Ja feia dies que volia anar a Bordils a veure algun partit d'Handbol de la Divisió d'Honor Plata. I ahir, passant per Bordils vaig veure que avui hi havia partit contra el Zamora. Ho vam parlar amb l'Arantxa i vam pensar que seria una bona idea per passar el vespre del dissabte.
Així que avui hem anat a Bordils.
El resultat no ha sigut bo, una derrota clara per 23-30, però he tret algunes conclusions.
Bordils està bolcat amb l'Handbol. Al pavelló hi havia molt d'ambient, problemes per poder seure a la graderia.
A la mitja part, la pista s'ha omplert de mainada que jugaven a handbol. Mainada de totes les edats i cap ni un jugant a futbol. Això per la gent que hem viscut més el món del futbol, sembla quelcom impossible.
I per últim l'esportivitat i el companyerisme que he vist entre els jugadors. Al finalitzar el partit s'han saludat; com ja havia vist altres vegades a la televisió en altres esports; però això no era tot. Tots els jugadors, envoltats de molta mainada que havien tornat a la pista per jugar uns moments més, s'han girat cap a la graderia i han estat mig minut aplaudint al públic. Si, els jugadors dels dos equips.
Si ja últimament estic una mica fart de futbol, moments com aquest et fan obrir els ulls i comprovar que hi ha vida més enllà del negoci del futbol.
Considero que els 6 euros de l'entrada han estat molt ben invertits.
Em tornaran a veure a Bordils!!!!
2 comentaris:
El proxim dia m'avises esclaput I vindre. No hi he anat mai I en tinc ganes. Visca l'esportivitat!!!
Noi, noia, si no em dius qui ets, no ho podré fer!
Publica un comentari a l'entrada