dimecres, 8 de març de 2017

XXIII Mitja Marató del Pla de l'Estany



Encara que sembli que n'he fet més, aquest diumenge tot just vaig fer la meva 4ª mitja marató i la segona si contem diferents localitats.

Em vaig estrenar el 2011 a Granollers on vaig tornar a les edicions del 2014 i 2015. Però tot i haver-me apuntat un any a la Mitja Marató de Madrid, una lesió no em va permetre participar-hi.

Doncs bé, amb en Juan, en Dani i en Juli vam anar cap a Banyoles diumenge al matí. Dia assolellat i amb bona temperatura, el millor per córrer.

No sabia ben bé com arribava a la cursa. No havia fet cap entrenament específic per saber si estava en forma o per marcar-me algun temps amb el que acabar la cursa.

Tot i que en un principi la meva previsió era acabar amb 1:35 h, a mida que s'acostava la data ja veia que havia apuntat massa alt i que no seria possible fer tota la cursa a una mitjana de 4:30 min/Km. Així que fent una mica menys d'1:40 h ja em conformava i era un temps per estar content.

Van donar la sortida, el recorregut començava amb una volta a l'Estany i un cop vam fer el primer pas per meta, vam marxar direcció Mata i vam trencar cap a Camós després de passar el km 10.5 que marca mitja cursa. Fins aquell punt anava prou bé i content de com m'estava anant. Potser una mica massa ràpid, però bé. El ritme fins aquell punt deuria ser de poc més de 4:30 min/Km.

Però direcció a Camós va arribar al sorpresa. El terreny es començava a inclinar cap amunt i tot i que vaig seguir bé, les cames i potser més el cap van notar aquest esforç quan va arribar el Km 17/18. A partir d'aquí la cursa se'm va comenaçar a fer llarga. El terreny ja era planer però tenia la sensació que havia gastat masses forces ens els kms de pujada. Tampoc és tanta pujada però en una mitja marató per poc desnivell que hi hagi es nota.

A partir d'aquests kms i amb ritme encara inferiror a 5 min/Km em van anar passant 8/10 participants fins arribar a l'Estany.

Ja a l'últim revolt vaig veure que venia en Juan darrera meu i vaig fer un últim esforç per entrar davant seu. Vam entrar amb un segon de diferència.

Al final bona cursa, bon ambient i amb ganes de tornar-hi i plantejar la cursa de manera diferent. Ja sabent en recorregut serà més fàcil no patir tant al final.

Resultat final, el 100 classificat de 345 participants. Amb un temps de 1:37:12 h. Tot i ser el meu pitjor temps, la del 2014 no conta perquè hi anava sense haver entrenat, vaig estar molt content del temps que vaig fer.

Onada sí o Onada no?



Aquesta és la qüestió. Segons amb qui parlis et dirà que està d'acord en que es fes l'onada el dissabte passat durant el partit contra el Getafe. En canvi hi ha qui és més conservador i et dirà que és una tonteria o que està mal fet fer l'onada quan encara no s'ha aconseguit l'objectiu de l'ascens a primera divisió.

Jo estic dins el primer grup. Tot i no ser partidari de fer l'onada a menys que sigui per celebrar alguna cosa realment important, un ascens, una salvació, la consecució d'un títol... no veig perquè dissabte passat no es podia fer. Considero que el que la gent volia mostrar amb aquella onada -almenys jo- era el gran partit que s'estava fent contra un ríval directe en la lluita per l'ascens a primera. No crec que es celebrés res més que això. De la mateixa manera que entrada la segona part des del Gol Sud es va començar a cantar un "oeee oeee oeee" que es contestava des del Gol Nord amb un altre "oeee oeeee oeee" repetit unes quantes vegades. Per mi són mostra de l'alegria i de la satisfacció del gran partit.

L'altre opinió, és la dels contraris a l'onada. Hi ha gent que com a mi per norma general no ens agraden les onades. Per altra banda, hi ha qui pensa que l'onada es fa donant per fet que l'ascens ja s'ha aconseguit quan encara queden 14 partits per acabar la lliga. Potser jo vaig errat i el motiu de l'onada de dissabte passat era per això últim; espero que no. I sobretot també pel mal record que hi ha de l'onada en el partit de fa quasi dos anys en el partit contra el Lugo, on la gent estava celebrant aquell ascens a primera, amb onades i "que boti Montilivi" molt abans de que acabés el partit. Un partit molt obert i que en cap moment es podia donar per tancat. Per mi aquell si que va ser un gran error. Molta gent que quasi  mai ha anat a futbol i que es pensa que les coses s'aconsegueixen facilment, creu que és impossible que la sort canvii a l'últim minut; mai millor dit, l'últim minut.

Doncs bé, debat servit. Onada sí o Onada no?

Sigui com sigui espero que aquest any el Girona aconsegueixi l'ascens a primera de manera directe. I això sí, que la gent no es torni boja i celebri les coses abans de que passin.

Per un altre dia puc parlar del tema de l'invasió de camp. Sí, o no? En aquest cas sóc partidari del NO.

dilluns, 2 de gener de 2017

El primer bany de l'any a l'Estartit

El dissabte a la cursa dels nassos, en Jordi ens va comentar que el diumenge dia 1 es feia el primer bany de l'any a l'Estartit, i ens preguntava que si hi aniriem.

La veritat, ni ens ho havíem plantejat i va passar a ser una simple conversa sense més.

Al vespre en el sopar de cap d'any el meu pare també ens va informar d'aquesta activitat i si més no ja em va despertar una mica més d'interès.

L'endemà ens vam aixecar sense presses, passades les 10 i mentre estavem començant a veure el concert de Cap d'Any, vam decidir anar cap a l'Estartit a fer aquesta capbuçada.

Hi arribàvem justos de temps i vam arrancar a córrer pel Passeig Marítim fins arribar a la platgeta.

Ja hi havia força gent i després de treuren's la roba, i ja amb els peus a dins l'aigua ens vam colocar per fer la foto de grup.

Van tocar les dotze i uns més ràpid que els altres; l'Arantxa va ser de les primeres. Vam anar entrant cap a dins a mar. Mare meva... quina aigua més freda. Però sí!!!!! Vam fer el primer bany de l'any. Una activitat que si el temps ho permet penso repetir.

Endavant 2017!!!!
Cap d'any 2017 a la platgeta

Després del primer bany


dissabte, 31 de desembre de 2016

VI Cursa dels Nassos de Torroella

He repetit. Aquest final d'any he tornat a fer la cursa dels nassos del meu poble.

El recorregut ja el coneixia de l'any passat i he intentat no pecar d'inexperiència i guardar forces pel final; l'any passat vaig acabar mort.

Avui no he començat tant fort com l'any passat i en els passos pel Passeig de Catalunya no he donat tot el que tenia. Fa pujada i no he volgut forçar més del compte.

Això m'ha permès arribar amb forces al segon pas per l'Esglesia, on he deixat enrera algun altre participant i he afrontat els últims metres amb més forces.

Davant meu ha entrat en Jordi Masferrer, un valent com no n'hi ha. Lo seu és la bici, i no vegis com tira corrent.

Per darrera i revalidant el títol ha entrat l'Arantxa, primera dona amb un temps de 20:37. I una mica davant d'ella en Jonás, que està a tope i concentrat en fer la marató de Barcelona d'aquí a tres mesos. Aquest és el seu obejctiu.

I content d'haver coincidit amb en Meji i la seva filla la Núria, un company dels runners de La Bisbal.

El meu temps ha sigut 9 segons més lent que l'any passat. 19:27 min i ha sortit 4'7 Km.

L'any que ve hi tornarem.


dissabte, 2 d’abril de 2016

Volta Catalunya 2016

Des dels últims 4 anys que intento no perdrem alguna etapa de la Volta Catalunya en el seu pas per terres empordaneses.

Aquest any he pogut veure tres etapes. A més de la ja tradicional pujada a "Els Àngels", vam anar a Anglès on a part de fer una sortida amb bici pujant fins a Sant Hilari i baixar de nou cap al cotxe, vam poder veure els corredors en aquest port de la primera etapa de al Volta.

El segon dia tocava aquí, a prop de casa. Com ja he comentat abans a "Els Àngels", hi vam anar amb cotxe i els vam veure passar amb l'Arantxa i els meus pares. Pujaven des de Girona i els vam veure passar a dalt el port.

