divendres, 22 d’agost del 2014

Tour de França 2014. Pirineus

Bé, ja he explicat el nostre viatge d'estiu, però aquesta no ha sigut l'única experiència viscuda aquest últim mes.

Al juliol vam complir un dels nostres somnis, poder gaudir d'algunes etapes de muntanya a "Le Tour" i pujar amb bici a alguns dels ports mítics de la cursa.

Ens vam allotjar en un càmping a la població de Bagnères de Luchon, on en ports de muntanya propers a la població es disputaven tres etapes d'alta muntanya de l'última setmana del Tour.

Ben aparcats al càmping
  
Dia 1. Ruta circular des de Bagnères fins al Port de Balés

Bagnères de Luchon - Port de Balés - Bagnères de Luchon
Tot i que només era el nostre primer dia al Tour, ja ens vam atrevir amb una ruta circular de 68 km que inclouria l'ascensió al Port de Balés. Un port de muntanya de categoria especial i per on els ciclistes passarien camí de Bagnères on acabava l'etapa.

Últims 11 kms del Port de Balés
Vam sortir des del càmping per una carretera que amb lleugera baixada ens aproximava a Mauleó Barousse població on comença el Port de Balés situada a 19 km del port.

Camí de Mouleó Barousse

Peu del Port



Vam anar pujant molt a poc a poc amb alguna parada per descansar una mica. En una d'aquestes parades l'Arantxa va tenir un petit problema. Per tornar a arrencar i amb la carretera amb molt de pendent, no va poder arrencar amb prou força per posar la cala i al no poder treure l'altra, va caure de costat a plom, una caiguda d'aquelles tontes, però ja tenia un pelat al genoll  i un altre al colze. Per sort no va ser res important.

Ja a pocs quilòmetres del port, vam fer una parada més per menjar una mica de fruita. Allà una bona sorpresa. Ens va avançar en Joan Llaneras amb qui vam poder parlar i fer-nos alguna foto. Ell anava amb tàndem i feien ports del Pirineu tot seguint el Tour, amb la seva família.
Per si no sabeu qui és en Joan Llaneras, podeu clicar a l'enllaç i també us deixo un petit retall dels seus grans èxits a nivell internacional.

Arantxa i Llaneras

Amb Joan Llaneras, una llegenda


Palmarés de Joan Llaneras
L'última parada va ser a només dos quilòmetres d'arribar a dalt, abans d'una rampa impresionant. Després d'aconseguir salvar-la, vam deixar endarrere la zona boscosa i vam poder veure com la carretera serpentejava en mig de prats davant nostre.

Últims kms del Port
A dalt, ens vam fer la foto de rigor i vam buscar un lloc des d'on poder veure el pas de la caravana publicitaria primer, i més tard, el dels autèntics actors de la cursa: els ciclistes.

Bona posició per veure els corredors

Després del pas de la caravana publicitaria

Port de Balés
Un cop ja havien passat els corredors, només ens quedava un vertiginós descens fins a Bagnères. Una gran jornada que havíem acabat amb èxit.

Dia 2. Ascenció al Col du Peyresourde

Bagnères - Peyresourde - Bagnères
Després de la dura jornada d'ahir, per aquest dia "només" teníem previst pujar al Col du Peyresourde des de Bagnères de Luchon  i així també fer un tram de l'etapa del dia del Tour.

Perfil del Col du Peyresourde
Per no començar amb forta pujada des del principi, vam fer una volta a la població de Bagnères. Aquí el primer imprevist de la jornada. Portàvem tant sols 2 km i havia de parar just davant de l'hotel on s'allotjava l'equip "FDJ" per apedaçar la roda de davant de la meva bicicleta. Havia rebentat. 

Un cop solucionat el problema i després de veure sortir alguns dels corredors cap al bus de l'equip, vam prosseguir la nostre marxa cap a la sortida del poble on començaríem la nostre particular etapa.

Fent esforç per pujar

Amb alegria a primera hora


Aquí no hi havia descans i ja des del principi les rampes eren força dures. Cal dir que tots aquests trams de pujada els fèiem acompanyats d'altres ciclistes aficionats i amb gent que esperava el pas de la cursa que també ens animaven perquè la nostre pujada fos de més bon portar.

La nostre sorpresa va arribar a només 6 km del final del coll quan uns gendarmes ens van dir que si volíem seguir pujant ho havíem de fer a peu. No podíem pujar a cavall de la bici. Es veu que ja començava a passar algun cotxe acreditat de la cursa i per evitar algun incident havíem de baixar de la bici. Nosaltres igual que tots els altres ciclistes, vam baixar de la bici, però quan ja no hi havia cap gendarme a prop, tornàvem a pedalar cap a la cima. Això ho vam haver de fer tres o quatre vegades, fins que més endavant i més a prop de dalt ja vam poder pedalar sense que ningú ens digués res.

Els revolts més durs del final del coll

Contents del que feiem


Els últims dos quilòmetres d'ascenció són espectaculars. Primer amb una recta bastant llarga i més tard amb tres revolts d'aquests tan pronunciats i amb un desnivell bastant considerable on ja esperaven molts aficionats a la cursa.


Veure aquests revolts i la gent ens va donar forces que fa una estona semblava que havien desaparegut, sobretot de les cames de l'Arantxa i arribar a dalt més fàcilment del que hauríem pensat

Sota la pancarta del Coll de 1ª Categoria

Col du Peyresourde

Camí que havíem deixat endarrere

Les bicis aparcades esperant els corredors

Els primers s'apropaven
Últims metres del coll pel grup del líder




















 Dia 3. Ascenció al mític Col du Tourmalet

Santa Marie de Campan - Tourmalet - Santa Marie de Campan
El Col du Tourmalet ens quedava una mica lluny de Bagnères, així que l'aproximació la vam fer amb cotxe. Vam passar pel Col du Peyresourde i pel Col d'Aspin abans d'arribar a Santa Marie de Campan on comença l'ascensió al mític Col du Tourmalet.

Perfil del Tourmalet
La casualitat va voler que aparquéssim el cotxe just al costat d'en Joan Llaneras a qui vam tornar a veure.

Amb el cotxe ben aparcat, cosa que hagués sigut difícil si haguéssim  arribat cinc minuts més tard, vam plantar les cadires al boral de la carretera i vam esmorzar.

Ja amb les piles carregades vam anar cap al centre del poble on hi ha l'encreuament del port de muntanya.

Per sort els primers quilòmetres de pujada no eren massa durs i gràcies a la companyia de l'Aurora i en Rubén es van fer molt més assequibles. Ells dos són una parella d'Euskadi que acostumen a viatjar en bici, com bé ho reflexa el seu bloc. Els hi vam explicar el que estàvem preparant per aquest estiu i resulta que ells l'any passat van fer el camí a l'inversa. Des de Vitòria fins a l'Estartit.

Camí que havíem anat fent
La pujada és molt dura i espectacular. Fins i tot des d'algun punt de la carretera veiem el Pic du Midi de Bigorre amb la seva antena característica.

Pic du Midi de Bigorre


Després d'una parada, vam seguir pedalant tots dos cap a La Mongie, que és una estació d'esquí cinc quilòmetres abans del Col du Tourmalet.

La Mongie des del Col du Tourmalet
Un cop passada La Mongie, la pujada era molt dura. Per una part es notaven els quilòmetres que ja portavem a les cames i per l'altre, el calor i el pendent fins arribar a dalt del coll et feien suar de valent. Els últims 5 km amb pendent sostingut al 9%. No obstant pensar que seríem capaços de pujar a un dels ports més mítics del ciclisme mundial, ens va fer treure forces d'on quasi no en quedaven.

Col du Tourmalet

L'Arantxa al Coll










La llàstima és que aquí al Tourmalet no vam tenir la sort del dia abans. A uns 500 m del coll, els gendarmes ens van fer baixar de la bici i deixar la carretera. No ens va quedar altra opció que fer com les cabres. Pujar pels marges i arribar així a veure la pancarta del Coll.

L'únic però d'aquesta jornada, va ser que poc abans de que els ciclistes passessin per la Mongie, es va tapar el cel i això va fer que no poguéssim gaudir d'una vista meravellosa del transcurs dels últims 3 km dels ciclistes abans de creuar el coll.

Boira i fred. Ja no es veia res
Pel contrari, aquest cop estàvem tant ben situats que vam poder fer fotos a forces dels favorits de la cursa.

Sylvain Chavanel

Nibali (líder) i Majka (muntanya)

Peter Sagan

Joaquim "Purito" Rodríguez

La grupeta final. André Greipel


dissabte, 2 d’agost del 2014

De Torroella de Montgrí a Sant Sebastià


Etapa 1. Torroella de Montgrí – Santa Pau  68 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Torroella - Santa Pau
Avui i sense temps  de descansar començant les meves vacances de la feina, hem agafat la bici de bon matí i hem començat el nostre particular viatge d’aquest estiu.

Amb el cel amenaçant pluja, hem sortit de Torroella poc després de les 9 del matí. Avui ens esperava una jornada una mica llarga. Si bé hem intentat configurar les etapes amb una mitjana d’uns 55 quilòmetres per dia, avui per qüestió d’allotjament hem hagut de fer l’etapa una mica més llarga.

Sortida de Torroella

Ens hem dirigit cap al pont del riu Ter i hem agafat la mota del riu amb direcció cap a Verges. Per camí sense asfaltar hem anat passant per Jafre i Colomers on hem agafat un tram de la carretera principal per arribar fins a Sant Jordi on ja hem trencat per arribar fins a Orriols on ha començat la pujada, per una carretera de revolts que ens ha portat fins a Banyoles.

Sortint de Torroella amb el CASTELL al fons


Amb Colomers al fons
Camí de Banyoles


Ja a Banyoles, hem descansat una estona al costat de l’estany esperant l’hora de dinar.

A l'estany de Banyoles

No eren ni les dues de la tarda que hem agafat la carretera de Sant Miquel de Campmajor i Mieres per arribar fins a Santa Pau. Encara ens quedaven 23 quilòmetres de pujada i no ens volíem arriscar a mullar-nos.

El nostre pas per Mieres

És curiós com canvia la percepció de les coses en poc temps. Aquesta mateixa ruta la vam fer ara fa un any a la nostre volta a la provínciade Girona i ens va semblar molt més dura; sobretot a l’Arantxa que quan tant sols quedava un quilòmetre per arribar a Santa Pau va haver de posar peu a terra per descansar una mica. En canvi avui, hem pujat prou bé i hem pogut gaudir de les vistes de la comarca de la Garrotxa.

Santa Pau

Hem arribat aviat i hem pogut descansar mirant la Clàssica de Sant Sebastià a la televisió.


Etapa 2. Santa Pau - Ripoll 44,60 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Santa Pau - Ripoll
Avui si que ens hem aixecat amb el sol entrant per la finestra. Hem anat a esmorzar i cap a dos quarts de 10 hem sortit de Santa Pau.

La sortida és dura, però crec que res comparable amb el que ens espera els propers dies. Dels 10 quilòmetres que ens separaven d'Olot els primers quatre han sigut de pujada i la resta una baixada de molt bon fer i on s'ha agraït no haver de pedalar.



Olot



Entrant a Olot
 Ja a Olot, fent un tram per dins el poble, hem agafat direcció a Vallfogona del Ripollès. Hem pujat el Coll de Coubet i el Coll de Santigosa. Amb el Coll de Coubet hem deixat enrere la comarca de la Garrotxa i al començament del Coll de Santigosa hem començat a veure els Pirineus a la nostre dreta.


El pas per Coll de Coubet
Ridaura vist des de la collada de Coubet











Pel Coll de Santigosa hem arribat fins a Sant Joan  de les Abadesses, on hem aprofitat per parar una estona darrera del monestir i menjar fruita abans de seguir cap a Ripoll.

Coll de Santigosa

Sant Joan de les Abadesses
El tram des de Sant Joan fins a Ripoll l'hem fet per la Ruta del Ferro.

Ruta del Ferro Sant Joan - Ripoll
Hem aprofitat la tarda per fer un vol pel poble i veure el Monestir de Ripoll.


Monestir de Ripoll


Etapa 3. Ripoll - Berga 46.5 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Ripoll - Berga
Ahir quan vam arribar a Ripoll vam estar una estona parlant amb el noi de l'hotel i li vaig preguntar quina era la millor opció per anar cap a Berga, si pujar una mica cap a Campdevànol per trencar des d'allà cap a Gombrèn, La Pobla de Lillet i arribar fins a Guardiola de Berguedà des d'on baixaríem cap a Berga o si pel contrari, era millor agafar la carretera que surt de Ripoll i passa per Les Llosses, Borredà i Vilada.

Aquesta segona opció, que jo creia que era per una carretera transitada, em va dir que era la millor ja que ens estalviaríem quilòmetres i que tampoc hi passen masses cotxes.

Doncs bé, avui al matí, a la mateixa hora que els altres dos dies, hem sortit de Ripoll cap a buscar el trencant de la C-26 direcció Berga. Ja des del principi aquesta carretera ens ha sorprès molt. Gens de trànsit i molta vegetació als voltants. Hem pogut pedalar de costat i comentar o gaudir dels llocs pels que anàvem passant.

Pedalant per Les Llosses
Hem passat per moltes masies que hi ha en el terme municipal de les Llosses que, sorprenentment, és molt gran. Fins al final del terme municipal, ha sigut tot pujada, una pujada que si la comparem amb la d'ahir no ha sigut massa dura, però que tampoc tenia descans.

Mapa del municipi de Les Llosses


Una de tantes pujades que anem fent











Després d'una estona continuada de puja i baixa, hem arribat a un petit coll on vèiem el camí que havíem anat deixant enrere i el que ens quedava per davant. El paisatge més allunyat de nosaltres havia canviat. Si bé per darrera ha quedat el Ripollès i muntanyes amb força vegetació, per davant teníem el Berguedà i la Serra del Cadí.

Des d'aquest punt també hem pogut gaudir d'una bona panoràmica de Borredà, on després d'un parell o tres quilòmetres de baixada i amb poc més de 5 minuts, hi hem sigut.

L'Arantxa pedalant camí de Borredà (al fons)


Les baixades d'avui eren per agafar-les tranquil.lament i mirant a cada costat de la carretera els paisatges que ens oferia la jornada.

