II Rogaine del Cap de Creus

Dissabte passat vaig tornar a fer una cursa d'orientació. Enyoro aquest món, però ara mateix tinc complicat poder-ho fer seguir tot. Així que mirant el calendari, vaig veure la possibilitat de fer la II Rogaine del Cap de Creus que organitzen els Aligots de Girona.

Com ja vaig explicar fa uns anys aquí mateix, la Rogaine és una modalitat de cursa d'orientació per equips formats de 2 a 5 components. Així que no ens ho vam pensar ni un moment i ens hi vam apuntar amb l'Arantxa.

A les 10 del matí quan ja havíem recollit els dorsals i esmorzat, ens vam dirigir cap a la zona de sortida, que aquest any es trobava allunyada del poble, en mig de la zona de la cursa.

Quan faltaven vint minuts per les 11 del matí vam poder obrir els mapes i anar perfilant el nostre recorregut. A mi això no se'm dona massa bé, així que vam decidir les primeres fites que atacaríem, i més tard ja amb algunes hores de cursa a les cames, hauríem de mirar cap a on podíem seguir.

Mapa de la prova amb el nostre recorregut

Així doncs vam decidir començar per la fita 56. Les sortides no són lo meu. Veure a tothom córrer decidit cap a una fita quan jo tot just m'estic ubicant en el mapa em posa nerviós. Així que com ja fa uns anys, vaig anar seguint el camí que ens portava a la fita i llavors quan vaig veure que la gent començava a pujar un marge cap a la fita, vaig seguir-los. No ho hauria de fer així, hauria d'anar cap a on a mi em sembla, però els nervis em poden. Un cop marcada la fita, em vaig adonar que hagués sigut millor parar un moment, i prendre la meva pròpia decisió. No ens va anar del tot malament, però ho podríem haver fet millor.

Després d'aquest inici frenètic, em vaig situar bé en el mapa i vam anar cap a la 46, 37 i 65. Totes aquestes sense massa dificultat i atacant les fites directament i trobant-les força ràpid.

No va passar el mateix a la següent, la 53, un petit error, ens va portar a voltar més del compte per la zona de la fita, però sense acabar-la de trobar. Després d'uns cinc minuts la vam poder marcar i després de baixar un bon desnivell seguir cap a la 43. En aquest punt una sorpresa molt agradable. Em vaig trobar amb dos companys que feia quatre anys que no veia. En Joan i en Dani. Un gran moment de la cursa. Doncs bé passat aquest moment vam trobar la 43, quan ja l'havíem deixat un pel enrere i llavors cap a la 34, 63, 44 i 64 sense cap mena de dificultat.

En aquesta zona de la 64 i després de 2:40 h de cursa vam fer una parada per menjar una mica de fruita i seguir perfilant les fites.

Després d'aquesta pausa, vam seguir cap a la 36. Una fita molt fàcil al costat d'un camí, però la tranquilitat i la facilitat de la fita, van fer que baixés la guardia i tardéssim uns 10 minuts més del compte en poder marcar-la.

I aquí en aquest punt va arribar la "cagada" de la jornada. La nostre intenció era anar cap a la 45. En el mapa es veien a prop, però havíem de creuar per una zona amb molts de matolls i amb forts desnivells. Ens hi vam atrevir, tot pensant que així estalviaríem temps i no hauríem de fer tanta volta per arribar-hi. Res més lluny de la realitat, quan ja portàvem 40 minuts emmerdats per allà mig, vam decidir girar cua i anar a buscar el camí.

Després d'aquesta enganxada, ja havíem fet 4 hores de cursa i vam haver de canviar de fita, vam anar a la 52, més propera que la 45. Després i ja recuperant una mica el ritme vam anar cap a la 38, 77 i més tard a la 79. Ja totes elles amb un parell d'equips més que també anaven marcant les fites de tornada cap a la meta.

Però en aquest moment, transcorregudes 5 hores de cursa i de tornada cap a l'arribada, va arribar l'errada més important de la jornada. Sense adonar-nos-en i potser degut al cansament, vam atacar la fita 56 que ja havíem marcat a primera hora. La vam confondre amb la 59 i no va ser fins una estona després, camí de El Port de la Selva que em vaig adonar que la fita 59 es trobava més endavant.

Com que teníem temps, vam aprofitar per marcar-la i seguir cap a la 32 i la 31 ja dins del poble i creuar finalment la línia d'arribada.

Marcant l'últim control. Arribada

Ara el que ens queda després d'aquesta experiència, és mirar el calendari i buscar altres curses d'aquestes característiques per poder seguir divertint-nos mentre ens orientem i correm per mig de la muntanya.

Des d'aquí vull donar les gràcies a en Guillem per haver-me deixat una brujula i la pinça sportident per l'Arantxa. A part de felicitar al club Aligots i en especial a en Guillem i la Marta per la gran organització de la cursa.