Un record per la meva bici

Avui, dia abans de Nadal m'he donat compte que m'han robat la bici. Per alguns només una bici però per mi molt més que això. Ha sigut durant un parell d'anys una bona amiga.

M'en he adonat al baixar al garatge del pis, equipat per anar a fer una volta i he vist que al racó que queda darrera al cotxe on sempre la tenia guardada, avui ja no hi era. No sé si me l'han agafada avui o quan, però la qüestió és que avui ha sigut quan no l'he trobada. Tenia la roda lligada amb el candau al quadre però res, això no ha servit de res.

Amb ella vaig poder fer aquest mes de juny passat la ruta pel Danubi. Una gran aventura, i moltes sortides per l'Empordà. Ara només em queden fotos i els records a la meva ment.

M'han robat la bici; si. Però a més d'això m'han robat una companya amb la que he fet una bona colla de quilometres, m'han robat un portabultos, un suport de contaquilometres, suport de gps, els pedals automàtics nous que hi havia posat feia molt poc, les llinternes... i molts moments viscuts a sobre de la meva bicicleta.

No entenc perque algu pot robar. Quin servei l'hi farà la meva bici? L'haurà venuda? L'haurà regalada a algun amic, parent... que vols? Putajar-me? Cabrejar-me? Que cabró que has sigut!

Ara què? En robo jo una altra? Nooooooooooooooo, ni pensar-hi. Jo no soc fill de puta com tu. Jo segurament acabaré anant a la botiga i em gastaré uns calés que m'haguessin anat molt bé per fer alguna altre cosa. Això si ara hauré de guardar la bici a dins el pis perque no em puc fiar de que tornis tu o algu altre a entrar al garatge i em robis una altre bici.

Fa uns dies un veí em deia que es sentia més segur guardant el cotxe al carrer que no pas al garatge. Potser li hauré de donar la raó?

En fi... que em sap molt de greu que m'hagin cardat la meva BICICLETA.