

El dia d´avui perque enganyar-nos, molt i molt aborrit. Molts de trams llargs sense ni un poble i quasi sense ningú a qui adelantar o amb qui creuar-me. Aixó fa que si no canvio de pensar demá al matí en comptes d´agafar la bici i comensar a pedalar ^m´espererien una bona colla de km sense ni un poble^ agafaré un tren fins a uns 100 km d´aquí a Bratislava. Ara mateix em queden uns 240 km fins a Budapest, peró veient la guia sembla que res millorará el que ja he vist fins ara. Si demá faig aquests 100 km amb tren em quedaran molts menys per els dos últims dies.

Aquest tren el volia agafar avui a la tarda perque em pensava que Bratislava estaria vist amb un moment, peró finalment tot i haver-lo vist rápid, he decidit quedar-me aquí perque hi ha forsa ambientillo i sempre está bé veure més gent i no pas estar quasi sol.

No sé si em deixo alguna cosa al tinter o no, peró avui han sigut uns 72 km, els últims 5 per aquí dins a Bratislava voltant carrers plens de gent. Ah, si per últim dir que ahir a la tarda a Viena vaig arreplegar una calipandria que deu ni do, peró bueno... tot s´ha de mirar pel costat bo. Arribaré a Barcelona amb menys pes de klinex.

Salut a tots i fins d´aquí no res!!!!!



dimarts, 24 de juny del 2008

DIA 9 TULLN - VIENA

Seg0na entrada en el dia d'avui. Abans he aprofitat que plovia i he entrat en un ciber. Ara ja més tranquil i des de l'hotel aprofito per posar-vos, posar-me al dia i explicar una mica el dia d'avui.

Després de la kilometrada d'ahir, avui he sortit de Tulln tinguen previst arribar fins aquí a Viena. Només eren 38 km i de ben segur a les 12 del migdia seria per Viena. Diguem que la pedalada ha anat bé i que encara no havia tingut temps d'acomodar el cul a la bici (això costa molt) ja era a Viena.

Bueno.... Viena, ditxosa Viena. Just abans d'arribar m'he parat en un encreuament de camins on un home que venia darrera meu amb la bici s'ha aturat i m'ha explicat a quin costat de riu està situat el centre de Viena i m'ha acompanyat una estona fins un pont que he hagut de creuar. Un cop a l'altra banda de pont han comen$at els petits problemes que mica en mica em feien anar perdent la pasciencia. Com ja sabeu, no soc massa amant de les ciutats, i on hi hagi un poblet acollidor i amb bons paissatges per veure que es vagin treient les ciutats. En fi que un cop creuat el pont em disposo a entrar al vell mig de la ciutat per buscar un hotel o qualsevol cosa que s'hi assemblés. Res, ni hotel, ni pensió, ni alberg... amb la meva bici donant voltes i sense trobar res. Tampoc no sabia si estava al centre o no... en fi tot un galimaties. Al final quan ja em disposava a agafar la meva bici i cardar el camp d'aquí, he tornat al punt inicial on m'he comen$at a complicar la vida. Allà, m'he assegut una estona a la gespa (aquí a la vora del Danubi hi ha parcs i jardins impresionants), he reposat, he mirat els mapes que tinc (no hi entenia res) i m'he tornat a aixecar. Al final he pensat; Albert, perque serveix la boca? Doncs per preguntar. En fi amb el meu super anglés, m'en vaig cap a una parella de gent gran i els hi pregunto "Where is the zentrum?" (en alemany centre és zentrum). M'han dit que en el segon pont creués cap a la dreta. Això he fet. Ai si la primera vegada en comptes de girar en el primer giro en el segon...

En fi ja en mig de la ciutat, he trobat un hotel on m'he parat. Podia haver buscat més, més barat... però estava fart de voltar i no sabia si era ben bé al centre o no. Més tard he comprobat que l'hotel és prop del centre, però tot i això una he estat caminant cap a una hora per trobar la catedral i tot lo que l'envolta. He anat a la catedral (sense entrar-hi), altres edificis iportants i finalment he acabat trobant sense voler la "Fan Area" de l'Eurocopa de fútbol. Qui ho diria que aquí i només d'aquí a dos dies juga la selecció espanyola. Ni un espanyol enlloc. També dir que aquesta tarda mentres voltava pel centre ha caigut el mini diluvi internacional. Vinga a correr, tothom sota els toldos de les botigues. Tres quarts d'hora parat allà sota sense poder fer res més que deixar-la caure.

Cap a les 7 de la tarda ha tornat a sortir el sol i me n'he anat directe cap a un (com ho diria jo; palau, local...) on a les 20:30 comen$ava un concert de la no sé quina orquestra de Viena. Crec que a Viena és quasi obligat veure un concert. La veritat és que ha estat genial. Ja ús ensenyaré fotos i algun video. Com no s'ha acabat amb el Danubi Blau. For$a emotiu.

I ja ara al vespre de camí a l'hotel (és quan m'he adonat de lo lluny que el tenia) m'he trobat una parella de Burgos!!!! Bueno... 5 minuts més de parlar amb algu. Crec que des de dissabte amb aquella noia no habia parlat amb ningú més. Ells van anar a veure el partit de quarts de final de la Eurocopa entre Espanya i Italia. Sort que duia la meva samarreta de l'Espanyol posada, si no tampoc parlo amb ningú.

Ara ja apunt per anar a dormir, que demà si no vaig equivocat m'esperen un mínim de 67 km fins a Bratislava (capital de Eslovaquia) dic un mínim perque avui havien de ser 38 i després de la multitud de voltes que he fet amb la meva bici per Viena han acabat siguent48.

