Fa uns mesos ja havia fet una marxa a Calonge, un parell de curses de 10 quilòmetres a Madrid, però no va ser fins el passat 2 de febrer, que em vaig tornar a sentir "corredor".
Ja vaig dir en el post anterior que aquesta mitja formava part de la preparació de cares a la marató de Barcelona, i que per això des del mes d'octubre tenia la inscripció feta.
Aquest cop em vaig posar en el calaix que em tocava i quan es va donar la sortida vaig agafar el meu ritme; molt suau, i em vaig disposar a anar sumant quilòmetres. L'objectiu era clar, acabar-la, però tenint en compte que la periostitis i la grip no m'havien permès estar prou en forma, em conformava en provar-ho.
Els primers quilòmetres els vaig fer molt a poc a poc, no tant com m'hagués agradat però a un ritme molt baix. Les curses ja ho tenen això, els altres corredors i el nombrós públic que hi ha a Granollers, fan que vagis més ràpid del compte. És impossible anar al ritme que es fa durant un entrenament.
No obstant passats ja els primers 10 quilòmetres i arribant a La Garriga, vaig veure que els cames, i sobretot els pulmons em responien bé, així que ja en el passeig que hi ha al mig del poble i amb lleugera baixada vaig incrementar el meu ritme.
A partir de llavors fins el quilòmetre 14 vaig anar bé i més tard a partir de l'avituallament del 15, a part d'anar bé, el nombrós públic que hi havia des de Les Franqueses del Vallès fins a la mateixa línia d'arribada van fer que arribés quasi sense adonar-me'n.
Els últims tres quilòmetres, ja a la recta d'arribada van ser molt emocionants. La gent no parava d'animar, aplaudir i fins i tot donant ànims als corredors dient els nostres noms que teniem escrits en el dorsal.
Al final vaig acabar amb menys de dues hores i molt i molt content. (1:53:13 h)
L'Arantxa per la seva part, es va sortir. Va fer la seva millor marca (1:36:12h) en una mitja marató; i ella si que ja s'apropa a la desena.
 |
| Creuant la línia d'arribada |
 |
| Detall gràfic del ritme durant la cursa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada