DIA 4 DONAUWORTH - INGOLSTADT

Avui si que he acabat ben mort.

He sortit de Donauworth a la mateixa hora de sempre cap a 2/4 de 10. Estava prou be i he anat a una velocitat mitjana for$a alta. Al final del dia uns 15.5 km hora. Tenint en compte lo carregat que vaig esta de conya. Lo pitjor pero ha sigut els primers 30 km d'un total de 70. El cami nomes feia pujades i baixades. Amb un no res pujaves uns 80 m i al cap d'una estona els tornaves a baixar. Baixar esta de conya perque et deixes portar i com ja vaig dir l'altre dia agafes velocitats for$a altes, pero les pujades... la mare que em va... mira que costa de pujarles eh! En fi que anar fent he pedalat un parell d'hores abans no he trobat el cami planer.

El cami estones al costat de la carretera i d'altres per camins de terra. Ja no se si preferixo anar pel costat de la carretera, per una mena de borera asfaltada o per camins. Encara que sembli mentida pels camins no notes ni un vot, en canvi per les zones asfaltades notes cada cop que l'asfalt fa una mica de clot... Els camins aqui son totalment planers perque no hi passa ni un cotxe ni apenes cap tractor.

En fi que he anat fent cami cap a Ingolstadt on he decidit a mig cami que pararia a dinar. He dinat en un restaurant grec, i mentres he anat mirant la guia a veure on podria arribar a la tarda. Com que per on havia de passar aquesta tarda no hi havia cap estacio de tren, he decidit parar de pedalar, anar a buscar l'estacio i comprar un bitllet cap a Regensburg (si no vaig equivocat es una ciutat important; diguem-li capital de provincia). Abans d'anar a buscar el tren, he fet un vol pel poble. La zona vella prohibida al transit i amb un futiment de bicis a tot arreu.

He arribat a l'estacio. He entrat a dins que em venguessin el tiquet i no haver-ho de fer per maquina com ahir. Una noia molt amable (quina noia....) m'ha tret el bitllet meu i el de la bici i m'ha dit que havia d'anar a la via 5. Cagati. Tampoc hi havia ascensor. Al final he baixat les escales; baixar-les es mes facil que pujarles, i quan he anat per pujarles, he vist que al costat de les escales hi havia una estreta cinta transportadora on hi he mig enfilat la bici. Apretant els frenos que no es mogues, jo anava pujant les escales i la bici anava pujant al meu costat.

En fi per pujar al tren el mateix de sempre, a trobar algu que m'ajudes a pujar la bici. En aixo si que estan millor equipats els trens de Catalunya (els de minusvalids) que no pas els d'Alemanya amb un futiment de bicis dins.

Al arribar a Regensburg... bueno. He vist que hi havia escales mecaniques per pujar a dalt i sortir a fora de l'estacio. La veritat es que m'he vist salvat perque no hauria de demanar ajuda per pujar escales ni res. He anat cap a les escales mecaniques, totes plenes de gent, poso la bici de cares i encara no se com, se m'aixeca de darrera (ben igual que un caball desbocat) i fot un cap girell. No se com jo no he caigut. En fi imagineu-vos l'imatge. La bici per terra anar pujant escales, tot el que duia a la bossa de davant que porto penjada al manillar per terra (galetes, barretes energetiques, camara de fotos, gps, eines... en fi un llarg etc.) Quin panorama. Per sort l'hi he demanat al noi que anava davant meu "Can You help me?" i si, ell s'ha mig encuidat de la bici i jo de no perdre res. Ah, el casc venia uns 7 o 8 escalons darrera meu. Per sort a dalt les escales he pogut aparcar la bici i recollir tot lo que tenia per terra.

A dalt he trobat un ascensor per baixar un altre cop cap a baix a la via 1 i cap al carrer.

Aqui tambe he fet una bona quilometrada per trobar l'alberg, total que quan hi he arribat estava ple i he buscat un hotel en el centre. Esta de conya.

I bueno, aixo es tot per avui. Es molt possible que dema arribi a Passau. No pedalant perque esta a uns 151 km, pero fare uns quants amb bici i la resta amb tren (si trobo estacio).

Intento contestar a cada un en el lloc on vau deixar el comentari.