OLLA DE NÚRIA

Jo pujant cap algun cim.

Pic del Puigmal 2910 m

El dia més esperat va ser diumenge passat 18-7-10. L'esperava amb nervis, amb una mica de por per no estar prou preparat per fer una cursa d'aquestes condicions. Cal tenir en compte que són 21 km amb un desnivell acumulat de 4000 m. I amb el 70 % de la prova per sobre dels 2700 m.

Va tornar a ser un cap de setmana una mica xungo. Acabava de treballar en torn de nit el dissabte al matí a les 6 i per poder dormir la nit següent i anar cap a Núria amb unes miques de condicions, vaig decidir no dormir fins dissabte tarda i nit. Així que a les 8 del vespre me n'anava a dormir. Em vaig despertar forces vegades pensant que no podria acabar la cursa, que potser hi hauria algun d'aquests cims en el que patiria vértic i em faria enrera... no sé masses nervis i preocupacions.

Però va arribar diumenge a les 7 del matí i agafava el cremallera a Ribes de Freser direcció a Núria.

Va començar la prova a les 9:15 i vam enfilar el cim de l'Ortigà... deu ni do quina pujada. Una cua interminable de participants pujant amunt. No sé els primers però de tota la gent a qui jo vaig veure pujar, no vaig veure a ningú que corrigués. Era totalment impossible.

Però l'ho millor de tot, tot i que només acabava de començar la prova va ser arribar a dalt al Puigmal. Veure que arribava allà dalt amb un Puigmal ple de gent, animant sense parar i tantes banderes catalanes em va emocionar. Em va faltar molt poc per posar-me a plorar; ves quina vestiesa però va ser realment al.lucinant.

La prova anava transcorreguent i amb tant de puja i baixa els km no es sumave massa ràpid.

A mitja cursa vaig baixar molt el meu ritme i va ser quan vaig notar que no estava prou preparat, tot i així i que em va anar adelantant molta gent, vaig anar aprofitant les pujades per fer un esforç i anar atrapant a algun que m'havia avançat a mi. Les baixades no són l'ho meu.

Total que al final i després d'una baixada vertigionsa vaig acabar amb 4:07 h tot un éxit per mi i a la classificació general final vaig quedar el 253 de 507 participants. Just a la meitat. Molts d'ells fora de control o abandonant.

Contentissim i tot i que diumenge pensava que no ho voldria fer mai més. Massa dura, ara ja tinc ganes que arribi el proper juliol i tornar-hi.