Apa, fins demà si algun ciber m'ho permet. I recordeu que a l'etapa on heu deixat algun comentari jo vaig contestant.

DIA 8 GREIN - TULLN

Amb un dia de retard explico lo que vaig fer ahir. Va ser un dia amb una mica de tot, comen$ant al matí amb la pluja despedintme de Grein i acabant ben entrada la tarda a Tulln amb 35 graus a l'ombra.

Com deia, vaig sortir pel costat esquerra del riu amb una mica de pluja, no gaire res i la veritat es que es va agrair, així vaig poder pedalar una mica més fresc. Vaig haver de sortir per una carretera. Per sort aquí els cotxes tenen molta cura de les bicicletes i soón molt respectuosos a l'hora de fer algun adelantament. Els problemes de primera hora els vaig tenir amb el gps. No hi havia manera que em trobés cap satel.lit. Al cap d'aquests kms, ja en un altre poble, el gps es va posar a to i em va comen$ar a comptabilitzar.

Poc a poc va anar sortint el sol, però tot i aixó no és que pedalés massa a gust. Tot va canviar cap a l'hora de dinar, ja tenia for$a gana i em faltava poc per arribar al poble on volia parar a dinar, i em trobo en un altre poble a peu de camí i a la porta d'una casa, una tauleta plena de petites bandejes amb cireres. Quan ja havia passat de llarg, vaig parar-me, vaig recular i en vaig comprar-ne una. Mmmmm, no sabeu com em van entrar aquestes cireres; madures, vermelles, vaja a punt de caramel. Me les vaig menjar totes abans de dinar i vaig seguir pedalant.

Al arribar al poble on havia de parar a dinar, vaig fer mal fet. Vaig parar al primer restaurant que vaig trobar i noi... em va caure la primera clatellada del viatge. Un plat gran; però amb ben poc menjar. Era porc amb una mica de pastanaga i alguna altra història d'aquestes de fer maco.

De totes maneres el dinar s'em va posar d'allò més bé i tot i que encara em quedaven uns 35 km per arribar a puesto, estava super animat i gens cansat. Els pobles per on anava passant eren molt macos i vaig aprofitar per parar i comprar alguna cosa. Pobles molt turistics, però bueno, tenien el seu encant. Era massa aviat per parar de pedalar i com que estava prou bé vaig decidir arribar fins a Krems on volia agafar un tren i arribar a Viena. Al arribar a Krems encara estava prou bé i vaig canviar el meu proposit inicial i vaig preferir seguir pedalant.

No m'havia donat compte que ara m'esperaven uns quants km d'allò més tristos, a ple sol, sense ni un poble per el que passar i només amb el Danubi fent-me companyia al meu costat dret. Pedala que pedala i no arribes enlloc. De veritat for$a xungo, però per sort tenia aigua i també menjar per anar emplentant la panxa. Al final d'aquests quasi 20 km de "desert" vaig creuar el riu i una estona més per l'altre marge. Més o menys el mateix però finalment vaig arribar a un bareto que realment estava en el lloc propici. Vaig berenar i em vaig demanar un "Nestea". Com qui no vol la cosa ja eren passades les 5 de la tarda i encara no sabia on pararia a dormir. Possiblement en algun poblet de la zona (molt lletjos tots) o a Tulln que tot i no tindren ganes en un principi perque era massa lluny, al final semblava l'opció més encertada.

Total que vaig anar pedalant, per sort quasi gens cansat, fins que vaig arribar a Tulln. De seguida vaig entrar a l'oficina d'informació i turisme on hi havia una dona que de veritat semblava que m'acollonés, jo ni idea de austriac o alemany i ella ni idea d'espanyol; tot i així s'havia entastat en explicar-mo tot. Em va trobar una pensió allà al costat i em va explicar alguna cosa de 15 minuts. En el mapa ho veia super a prop i m'extranyava molt lo dels 15 minuts, total no ens vam entendre li vaig dir que bueno i marxava cap a la pensió. Total que al cap de dos minuts tornava a ser a l'oficina perque a la pensió no hi havia ningú. Llavors va ser quan la vaig entendre. M'havia dit que en 15 minuts arribaria la Sra. que en aquell moment no hi havia ningú i que m'hauria d'esperar.

En total va ser un dia amb 123 km. Segur que el dia que més hauré pedalat de tots.

A ben sopat vaig anar a fer un vol tota vora del Danubi i com que no hi havia fútbol aquesta nit, vaig anar a dormir ben aviat. He dormit 10 hores.

diumenge, 22 de juny del 2008

DIA 7 LINZ - GREIN

Primer de tot a veure com va aquest ordenador. És el portatil d'un càmping on he trobat internet i la veritat no va gaire bé.

Avui dia tranquil. De fet volia fer bastants menys km però al final i sense adonar-m'en n'he fet uns 70 ho he de tornar a mirar perque no ho recordo de memòria. Lo més important d'avui ha sigut la visita al camp de concentració de Mauthausen. La veritat és que impresiona. Veure la cantera allà sota la tira d'escalons que havien de pujar amb les roques que havien extret de la muntanya a les espatlles... A el camp hi falten molts de barracons, es veu que l'estan arreglant. De totes maneres està molt ben conservat i he pogut veure les camares de gas, els crematoris... i tot un seguit de plaques en homenatge a les victimes. N'hi ha de molts paisos, però amb les que m'he fixa't més són les de catalans. Una per exemple de l'ajuntament de l'Escala, de la Bajol, de Matarò... la veritat m'ha agradat estar un bon rato per allà tot i que per arribar-hi he tingut una altra pujada prou important; 1km al 14%.

