diumenge, 29 de juny del 2014

Resum de 8 dies (Llagostera a 2ªA - Santa Pellaia - Dinar Enplater)

Fa una setmana el Llagostera va fer història. Trencant tots els pronostics ha aconseguit arribar a la Segona Divisió A; o el que és el mateix, a la LFP. Un club que fa 10 anys jugava a segona regional i que va aconseguir l'ascens després d'una promoció on també participava el Verges, ha arribat a 2ªA després d'eliminar al Nàstic de Tarragona en un partit agònic amb prorroga inclosa. De moment Llagostera ja ha fet història sent el poble més petit de la història en tenir equip a la LFP. L'any que ve a segona divisió tindré el cor dividit entre el Girona i el Llagostera. Espero que a tots dos els hi vagi bé i aconsegueixin salvar la categoria.

Celebració

11 del partit de tornada Llagostera - Nàstic














També vull destacar una sortida amb bici que vaig fer el divendres passat. Vaig aconseguir arribar a Santa Pellaia. La intenció era provar-ho i si podia ser anar fins a Cassà de la Selva. A més el vent de cares posava més difícil arribar-hi. Tot i així sortint de casa vaig enviar un wzp a en Jordi que viu a Llagostera per veure'ns a Cassà. Aquest era un molt bon motiu per arribar fins allà. Amb en Jordi som molt amics, però per diferents motius ens veiem molt poc.
Al final quan ja havia aconseguit arribar a Santa Pellaia i començar a baixar cap a Cassà (em quedaven 5 km), em vaig creuar amb ell, que pujava amb el cotxe per veure si em trobava. Així que vam parar en un camí a la dreta de la carretera i la vam fer petar durant 20 - 30 minuts.
Tot i que després vaig voler seguir cap a Cassà, m'ho vaig repensar i vaig recular cap a casa. Se m'havia fet massa tard; així que un altre dia ja hi tornaré.

Torroella - Santa Pellaia - Torroella

 I per últim vull destacar un dia que crec que recordarem durant molt de temps els companys de l'Enplater. Ahir dissabte l'empresa va celebrar un dinar al pavellò polivalent d'Ullà on també hi van assistir els de l'empresa de Sariñena.
Tot va començar al matí amb un partit de futbol, que si  més no va servir per anar fent ambient i passar una bona estona; dit sigui de pas que jo no vaig jugar. Em feia por alguna altra lesió.
Després, ja passades les 2 del migdia, ens vam trobar tots a Ullà i els de la secció de banys - gravats - màquina de proves, ens vam asseure tots junts.
Ens ho vam passar molt bé; fotos i més fotos, parlant amb un i altre, fent-la petar cap aquí, cap allà... crec que tots vam sortir prou contents, i només dir que vam acabar cap a les 9 del vespre després de passar pel centre cívic d'Ullà a fer el toc i veure el partit del mundial entre Brasil i Xile.
Espero que això es torni a repetir.



FALTA FOTO QUE LA POSARÉ D'AQUÍ UNS DIES

dimarts, 24 de juny del 2014

Pont de Sant Joan

A cavall de l’AVE camí de Girona, amb dia gris i no festiu a Madrid; res fa pensar que avui sigui Sant Joan i que ahir va ser revetlla.

No obstant aquest cap de setmana que he passat a Madrid amb l’Arantxa l’hem aprofitat al màxim.

Tenint en compte que aquest estiu volem tornar a fer un viatge amb la bici, hem aprofitat aquests dies per anar-nos posant en forma.

Dissabte vam sortir des de casa seva  i de seguida vam agafar el carril bici que va per la Casa de Campo, i que un cop passat l’hipòdrom segueix fins a trobar el barri de Monte Carmelo on més endavant ja deixant la ciutat darrera nostre i al costat de la M-607 ens porta cap a Colmenar Viejo. Tota l’estona és un constant puja i baixa, però sempre amb lleuger pendent cap amunt. En comptes d’entrar al poble pel costat sud, vam seguir endavant fins a la part alta on passant per alguns carrers cèntrics i per la plaça del poble, vam tornar cap a l’altre costat a buscar l’estació de tren, per tornar cap a Madrid.