Baixant cap a Vilada

Passat Borredà i per un continuat puja i baixa hem arribat fins a Vilada on hem parat a menjar una mica de fruita. Hem seguit la carretera, ara una mica més ampla i amb una mica més de cotxes, primer cap a l'embassament de la Baells i més tard cap a Berga.  Ens allotgem en un hotel de la part baixa del poble, així que demà i com qui no vol la cosa, ens tocarà un bon desnivell de pujada abans no agafem la carretera que ens ha de portar a Sant Llorenç de Morunys. 

L'embassament de la Baells - Riu Llobregat

Retol informatiu de Berga i La Patum
Berga

Etapa 4. Berga - Sant Llorenç de Morunys 34.02 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Berga - Sant Llorenç

Tot i que quan ens hem aixecat estava plovent i pensàvem que fins aquí havia arribat la nostre sort amb el temps, al final s'ha arreglat el dia i hem pogut sortir de Berga amb bon sol.

Avui ens esperava una etapa curta però contundent (984 m de desnivell positiu) si fa no fa, com diumenge, però concentrats en molts menys quilòmetres.

Per començar una bona pujada per sortir de Berga, que ens ha permès veure unes bones panoràmiques de la ciutat de Berga i de part del Berguedà.

Berga i el seu entorn
Mentre anàvem pujant hem anat deixant a la nostre dreta i una mica més elevat, el Santuari de Santa Maria de Queralt. Encara que hem sortit amb sol, segons anàvem pujant el cel s'ha anat tapant.

Santuari de S.M. de Queralt


Pedalant amb el cel ennuvolat











Més endavant i ja començat el Coll de la Mina, hem trobat un parell de ciclistes de la zona amb qui hem pogut compartir una estona del nostre viatge.

Coll de la Mina
Companys de camí













L'ascensió ha acabat en un túnel i una mica més endavant hem entrat a la província de Lleida deixant Barcelona enrere. Aquí el temps ha canviat considerablement i hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars.

El nostre pas pel túnel



Bonica imatge després del túnel











Quan només quedaven uns quilòmetres per arribar al nostre destí, i ja dins la Vall de Lord hem trobat el pantà de la Llosa del Cavall, que pertany al riu Cardener.




Pantà de La Llosa del Cavall











Des del pont del pantà, només ens ha quedat fer una pujada d'un parell de quilòmetres per arribar a Sant Llorenç de Morunys, que tot sigui dit, ens ha sorprès molt positivament.

Sant Llorenç de Morunys
Llàstima de fàbrica...












Etapa 5. Sant Llorenç de Morunys - Organyà 52,25 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Sant Llorenç - Organyà
No és gens fàcil trobar paraules per descriure la jornada d'avui.

Només sortir de Sant Llorenys el terreny ja ha començat a inclinar-se cap amunt, una pujada que ja de bon principi ha sigut força dura i que ha durat uns 8 km que hem fet amb una hora. Ens ha portat fins al Coll de Jou, al trencant de l'estació d'esquí de Port del Compte.

La Vall de Lord des del Coll de Jou

 No cal dir que en tota la pujada les vistes cap a la zona on vam pedalar ahir eren espectaculars. El poble cada vegada es feia més petit però a la vegada es veia molt millor el pantà i tot el que l'envolta.


L'altre costat de Coll de Jou










 A partir d'aquest punt hem començat una curta baixada pel costat d'uns penya-segats i per una carretera més estreta, que després d'un llarg puja i baixa ens ha portat fins al poble de Cambrils.

Baixada per uns llocs impresionants



Aquí i ja amb 29 km a les cames hem començat l'última pujada de la jornada. Uns tres quilòmetres on hem pujat un desnivell de dos-cents que ens ha donat entrada a la comarca de l'Alt Urgell.
A punt d'entrar a un túnel









Els últims 18 quilòmetres han sigut molt fàcils ja que han transcorregut per una baixada fins trobar la carretera general (Lleida - La Seu d'Urgell).


Una parada per recuperar forces




La vall que ens queda davant nostre









Des d'aquí hem hagut de fer cinc quilòmetres fins arribar a l'hotel a les afores d'Organyà. 

Organyà de de l'hotel

Etapa 6. Organyà - Tremp (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Organyà - Tremp
Avui, tot al contrari que els altres dies, no hi ha massa a explicar.

Una cosa important, encara que ens veieu cada dia amb el mateix maillot, ahir vam fer rentada de roba. Per la propera rentada prometem foto.

La sortida d'Organyà ha sigut per la carretera general fins a Coll de Nargó, on ens hem desviat per una carretera secundaria que ens havia de portar fins a Isona.

Perfil dels últims 14 km del Coll



Coll de Bóixols
Si bé fins avui els ports o colls que pujàvem eren molt entretinguts per les vistes que anàvem trobant, avui no ha sigut així. Pujada dura i monòtona. Això si, al finalitzar el Coll de Bóixols hem gaudit de bones vistes. Tant cap a l'Alt Urgell que hem deixat enrere com cap al Pallars Jussà on hem fet entrada.

