Com ja sabeu, ahir diumenge vaig arribar a Donauchingen. La veritat és que va ser un dia dur. Després d'estar tota la nit sense clucar ull a l'aeroport, vaig agafar l'aviò que em va portar fins a Zurich. En el mateix aeroport vaig muntar la bicicleta i vaig trobar l'estació de trens i vaig agafar-ne un cap a Conztanz; ara he de buscar a internet si el llac Constanza és el que vaig veure ahir en aquest poble. Aquí a Conztanz vaig fer trasbord i vaig agafar-ne un altre que ja em va portar fins a Donauchingen.
Els trens estan molt bé, molt moderns i totalment equipats per portar bicis. Tenen el seu vagò o vagons exclusius per poder-les aparcar.
Un cop a Donauchingen vaig buscar l'hotel que tenia reservat. Després de pujar uns quants escalons per creuar la via del tren i fer una volta pel poble amb la bici vaig arribar a l'hotel. Lo dels escalons... no ho entenc. És un pais ben preparat, però que per creaur la via del tren hagis de pujar escales... per flipar. Encara avui tinc agulletes als bra$os de pujar la bici amb les alforges ja penjades a darrera.
A la tarda vaig anar a fer un volt a una fira medieval que hi havia en el poble i finalment sense esperar que arribés el vespre vaig entrar a un restaurant a sopar.
Vaig arribar a l'hotel cap a les 9 del vespre i quan ja estava apunt per veure els partits de l'Eurocopa, em vaig quedar ben adormit en el llit. Em vaig despertar cap al final del partit i encara vaig poder veure com Turquia eliminava als txecs.
També al vespre amb un sms que em va enviar en Carles vaig poder assaborir des d'uns km lluny la gran victòria del Girona i l'ascens a 2°A.
Doncs res, això va ser el que vaig fer ahir per aquestes terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada