dilluns, 16 de juny del 2008

Dia 1 DONAUECHINGEN - SIGMARINGEN

Avui ja he comen$at a pedalar. I per comen$ar quasi res, 98 km.

Primer de tot he agafat forces a l'hotel amb el buffet lliure. Vaja, que m'he posat les botes. De fet és el que s'ha de fer si t'espera una pedalada com la d'avui, demà...

El dia s'ha aixecat bastant trist. Porto un parell de dies fora de Catalunya i ja estic dubtant si aquí existeix el Sol. Tot el dia núvol i amb algun plogim que no impedeix que es pugui pedalar sense apenes mollarte. I per rematar-ho, la primera vegada que passo un pont per creuar el riu, hi deixo l'alforja; jajaja. No és que no la portés ben lligada, però havia de passar per una balla d'aquelles que posen perque no passin cotxes i com que he calculat la mida de la bici i no la de les alforges, he enganxat el pal de fusta i m'ha saltat un ganxo. He tret les eines i vinga, primera reparació. Unica averia fins ara.

Es pot dividir l'etapa d'avui en dues parts. Una primera bastant planera i amb el riu que tot just acaba de neixer al teu costat i la segona amb el riu aixemplant-se mica en mica i pedalant per mig de boscos amb el terreny sinuós. Pujades i baixades repertint-se a parts iguals, però que van deixant marca a les cames, cansades de traginar tantes hores les alforges.

Les baixades de conya perque la bicicleta sense que faci falta que pedali es va embalant tota sola, a velocitats fins els 45 km/h. Però les pujades, tot i no ser massa fortes no hi ha qui faci anar la bici. Total que hi ha moments que a 5 km/h i anar fent.

Han sigut 7 hores de bicicleta amb parades per fer fotos, per menjar... i al final ha sortit una mitja d'uns 13 o 14 km/h amb parades incloides.

De gent no s'en veu gaire. Els que m'he anat trobant avui han sigut grups o parelles de jubilats que deuen aprofitar per fer la ruta sense cap mena de pressa. El fet de no trobar gent no m'amoina gaire perque per més gent que trobi, aquí no hi ha ningú que entengui ni una mica l'espanyol. Jo vaig fent la meva i de tant en tant m'atraveixo amb alguna cosa d'anglés i la veritat és que no m'està anant del tot malament. Suposo que de gent n'aniré trobant a mida que vagi baixant el riu. Més cap a Austria on la ruta és molt més coneguda segur que em trobo amb algun català o espanyol.

Una cosa si que he de dir, per alguns amb qui havia compartit el dubte. Els pedals autòmatics van molt bé. Fas for$a per pedalar quan fas baixar el peu i també al fer-lo pujar. Encara no m'han fet caure tot i que he estat molt apunt en un moment de dubte quan he parat a preguntar-li per on seguia el camí a un pastor aleman que crec que si no m'aguanta em foto de cap girells. Ah, el pastor aleman no és un gos, eh!!!!

El camí està ben senzalitzat, però com que hi ha senyals de diferents rutes, i la del Danubi també en doble sentit de pujada i baixada, hi ha algun moment en el que et pots equivocar i tornar enrera o agafar un altre camí. Avui m'ha passat un parell de vegades. Res, no he fet ni mig km que ja tornava estar en el sentit correcte. Ah, per algu que m'ha preguntat més d'una vegada que a on comen$a el camí de Santiago, dir-li que aquí ja pots trobar la petxina representativa del camí. El que passa és que jo ara mateix l'estic fent en sentit contrari.

He anat comprovant el meu estat de forma a mida que anava passant pobles i finalment he arribat a on m'havia marcat ahir al vespre. Sigmaringen és un poble una mica més gran que els que he anat veient tot el dia i amb un casc antic bastant maco. També té un castell molt xulo. Després de dutxar-me he fet un vol i m'ha agradat.

També dir que en aquest poble hi ha alberg, però com que no l'he sabut trobar, he preferit buscar-me un hostal i aixì dormir amb més tranquilitat. Em cobren 30 € per la nit i l'esmorzar. No sé que faré els propers dies, però ara per ara crec que és bastant difícil que faci servir la tenda de campanya que em va deixar en Jordi.

I per avui és tot, a veure si demà estic ben recuperat, faig una bona pedalada i al vespre trobo internet per penjar un altre escrit.

Ara m'en vaig a veure el partit d'Alemanya contra Austria. Aquí al poble hi ha muntada una pantalla gegant en una pla$a, però crec que aniré cap a l'hostal i veure'l amb més tranquilitat.

Salut i fins la pròxima.

4 comentaris:

Dolors ha dit...

Carai nen!!!!!! 98km el primer dia ???????????? ai, ai, ai que tindrem tema per tot l'estiu!! mira que amb el Camino parlavem del teu potencial de cames, ara amb la ruta del Danubi, avia'm que se'ns ocurreix.

Au!! que disfrutis dels kms de demà i aquí estarem esperant el 411 ( léase four, one, one ) és a dir, les novetats.

Una abraçada i fins demà !

Anònim ha dit...

Hola Albert,
m'alegro que tot vagi bé a mi em feia patir el tema de portar la bici amb l'avió i tot aixó... però, bueno, veig que de moment tot rutlle.
Molts d'ànims des de l'Empordà i "forces" per les teves cames.

Per cert, jo també he probat els pedals i realment és una passada, no té res a veure. Ah, i jo si que vaig caure; em vaig parar un moment i sense pensar que portava els pedals em va quedar el peu enganxat i vaig caure de costat "com un sac de patates".

Albert Olivé ha dit...

Dolors, no et creguis. Aixo es molt diferent que el camino. Alla hi havia moltes experiencies viscudes, molta gent que vaig coneixer... aixo si no canvia sera un viatge com un altre, pero fet d'una altra manera. Aixo si, molt xulo.

Albert Olivé ha dit...

Ei Jordi!
La bici a l'avio no va ser problema, va arribar be... el problema sera tornar-la. Ja tinc pensat arribar a Budapest un parell de dies abans de tornar a veure si trobo un Seur, UPS o algu similar que me la vulguin portar. Tornar-la a desmuntar, empaquetar... pot ser molt problematic.

Els pedals... una passada, tot i aixi tambe fan mal els genolls de tant pedalar, pero quina diferencia i quina manera d'aprofitar la for$a de les dues cames pujant i baixant.

Apa, cuideu-vos i fins la proxima.