dimecres, 8 de març del 2017
XXIII Mitja Marató del Pla de l'Estany
Encara que sembli que n'he fet més, aquest diumenge tot just vaig fer la meva 4ª mitja marató i la segona si contem diferents localitats.
Em vaig estrenar el 2011 a Granollers on vaig tornar a les edicions del 2014 i 2015. Però tot i haver-me apuntat un any a la Mitja Marató de Madrid, una lesió no em va permetre participar-hi.
Doncs bé, amb en Juan, en Dani i en Juli vam anar cap a Banyoles diumenge al matí. Dia assolellat i amb bona temperatura, el millor per córrer.
No sabia ben bé com arribava a la cursa. No havia fet cap entrenament específic per saber si estava en forma o per marcar-me algun temps amb el que acabar la cursa.
Tot i que en un principi la meva previsió era acabar amb 1:35 h, a mida que s'acostava la data ja veia que havia apuntat massa alt i que no seria possible fer tota la cursa a una mitjana de 4:30 min/Km. Així que fent una mica menys d'1:40 h ja em conformava i era un temps per estar content.
Van donar la sortida, el recorregut començava amb una volta a l'Estany i un cop vam fer el primer pas per meta, vam marxar direcció Mata i vam trencar cap a Camós després de passar el km 10.5 que marca mitja cursa. Fins aquell punt anava prou bé i content de com m'estava anant. Potser una mica massa ràpid, però bé. El ritme fins aquell punt deuria ser de poc més de 4:30 min/Km.
Però direcció a Camós va arribar al sorpresa. El terreny es començava a inclinar cap amunt i tot i que vaig seguir bé, les cames i potser més el cap van notar aquest esforç quan va arribar el Km 17/18. A partir d'aquí la cursa se'm va comenaçar a fer llarga. El terreny ja era planer però tenia la sensació que havia gastat masses forces ens els kms de pujada. Tampoc és tanta pujada però en una mitja marató per poc desnivell que hi hagi es nota.
A partir d'aquests kms i amb ritme encara inferiror a 5 min/Km em van anar passant 8/10 participants fins arribar a l'Estany.
Ja a l'últim revolt vaig veure que venia en Juan darrera meu i vaig fer un últim esforç per entrar davant seu. Vam entrar amb un segon de diferència.
Al final bona cursa, bon ambient i amb ganes de tornar-hi i plantejar la cursa de manera diferent. Ja sabent en recorregut serà més fàcil no patir tant al final.
Resultat final, el 100 classificat de 345 participants. Amb un temps de 1:37:12 h. Tot i ser el meu pitjor temps, la del 2014 no conta perquè hi anava sense haver entrenat, vaig estar molt content del temps que vaig fer.
Onada sí o Onada no?
Aquesta és la qüestió. Segons amb qui parlis et dirà que està d'acord en que es fes l'onada el dissabte passat durant el partit contra el Getafe. En canvi hi ha qui és més conservador i et dirà que és una tonteria o que està mal fet fer l'onada quan encara no s'ha aconseguit l'objectiu de l'ascens a primera divisió.
Jo estic dins el primer grup. Tot i no ser partidari de fer l'onada a menys que sigui per celebrar alguna cosa realment important, un ascens, una salvació, la consecució d'un títol... no veig perquè dissabte passat no es podia fer. Considero que el que la gent volia mostrar amb aquella onada -almenys jo- era el gran partit que s'estava fent contra un ríval directe en la lluita per l'ascens a primera. No crec que es celebrés res més que això. De la mateixa manera que entrada la segona part des del Gol Sud es va començar a cantar un "oeee oeee oeee" que es contestava des del Gol Nord amb un altre "oeee oeeee oeee" repetit unes quantes vegades. Per mi són mostra de l'alegria i de la satisfacció del gran partit.
L'altre opinió, és la dels contraris a l'onada. Hi ha gent que com a mi per norma general no ens agraden les onades. Per altra banda, hi ha qui pensa que l'onada es fa donant per fet que l'ascens ja s'ha aconseguit quan encara queden 14 partits per acabar la lliga. Potser jo vaig errat i el motiu de l'onada de dissabte passat era per això últim; espero que no. I sobretot també pel mal record que hi ha de l'onada en el partit de fa quasi dos anys en el partit contra el Lugo, on la gent estava celebrant aquell ascens a primera, amb onades i "que boti Montilivi" molt abans de que acabés el partit. Un partit molt obert i que en cap moment es podia donar per tancat. Per mi aquell si que va ser un gran error. Molta gent que quasi mai ha anat a futbol i que es pensa que les coses s'aconsegueixen facilment, creu que és impossible que la sort canvii a l'últim minut; mai millor dit, l'últim minut.
Doncs bé, debat servit. Onada sí o Onada no?
Sigui com sigui espero que aquest any el Girona aconsegueixi l'ascens a primera de manera directe. I això sí, que la gent no es torni boja i celebri les coses abans de que passin.
Per un altre dia puc parlar del tema de l'invasió de camp. Sí, o no? En aquest cas sóc partidari del NO.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)