Vista de l'Alt Urgell. Al fons Coll de Nargó
Després d'una baixada de 200 m de desnivell ens esperava una petita pujada al Coll de Faidella, on ja des d'aquí ha començat un llarg i divertit descens fins al poble d'Isona.

Pintada curiosa a la carretera

Pas pel Coll de Faidella

L'Arantxa gaudint de la baixada

A partir d'aquest punt i a només uns 16 km de Tremp, ha arribat la part més avorrida del dia. L'hem fet per carretera general, que tot i que sempre tendia a baixar una mica, no deixava de fer lleugers tobogans que et feien posar dret sobre la bici.

De Tremp no hi ha massa a dir, el poble, tot i ser capital de comarca, no té res i la veritat és que es veu molt antiquat.


Etapa 7. Tremp - Benabarre 47.82 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Tremp - Benabarre
Ahir quan vam mirar la ruta de sortida de Tremp, vam veure que es podia fer drecera per un carrer del poble que conduïa cap a la carretera que ens havia de dur a Pont de Montanyana. Per assegurar el tret, i no haver de recular avui, vam fer una inspecció ocular del terreny fins que vam arribar a la zona esportiva. Allà vam preguntar a una dona si anàvem bé i ens va dir que sí. Així que ja no vam arribar fins al final.

Avui hem agafat aquest camí i la nostre sorpresa és que estava tallat per una bassa d'aigua. L'hem creuat com hem pogut, però el pitjor de tot és que el camí, sense asfaltar tenia molt de desnivell i amb pedres que dificultaven la pedalada. L'Arantxa ha baixat de la bici només de veure-ho; amb una emprenyada... i jo he pedalat fins que he perdut l'equilibri.

Ja a la carretera, ha començat la pujada fins al Coll de Montllobar. En un principi de bon fer i entretingut pels paissatges que deixavem enrere, però a tres quilòmetres del coll, la pujada era d'un 10 %, crec que amb això ja està tot dit.

A 9 km el % mitjà era del 5%

A 3 km la pujada ja era més dura 10%

El pendent queda demostrat

Últimes rampes fins al Coll

Un cop a dalt el coll hem fet uns quilòmetres mantenint l'altura, amb constants puja i baixa, fins que ha arribat la baixada fins a Camp de Montanyana on el fet més destacable és que hem entrat a la Ribagorza (Aragó).

Vista de Tremp i pantà de St. Antoni des del Coll

La carretera que hem deixat enrere

Fent el tonto dalt el coll















En aquest punt hem agafat la N-230 cap a Benabarre. Aquesta carretera és la que baixa des de la Vall d'Aran cap a Lleida, així que és força transitada; tot i que avui no passaven gaires cotxes.

Company de viatge

Entrada a Huesca




Després de 22 quilòmetres per aquesta carretera i amb algunes pujades considerables hem arribat al poble de Benabarre, que tot el contrari de Tremp, sembla que és un poble força maco. 
 
Castell de Benabarre













Etapa 8. Benabarre - Aínsa 67.47 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Benabarre - Aínsa
Deixem enrere el poble de Benabarre, lloc que ens ha agradat molt tant per els seus monuments com per la seva gent.

Deixant Benabarre enrere
Avui al contrari que els altres dies, hem començat amb una baixada bastant forta fins a Torres del Obispo, on hem girat cap a Graus i hem passat pel costat d'una església enclavada en mig d'unes roques.

Basilica de la Virgen de la Peña
Passat Graus, hem trencat a l'esquerra per agafar una carretera gens transitada que ens ha portat cap a uns quants pobles impressionants. Si bé és veritat que els primers quilòmetres han estat una mica avorrits, a partir de Panillo la cosa ha anat canviant. Primer i com a gran sorpresa, hem trobat un temple budista i poc més endavant el poble de Pano a la nostre esquerra.

Temple Budista Dag Shang Kagyu

Pano










Després de coronar el coll a 1092 m, hem començat un descens una mica perillós per una carretera encara menys transitada i amb l'asfalt una mica deteriorat. En aquest descens ens hem trobat amb el poble de Troncedo que també llueix un castell.

Troncedo

Formigales










Més tard hem agafat una altra carretera que ens ha portat fins a Tierrantona; poble on fa quatre anys hi vaig fer una cursa d'orientació.

Passat Tierrantona, hem tornat a la N-260 que havíem deixat enrere en dies anteriors, que ens ha portat fins a Aínsa. Poble amb un casc antic ben conservat que ara quan acabem d'escriure anirem a visitar.

Aínsa

Etapa 9. Aínsa - Sabiñánigo 53.02 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Aínsa - Sabiñánigo
Sincerament, començar a pedalar avui em feia força mandra. Es preveia una jornada avorrida per carretera nacional, amb cotxes, desnivell... i havent de pedalar un darrera l'altre, pendents de la carretera en tot moment i sense poder comentar els paissatjes o el que anàvem veient.

