Amb un dia de retard explico lo que vaig fer ahir. Va ser un dia amb una mica de tot, comen$ant al matí amb la pluja despedintme de Grein i acabant ben entrada la tarda a Tulln amb 35 graus a l'ombra.
Com deia, vaig sortir pel costat esquerra del riu amb una mica de pluja, no gaire res i la veritat es que es va agrair, així vaig poder pedalar una mica més fresc. Vaig haver de sortir per una carretera. Per sort aquí els cotxes tenen molta cura de les bicicletes i soón molt respectuosos a l'hora de fer algun adelantament. Els problemes de primera hora els vaig tenir amb el gps. No hi havia manera que em trobés cap satel.lit. Al cap d'aquests kms, ja en un altre poble, el gps es va posar a to i em va comen$ar a comptabilitzar.
Poc a poc va anar sortint el sol, però tot i aixó no és que pedalés massa a gust. Tot va canviar cap a l'hora de dinar, ja tenia for$a gana i em faltava poc per arribar al poble on volia parar a dinar, i em trobo en un altre poble a peu de camí i a la porta d'una casa, una tauleta plena de petites bandejes amb cireres. Quan ja havia passat de llarg, vaig parar-me, vaig recular i en vaig comprar-ne una. Mmmmm, no sabeu com em van entrar aquestes cireres; madures, vermelles, vaja a punt de caramel. Me les vaig menjar totes abans de dinar i vaig seguir pedalant.
Al arribar al poble on havia de parar a dinar, vaig fer mal fet. Vaig parar al primer restaurant que vaig trobar i noi... em va caure la primera clatellada del viatge. Un plat gran; però amb ben poc menjar. Era porc amb una mica de pastanaga i alguna altra història d'aquestes de fer maco.
De totes maneres el dinar s'em va posar d'allò més bé i tot i que encara em quedaven uns 35 km per arribar a puesto, estava super animat i gens cansat. Els pobles per on anava passant eren molt macos i vaig aprofitar per parar i comprar alguna cosa. Pobles molt turistics, però bueno, tenien el seu encant. Era massa aviat per parar de pedalar i com que estava prou bé vaig decidir arribar fins a Krems on volia agafar un tren i arribar a Viena. Al arribar a Krems encara estava prou bé i vaig canviar el meu proposit inicial i vaig preferir seguir pedalant.
No m'havia donat compte que ara m'esperaven uns quants km d'allò més tristos, a ple sol, sense ni un poble per el que passar i només amb el Danubi fent-me companyia al meu costat dret. Pedala que pedala i no arribes enlloc. De veritat for$a xungo, però per sort tenia aigua i també menjar per anar emplentant la panxa. Al final d'aquests quasi 20 km de "desert" vaig creuar el riu i una estona més per l'altre marge. Més o menys el mateix però finalment vaig arribar a un bareto que realment estava en el lloc propici. Vaig berenar i em vaig demanar un "Nestea". Com qui no vol la cosa ja eren passades les 5 de la tarda i encara no sabia on pararia a dormir. Possiblement en algun poblet de la zona (molt lletjos tots) o a Tulln que tot i no tindren ganes en un principi perque era massa lluny, al final semblava l'opció més encertada.
Total que vaig anar pedalant, per sort quasi gens cansat, fins que vaig arribar a Tulln. De seguida vaig entrar a l'oficina d'informació i turisme on hi havia una dona que de veritat semblava que m'acollonés, jo ni idea de austriac o alemany i ella ni idea d'espanyol; tot i així s'havia entastat en explicar-mo tot. Em va trobar una pensió allà al costat i em va explicar alguna cosa de 15 minuts. En el mapa ho veia super a prop i m'extranyava molt lo dels 15 minuts, total no ens vam entendre li vaig dir que bueno i marxava cap a la pensió. Total que al cap de dos minuts tornava a ser a l'oficina perque a la pensió no hi havia ningú. Llavors va ser quan la vaig entendre. M'havia dit que en 15 minuts arribaria la Sra. que en aquell moment no hi havia ningú i que m'hauria d'esperar.
En total va ser un dia amb 123 km. Segur que el dia que més hauré pedalat de tots.
A ben sopat vaig anar a fer un vol tota vora del Danubi i com que no hi havia fútbol aquesta nit, vaig anar a dormir ben aviat. He dormit 10 hores.
5 comentaris:
Ostres noi 123 km ... mare meva, ara quan hagi d'anar a Barna, ni cotxe, ni tren, ni bus, amb bici cap a Montjuic!! ajjajajja
Petons
Hola guapo,
jo he intentat anar llegint cada dia i ja sé que no és excusa però he anat d puto cul. per sort, ara ja estic dels examens i podré fer vacancetes!!!
M'he fet un fart d riure amb les teves aventures, jejejj!!! Tinc ganes que arribis i ens ho puguis explicar bé i mirar mooltes fotos.
Maco, cuida't molt i disfruta-ho!
1 petóoooo!!!
Carai Albert estàs fet una màquina.
Ets el meu ídol jo quan sigui gran vull ser com tu.
Molts ànims i continua així.
Jo per aquí també he fet alguna sortideta amb bici però ni de bon tros m'he acostat als teus 123km.
Quan tornis no cal pas que desmontis les alforges pq si quedem pr fer alguna excursioneta segurament m'hi hauràs de posar a dintre ja que no podré seguir el teu ritme.
Salut i força! Una abraçada!
Eiii Albert !!!!!
Despres d'uns quants dies desconectada d'internet (ja que estava a casa de pont de st joan i no tenia internet) avui he continuat amb les interessants lectures del teu blog.
S'et nota super feliç !!!!
Ànims i ens veiem ben aviat !
Ahir s'et va trobar a faltar a Palamòs amb els Diversiones !!
Un petonet des de Catalunya !!!
Inès
Ei Dolors! Això d'anar a Montjuic amb bici... espero que no, però a aquest pas i si seguim com l'any passat potser m'ho hauré de plantejar, perque serà difícil fer autocar. Per cert, molts records per la Mary. He llegit que va intentar escriurem i no ho va poder enviar? No passa res.
Sandra! Dona, si deus estar super enfeinada. Aquí intentant seguir el fil dels meus comentaris. Tranquila que de fotos ja en veureu, d'experiencies per explicar o aventures, quasi puc dir que ho he explicat tot aquí.
Jordi, preparat per quan torni. Hem de continuar anant a correr i alguna sortida amb bici també. No sé si realment he agafat fondo o no, però espero que el dia que la bici no porti alforges a darrera tot sigui més fàcil. Ara encara que no m'ho sembli i després d'estar tota la tarda caminant tinc unes miques d'agulletes a les cuixes.
Hola Inès!!! Ja et trobava a faltar per aquí! Ja veig que de treballar poquet, així que anar llegint les meves històries, no? Està bé, no et creguis, a mi m'hagués agradat ser a Palamòs i veure els diverssiones, però aquests quasi cada any i són, i de St. Joan cada any n'hi ha, per això que per un que m'en hagi perdut per ser a Austria, doncs "no problem".
A tots, cuideu-vos i fins la setmana entrant.
Publica un comentari a l'entrada