Ja s'acaba

Ja quasi he arribat a la fi de la meva estada a Nicaragua. Sé que fa molt que no dono noticies per aquí i aprofito aquestes últimes hores per fer un petit resum.

Hem estat en tres comunitats, el Collolar, on hem estat set nits en casa d'una familia. Ens van acollir per parelles. Vaig estar amb l'Anna a la casa de l'Anastacio Herrera "Tatxo". Hi vam estar molt bé tot i que les condicions no són les habituals en el nostre món. Allà no teniem aigua més que unes hores cada dos o tres dies, de llum tampoc n'hi havia i el meu frontal era la llum de la casa durant aquells dies. A el Collolar, vam fer forces activitats, vam recorrer alguns cafetals i fins i tot una festa de despedida. Tot plegat va estar molt bé i ens vam encarinyar força de la gent de la comunitat, sobretot dels de la familia.

Després va arribar el nostre pas per Aguas Amarillas. No va estar malament tot i que només hi vam ser dues nits. Les vam passar tots vuit junts a la mateixa casa. Vam dormir a terra amb esterilles i els sacs. Els dos dies que hi vam ser van ser força entretinguts. El primer una excursió per cafetals i amb dinar a la casa del vicepresident de la cooperativa de la comunitat. Tot això acompanyats per dues de les noies del grup de joves de la comunitat. El dia següent va ser de convivencia amb el grup de joves. Al matí excurció fins al riu i partit de fútbol (patétic) amb els nois i noies de la comunitat i a la tarda dinamiques de grup a la cooperativa. Més tard vam marxar cap al municipi de La Dalia. Celebraven les festes del poble i allà hi vam passar la nit en un hotel. Cal destacar que tampoc hi havia aigua.

I finalment vam anar a dues comunitats més. Dos nits a El Roblar i una nit més a La Corona. Això es tractava de turisme ecorural, però la veritat és que les condicions en les que vam estar van ser bastant patètiques. No per la meva part que considero que vaig tindre força sort, si no per l'Oriol, l'Esther i la Laia que a més de pagar per estar a aquestes comunitats van haver de soportar una rata que s'els hi va acabar passejant fins i tot per la cara. Això l'última nit a la Corona. Ja ús en faré cinc céntims quan arribi.

Aquesta ha estat l'estada a les comunitats. Pel que fa al turisme... hi ha una mica de tot. El nostre punt de trobada era l'hotel Soza de Matagalpa on vam passar les tres primeres nits del viatge i hi hem anat fent nits entre mig de una comunitat i altre. En un principi i com ús havia explicat altres vegades, l'hotel ens va semblar una mica patètic, però amb el pas dels dies ens va semblar el millor hotel en el que haviem estat mai. Ho torno a repetir, no sabeu el que és tindre un lababo i una dutxa a la teva disposició.

També vam fer un cap de setmana de vacances per la ciutat de Lleó i la costa de l'Oceà Passífic. La veritat és que la ciutat de Lleò no em va agradar massa, però per lo contrari teniem un bon alberg, en canvi a la costa, tot i tenir un hotel bastant cutre (per alguns de vosaltres molt) vam estar-ho força bé. Més que res perque vam menjar com bojos. Em sembla que mai de la vida havia menjat tantes gambes com aquell cap de setmana.

I finalment els altres tres dies que hem passat fora de Matagalpa, han sigut els últims tres. A destacar que l'hotel en el que estem està molt bé (sempre parlant del nivell Nica). Els últims dos dies a la ciutat de Masaya han sigut molt productius i molt distrets. Ens ho hem passat genial. Visites a volcans i entre mig una visita també a la ciutat de Granada. De veritat que impresionant. No tinc paraules per descriure aquests dos dies. No he pogut ser a la plaça de la Vila per St. Genís, però crec que mai més tindré l'oportunitat de banyar-me en un llac en el crater d'un volcà i tampoc poder veure un volcà actiu treinet fum i amb els dos forats del crater vermells del magma del seu interior. Ja ús ho explicaré.

I bé això és tot. Quan sigui a casa compelmentaré aquests comentaris amb fotos.