La resta del dia prou bé. Sortida de Linz a la mateixa hora de sempre... però el que realment envejo d'aquests llocs és les ganes i les possiblitats que tenen de fer esport tota la gent. A tota vora del riu, un carril bici on la gent de bon matí ja patina, camina, corre, o pedala. La veritat que molt xulo. A, per en Jordi de Matagalpa, la teva teoria de les noies que els hi agrada fer esport aquí a Austria s'en va per terra.

He dinat a Mauthausen i a ben dinat sense saber encara on dormiria aquesta nit he continuat. En un principi la intenció era quedar-me a dormir aquí a Grein, però a mida que anava passant pobles, no n'hi havia cap que m'agradés prou i he pensat que si Grein era igual, agafaria un tren i aniria fins a Melk. Venia decidit a fer això, inclús he pedalat una mica més ràpid de lo normal perque llavors entre tren i tot no arribar massa tard a Melk. Però l'arribada a Grein no ha deixat de sorpendrem ni un sols moment. Primer la imatge del poble és molt maca i molt ben situat entre mig de dos muntanyetes i amb el Danubi que el banya. A l'entrada ja he vist aquest camping on hi posava "cafe internet", aquest és un altre punt positiu, i llavors després d'anar veient el poble m'hne arribat a la pensió Martha. A la vista m'ha entrat molt bé, el preu genial, l'habitació encara més... en fi he arribat tant animat que m'he posat a rentar la roba (avui tot el que tenia brut) i ara ja la tinc estesa a la finestra de l'habitació. Amb una mica de sort i amb la calor que fa ja deu estar quasi aixuta.

Ahir i avui són els dos dies de més calor fins ara. Ara mateix acabat de dutxar i aquí assegut ja estic ben suat.

Demà encara no sé on aniré a parar, però és possible que a mig camí agafi un tren i m'arribi fins a Viena. Però això com cada dia ho sabre demà quan pari de pedalar.

Ja ho heu vist, avui un comentari una mica sossu, però clar això perque no m'ha passat cap altre peripecia amb la que pogueu riure.

Apa demà més!!!

dissabte, 21 de juny del 2008

FOTOS DEL DANUBI PER ALEMANYA I PRIMER DIA AUSTRIA

Pels que em vareu demanar alguna foto de la ruta, doncs aquí en teniu unes quantes. Ho he triat a ull però no n'hi ha masses en les que surti jo.

Des de l'aeroport de Barcelona fins avui al lloc on he dinat.



















DIA 6 PASSAU - LINZ

Primer vull comen$ar amb l'anecdota d'ahir al vespre. Quin fart de riure. Encara ara flipo. Estava jo tant tranquil sopant en un carrer de Passau, quan veig passar pel costat a n'en Ralf. Ara direu, qui és en Ralf...? Doncs és el propietari de la casa on vaig dormir fa un mes a Blackpool. És el propietari de la casa on viu la Cristina. En Ralf està fent el Danubi amb cayac. Aquest com que té temps de sobres, s'ha agafat 3 mesos per fer-lo fins al Mar Negre. En fi vaig trucar a la Cristina i vam parlar i riure de la coincidencia.

Avui he acabat el meu pas per Alemaya. En trec una nota bastant positiva i entro a Austria amb ganes de continuar pedalant i de coneixer mòn i a poder ser nova gent. Encara vaig sol i crec que serà així fins al final.

El dia d'avui molt bé. M'estic donant compte que els inicis de dia són complicats. Costa agafar el ritme, durant la primera hora sembla que no hagis de pedalar més i que no puguis arribar enlloc, però a mida que van passant les hores i quan porto uns 20 km a les cames les coses comencen a rutllar millor.

Avui ha sigut un dia totalment diferent, paissatge renovat i amb molt de sol. Per sort a mitja etapa he hagut de canviar de banda de riu i he passat quasi tota l'estona per l'ombra. Tot avui he anat pedalant al costat del riu. Camí bo i asfaltat, i com ja m'havien dit fa uns dies o havia llegit per internet, amb molta més gent.

He anat fent pel costat esquerra del riu des de la sortida de Passau fins uns 30 km. Llavors s'acabava el camí per uns moments i havies de creuar el riu mitjan$ant una barca i continuar uns km per l'altre costat. De fet ja no he tornat a canviar de costat en tot el dia. Allà esperant la barca (2 € i carregada de gent, per fer un total de 300 m) he parlat per primera vegada en tot el que porto de camí, amb gent jove. Una parella de finlandesos més joves que jo. Cagati, aquests porten des del dia 10 de maig pedalant. I la seva intenció és recorrer fins al mes d'agost quasi tot Europa amb bicicleta (Finlandia, Suecia, Dinamarca, Alemanya, Austria, Hungria, Eslovenia, Italia, Fran$a, Belgica, Holanda... per acabar arribant un altre cop a Finlandia) mira, m'han fet enveja i tot. Poder fer tot això... quina passada.

