Un record per la meva bici

Avui, dia abans de Nadal m'he donat compte que m'han robat la bici. Per alguns només una bici però per mi molt més que això. Ha sigut durant un parell d'anys una bona amiga.

M'en he adonat al baixar al garatge del pis, equipat per anar a fer una volta i he vist que al racó que queda darrera al cotxe on sempre la tenia guardada, avui ja no hi era. No sé si me l'han agafada avui o quan, però la qüestió és que avui ha sigut quan no l'he trobada. Tenia la roda lligada amb el candau al quadre però res, això no ha servit de res.

Amb ella vaig poder fer aquest mes de juny passat la ruta pel Danubi. Una gran aventura, i moltes sortides per l'Empordà. Ara només em queden fotos i els records a la meva ment.

M'han robat la bici; si. Però a més d'això m'han robat una companya amb la que he fet una bona colla de quilometres, m'han robat un portabultos, un suport de contaquilometres, suport de gps, els pedals automàtics nous que hi havia posat feia molt poc, les llinternes... i molts moments viscuts a sobre de la meva bicicleta.

No entenc perque algu pot robar. Quin servei l'hi farà la meva bici? L'haurà venuda? L'haurà regalada a algun amic, parent... que vols? Putajar-me? Cabrejar-me? Que cabró que has sigut!

Ara què? En robo jo una altra? Nooooooooooooooo, ni pensar-hi. Jo no soc fill de puta com tu. Jo segurament acabaré anant a la botiga i em gastaré uns calés que m'haguessin anat molt bé per fer alguna altre cosa. Això si ara hauré de guardar la bici a dins el pis perque no em puc fiar de que tornis tu o algu altre a entrar al garatge i em robis una altre bici.

Fa uns dies un veí em deia que es sentia més segur guardant el cotxe al carrer que no pas al garatge. Potser li hauré de donar la raó?

En fi... que em sap molt de greu que m'hagin cardat la meva BICICLETA.

Tornada a la normalitat

Fa uns mesos quan la Cristina em va comentar que anaven a Venezuela amb dues amigues seves, no m'hi vaig pensar massa i vaig acceptar l'oferiment i m'hi vaig apuntar. Sabia que la cosa aniria bé, però mai hagués pensat que ens ho passessim tant bé tots quatre.

Ensurt al arribar a l'aviò que ens portava a Caracas i veure que a la cua encara no hi havia cap de les tres noies. Per un moment vaig pensar que les hauria d'esperar un dia a Caracas fins que arribés el següent avió. Per sort, no va ser així i un cop ja dins l'avió van arribar les dues "angleses", a la Cris ja l'havia trobat a la porta de l'aviò.

Un cop a Venezuela ja tot va anar sortint rodat. Ens esperava en Luís, que ens va canviar uns quants dolars per moneda del país i ens va portar fins a Ocumare des d'on vam fer alguna excursió maritima per platges del Caribe. Van ser dos dies molt intensos i sense parar; com quasi tot el viatge. Llavors va arribar el dissabte. Vam fer nit a l'autocar de camí a Merida on vam tindre sort i vam trobar un tour a primera hora del matí per anar cap a "Los Llanos". El nostre guia en Joan, un alacantí que ja porta uns 15 anys a Venezuela. Un altre cop va anar tot molt bé. Crec que aquest home feia temps que no s'ho passava tant bé amb un grup de turistes. Dins la seva "presidencial" vam cantar cançons de totes les epoques...

Va arribar el tour de Canaima i Salt Angel. Tres dies amb celebració inclosa de l'aniversari de la Cris. Pastís davant mateix del Salt Angel. Impresionant. Ens vam quedar sense paraules al veure l'ho impresionant i majestuós que es veia el Salt des del mateix campament on haviem de dormir.

I finalment un parell de dies de veler a Los Roques. Aquí el temps no ens va acompanyar. Vam tindre pluja el primer dia i el nostre capità (en Cholas) no va voler aventurar-se a sortir a navegar amb aquell temps. De totes maneres no ens vam aborrir ni un instant. El segon dia si, pesca, esnorquel, bon peix per menjar... i moltes estones de riures amb en Cholas i en Juan Car.

El final va arribar; un altre cop a l'aeroport de Caracas. El viatge és inesborrable, aquests 13 dies han sigut impresionants i ho hem passat molt bé. Ara puc tornar a dir que ha sigut junt amb el camí de Santiago, el millor viatge de la meva vida.

