dimecres, 17 de juny del 2009

Resum final del Camino amb bici

Com ja he anat explicant, fer el camino amb bici ha sigut tota una experiencia. Ens ho hem passat de conya i hi ha moltes anecdotes per explicar. Aquí seria impossible escriure-les totes.

El que si que faig és posar les etapes i el km total.

5-6-09 Segovia - Añe 37 km

Després de 760 km fins a Madrid amb cotxe i dues hores de tren fins a Segovia encara ens va quedar temps per pedalar).

6-6-09 Añe - Ciguñuela 103 km

Primeres plujes i etapa marcada per les zones de pins on pedalar sobre la sorra es feia molt difícil.

7-6-09 Ciguñuela - Sahagún 104 km

Plujes matinals, amb un bon xàfec inclós. Esmorzar en una parada de bus per refugiar-nos de l'aigua i llavors seguir pedalant per una carretera amb una llarga recta amb un terreny trenca cames, moltes pujades i baixades continues.

8-6-09 Sahagún - Astorga 109 km

Dia molt i molt dur. Sortida amb plujes molt fortes fins a El Burgo Ranero on vam parar a esmorzar i llavors ja amb algun núvol menys vam seguir fins a León. A la tarda a ben dinat vam seguir fent camí des de Valverde del Camino fins a Astorga. Vents de cara d'uns 60 km/h ens van fer el camí molt més díficil del que hauria d'haver sigut.

9-6-09 Astorga - Villafranca del Bierzo 84 km

Etapa amb menys km, cosa que no vol dir que no la patissim igual. Al matí després d'esmorzar a Rabanal del Camino, llarga i dura ascencio sota la pluja fins a la Cruz de Ferro. Llavors dinar a Ponferrada i seguir fins a Villafranca del Bierzo on vam dormir en un dels pitjors albergs que recordo en el camí.

10-6-09 Villafranca del Bierzo - Sarria 79 km

Si, l'etapa més curta del camí, però no es pot oblidar la durissima ascencio al port de O Cebreiro. Pujada plovisquejant però amb bon ritme i el que té més mérit sense posar el peu a terra. Llavors un cop a dalt les quatre fotos de record i baixar de seguida perque hi feia molta fred. La baixada fins a Triacastela terrible. Molta pluja i molt de vent de cares. Trams on la bici es podia posar tranquilament a més de 60 km/h sense pedalar, els vam fer a 20 km/h i pedalant amb totes les nostres forces degut al fort vent que bufava a la zona. Vam passar molta fred i acabant de dinar vam tornar a agafar la bici i vam acabar d'arribar a Sarria passant pel Monestir de Samos.

11-6-09 Sarria - Santiago de Compostela 129 km

Dos dies abans del que pensavem, vam arribar a Santiago. Va ser el primer dia que no vam haver de fer servir el paravents. Sol des de bon matí. El començament de l'etapa vam passar per alguns dels paratges més macos del camí, però també uns trams molt difícils creuant zones amb aigua i fins i tot fent alguna pujada en mig d'un rierol. A partir de Portomarín el terreny va anar canviant mica en mica i tot i ser pujada continua el camí era molt millor i es podia pedalar a més velocitat. Vam fer la parada obligada a Melide per degustar el "Pulpo a la Feria". Bonissim!!! I llavors a la tarda uns 50 km més fins a Santiago. Arribada emotiva, però no tant com el que ens faltava per viure en aquesta aventura.