Llavors a l'altre costat de riu els he deixat enrera i he seguit pedalant tot sol fins que m'ha entrat la gana. He parat en un restaurant a uns 36 km abans d'arribar a Linz. Com sempre m'he intentat fer entendre amb anglés però la veritat que ni jo ni la cambrera; una noia jove austriaca ens enteniem massa. He entés que em deia chiken (pollastre) però a l'altre plat no hi ha hagut maneres, ella m'anava dient l'animal que era i jo li anava fent tots els sons possibles d'animal (beeee, muuuu, el porc... etc. fins que he arribat a dir quac quac). En fi que m'ha dit que si que era anec i finalment és el que he demanat per dinar. Quan m'ha portat el dinar, li he contestat dient "gracias" i la noia es gira amb cara de sopresa i em diu: espanyol??? Dic si, doncs mira tu per on que ens hem intentat entendre amb anglés per al final tindre una llarga conversa en castellà. Es diu Maria i possiblement es passi pel blog. Si es asi, un saludo desde Linz!!!!! Ha estat treballant a Tarragona durant 8 mesos... en fi, ara no explicaré tota la conversa perque em pelareu de tant xerrar.

Acabant de dinar com cada dia... impresionant, ple de forces i cap a Linz. La velocitat era bona i amb l'ajuda del vent, he tardat un parell d'hores a arribar i trobar hotel.

Al final han sigut 94 km a una velocitat mitjana de 15,8 km/h. Sense parar ni un moment el gps. Això vol dir que havent estat una més d'una hora parat, he fet una bona mitja.

Ah, el genoll el tinc molt millor. Els brassos em sembla que ja són negres en comptes de vermells i ja per acabar, demà crec que faré molt pocs km. Vull arribar a Mathausen (aquí al costat uns 30 km) i visitar el camp de concentració. Si acabo aviat potser tiraré una mica més, si no ja em quedaré a dormir allà. Per si ús interessa, és molt probable que el dimarts ja dormi a Viena.

Apala seguiré demà si la sort de trobar internet m'ho permet. Avui en tinc a l'hotel.

divendres, 20 de juny del 2008

RESUM DE LA RUTA PER ALEMANYA

Si avui acabo amb Alemanya, si no hi ha contratemps demà a primera hora entraré a Austria. A veure que em depara aquest pais. Vull visitar Mathausen (camp de concentració) i suposo que un dia per Viena. Ja ús ho aniré explicant.

Resum total.

Donauechingen - Passau ------------------------------ 595,5 km

Km totals amb bici ------------------------------------ 398 km (una mitjana de 79,6 km al dia) em sembla que a cada etapa he posat els km que he fet.

Km totals en tren -------------------------------------- 197,5 km (m'han ajudat a arribar abans a la frontera).

Em sembla que amb això i l'explicació de cada una de les jornades n'hi ha prou.

Només afegir que tot i no trobar massa informació d'aquesta part de la ruta, trobo que ha estat molt encertat haver-la fet. He pogut veure el Danubi estret i amb poc cabdal (caudal??), passar per mig d'alguna montanya i no pas veure'l com el veure ara des d'aquí a Passau on ja hi ha vaixells de carrega (especials per anar pel riu) i el riu ja té una certa amplada.

Si tot va bé i trobo internet (és lo més difícil de cada dia) seguiré informant. De moment és la única manera que tinc de parlar amb gent i entendrem minimament bé.

Apala fins demà!

DIA 5 REGENSBURG - DEGGENDORF

Bueno bueno, un altre dia que ha acabat prou bé i molt millor de com ha comen$at. Al mati cap a quarts de 10 com cada dia em posava a pedalar. Per aqui a Torroella cada cop que feia alguna sortida llarga amb bici acabava amb una mica de mal al genoll esquerra, pero bueno com que despres tenia dies per reposar la cosa no anava a mes.

Fins ara el genoll s'havia comportat bé, però ahir al vespre entre que tenia unes miques d'agulletes a les cuixes (res de l'altre mòn) i que el genoll em comen$ava a fer la punyeta ja no tenia prou clar com aniria avui. Quan he comen$at a pedalar, bé sigui perque encara estava fred o perque als matins aviat costa més, el genoll em feia for$a mal (però no insoportable, eh!!!!!) no sabia si arribaria al final que m'havia previst, pedalant.

La proposta era arriscada, m'esperaven més de 80 km fins al final que m'havia proposat, però la qüestió era intentar-ho. La primera hora tot i no anar del tot bé l'he tancada amb uns 16 km a les cames, i les següents doncs anava seguint amb el mateix ritme, però sense la molestia del genoll. Tot ha anat tant bé perque el vent em venia d'esquenes i vulguis que no, això sempre ajuda a pedalar amb més ganes. Ojala cada dia fos així.

He anat seguint el camí i cada cop que en el mapa veia la possiblitat d'un trajecte marcat i més curt, doncs j0 l'agafava. Molt bé, però ha arribat un punt en un canvi de camí que m'he trobat una colla d'alemanys d'edat avan$ada (queda bé dir-ho així, no?) que m'han preguntat quants km els hi quedaven fins a Regensburg. Els hi he dit que uns 45 i després d'entendrens a dures penes jo no he mirat la meva guia i he seguit el que em marcava el següent senyal que hi havia davant meu a la carretera. Total que he hagut de fer un tros més de camí del que em tocava per culpa de la distrecció. Els del poble on he passat sense necessitat deuen haver fet penjar cartells per tenir més turistes (això passava for$a sovint en el Camino de Santiago).

Eren cap a la 1 i m'ha entrat la gana. He parat en el següent poble i he menjat. Aquella dona m'ha fotut un platàs ple de carn i patates per flipar... Total que si me l'hagués menjat tot ara ja seria a Viena en comptes de Passau.

Acabant de dinar amb ganes de pedalar i d'arribar a Deggendorf he agafat un bon ritme i m'he plantat en un parell d'hores a l'estació de tren d'aquest poble. Un altre cop a correcuita perque el tren estava apunt d'arribar. Ara ja no soc tant tonto, en comptes de pujar la bici per les escales tot sol, li dic al primer que em trobo a prop meu que m'ajudi a pujarla. No sé si faig més for$a jo o ells, però la qüestió és que no pateixo tant per fer tot això.

Trasbord a no sé quin poble i cap a Passau. En total he fet 87,5 km amb bici i 62 km en tren (ho tinc tot aquí controlat i apuntat en un paper).

Avui ja he acabat la primera guia. Recordeu que en tinc tres. Una mateixa dividida en tres volums. Fins ara he fet la part més dura de la ruta i suposo que a partir d'ara tot serà com el dia d'avui, planer i sense masses entrabancs.

Al arribar he fet un vol pel poble, he buscat hotel perque l'alberg és a les afores, no l'he sabut trobar i a més no tenia més ganes de voltar. Un cop dutxat, roba neta (penjada per tots els ganxos que trobo a l'habitació perque s'aixugui), he anat a buscar una farmacia a comprar: Aftersun (el Sol comen$a a deixar marca en els meus brassos) crema solar protecció 20 i quan li he ensenyat el genoll a la Sra. m'ha donat pomada voltaren (això en tres dies arreglat; jajajaja).

Jordi la tenda si tot segueix així, tornarà intacte.

dijous, 19 de juny del 2008

DIA 4 DONAUWORTH - INGOLSTADT

Avui si que he acabat ben mort.

He sortit de Donauworth a la mateixa hora de sempre cap a 2/4 de 10. Estava prou be i he anat a una velocitat mitjana for$a alta. Al final del dia uns 15.5 km hora. Tenint en compte lo carregat que vaig esta de conya. Lo pitjor pero ha sigut els primers 30 km d'un total de 70. El cami nomes feia pujades i baixades. Amb un no res pujaves uns 80 m i al cap d'una estona els tornaves a baixar. Baixar esta de conya perque et deixes portar i com ja vaig dir l'altre dia agafes velocitats for$a altes, pero les pujades... la mare que em va... mira que costa de pujarles eh! En fi que anar fent he pedalat un parell d'hores abans no he trobat el cami planer.

El cami estones al costat de la carretera i d'altres per camins de terra. Ja no se si preferixo anar pel costat de la carretera, per una mena de borera asfaltada o per camins. Encara que sembli mentida pels camins no notes ni un vot, en canvi per les zones asfaltades notes cada cop que l'asfalt fa una mica de clot... Els camins aqui son totalment planers perque no hi passa ni un cotxe ni apenes cap tractor.

En fi que he anat fent cami cap a Ingolstadt on he decidit a mig cami que pararia a dinar. He dinat en un restaurant grec, i mentres he anat mirant la guia a veure on podria arribar a la tarda. Com que per on havia de passar aquesta tarda no hi havia cap estacio de tren, he decidit parar de pedalar, anar a buscar l'estacio i comprar un bitllet cap a Regensburg (si no vaig equivocat es una ciutat important; diguem-li capital de provincia). Abans d'anar a buscar el tren, he fet un vol pel poble. La zona vella prohibida al transit i amb un futiment de bicis a tot arreu.

He arribat a l'estacio. He entrat a dins que em venguessin el tiquet i no haver-ho de fer per maquina com ahir. Una noia molt amable (quina noia....) m'ha tret el bitllet meu i el de la bici i m'ha dit que havia d'anar a la via 5. Cagati. Tampoc hi havia ascensor. Al final he baixat les escales; baixar-les es mes facil que pujarles, i quan he anat per pujarles, he vist que al costat de les escales hi havia una estreta cinta transportadora on hi he mig enfilat la bici. Apretant els frenos que no es mogues, jo anava pujant les escales i la bici anava pujant al meu costat.

En fi per pujar al tren el mateix de sempre, a trobar algu que m'ajudes a pujar la bici. En aixo si que estan millor equipats els trens de Catalunya (els de minusvalids) que no pas els d'Alemanya amb un futiment de bicis dins.

Al arribar a Regensburg... bueno. He vist que hi havia escales mecaniques per pujar a dalt i sortir a fora de l'estacio. La veritat es que m'he vist salvat perque no hauria de demanar ajuda per pujar escales ni res. He anat cap a les escales mecaniques, totes plenes de gent, poso la bici de cares i encara no se com, se m'aixeca de darrera (ben igual que un caball desbocat) i fot un cap girell. No se com jo no he caigut. En fi imagineu-vos l'imatge. La bici per terra anar pujant escales, tot el que duia a la bossa de davant que porto penjada al manillar per terra (galetes, barretes energetiques, camara de fotos, gps, eines... en fi un llarg etc.) Quin panorama. Per sort l'hi he demanat al noi que anava davant meu "Can You help me?" i si, ell s'ha mig encuidat de la bici i jo de no perdre res. Ah, el casc venia uns 7 o 8 escalons darrera meu. Per sort a dalt les escales he pogut aparcar la bici i recollir tot lo que tenia per terra.

A dalt he trobat un ascensor per baixar un altre cop cap a baix a la via 1 i cap al carrer.

Aqui tambe he fet una bona quilometrada per trobar l'alberg, total que quan hi he arribat estava ple i he buscat un hotel en el centre. Esta de conya.

I bueno, aixo es tot per avui. Es molt possible que dema arribi a Passau. No pedalant perque esta a uns 151 km, pero fare uns quants amb bici i la resta amb tren (si trobo estacio).

Intento contestar a cada un en el lloc on vau deixar el comentari.

DIA 3 EHINGEN - LAUINGEN

Els accents d'aquest teclat no van i les c trancades com heu anat comprovant a Alemanya no saben que son. Per altra banda si poso alguna z en comptes d'una y es perque en el teclat estan girades. Aclarat tot aixo anirem per feina.

Bueno, vaig un dia tard, perque ahir no va haver-hi maneres de trobar internet.

El d'ahir va ser un dia bastant xulo i de molt bon pedalar. Tot i que al comen$ament les coses es van tor$ar. A l'hora de posar les alforges a la bici, no se que va passar que n'hi havia una que no tenia maneres de posar-la. No se si es van moure els cargols o que pero quan la tenia posada la tocaba amb el peu al pedalar. En fi uns 10 minuts mes tard el problema va estar solucionat. Pero clar, jo que anava equipat d'hivern, no m'havia donat compte que ja comen$ava a fer mes bon temps i quan encara no havia fet ni 1 km; per cert amb una pujada de collons, vaig haver de parar a treurem la samarreta de maniga llarga perque ja estava esbufegant.

Passats aquests primers moments, tot va anar molt millor. Etapa totalment planera i amb molts de pobles pels que anar passant.

Vaig aturar-me a dinar igual que cada dia, quan ja portava mes de 50 km a les cames. I llavors ja la recta final fins a arribar a Lauingen on vaig parar de pedalar. En total 86.4 km que es van fer molt be.

Com que veig que de dies no en tinc prous ni de conya, vaig agafar el tren; no sense problemes. Mare meva quin fart de riure. Arribar a l'estacio amb l'ajuda d'un bon home que amb la seva bici i jo tot darrera seguint-lo m'hi va fer arribar. Quan ja soc a l'estacio resulta que els bitllets els venien a traves d'una maquina i si ja aqui a Catalunya no soc gaire amic de les maquines, imaginat tu per Alemanya... ni flowers. En fi li pregunto a un Sr. com ho he de fer per treure un bitllet cap a Donauworth. La veritat es que jo vaig pagar i ell em va fer tots els passos. Quan se n'adona, nomes ha comprat el bitllet per mi i no per la bici (bitllet a part) i em diu que espavilem que el tren esta apunt d'arribar. Total tornem-hi, em treu el bitllet i el tren parat a l'altre costat d'estacio. El maquinista que ens veu i ens diu que encara hi som a temps, pero joder..... Baixa les escales amb la bici carregada, i despres torneles a pujar. Total un maremagnum que te cagues. El Sr. agafa la bici per darrera, jo per davant i vinga a baixar i a pujar escales com dos bojos i la bici. Total que vaig tindre temps i vaig poder pujar al tren.

En arribar a Donauworth, per cert un poble molt xulo, ja l'havia triat expressament perque a la guia ho semblava. Vaig anar a l'oficina de turisme. Alla em va buscar lloc en un hotel, pero res de res, tot complet. Al final m'en va trobar a l'alberg on erem jo, suposo que algun altre ciclista i 98 mainades amb els seus monitaros, mare meva quin follon. Pero no em puc queixar, habitacio per mi tot sol.

En fi vaig acabar el dia anant a sopar a un restaurant italia; em sembla que n'hi ha mes que d'alemanys i cap a dormir que estava reventat.

dimarts, 17 de juny del 2008

Dia 2 SIGMARINGEN - EINGHEN

Bones, ja torno a ser per aquí. Avui he arribat fins a Einghen. Han sigut un total de 72,6 km a la mateixa velocitat que ahir tot i que no hi havia tants de desnivells i que els camins per on passava eren de molt més bon fer que ahir.

En un principi la meva intenció era arribar fins a Ulm. Diria jo que deu ser la capital de la provincia. Está a uns 33 km d'aquest poble, però entre que ja estava for$a cansat, a mi les ciutats no em van i que el poble aquest m'ha agradat, doncs ja no he seguit endavant i demà ja passaré per Ulm i seguiré endavant.

El dia ha comen$at molt ennuvolat i la veritat és que he tingut por de pluja. Tot i així he anat pedalant per una zona molt xula al costat del riu i per mig de boscos. Més o menys com la segona part d'ahir. Quan he arribat a dalt d'una pujada he aprofitat per treurem la samarreta de maniga llarga. He aparcat la bici i al posar el peu a terra i sense donar-men compte es veu que he trepitjat merda. Ai qui em va parir!!!! Bueno això no és tant greu, si després no hagués ficat la bossa que porto a l'esquena al cim d'on havia posat el peu. En fi, ha sigut molt poca cosa i ho he netejat amb un parell de clinex. En el teatre, perque les coses vagin bé diuen: Molta merda; doncs jo he pensat en aixó; m'espera un bon dia.

També avui m'he adonat de lo dolent que és baixar de la bici en una pujada. La veritat ha sigut la pujada més pronunciada de lo que porto pedalant. El senyal de perill posava 16%. Pujada d'uns 200 m en la que no m'he volgut fer el valent i a mitjà pujada he baixat de la bici. CAGADA!!!!!!! No sabia fins aquell moment el que era arrossegar la bici en una pujada super pronunciada i amb tot el pes de les alforges al darrera. Mare meva...