A Venezuela

Som dimarts i ja porto 5 dies a Venezuela. Cinc dies en els que no he parat ni un moment. Vam comensar per la zona del parc Nacional Henry Pitter a la zona del Caribe. Ens van portar amb barca en algunes platges paradisiaques de la zona i la veritat, com relaxa banyar-se en aquests llocs...

Llavors vam anar cap a Los Llanos. Zona amb una quantitat enorme d'animals de totes les especies. He tingut l'oportunitat d'agafar un cocodril en brassos i tambe tocar una Anaconda de 6 metres. Una passada, coses que no hagues pensat mai que podria arribar a fer.

Tots quatre ens estem divertint molt, i la sensasio de no parar ni un moment i aprofitar el temps al maxim es una passada. Hem fet molts quilometres, amb bus, cotxe, 4X4... i dema ja agafarem avio per anar cap a la zona de Canaima on veurem el Salto Angel que es el salt d'aigua mes alt del mon. Ha de ser impresionant, no se si tant com tot el que hem vist fins ara, pero segur que estara de conya.

Si puc anire informant aqui al blog, pero penseu que estic forsa cansat i que no tinc ni internet i moltes vegades ni cobertura en el movil.

Nomes puc dir que amb tot el que he vist fins ara, ja us puc recomenar una visita a Venezuela.

Fins aviat.

SOC A TORROELLA!

Ja soc a Torroella i el viatge tot i haver-lo acabat ahir, ja el veig lluny. Moments inolvidables els viscuts prop de les aigües del Danubi amb la bicicleta. Anecdotes, històries... tot està explicat en els comentaris anteriors.

Ara ha només puc dir que tot va anar molt bé, que ha sigut i serà una experiencia inolvidable i que no descarto tornar a fer alguna sortida amb bicicleta. De moments n'hi ha de bons i de no tant bons, el fet de no trobar a quasi ningú amb qui parlar fa més difícil algun dels trams del trajecte, però amb la bici i amb les ganes de pedalar, n'hi ha prou per anar coneixent pobles petits, alguns de més grans i ciutats importants.

El final de la meva aventura va acabar a Budapest. Ciutat molt maca. També cal dir que hi vaig veure força miseria i molta gent buscant alguna cosa per emportar-se de les escombraries. Tot i així a la gent a quili agrada perdres per les ciutats, li recomano un mínim de tres o quatre dies per Budapest. Jo amb un circuit turístic d'aquests que fan a les ciutats amb bus, en vaig tenir prou per no aborrir-me gens l'últim dia. Va ser una volta per la ciutat i llavors ja amb parades en els llocs que més m'havien agradat.

Per acabar ja només em queda animar-vos a tots a fer alguna cosa d'aquestes. No tant sols les ciutats són boniques, al veure els pobles coneixes una mica més els paisos i paissatges marevelloses que tenen amagats.

No fa ni 24 hores que soc per aquí i a cada minut que passa estic més content d'haver fet el que he fet i de com m'han anat les coses per allà. Només va faltar sortir alguna nit o trobar algu amb qui poder parlar una mica més.

Merci a tots per haver anat seguint la meva particular Ruta del Danubi amb bicicleta!

PUNT I FINAL??????

Després de passar alguns nervis a l,estació de tren de Bratislava, ja soc a la capital d,Hungria. De moment no he vist massa res i intentaré dedicar tot el dissabte a visitar la ciutat i a veure que hi ha d,interessant.

Avui he arribat a l,hotel (el de la primera nit, demá en tinc un altre. No havia previst passar dues nits a Budapest) i he descansat una mica i llavors m,he posat a buscar alguna botiga de bicicletes on poder aconseguir una caixa de cartró per ficar-hi la meva máquina. Dir que no m,ha fallat en cap moment i que ni un sol problema m,ha portat deixant a part els petits entrebancs a les vies del tren... Ara ja la tinc guardada dins la caixa de cartró apunt de facturar-la el diumenge al matí a l,aeroport de Budapest, d,on sortiré destí Zurich, per acabar finalment al cap de poca estona a l,aeroport de Barcelona.

Sense més, donar-vos les grácies a tots pel suport moral i per anar seguint el blog sempre que ús ha sigut possible.

Ja potser amb no tanta calma i no tant de temps, des de Torroella intentaré penjar un resum final (si és que falta algu per explicar) i així donaré per acabada aquesta super aventura per terres europees.

Ens veiem a la tornada!!!!!!!!

RESUM TOTAL DE LA PEDALADA

Bueno doncs, si no vaig errat i els calculs no em fallen, hauré fet un total de 805 km amb bicicleta amb 10 dies. La veritat és que no está gens malament tenint en compte els kg de pes que porto tot darrera meu.

L´experiencia realment val la pena i ara per si algu de vosaltres s´anima a fer-la algun dia "possiblament la Sandra" ja ús donaré algun consell i els llocs on val la pena pedalar, no pedalar o els pobles que són més macos per visitar.

Ara no m´allargo més i a veure si demá tinc alguna cosa interessant per explicar de la ciutat de Budapest, del meu trajecte amb tren o de la recerca de la caixa de cartró. D´aquí a més del Show d´en Truman que diu en Carles, també en pot sortir la cinquena entrega de l´Indiana Jones en busca de la caixa de cartró.

Apa!!!! que vagi molt bé, que per aquí aquestes terres del centre d´Europa hi va molt!

DIA 11 BRATISLAVA - ESTACIÓ DE TREN - BRATISLAVA

Bones bones bones!

Aixó ja s´acaba o diem que el pedalar en estat pur s´ha acabat. Ahir no em va agradar massa el tram que vaig fer i per avui al matí volia agafar el tren fins a un poble a uns 85 km de distancia i comenSar a pedalar des d´allá. La qUestió és que ahir a la nit en un bar veient el partit Alemanya - Turquia, tenia sentats al meu costat una parella de danesos. Ells fan el recorregut al revés, des de Budapest cap a Viena, llavors segueixen la ruta per acabar a Lubjiana; els coneixedors de fútbol sabreu que aixó és a Eslovenia. Aixó doncs, que vaig estar parlant amb ells de les múltiples possiblitats que hi havia fins arribar a Budapest. Em varen dir a quin poble era millor passar la nit... peró finalment i dient-lis que només volia fer uns 100 km més fins arribar a Budapest em van dir que lo millor per mi seria anar directe a Budapest i aprofitar per veure la ciutat, que es veu que está molt bé.

Ah, un apart, ahir a la nit sortint del bar on vaig estar veient el fútbol, va caure "la de Dios" si l´altre dia vaig dir que havia caigut el diluvi universal, lo d´ahir a la nit no está escrit. Em vaig refugiar en un porxo amb uns croates i ens vam quedar allá dins intentant refugiar-nos del fort vent i de la pluja torrencial que estava caient. De tant en tant s´anaven sentint caure alguns cartells de les botigues... Avui al matí al tornar cap a la zona més centrica he pogut comprobar com una branca bastant gruixuda d´arbre "ahir a la nit a sota hi havia una parella intentant no mollar-se" es va trencar per culpa del vent i de rebot va trencar una estatua que deuria fer anys que era allá.

Doncs res, que avui al matí m´he aixecat, una mica més tard que de costum i he anat cap a l´estació de tren disposat a comprar el bitllet, ficar la bici al tren i arribar a Budapest quan abans millor. Res, compro el bitllet meu sense cap mena de complicació, peró la noia m´ha dit que per la bici no era possible, que la poses al tren i que ho digués al revisor. Total que arriba el tren "amb més de 50 minuts de retard" i quan veig el revisor fora a l´andana li pregunto quin és el bagó per la bici. Em diu que no n´hi ha i que hauré d´esperar el segUent tren. Total han sigut uns quants minuts a taquilla per finalment anar a parar a informació "el que aquí seria informació de RENFE. M´han buscat un tren en el que hi pogués posar la bici i no en sortia cap fins a les 19:45 arribant a Budapest cap a les 11 de la nit. Jo sense hotel a Budapest ni lloc on dormir he preferit tornar a l´oficina d´informació i els hi he dit que si el bitllet que tinc valia per demá al matí a primera hora. Després de que la Sra. ho preguntés a diferents llocs, m´ha dit que si, per lo tant demá a les 9:45 m´en vaig cap a Budapest amb la meva bici dins el tren.

La veritat no m´ha sabut greu quedar-me aquí a Bratislava. La ciutat és molt petita, peró está prou bé. Ara ja conec les zones i ja no he d´estar preguntant o investigant en tot moment com fer-ho per arribar a diferents llocs que em puguin interessar. Per lo tant avui em quedo a veure el partit d´Espanya aquí "hi havia més espanyols a Bratislava que a Viena" i demá de bon matí a Budapest.

Llavors ja ús informaré com va la meva recerca de caixa de cartró on posar la bici. Aixó suposo que será fácil, peró fins que no la tingui... Per cert a Budapest tinc dos hotels. Ja em veig dissabte al matí carrossejant bici, caixa de cartró, alforges... mamma mia. Peró bueno aixó está bé, anar improvisant, tot sortirá la mar de bé.

I aquí tant feliS com el que més acabaré el meu últim dijous de ruta ciclista.