12-6-09 Santiago de Compostela - Finisterre 108 km

L'últim dia i pel terreny podem dir que el més complicat de tots. Un començament d'allò més bonic, però també de l'ho més complicat per anar amb la bici i carregats amb les alforges. La primera hora només vam fer 5.5 km. Una mitjana molt baixa pensant en tot el que ens esperava per davant. El genoll em feia molt de mal i moltes vegades haviem de baixar de la bici per superar algunes escales, o bé pedres que hi havia a mig el camí i no ho feien massa fàcil per transitar-lo amb la bici. Més tard el camí ja agafava una carretera secundaria amb una llarga pujada de més de 8 km i on el sol era infernal. Tot i així no ens vam desanimar i vam seguir fent camí. Era el dia que anavem més malament de promig però la cosa amb el pas dels km s'anava animant. Vam passar trams de muntanya on a les cimes només hi erem nosaltres i els molins heòlics. Trams molt macos i que ara mateix tornaria a fer tot i la duresa del terreny. Un cop a Hospital on vam dinar cap a quarts de 5 de la tarda, ja vam agafar baixada fins a Cee i llavors un tram final cap a Corcubion i Fisterra on a la llunyania ja es podia veure el far. Vam arribar a Finisterre fent un últim sprint impresionant. Un final emocionant. Difícilment es pot explicar amb paraules el fet d'arribar fins allà.

I el resum final és que vam fer 8 etapes (la primera podria ser el pròleg després de les hores de cotxe i de tren que vam haver de fer fins a Segovia) on la mitjana ha sigut de 17.12 km/h per un total de 753 km. En les últimes 7 etapes ens surt una mitja de més de 102 km.

Per acabar relaxats aquest viatge, vam passar l'últim dia a casa d'un bon amic que tinc a Galicia on un cop més ens van tractar com a reis.

Bon camí a tots! Ús animo a que el feu i si teniu l'oportunitat arribeu a Fisterra, val la pena.

divendres, 12 de juny del 2009

Quan el cansament et faria plegar de pedalar...

Per fi som a Finisterre, no sense patir. Una etapa de 110 km des de Santiago i amb uns trams trenca cames impresionants. Hi ha hagut moments on els únics companys que teniem eren els molins de vent de generar electricitat. Arribar a Fisterra ha sigut molt xulo, emocionant i gratificant. Hem fet unes quantes fotos al far, a darrera a les roques i també a una entena plena de sabates, mitjons, gorres... que van deixant els peregrins al arribar. Nosaltres com qeu no tenim cap cosa feta mal bé i com que no tenim calers per comprar qualsevol cosa bona que deixem a Finisterre, hem decidit no deixar-hi res. Així que cap a casa amb tot el que ens vam endur cap aquí.

El camí ha sigut impresionant. Ens ho hem passat de conya. Una autèntica passada. El temps... doncs no ha acompanyat massa, només aquests últims dos dies amb molta calor però molt ben suportada per tots dos. Ojala cada dia hagués sigut així.

Sandra aquest apartat per tu. Encara que quan en Jordi parlava amb tu per telefon em senties riure de fons, tu no pateixis que ens hem portat la mar de bé. Els genolls, el cansament... tot ha sigut controlat i tampoc hem dormit cap nit al carrer. Ara mateix acabem de llogar el cotxe que ens portarà fins a Girona. De veritat que tot genial, veuràs com tu també riuràs el dia que t'ho expliqui en Jordi tot plegat. Ah i si quedem, jo ja hi posaré la cullerada... vinga un petonàs!!!

Ahir vam arribar a Santiago després d'una etapa de 130 km. Molt llarga i també molt dura des de bon principi. Per sort després dels primers 30 km la cosa es va anar normalitzant i va ser més fàcil anar-ne sumant.

Ara mateix els nostres brassos i cames estan marcats pel moreno ciclista. Sembla que seguim portant guants i a les cames diferents marques dels pantalons i mitjons.

Ha sigut un gran Camino de Santiago!!! Amb en Jordi un gran amic amb qui hem rigut moltissim. Alguna vegada m'ha hagut d'anar esperant. Però finalment els dos hem arribat junts.

Salut i bon camí a tots.

dimecres, 10 de juny del 2009

He passat més fred avui que el dijous Sant a la processó de Verges

Aquesta és la frase d'en Jordi tot just acabant de dinar a Triacastela. I és que no va gens equivocat, quina fred que feia sobretot anant xops com ànecs en aquell poble després de la baixada que hem fet des de O Cebreiro.

La jornada d'avui ha sigut genial, no pensava que anés tant bé. Em feia por pujar O Cebreiro perque em feia bastant de mal el genoll i no sabia si aguantaria més. Doncs res que hem anat fent camí fins a parar a esmorzar; com cada dia un bon entrepà quan portem una hora pedalada.

