Dos sentiments provocats per en Tito

Els que em coneixeu bé, sabeu que sóc molt periquito i mai he negat que sóc anti-barcelonista. Els motius, ara mateix no són importants.

Tito amb la U.E. Figueres partit d'anada
de la promoció d'ascens a 1ª divisió al Carranza 91/92.

No obstant, quan a l'estiu del 2012 en Tito Vilanova es va fer càrrec del primer equip del Barça, dins meu tenia dos sentiments oposats; sens dubte volia que el Barça ho perdés tot, però per altra banda, sentia una certa simpatia per en Tito, per la seva humilitat, per la seva persona, per la proximitat de Bellcaire, o potser perquè formava part d'un equip que em va fer somiar; la U.E. Figueres de principis dels 90 (Toni, Pitu Duran, Gratacós, Valentín, Comas, Altamira, Tap Ramos... VILANOVA). Tot això feia que volgués que li anés bé a la banqueta. Potser perquè va agafar l'equip en un moment difícil, després de tants èxits ja se sap que costa seguir a la cresta de l'onada. Personalment creia que no mereixia ser ell qui acabés amb aquest cicle; que per altra banda, jo tenia tantes ganes que acabés.

I també dic que estic content que la lliga dels 100 punts sigui la lliga en la que en Tito va ser l'entrenador. La lliga d'en Tito.

Tot i aquesta simpatia per en Tito, quan hi havia partit o algun títol en joc... m'oblidava completament de qui era l'entrenador i volia que el Barça perdés. Potser alguns dels que llegiu això no us agradarà, no m'entendreu... però tampoc demano que compartiu el que jo sento, només explico el que jo vaig sentir en certs moments.

I per últim no m'ha agradat gens el que ha succeït aquesta setmana, des de dijous a la nit fins divendres a la tarda. Mentre Tito i la seva família i amics pròxims ho estaven passant molt malament, hi havia gent que estava participant a una cursa per veure qui era el primer de donar la notícia de la mort d'en Tito. Per la meva manera de ser no em vaig creure res, fins a no veure-ho a TV3, o escoltar-ho a alguna ràdio de les importants.

Costa tant no fer de la vida de la gent un "SALVAME"?