Per sort, tampoc ha sigut exactament així. M'he equivocat una mica.

Sortint d'Aínsa, fins una mica després de Boltaña, hem tingut una mica de vent de cares, que vulguis que no t'impedeix pedalar còmodament.

N-260
A poc a poc la carretera s'ha anat fent més estreta i amb pendent. Els paisatges han anat millorant, amb el Riu Ara al nostre costat esquerra molta estona. Aquí hi havia poc trànsit i els cotxes circulaven bastant lents.

Riu Ara
Ha valgut la pena fer alguna parada per fer fotos. L'entorn ho mereixia.

Poble en ruïnes al costat del riu Ara

Una bona parada

Riu Ara amb la carretera que hem fet al fons

Passant el poble de Fiscal, la carretera ha tornat a ser ample i amb dos carrils per pujar. Mala notícia. Sota el cartell posava que teníem dos carrils durant 8 km. Això no era tot, poc després hem trobat un altre senyal de perill amb un tant per cent de pujada del 8 % durant 2.5 Km i més tard un altre de 1 Km. Ha costat bastant, però seguim sense estrenar el plat petit.

Per acabar l'ascensió hem passat per un túnel de 2615 m.

Des d'aquí fins a Sabiñánigo ha sigut una llarga baixada d'uns 18 km de molt bon fer, almenys durant els primers quilòmetres. Al final ha tornat a aparèixer el vent de cares per donar-nos la benvinguda al poble.


Etapa 10. Sabiñánigo - Ansó 69.43 Km (wikiloc) (garmin) 


Perfil de la jornada. Sabiñánigo - Ansó
Avui si que es pot qualificar l'etapa com a transició. Més que res pel terreny pel que hem anat passant, carreteres principals i forces trams sense boral. A part d'això i encara que sembli en el gràfic que hem fet poc desnivell, al final de la jornada i degut al continuu puja i baixa surten uns 900 m de desnivell positiu. Això no ens ha permès parar de pedalar en quasi cap moment. Les baixades no eren prou pronunciades com per parar.

Sortint de Sabiñánigo ens hem trobat amb el Pirineu a darrera les muntanyes de davant nostre. De fet fins a Jaca i si m'apures fins a Berdún no hi ha gaire res més a destacar.

Pedalant de costat
Puc dir que a Jaca hem passat pel costat de la pista de gel, que per cert és un pavelló amb un disseny molt modern. També a partir de la sortida de Jaca hem coincidit en un tram amb el camí de Santiago que passa pel costat de la carretera, i més tard hem arribat a Puente la Reina de Jaca i Berdún. Si bé de la primera població no en destacaria res, la segona tot i que no hi hem entrat, queda sobre un turó i la veritat és que vista des de la carretera fa goig.

Pont d'entrada a Puente la Reina

Entrant a Puente la Reina

Berdún


Aquí a Berdún hem agafat la desviació que ens ha portat fins a Ansó. Una carretera en molt mal estat, on s'ha de destacar que passada la població de Biniés, ha arribat un tram impressionant del que ja m'havia parlat la meva mare. Ha sigut el pas per la Foz del mateix nom. La carretera passava entre roques i hem tingut la sort de veure un voltor de molt a prop.
El nostre pas per Biniés

Tunel a les roques

Foz de Biniés
Ansó
 










A partir d'aquí ha sigut un tram de pujada discontinua fins arribar a Ansó.


Una altra rentada de roba
Etapa 11. Ansó - Escaroz 61.87 (wikiloc) (garmin)
Perfil de la jornada. Ansó - Escaroz
Sense temps per despertar-nos, hem sortit d'Ansó amb una pujada curta però forta que ens ha portat fins a Navarra i la Vall de Roncal. Durant la pujada hem anat veient com quedava enrere el poble d'Ansó.

Entrada a la Vall
A partir d'aquí hem començat una llarga baixada on el paisatge i la temperatura han canviat completament. Sincerament semblava que començava la tardor; quina fred!
Una mostra del descens que ens esperava
Hem anat passant per forces pobles de la Vall de Roncal: Garde, Roncal, Isaba... tots amb una arquitectura similar i amb un encant particular. Realment molt macos.
El nostre pas per Roncal

Fent el tonto en una pujada

Després de dies amb només pocs trams dignes de menció, avui hem tornat a fer una etapa on en tot moment hem gaudit de les vistes i dels paisatges.

Una vista enrere. Camí que hem fet


Ja arribant a Ochagavia estàvem comentant que avui ens sentíem bé i que no hagués sigut mala idea fer la jornada una mica més llarga. Com que el maig passat vam estar per aquesta zona, recordàvem que ens havien parlat d'una ermita que hi ha a la zona. Així que arribats al trencant que ens portava a l'ermita, no ho hem dubtat i hem girat cap amunt. La primera rampa ens ha fet dubtar, però finalment hem seguit pujant. Ha sigut un desnivell de 4 km al 8.5% de desnivell positiu. Per gairebé acabar la jornada no està gens malament; no?
A l'ermita de Nostre Sra. de Muskilda

Entrada al recinte de l'ermita

I un cop feta la baixada de retorn a la carretera, ja només ens quedaven tres quilòmetres fins a Escaroz.






