Els accents d'aquest teclat no van i les c trancades com heu anat comprovant a Alemanya no saben que son. Per altra banda si poso alguna z en comptes d'una y es perque en el teclat estan girades. Aclarat tot aixo anirem per feina.
Bueno, vaig un dia tard, perque ahir no va haver-hi maneres de trobar internet.
El d'ahir va ser un dia bastant xulo i de molt bon pedalar. Tot i que al comen$ament les coses es van tor$ar. A l'hora de posar les alforges a la bici, no se que va passar que n'hi havia una que no tenia maneres de posar-la. No se si es van moure els cargols o que pero quan la tenia posada la tocaba amb el peu al pedalar. En fi uns 10 minuts mes tard el problema va estar solucionat. Pero clar, jo que anava equipat d'hivern, no m'havia donat compte que ja comen$ava a fer mes bon temps i quan encara no havia fet ni 1 km; per cert amb una pujada de collons, vaig haver de parar a treurem la samarreta de maniga llarga perque ja estava esbufegant.
Passats aquests primers moments, tot va anar molt millor. Etapa totalment planera i amb molts de pobles pels que anar passant.
Vaig aturar-me a dinar igual que cada dia, quan ja portava mes de 50 km a les cames. I llavors ja la recta final fins a arribar a Lauingen on vaig parar de pedalar. En total 86.4 km que es van fer molt be.
Com que veig que de dies no en tinc prous ni de conya, vaig agafar el tren; no sense problemes. Mare meva quin fart de riure. Arribar a l'estacio amb l'ajuda d'un bon home que amb la seva bici i jo tot darrera seguint-lo m'hi va fer arribar. Quan ja soc a l'estacio resulta que els bitllets els venien a traves d'una maquina i si ja aqui a Catalunya no soc gaire amic de les maquines, imaginat tu per Alemanya... ni flowers. En fi li pregunto a un Sr. com ho he de fer per treure un bitllet cap a Donauworth. La veritat es que jo vaig pagar i ell em va fer tots els passos. Quan se n'adona, nomes ha comprat el bitllet per mi i no per la bici (bitllet a part) i em diu que espavilem que el tren esta apunt d'arribar. Total tornem-hi, em treu el bitllet i el tren parat a l'altre costat d'estacio. El maquinista que ens veu i ens diu que encara hi som a temps, pero joder..... Baixa les escales amb la bici carregada, i despres torneles a pujar. Total un maremagnum que te cagues. El Sr. agafa la bici per darrera, jo per davant i vinga a baixar i a pujar escales com dos bojos i la bici. Total que vaig tindre temps i vaig poder pujar al tren.
En arribar a Donauworth, per cert un poble molt xulo, ja l'havia triat expressament perque a la guia ho semblava. Vaig anar a l'oficina de turisme. Alla em va buscar lloc en un hotel, pero res de res, tot complet. Al final m'en va trobar a l'alberg on erem jo, suposo que algun altre ciclista i 98 mainades amb els seus monitaros, mare meva quin follon. Pero no em puc queixar, habitacio per mi tot sol.
En fi vaig acabar el dia anant a sopar a un restaurant italia; em sembla que n'hi ha mes que d'alemanys i cap a dormir que estava reventat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada