He passat més fred avui que el dijous Sant a la processó de Verges

Aquesta és la frase d'en Jordi tot just acabant de dinar a Triacastela. I és que no va gens equivocat, quina fred que feia sobretot anant xops com ànecs en aquell poble després de la baixada que hem fet des de O Cebreiro.

La jornada d'avui ha sigut genial, no pensava que anés tant bé. Em feia por pujar O Cebreiro perque em feia bastant de mal el genoll i no sabia si aguantaria més. Doncs res que hem anat fent camí fins a parar a esmorzar; com cada dia un bon entrepà quan portem una hora pedalada.

Hem començat a pujar mica en mica, cal dir que la pujada no dona ni un descans i que tota l'estona és pujada continua. Tot i així i amb el plat mitjà hem anat fent tot i que en alguns moments ha fet falta posar el plat petit. No hem tingut massa fred perque l'esforç de la pujada feia suar bastant. No haviem suat en tot el camí fins avui.

A O Cebreiro hem parat a fer les fotos de record i a segellar al credencial. Feia temps que no entrava a tantes esglesies com aquests dies en el camí. Ja n'hem visitat dues (catedral de León vist i no vist, i esglesia d'O Cebreiro). No patiu que a Santiago anirem a la misa del peregrino i hi estarem un bon rato. A més hem d'encendre un ciri per la senyora que ens va donar sopar la primera nit a Añe. Ella ens va demanar que resessim per ella i la seva familia, però com que d'això no en sabem, vam dir que amb un ciri en fariem prou.

La baixada impresionant. De fet la baixada comença una mica més tard després de pujar a Alto de San Roque i Alto do Poio. Un cop a aquest últim ha començat la baixada fins a Triacastela. Aquí, una mica de tot. Una forta pendent del 7% de baixada que sense pedalar ens permetia posar-nos facilment prop dels 60 km/h, però que per no ser tot tant maco, un fort vent de cares en algunes rectes de la baixada i el xàfec que queia en aquell moment feia que l'aigua que baixava s'ens clavés com agulles a la cara. Aquest vent en baixada ens frenava, no teniem pebrots de fer tirar la bici.

A Triacastela ben molls hem entrat a dinar tremolant de fred. I un cop dinats, hem seguit camí cap a Sarria on som ara mateix. Baixant cap a Sarria ens ha sortit el SOL i tot, però no sabem fins quan serà. A veure que passa demà.

Demà si tot va bé intentarem arribar a Santiago. Són 113 km els que ens separen de la ciutat i veurem si hi arribem o no. La nostre intenció és acabar el camí a Fisterra. Això no sé com ho farem perque volem passejar per Santiago, estar amb els amics gallegs que tinc allà i farà falta veure si tenim temps d'anar fins al fi de la terra.

Seguirem informant.