Etapa 12. Escaroz - Eugi 60.72 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Escaroz - Eugi
Tot i que sortint d'Escaroz havia parat de ploure, no hem tingut la mateixa sort que la resta dels dies. Avui la pluja ha fet acte de presència. Tot i això, podem estar contents que no ha sigut molt intensa ni constant i que l'entorn mereixia la pena.

Escaroz

Jaurrieta












Des de la sortida d’Escaroz hem anat trobant diferents pobles, però no ha sigut fins a Abaurrea Alta que han començat a caure les primeres gotes. Vaja, primeres gotes que al cap d’un moment ja era un ruixadet d’aquests típics del nord. A partir d’aquest punt hem començat a baixar i no cal dir que entre la temperatura que era baixa i les gotes de la pluja hem passat una mica de fred. Per sort, la baixada ha acabat aviat i la pluja ha parat.

Alt de Remendia

S'està preparant per ploure...

Una parella perfecte. Quin toro!!!

l'Arantxa baixant sota la pluja






















Amb bici, un cop ha parat de ploure t’asseques de seguida, així que de problema; cap ni un.

Hem seguit per aquest tram en un constant puja i baixa fins arribar al trencant de la carretera principal que va des de Roncesvalles cap a Pamplona on nosaltres hem agafat direcció cap a la ciutat.

Abaurrea Baja

Tapadeta per no mullar-se gaire

Passant per Garralda
La carretera ha continuat sent sinuosa amb fins a dos colls més de muntanya. Vaja, petits colls. El de Mezquiritz (922 m) i el d’Erro (801 m).

Alt d'Erro
En alguns moments hem compartit carretera o camí amb els peregrins que van cap a Santiago, concretament fins a Zubiri que és on nosaltres hem tornat a deixar la carretera i hem tornat a dirigir-nos cap al nord per arribar a Eugi que era el final de la nostre etapa.

El nostre particular llibre de ruta
El poble està molt ben situat, al costat del pantà que porta el mateix nom i en una zona molt tranquil·la, com molts del pobles que hem anat passant per aquestes carreteres.

Eugi des de la presa
Finalment i si no hi ha cap contratemps, demà després d’una llarga quilometrada arribarem a Donostia.
 
 


Etapa 13. Eugi - San Sebastià - Donosti 100.13 Km (wikiloc) (garmin)

Perfil de la jornada. Eugi - Donosti
Tal com havíem decidit ahir al vespre, avui hem arribat a San Sebastià. No ha sigut difícil, però no ens han faltat alguns contratemps. La pluja i haver de compartir trams de camí amb la N-421 han sigut el pitjor de la jornada.

Pantà d'Eugi
Hem començat el dia deixant el pantà d'Eugi endarrere i pujant cap al Coll d'Artesiaga. Hem passat per un dels millors paisatges de la ruta. El pas per el "Quinto Real", una fageda realment espectacular ha sigut meravellós.

El quinto real
Un cop hem arribat al coll, hem parat una bona estona per gaudir dels paisatges i fer unes quantes fotos.

Coll d'Artesiaga

Natura i fauna del coll

Els núvols que ens esperen més avall


Ja des d'aquí es veia que a més avall, cap a on nosaltres havíem de dirigir-nos hi estava plovent de valent. Els núvols així ho indicaven.

Quan encara no havíem fet un quilòmetre d'una baixada que es preveia llarga i amb molt de desnivell, ja ens ha començat a ploure. Tant és així, que al arribar a baix, al poble de Irurita anàvem ben molls i l'Arantxa fins i tot tremolava de fred.

Pluja en mig dels núvols

Xop i fred









Aquí hem tingut algun problema per trobar la carretera que ens ha portat fins a Lesaka. En principi havíem de seguir per la N-421b, però tant bon punt l'hem agafat, ens hem trobat amb un senyal de prohibit passar bicicletes. Hem hagut de tornar a recular i preguntar cap a on ens havíem de dirigir. A partir d'aquí hem anat intercalant una carretera secundaria amb gens de trànsit, amb algun tram de la N-421, que aquest cop si es permetia el pas de bicicletes en algun tram.

Ho hem anat fent així fins a l'encreuament de Lesaka on hi hem arribat per una via verda, que ens han dit que sortia des d'Elizondo. D'haver-ho sabut abans, ens haguéssim estalviat algun mal de cap i haguéssim pedalat molt més tranquils.

Aquest cop no s'acabava la jornada aquí, així que hem aprofitat per dinar a Lesaka i havent dinat prosseguir amb el nostre últim tram fins a la fi de la nostre ruta.