I per últim i en una desició d'última hora el dimecres vam anar fins al Coll de Coubet, camí d'Olot a Ripoll. Allà és on els vam veure més bé i on vaig fer alguna foto que deixaré aquí sota.

Tot i que treballar a la nit té el seu inconvenient, al final se n'ha de treure el costat positiu.

Vam gaudir de la Volta. Una Volta plegada dels millors corredors del mòn.

El grup de sis escapats amb Alaphilipe al davant


El líder Bohuanni poc abans d'abandonar

El gran grup comendat pels homes de l'SKY
amb Kirienka i Rogers tirant a davant


dijous, 31 de desembre de 2015

V Cursa dels Nassos de Torroella


Per primer cop i després de 5 anys, avui m'he estrenat a aquesta cursa de casa. A Torroella.

La Cursa dels Nassos, tradicional cursa que es celebra a diferentes poblacions per celebrar la fi de l'any.

Ha sigut en un recorregut totalment urbà en mig dels carrers de Torroella. M'ha encantat i a part de la cursa en si, poder compartir cursa amb amics de tota la vida i altres de Torroella, és una gran alegria.

Pels càrrers principals hi havia força ambient amb gent animant. Càrrer Porta Nova, Fora Portal, Plaça de la Vila i Primitiu Artigues bons exemples.

La cursa molt curta, un parell de voltes a un circuit de 2,4 km que han acabat suposant un recorregut de 4'8 Km que he completat amb un temps de 19'18".

Cal destacar un parell de coses. L'Arantxa ha fet una gran cursa i ha acabat primera de la categoria femenina, i no menys important és la participació de la Sandra i la Inès. Dues bones amigues que no estan acostumades a córrer i avui s'han proposat fer aquests 5 Km. I ho han fet, i molt dignament. Des d'aquí el meu reconeixament. Felicitats noies!!!

També felicitar a en Xiu, un altre bon amic amb el que he pogut córrer. I al final un agraïment a en Genís i la Laura que des de la barrera ens han animat i han gravat algun video i han fet fotos. Moltes gràcies a tots dos!

També he tornat a coincidir amb en David Martínez, d'ell també he rebut un vídeo amb la nostre arribada. I content d'haver corregut una altra cursa junts, després de la de Figueres fa una mica més de mig any.

Que aquest any que ve ens porti salut per poder seguir complint els nostres propòsits.

Molt bon any 2016 a tots!!!!!!

Arantxa - Albert - Inès - Sandra

Després de l'arribada

Amb la tradicional barretina

divendres, 18 de desembre de 2015

XXXV Trofeo Akiles

Avui dia 13 de desembre he fet la Cursa Akiles a la Casa de Campo de Madrid. Després d'una bona colla d'anys he tornat a baixar de 43 minuts en una cursa de 10 Km. Aquesta amb 103 m de desnivell positiu.

Perfil de la cursa
Una sortida molt ràpida, i una mica entorpida per corredors més lents a davant. Tot això ha canviat a partir del km 2 quan ha començat la primera pujada cap al telefèric. Allà, sense ni adonar-me'n, he anat avançant corredors, i així ha sigut fins al km 4 on ha començat una llarga baixada que ens portava fins al km 6. Durant aquesta baixada la cosa ha anat a la inversa, eren els altres els que m'avançaven a mi. Jo, en pujada i planer ja tiro, però quan arriba la baixada em costa més donar el màxim de mi. No obstant a partir del km 6 fins el 9 he anat fent a bon ritme fins arribar al km 9, on allà, ja amb només un km per fer ho he donat tot i amb un ritme de 3:58 min en aquest últim km he aconseguit acabar la cursa amb un temps de 42:30 min.

Molt content. A més, s'ha de destacar la gran cursa de l'Arantxa, que amb un temps de 45:26 min ha quedat la 3ª classificada de la cursa de veteranes i 5ª o 6ª a la classificació general final de dones.

Ens ha acompanyat a aquesta cursa en Rolan, que després d'uns quants anys seguits fent-la, aquest cop ho ha hagut de veure des de la barrera per culpa d'un esguinç de turmell que es va fer fa un dies.

Amb ganes d'anar sumant quilòmetres, ja estic a punt per la propera cursa.

Albert - Rolan - Arantxa
Entrega del trofeu

En el podi sense les dues primeres
Un cop acabada la cursa