En resum, 52 km i uns 450 metres de desnivell positiu. Tenint en compte que era el segon dia que l’Arantxa agafava la bici seriosament, l’entrenament va ser molt positiu.

El diumenge, ens vam despertar amb un dilema; haver de decidir entre dues bones opcions.

La primera; fer una sortida més suau amb la bici. I la segona la possibilitat de descobrir el KUBB; un “joc” que fins aquell moment era totalment desconegut per nosaltres. Aquesta segona possibilitat, la feien a Fuenlabrada una associació. Tot i que no tenen gaire res a veure, ho podem comparar amb la petanca.

Així que vam anar cap a Fuenlabrada on ens van explicar quines eren les normes del joc i tot seguit vam participar en un campionat on participàvem una quinzena d’equips formats per parelles o trios. Per quasi tothom era la primera vegada que hi jugàvem.

Amb l’Arantxa ens vam familiaritzar ràpid amb la dinàmica i vam anar passant rondes. Algunes molt ràpid; més degut a la sort que no pas al nostre nivell. Total que després de 5 partides i alguna d’entrenament entre nosaltres dos, vam arribar a la final on vam haver de competir contra els dos professors. De moment anàvem bastant igualats, però un error de concentració en una de les rondes, ens va portar cap al subcampionat.

Finalment, ahir dilluns a la tarda, quan ella ja havia acabat de treballar vam tornar a agafar la bici. Vam tornar cap a la Casa de Campo, però en comptes de sortir de la ciutat vam anar cap a la “Dehesa de la Villa” un parc al que no hi havia estat mai fins ahir. Està situat a la part alta de la ciutat i elevat en un petit turó. Em va agradar molt, a més, un cop a dalt el parc, hi ha uns petits corriols per fer amb la bici on em vaig divertir una estona. Després vam baixar cap a la “Ciudad Universitária” direcció cap a Moncloa, Parc de l’Oest i després des de “Principe Pío” cap a la Casa de Campo i a casa.

Una altra bona sortida de 35 km amb uns 325 metres de desnivell positiu.

I aquest ha sigut el nostre cap de setmana per Madrid. Aprofitant el bon temps al màxim i pedalant cap a l’estiu!

dissabte, 14 de juny del 2014

XIV Medio maratón de montaña del Ocejón



Aquest cap de setmana aprofitant que el dilluns ha sigut festa a Torroella, he anat a Madrid.

El dissabte vam anar amb l'Arantxa a Robleluengo, un poble de la provincia de Guadalajara on es disputava una cursa de muntanya.

Jo, que últimament ja hi vinc acostumat, ho he de veure des de la barrera. Fisicament no acabo d'estar del tot bé i no em puc permetre una nova lesió abans d'acabar amb les ditxoses molèsties al genoll.

Es veu que aquesta cursa és força mítica per la gent de la zona, ja que puja a un dels cims més importants de la província; "El Ocejón".

A les cinc de la tarda, es va donar la sortida a aquesta cursa que compta amb 21 km de recorregut i que té un desnivell acumulat de 1000 metres positius.

Després de 3 km de cursa i al pas per Majaelrayo, l'Arantxa ja havia avançat fins a la tercera posició, com li havien fet saber alguns espectadors de la prova. Era molt aviat, i tot i que aquesta vegada no anava tant ben preparada com en altres curses (l'exàmen de nivell C de català l'hi ha tret moltes hores), no va voler deixar perdre l'ocasió d'intentar un altre podí.

Va anar mantenint la posició fins arribat al cim de l'Ocejón. Llavors, com que part de la baixada transcorria per on havien pujat feia un moment va poder comprovar la distància que la separava de la quarta classificada; el fet d'atrapar a la segona era massa difícil com per intentar-ho.

Així que veient que no la distanciava gaire de la quarta, va apretar una mica més a la baixada fins que per un moment els bessons van dir prou. Va tenir una rampa que per sort, va poder solucionar fent uns estirament i va seguir corrent.

Quan va arribar al punt on em trobava jo, a escassos 200 metres del final de la prova, em vaig sorpendre de veure-la arribar en tercera posició; fins aquell moment no era concient de tot el que he explicat fins ara.

Pic Ocejón
A escassos 200 m de l'arribada





Així que ho va tornar a aconseguir. Un altre podí en aquest any 2014 que està sent espectacular per ella.

tota la classificació
Classificació final fent click a la imatge

dimecres, 11 de juny del 2014

Pont de Maig a Navarra

Després de més d'un mes i amb el cap pensant en les properes vacances d'estiu, em disposo a fer un resum de l'escapada a Navarra del passat pont de maig.

Van ser quatre dies on la primera intenció era fer alguna caminada per la Selva de Irati, però com que no vam tenir la sort de trobar bon temps, vam haver d'anar improvisant sobre la marxa.

El dijous, que per sort ens va respectar una mica el temps, vam agafar el cotxe des de Escároz, que és on teniem l'allotjament i ens vam desplaçar fins a l'entrada de la Selva de Irati, uns vint quilòmetres al nord.
Després de passar per l'oficina d'informació del Parc Natural, vam escollir una de les rutes que sortien des d'allà. En aquesta temporada les tonalitats de verds són impressionants i fan que el passatge sigui del tot espectacular.

imatges de la Selva de Irati













El divendres ja no vam tenir tanta sort. La primera opció era anar cap a Orbaizeta, què és on hi ha l'altra entrada al parc natural, però com que plovia vam haver de canviar el nostre pla i vam acabar arribant fins a Roncesvalles on vam esmorzar. Després de passar per l'oficina d'informació i turisme vam decidir creuar la frontera i anar fins a Sant Jean Pied de Port. A aquest poble, tot i que no hi havia estat mai, si que n'havia sentit a parlar forces vegades, perquè és conegut en el Camí de Santiago com a l'últim poble del territori francès per on passa el camí abans d'entrar a Espanya.
Sant Jean Pied de Port












Després de passejar una estona per Sant Jean i pujar a una fortalesa que hi ha a la part alta del poble, vam agafar el cotxe i vam acabar arribant a Pamplona, on vam dinar i vam passar tota la tarda voltant per la ciutat.
San Fermín




Ajuntament de Pamplona













El dia següent, vam improvisar al matí. Vam arribar-nos a Burgui, un poble més al sud de Escároz i on aquell dissabte es celebrava una festa "patrimoni nacional". És la baixada de les "almadías", que és la representació de com ho feien antigament per baixar la fusta dels arbres tallats pel riu. A part també feien una fira amb productes artesans de la zona: formatge de Roncal, melmelades, garrapinyades, artesania sobre pilota basca.



Baixada d'Almadías a Burgui

Un cop ja havíem vist la baixada de les "almadías" vam anar cap a Pamplona on a la tarda volíem anar a veure uns partits de "Pilota Basca".

Pilota Basca al frontón Labrit de Pamplona
No obstant la sorpresa va ser que aquell mateix dissabte es disputaven les semifinals de la Copa del Rei d'Handbol al pavelló Anaitasuna de Pamplona i amb l'Arantxa ens feia gràcia poder-hi anar. La primera semifinal, impossible, perquè coincidia amb el partit de Pelota, i a més a més era la que jugava el F.C. Barcelona i a mi no em cridava gens l'atenció, però a la segona on jugava el Granollers contra el Huesca si que ens interessava. Així que sortint del partit de "Pelota" vam anar a veure el partit d'handbol on va guanyar per un gol de diferència la semifinal.

Semifinal copa Granollers - Huesca









El diumenge era qüestió d'agafar el cotxe i anar baixant cap a Saragossa on l'Arantxa havia d'agafar l'AVE fins a Madrid i jo seguir cap a casa. No obstant de camí, a uns quants quilòmetres del poble on ens havíem allotjat hi havia la "Foz de Arbayun" on varem aprofitar per fer una  parada.

Foz de Arbayun











I aquest és el resum del nostre cap de setmana a Navarra. Ens va agradar molt i no descartem tornar a visitar la zona, tot esperant que per la propera ens faci més bon temps.