Més tard mala sort; he arribat a un poble i quan vaig per travessar un pont per creuar el Danubi, em trobo que està en obres i que no es pot passar. Jo, que de les dues opcions que et donava el camí en aquell moment he triat el més curt, em trobo amb això. En fi que he reculat a buscar una carretera per travessar el riu i més tard arribar al mateix punt. En total 20 minuts, una mica de perill en una carretera sense arzen, per arribar fins a l'altre banda de riu.

La veritat és que en aquells moments i amb més de 50 km a les cames ja comen$ava a estar cansat. Així que arribats a un poble (no em feu dir el nom) he aprofitat per dinar. La veritat és que no sé ni que m'ha dit la senyora que hi havia per dinar, però li he dit que si, que endavant. Al final un tall de carn, patates i amanida. M'ha entrat de conya. A ben dinat una volta pel poble (molt maco) i llavors cap aquí on soc ara.

És probable que demà per adelantar kms al camí, agafi un tren. Tinc intenció de fer uns 60 o 70 km tot i que després ja veure si seran més o menys. I quan hagi fet tot aquest tros, m'agradaria arribar fins a un poble que he vist a la guia i que pinta bé.

Torno a dormir en un hotel. Aquí no hi ha ni càmping ni alberg i això d'hotel, mentres tingui calers ja m'agrada. L'habitació està bé i ja he rentat roba al lababo. Amb el secador l'he assecada una mica i a veure si demà al matí tinc sort i està aixuta. Ara fa un moment acabo de veure el sol per primera vegada tot i que torna a estar núvol. A veure si demà tinc sort i puc pedalar sota el Sol, això si, sense massa calor.

Del que si estic content és d'haver posat roba d'àbrigar a les alforges.

Vinga demà si torno a trobar internet aprofitaré per fer una altre explicació del dia.

dilluns, 16 de juny del 2008

Dia 1 DONAUECHINGEN - SIGMARINGEN

Avui ja he comen$at a pedalar. I per comen$ar quasi res, 98 km.

Primer de tot he agafat forces a l'hotel amb el buffet lliure. Vaja, que m'he posat les botes. De fet és el que s'ha de fer si t'espera una pedalada com la d'avui, demà...

El dia s'ha aixecat bastant trist. Porto un parell de dies fora de Catalunya i ja estic dubtant si aquí existeix el Sol. Tot el dia núvol i amb algun plogim que no impedeix que es pugui pedalar sense apenes mollarte. I per rematar-ho, la primera vegada que passo un pont per creuar el riu, hi deixo l'alforja; jajaja. No és que no la portés ben lligada, però havia de passar per una balla d'aquelles que posen perque no passin cotxes i com que he calculat la mida de la bici i no la de les alforges, he enganxat el pal de fusta i m'ha saltat un ganxo. He tret les eines i vinga, primera reparació. Unica averia fins ara.

Es pot dividir l'etapa d'avui en dues parts. Una primera bastant planera i amb el riu que tot just acaba de neixer al teu costat i la segona amb el riu aixemplant-se mica en mica i pedalant per mig de boscos amb el terreny sinuós. Pujades i baixades repertint-se a parts iguals, però que van deixant marca a les cames, cansades de traginar tantes hores les alforges.

Les baixades de conya perque la bicicleta sense que faci falta que pedali es va embalant tota sola, a velocitats fins els 45 km/h. Però les pujades, tot i no ser massa fortes no hi ha qui faci anar la bici. Total que hi ha moments que a 5 km/h i anar fent.

Han sigut 7 hores de bicicleta amb parades per fer fotos, per menjar... i al final ha sortit una mitja d'uns 13 o 14 km/h amb parades incloides.

De gent no s'en veu gaire. Els que m'he anat trobant avui han sigut grups o parelles de jubilats que deuen aprofitar per fer la ruta sense cap mena de pressa. El fet de no trobar gent no m'amoina gaire perque per més gent que trobi, aquí no hi ha ningú que entengui ni una mica l'espanyol. Jo vaig fent la meva i de tant en tant m'atraveixo amb alguna cosa d'anglés i la veritat és que no m'està anant del tot malament. Suposo que de gent n'aniré trobant a mida que vagi baixant el riu. Més cap a Austria on la ruta és molt més coneguda segur que em trobo amb algun català o espanyol.

Una cosa si que he de dir, per alguns amb qui havia compartit el dubte. Els pedals autòmatics van molt bé. Fas for$a per pedalar quan fas baixar el peu i també al fer-lo pujar. Encara no m'han fet caure tot i que he estat molt apunt en un moment de dubte quan he parat a preguntar-li per on seguia el camí a un pastor aleman que crec que si no m'aguanta em foto de cap girells. Ah, el pastor aleman no és un gos, eh!!!!

El camí està ben senzalitzat, però com que hi ha senyals de diferents rutes, i la del Danubi també en doble sentit de pujada i baixada, hi ha algun moment en el que et pots equivocar i tornar enrera o agafar un altre camí. Avui m'ha passat un parell de vegades. Res, no he fet ni mig km que ja tornava estar en el sentit correcte. Ah, per algu que m'ha preguntat més d'una vegada que a on comen$a el camí de Santiago, dir-li que aquí ja pots trobar la petxina representativa del camí. El que passa és que jo ara mateix l'estic fent en sentit contrari.

He anat comprovant el meu estat de forma a mida que anava passant pobles i finalment he arribat a on m'havia marcat ahir al vespre. Sigmaringen és un poble una mica més gran que els que he anat veient tot el dia i amb un casc antic bastant maco. També té un castell molt xulo. Després de dutxar-me he fet un vol i m'ha agradat.

