dissabte, 21 de juny de 2008

DIA 6 PASSAU - LINZ

Primer vull comen$ar amb l'anecdota d'ahir al vespre. Quin fart de riure. Encara ara flipo. Estava jo tant tranquil sopant en un carrer de Passau, quan veig passar pel costat a n'en Ralf. Ara direu, qui és en Ralf...? Doncs és el propietari de la casa on vaig dormir fa un mes a Blackpool. És el propietari de la casa on viu la Cristina. En Ralf està fent el Danubi amb cayac. Aquest com que té temps de sobres, s'ha agafat 3 mesos per fer-lo fins al Mar Negre. En fi vaig trucar a la Cristina i vam parlar i riure de la coincidencia.

Avui he acabat el meu pas per Alemaya. En trec una nota bastant positiva i entro a Austria amb ganes de continuar pedalant i de coneixer mòn i a poder ser nova gent. Encara vaig sol i crec que serà així fins al final.

El dia d'avui molt bé. M'estic donant compte que els inicis de dia són complicats. Costa agafar el ritme, durant la primera hora sembla que no hagis de pedalar més i que no puguis arribar enlloc, però a mida que van passant les hores i quan porto uns 20 km a les cames les coses comencen a rutllar millor.

Avui ha sigut un dia totalment diferent, paissatge renovat i amb molt de sol. Per sort a mitja etapa he hagut de canviar de banda de riu i he passat quasi tota l'estona per l'ombra. Tot avui he anat pedalant al costat del riu. Camí bo i asfaltat, i com ja m'havien dit fa uns dies o havia llegit per internet, amb molta més gent.

He anat fent pel costat esquerra del riu des de la sortida de Passau fins uns 30 km. Llavors s'acabava el camí per uns moments i havies de creuar el riu mitjan$ant una barca i continuar uns km per l'altre costat. De fet ja no he tornat a canviar de costat en tot el dia. Allà esperant la barca (2 € i carregada de gent, per fer un total de 300 m) he parlat per primera vegada en tot el que porto de camí, amb gent jove. Una parella de finlandesos més joves que jo. Cagati, aquests porten des del dia 10 de maig pedalant. I la seva intenció és recorrer fins al mes d'agost quasi tot Europa amb bicicleta (Finlandia, Suecia, Dinamarca, Alemanya, Austria, Hungria, Eslovenia, Italia, Fran$a, Belgica, Holanda... per acabar arribant un altre cop a Finlandia) mira, m'han fet enveja i tot. Poder fer tot això... quina passada.

Llavors a l'altre costat de riu els he deixat enrera i he seguit pedalant tot sol fins que m'ha entrat la gana. He parat en un restaurant a uns 36 km abans d'arribar a Linz. Com sempre m'he intentat fer entendre amb anglés però la veritat que ni jo ni la cambrera; una noia jove austriaca ens enteniem massa. He entés que em deia chiken (pollastre) però a l'altre plat no hi ha hagut maneres, ella m'anava dient l'animal que era i jo li anava fent tots els sons possibles d'animal (beeee, muuuu, el porc... etc. fins que he arribat a dir quac quac). En fi que m'ha dit que si que era anec i finalment és el que he demanat per dinar. Quan m'ha portat el dinar, li he contestat dient "gracias" i la noia es gira amb cara de sopresa i em diu: espanyol??? Dic si, doncs mira tu per on que ens hem intentat entendre amb anglés per al final tindre una llarga conversa en castellà. Es diu Maria i possiblement es passi pel blog. Si es asi, un saludo desde Linz!!!!! Ha estat treballant a Tarragona durant 8 mesos... en fi, ara no explicaré tota la conversa perque em pelareu de tant xerrar.

Acabant de dinar com cada dia... impresionant, ple de forces i cap a Linz. La velocitat era bona i amb l'ajuda del vent, he tardat un parell d'hores a arribar i trobar hotel.

Al final han sigut 94 km a una velocitat mitjana de 15,8 km/h. Sense parar ni un moment el gps. Això vol dir que havent estat una més d'una hora parat, he fet una bona mitja.

Ah, el genoll el tinc molt millor. Els brassos em sembla que ja són negres en comptes de vermells i ja per acabar, demà crec que faré molt pocs km. Vull arribar a Mathausen (aquí al costat uns 30 km) i visitar el camp de concentració. Si acabo aviat potser tiraré una mica més, si no ja em quedaré a dormir allà. Per si ús interessa, és molt probable que el dimarts ja dormi a Viena.

Apala seguiré demà si la sort de trobar internet m'ho permet. Avui en tinc a l'hotel.

2 comentaris:

Dolors ha dit...

Home i tant que no estem obligats a llegir-te, però ens agrada saber de tú, i jo com a fan teva, no penso perdre'm ni un post!!!

Sembla que la ruta d'avui t'ha agradat molt, i sort de la Maria que has pogut xerrar una bona estona sense esforçar-te gaire, doncs ja saps a trobar Maries a tots els pobles!

Ei! tot un "puntasso" lo de fer onomatopeies per esbrinar quin animal menjaries, jajajajj

M'ha donat la sensació de que la ruta d'avui t'ha agradat més que les altres, o potser ha estat més fàcil.

Petons

Albert Olivé ha dit...

Si que m'ha agradat la ruta, i el fet de que tret del cul (deu ni do pobre cul) no hi ha hagut quasi res més que em fes mal, doncs fa que t'ho passis més bé.

També ha sigut la primera vegada que he pogut mantindre una conversa de més d'un minut amb algu (els finlandesos i la austriaca).

He fet molts de km i m'he sentit super bé.

Com ho faries tu per endevinar de quin animal t'estan parlant??? Els que no sabem idiomes ens les plantejem quasi totes.

Apa...