Hem començat a pujar mica en mica, cal dir que la pujada no dona ni un descans i que tota l'estona és pujada continua. Tot i així i amb el plat mitjà hem anat fent tot i que en alguns moments ha fet falta posar el plat petit. No hem tingut massa fred perque l'esforç de la pujada feia suar bastant. No haviem suat en tot el camí fins avui.

A O Cebreiro hem parat a fer les fotos de record i a segellar al credencial. Feia temps que no entrava a tantes esglesies com aquests dies en el camí. Ja n'hem visitat dues (catedral de León vist i no vist, i esglesia d'O Cebreiro). No patiu que a Santiago anirem a la misa del peregrino i hi estarem un bon rato. A més hem d'encendre un ciri per la senyora que ens va donar sopar la primera nit a Añe. Ella ens va demanar que resessim per ella i la seva familia, però com que d'això no en sabem, vam dir que amb un ciri en fariem prou.

La baixada impresionant. De fet la baixada comença una mica més tard després de pujar a Alto de San Roque i Alto do Poio. Un cop a aquest últim ha començat la baixada fins a Triacastela. Aquí, una mica de tot. Una forta pendent del 7% de baixada que sense pedalar ens permetia posar-nos facilment prop dels 60 km/h, però que per no ser tot tant maco, un fort vent de cares en algunes rectes de la baixada i el xàfec que queia en aquell moment feia que l'aigua que baixava s'ens clavés com agulles a la cara. Aquest vent en baixada ens frenava, no teniem pebrots de fer tirar la bici.

A Triacastela ben molls hem entrat a dinar tremolant de fred. I un cop dinats, hem seguit camí cap a Sarria on som ara mateix. Baixant cap a Sarria ens ha sortit el SOL i tot, però no sabem fins quan serà. A veure que passa demà.

Demà si tot va bé intentarem arribar a Santiago. Són 113 km els que ens separen de la ciutat i veurem si hi arribem o no. La nostre intenció és acabar el camí a Fisterra. Això no sé com ho farem perque volem passejar per Santiago, estar amb els amics gallegs que tinc allà i farà falta veure si tenim temps d'anar fins al fi de la terra.

Seguirem informant.

dimarts, 9 de juny del 2009

Villafranca del Bierzo

Aquesta tarda hem arribat a Villafranca del Bierzo.

Els dos últims dies han sigut una mica xungos. Comenc,ant per ahir amb una pluja intensa que no ens va deixar durant els primers km de la jornada i acabant els últims km amb un vent de cares impresionant que no ens deixava pedalar més ràpid que els 12 o 13 km/h.

Destacar d'ahir una d'aquelles casualitats que no es sap com però passen. Arribant al Burgo Ranero xop com un ànec, amb les ulleres ben molles i sense veure quasi res, em va veure el germà del meu avi. Estava fent el camí des de Burgos i la seva intenció era arribar fins a León però aquella mateixa pluja que a mi m'havia deixat ben moll a ell el va fer retirar. Va ser qüestió de cinc minuts, el que va tardar a pujar a l'autocar que l'havia de portar a León.

Avui hem sortit d'Astorga on haviem arribat ahir des de Sahagún després de fer més de 107 km. Avui ens tocava la "Cruz de Ferro" que és una pujada impresionant. Calia mesurar les forces per poder pujar bé i per poder afrontar amb energies la jornada de demà on ens espera la pujada més forta i mítica del Camí de Santiago. O Cebreiro. El tenim a uns 30 km d'aquí i veurem com va la pujada.

El temps... molt dolent. No hagués pensat mai que en ple mes de juny la cosa anés tant malament. Molta pluja (avui per sort no massa durant la pedalada) i molt de vent de cares. Similar a anar de Torroella a Figueres un dia de tramuntana. Terrible.

Fisicament... doncs una mica xungo. Des d'ahir que em fa mal el genoll i el tinc una mica bótit. No tant com l'any passat en el Danubi, però deu ni do i molesta forc,a. No obstant això no farà que deixi de pedalar ni un moment. Demà l'etapa torna a ser curta, uns 70 km fins a Sarria. Llavors ja tot serà més fàcil fins a Santiago on segurament arribarem dijous vespre o divendres matí.

En Jordi; és un màquina. Està fort com un toro. No para. Si anés sol segurament ho faria molt més ràpid o a més velocitat de l'ho que ho fa amb mi. Un gran company de viatge i no es pot ni explicar els llargs moments de riure que hem tingut. Ho estem passant de conya. IMPRESIONANT. El millor company de viatge per fer el camino amb bici.

I res, que seguirem informant a mida que anem trobant alguna estona d'internet.

Salut per tothom!!!

diumenge, 7 de juny del 2009

Ja som a Sahagún!!!!

Després de tres dies ja hem arribat a Sahagún. Ens n'han passat ja unes quantes per explicar. Des del punt d'haver de recorrer tot un poble per poder menjar, fins a quedar molls com anecs per camins sense fi.

Han sigut tres dies, el primer des de Segovia fins a Añe, un poble de mala mort que hi ha a la provincia de Segovia i amb uns 30 habitants. En total vam fer 37 km. El segon dia des de Añe fins a Ciguñuela uns 103 km i avui ja hem empalmat amb el camí francés fins arribar a Sahagún amb 104 km més a les nostres cames.

Hi ha hagut de tot, molt de vent en contra que fa molt dur l'haver de pedalar, algunes estones amb pluges intenses que ens han fet anar força malament i fins ara no hem vist el sol. No m'he tret els pantalons llargs i sempre he pedalat amb maniga llarga.

Demà ens toca marxar una mica més tard del compte perque tinc el sillin apunt de trancar-se. Ens tocarà buscar una botiga de bicicletes i comprar-ne un per poder seguir, no fos cas que a mig camí se'm trenqui i hagi de pedalar sense (això seria molt dur).

Pel camí de Madrid només hem trobat un parell més de ciclistes on hem coincidit en un alberg molt xulo. Avui però hem hagut de marxar ben aviat perquè obrien el col.legi electoral i resulta que era al mateix alberg.

En Jordi té alguna molestia al genoll que esperem no arribi a més. De moment amb una mica de voltaren i una genollera va fent.

Frases a recordar:

1- Si os meteis en los pinares es la muerte segura (ens ho va dir un noi de Villalba en el tren que ens duia a Segovia. I si, tot i que no vam fer gaires pinedes, la cosa per allà mig és molt xunga)

2- Todo el mundo tiene derecho a comer (una dona que ens va donar sopar gratuitament en un poble on no hi havia on menjar i estavem tots dos morts de gana).

I espero tornar a tenir internet per escriure alguna cosa més d'aquí fins al final del camino!!!

Salut a tots.

dimecres, 3 de juny del 2009

Hora de tornar a marxar

Queda només un dia i tornaré a agafar la bici i marxaré aquest cop cap a Santiago de Compostela.

No hi aniré sol i tampoc faré el camí més habitual i més conegut per tots; "el francés". Faré un tram del camí de Santiago de Madrid; des de Segovia fins a Santiago. No ens atrevim a fer-lo des de Madrid perque el primer dia haver de superar la "Sierra de Guadarrama" seria massa dur per les nostres cames. Així que farem una mica de rodatge abans de començar a pujar a la Cruz de Ferro i O Cebreiro que segurament seran els trams més durs.

Vaig amb en Jordi. El meu amic des de fa molts anys. Jo ja he fet alguna sortida, l'any passat pel Danubi, però ell per raons familiars (ja se sap això de tenir dona i fills...) no ha pogut fer-ho. Des de fa un any que teniem pensat fer-ne alguna i finalment ens hem decidit per aquesta sortida.

No sabem com anirà. De ganes en tenim moltes i estic segur que serà formidable. Esperem que les nostres cames i sobretot els nostres genolls aguantin tot el que haguem de pedalar. De suport moral ja en tenim, ens apoyarem un a l'altre.

Res, doncs que ens podreu anar seguint aquí dia a dia sempre i quan trobem internet disponible en els pobles remots pels que passarem.

Salut a tothom i "BUEN CAMINO".