La tarda no ha sigut massa suau. Hem pujat dos colls amb un desnivell interessant. No per l'altura, però tenint en compte que Lesaka es troba a tant sols 73 m sobre el nivell del mar, els quasi 600 m del coll d'Aguiña ens han fet suar.

Una de les últimes imatges de Navarra

Coll d'Aguiña










I ja finalment l'últim port de la jornada i ha sigut el que ens ha donat entrada a la província de Gipuzkoa. Vulguis que no, veure el Mar Cantàbric des d'aquí dalt ha estat emocionant.

Gipuzkoa
Els últims quilòmetres els hem fet per una via verda que ens han conduit fins a la Platja de la Kontxa. Un cop allà foto de rigor i cap a l'estació de tren, on ens hem dirigit a Hernani per deixar les bicis al magatzem de Nacex i que les portessin cap a casa.

Pedalant amb el Kursal a darrere

La Kontxa










Sense bicis ja podrem gaudir demà d'un dia turístic per San Sebastià.


San Sebastià - Donosti

Dia 15 d'agost, dia gran de la "Semana Grande de San Sebastián".




Des de les 10 del matí que hem sortit de l'hotel fins a les 12 de la nit hem estat voltant per la ciutat. A part de veure el més típic de San Sebastià (Ondarreta, Peine de los Vientos, La Kontxa, Catedral, Barri Vell...), hem gaudit d'algune dels actes que feien per celebrar la festa major. Concert de la Banda de música d'Irun, valls tradicionals bascs i els focs artificials al costat de la platja.

Peine de los Vientos

La platja dels surfers

La banda d'Irun actuant al boulevard

Un grup de dansa ballant a la plaça

Focs artificials des de la platja


Aquí acaba tot, però vull destacar una última anècdota. A San Sebastià, hem conegut a la Chiharu (una noia japonesa) que feia un viatge de 10 mesos pel mon. Hem parlat una mica amb ella i hem quedat parats de lo bé que parlava el castellà, tenint en compte que quan va sortir de Japò no en sabia gens. La raó d'aquest aprenentatge ha sigut que la primera part del viatge l'ha passat a l'Amèrica Llatina.

Amb la Chiharu
 

Resum i reflexió final del viatge

La primera opció per aquest estiu era fer un altre viatge amb bici per Alemanya. Aquest cop el Riu Elba. No obstant, uns dolors al genoll em van fer anar posposant el tema fins que en el moment de tirar endavant algun viatge, l'opció de l'Elba s'havia encarit molt i vam haver de buscar una altre opció.

Després de mirar i remirar rutes pel sur de França, per Espanya... se'm va passar pel cap que fer un viatge en bici des de casa fins a la costa cantàbrica, més concretament a Sant Sebastià, podria estar bé.

El millor de tot és que a l'Arantxa li va semblar bé.  Vaja ni s'ho va pensar, li va agradar de bones a primeres.

La ruta la vaig anar dibuixant des d'uns dies abans, buscant quin era el millor trajecte possible, tenint en compte paisatges, ports de muntanya, percentatges de pujada... Així mica en mica i anar resseguint el Prepirineu vaig anar trobant carreteres secundaries, carreteres per les que passaven molt pocs cotxes, on cada pedalada a part de l'esforç que suposava, era una pedalada més d'alegria i de gaudir el viatge i els molts paisatges diferents que anàvem trobant.

Des del primer moment sabia que ens ho passaríem bé, però tampoc em pensava que tant. Si heu llegit el bloc, heu anat veient que gairebé un dia rere l'altre deia que havíem passat per algun lloc espectacular.

Ha sigut un viatge memorable i poder-lo gaudir al costat de l'Arantxa ha sigut el millor de tot. Ara ja toca anar posant fil a l'agulla pel viatge de l'any que ve.

Quilòmetres totals: 769 Km
Desnivell acumulat de pujada: 14645 m

Els millors moments:
          -El tram de l'últim dia entre Eugi i Irurita.
          -El dia de Benabarre, passar per Pano, veure aquell poble va ser espectacular.
          -La pujada i baixada del Coll de Jou des de Sant Llorenç de Morunys.
          -El petit tram de la Foz de Biniés
          -El tram d'Olot a Sant Joan de les Abadesses i des de  Ripoll fins a Vilada.
          -Des d'Escaroz fins a Eugi. I tot Navarra en general. 

Vam tenir sort:
          -No hem tingut cap averia en tot el viatge.
          -Haver esquivat la pluja fins al penúltim dia.

Dades curioses:
          -Trobar el monestir budista a prop de Panillo.
          -No coincidir a cap festa major per un o dos dies de diferència. Exceptuant la de Sant Sebastià.
          -Encara que sembli mentida, hem trobat gent molt amable a tot arreu.

Menjar:
          -Tots els llocs on hem menjat serien per repetir, a excepció del dinar de Tremp i el dinar de Sabiñanigo; aquest últim recomanació de l'hotel.

Amb la millor!!!