També dir que en aquest poble hi ha alberg, però com que no l'he sabut trobar, he preferit buscar-me un hostal i aixì dormir amb més tranquilitat. Em cobren 30 € per la nit i l'esmorzar. No sé que faré els propers dies, però ara per ara crec que és bastant difícil que faci servir la tenda de campanya que em va deixar en Jordi.

I per avui és tot, a veure si demà estic ben recuperat, faig una bona pedalada i al vespre trobo internet per penjar un altre escrit.

Ara m'en vaig a veure el partit d'Alemanya contra Austria. Aquí al poble hi ha muntada una pantalla gegant en una pla$a, però crec que aniré cap a l'hostal i veure'l amb més tranquilitat.

Salut i fins la pròxima.

Presa de contacte amb Suissa i Alemanya

Com ja sabeu, ahir diumenge vaig arribar a Donauchingen. La veritat és que va ser un dia dur. Després d'estar tota la nit sense clucar ull a l'aeroport, vaig agafar l'aviò que em va portar fins a Zurich. En el mateix aeroport vaig muntar la bicicleta i vaig trobar l'estació de trens i vaig agafar-ne un cap a Conztanz; ara he de buscar a internet si el llac Constanza és el que vaig veure ahir en aquest poble. Aquí a Conztanz vaig fer trasbord i vaig agafar-ne un altre que ja em va portar fins a Donauchingen.

Els trens estan molt bé, molt moderns i totalment equipats per portar bicis. Tenen el seu vagò o vagons exclusius per poder-les aparcar.

Un cop a Donauchingen vaig buscar l'hotel que tenia reservat. Després de pujar uns quants escalons per creuar la via del tren i fer una volta pel poble amb la bici vaig arribar a l'hotel. Lo dels escalons... no ho entenc. És un pais ben preparat, però que per creaur la via del tren hagis de pujar escales... per flipar. Encara avui tinc agulletes als bra$os de pujar la bici amb les alforges ja penjades a darrera.

A la tarda vaig anar a fer un volt a una fira medieval que hi havia en el poble i finalment sense esperar que arribés el vespre vaig entrar a un restaurant a sopar.

Vaig arribar a l'hotel cap a les 9 del vespre i quan ja estava apunt per veure els partits de l'Eurocopa, em vaig quedar ben adormit en el llit. Em vaig despertar cap al final del partit i encara vaig poder veure com Turquia eliminava als txecs.

També al vespre amb un sms que em va enviar en Carles vaig poder assaborir des d'uns km lluny la gran victòria del Girona i l'ascens a 2°A.

Doncs res, això va ser el que vaig fer ahir per aquestes terres.

dissabte, 1 de març del 2008

El Danubi amb bicicleta

Ja fa temps que vaig pensant en el viatge d'aquest estiu. Des que vaig testar lo de fer el camí de Santiago i fugir de viatges més convencionals, tinc ganes de fer coses noves i descobrir noves experiencies. L'any passat va ser Nicaragua, participant en un camp de Solidaritat i ara de cares a aquest mes de juny el que m'agradaria és fer la ruta del Danubi amb bicicleta.

També dir que m'agradaria fer la ruta amb la meva propia bicicleta i no haver de llogar bicis allà. Sé que hi ha moltes facilitats per llogar bicicletes durant la ruta i que t'ofereixen agafar la bici en una ciutat i acabar deixant-la a un altre ciutat o poble. També hi ha agencies de viatge que et reserven l'hotel des d'aquí a casa nostre i dins d'aquet mateix pack turístic t'ofereixen portar-te les maletes o equipatge des de cada hotel en el que estàs allotjat. Però aquesta no és la meva intenció. Mai he viatjat amb la meva bici i m'agradaria molt poder-ho fer.

La veritat és que no m'està sent gens fàcil trobar informació sobre la ruta, ni a internet ni guies on poder informarme. Fins ara, tota la informació que vaig trobant és amb contagotes i buscant a mil llocs. Si que vaig comprar una guia en anglés que vaig trobar a la llibreria Altair de Barcelona. De fet són dues guies la nº2 compren el tram des de Passau fins a Viena i la nº3 des de Viena fins a Budapest.

Encara no sé on vull començar el meu camí. En un principi havia pensat en desplaçar-me amb aviò fins a Zurich i des d'allà anar fins la zona on neix el Danubi; Donaueschingen i anar baixant fins a Viena i amb possiblitats d'arribar a Budapest. Ara ja una mica més informat sobre la ruta estic plantejant-me començar el meu tram a Passau i acabar-lo a Budapest. Aquest tram; sobretot de Passau fins a Viena sembla ser que és el més concorregut de tots.


Aquest viatge no me l'agafo igual com en el seu moment el camí de Santiago. El camí de Santiago és totalment diferent a això. Allà el primer objectiu era arribar a Santiago caminant. En canvi en aquesta nova ruta pel Danubi, no descarto fer algun tram de ruta amb tren en cas de que vagi malmanet de temps o que vulgui dedicar una mica més de temps a alguna de les ciutats per les que passa el Danubi.

Ja ho veieu, de moment si el que busqueu és informació sobre la ruta del Danubi amb bicicleta, aquest blog no ús haurà servit de gaire res, però si passeu per aquí i teniu alguna dada important que em pugui servir per anar cap allà amb una mica més d'infromació que la que tinc ara mateix, doncs ús estaré molt agrait.

Jo intentaré anar penjant informació a mida que en vagi trobant.