diumenge, 22 de juny del 2008

DIA 7 LINZ - GREIN

Primer de tot a veure com va aquest ordenador. És el portatil d'un càmping on he trobat internet i la veritat no va gaire bé.

Avui dia tranquil. De fet volia fer bastants menys km però al final i sense adonar-m'en n'he fet uns 70 ho he de tornar a mirar perque no ho recordo de memòria. Lo més important d'avui ha sigut la visita al camp de concentració de Mauthausen. La veritat és que impresiona. Veure la cantera allà sota la tira d'escalons que havien de pujar amb les roques que havien extret de la muntanya a les espatlles... A el camp hi falten molts de barracons, es veu que l'estan arreglant. De totes maneres està molt ben conservat i he pogut veure les camares de gas, els crematoris... i tot un seguit de plaques en homenatge a les victimes. N'hi ha de molts paisos, però amb les que m'he fixa't més són les de catalans. Una per exemple de l'ajuntament de l'Escala, de la Bajol, de Matarò... la veritat m'ha agradat estar un bon rato per allà tot i que per arribar-hi he tingut una altra pujada prou important; 1km al 14%.

La resta del dia prou bé. Sortida de Linz a la mateixa hora de sempre... però el que realment envejo d'aquests llocs és les ganes i les possiblitats que tenen de fer esport tota la gent. A tota vora del riu, un carril bici on la gent de bon matí ja patina, camina, corre, o pedala. La veritat que molt xulo. A, per en Jordi de Matagalpa, la teva teoria de les noies que els hi agrada fer esport aquí a Austria s'en va per terra.

He dinat a Mauthausen i a ben dinat sense saber encara on dormiria aquesta nit he continuat. En un principi la intenció era quedar-me a dormir aquí a Grein, però a mida que anava passant pobles, no n'hi havia cap que m'agradés prou i he pensat que si Grein era igual, agafaria un tren i aniria fins a Melk. Venia decidit a fer això, inclús he pedalat una mica més ràpid de lo normal perque llavors entre tren i tot no arribar massa tard a Melk. Però l'arribada a Grein no ha deixat de sorpendrem ni un sols moment. Primer la imatge del poble és molt maca i molt ben situat entre mig de dos muntanyetes i amb el Danubi que el banya. A l'entrada ja he vist aquest camping on hi posava "cafe internet", aquest és un altre punt positiu, i llavors després d'anar veient el poble m'hne arribat a la pensió Martha. A la vista m'ha entrat molt bé, el preu genial, l'habitació encara més... en fi he arribat tant animat que m'he posat a rentar la roba (avui tot el que tenia brut) i ara ja la tinc estesa a la finestra de l'habitació. Amb una mica de sort i amb la calor que fa ja deu estar quasi aixuta.

Ahir i avui són els dos dies de més calor fins ara. Ara mateix acabat de dutxar i aquí assegut ja estic ben suat.

Demà encara no sé on aniré a parar, però és possible que a mig camí agafi un tren i m'arribi fins a Viena. Però això com cada dia ho sabre demà quan pari de pedalar.

Ja ho heu vist, avui un comentari una mica sossu, però clar això perque no m'ha passat cap altre peripecia amb la que pogueu riure.

Apa demà més!!!

6 comentaris:

Dolors ha dit...

De "sosu" res!! amb l'enveja que fas quan descrius els paissatges...

Aquí ens estem "fregint" de calor, i al despatx no puc posar l'aire, així que semblo un torronet, jajaja

Apa!!! a pedalar noiet.

Petons

Dolors ha dit...

Ahhhhhhhhhhhhh molts records de la Mary que ha intentat deixar-te algún comentari, però no s'ha publicat.

La Cris i en Miquel també m'han donat records per tú!!

Roser ha dit...

Eiiiiiii!!

Feia dies que tenia pendent passar-me pel blog a llegir el teu dietari. Però estic d'exàmens i no podia començar a llegir, a més com que anava atrassada havia de llegir-los tots els anteriors!
Encara no he acabat, però necessito desconnectar, i amb la calor de Bcn, no hi ha qui es concentri, i menys avui que ja he fet un examen i no he dormit gens.

Prou de parlar de mi, i ara parlem de tu!


Estic amb la Dolors, quina enveja que em fas amb aquests paisatges i tot com t'ho montes... jo no ho aguantaria, no estic tan aficionada a la bicicleta i preparada físicament per fer tnat... però.. m'encataria! Em fas pensar amb aquell parell de l'Escala que es van passejar amb un cotxe-zebra que padalajaven! Els mateixos del burro, vaja.


Ha de ser tot una experiència inoblidable viure una cosa així.

Des de catalunya t'envio molts ànims per continuar endavant!


Fins aviat!!

Anònim ha dit...

Hola Albert! Sóc la Imma i et vaig seguint la ruta des de Sant Cugat. Cada vegada que comentes el tema d'estendre la roba em recordes que t'hauria d'haver recomanat un senzill però pràctic invent que sempre s'emporta el Gabriel Pernau(el viatger-ciclista que et vam comentar que ha publicat llibres): un rodet de fil de canya de pescar per a improvisar un estenedor a on faci falta!! Per cert, una recomanació que t'ajudarà a recuperar glúcids i lípids a Viena seria anar a la següent direcció: Philharmonikerstraße 4, A-1010 Wien, és el Sacher Café, el lloc on van inventar el famós pastís de xocolata!!! Això sí, és un xic luxós però si has pogut fer una bona dutxa i anar decent no et faci cosa i disfruta de la ocasió! I sinó, en qualsevol restaurant demanes "Kuchen" (pastís) de postres i et posaràs les botes. Vinga cuida't moltíssim.

Albert Olivé ha dit...

Dolors; se que per tu potser no és sosu o pesat, però segur que hi ha gent que si ha de llegir cada dia aquesta parrefada... pot ser un gran rollo.

Roser!!! Quina sorpresa trobar-te per aquí, no em diguis que t'estas llegint tot? Em sap greu i tot. Mira que m'en han passat de totes, però m'ho estic passant de conya i a més m'en recordo de tots vosaltres. Espero hagis tingut molta sort amb els examens. I per desestrassarte dubto que sigui bo anar llegint totes aquestes històries.

Imma!!! Bones. Noia, encara avui i no fa gaire estona he pensat amb tu i en Josep. Acabo d'anar a un concert a Viena i més tard sortint del concert he vist un aparador amb tot d'operes. Pel tema Sacher... has fet tard. De fet ho he llegit tard. Ja torno a l'hotel i demà ja marxo de Viena, de totes formes no patiu que m'he posat les botes a tots els llocs per on he passat.

Albert Olivé ha dit...

Per cert Imma, aquí tinc el llibre "Tot Cuba amb bicicleta" al final el vaig anar a buscar a la biblioteca. No sou els únics que m'el vareu recomenar. El que passa és que encara que sembli impossible, apenes tinc temps per llegir.