Dia de l'Olla a Núria

No estic com fa uns anys, que tot i no estar al 100 % em podia permetre el luxe de participar a l'Olla de Núria (any 2010 i 2011).

Avui ha sigut un dia diferent. La que participava era la meva xicota, l'Arantxa i jo he volgut acompanyar-la un tros de la seva cursa.

Quan he arribat a Núria amb el Cremallera, he anat a trobar-la, l'hi he desitjat sort i he començat a pujar cap al Coll de Finestrelles que era el seu tercer control de pas. La pujada ha sigut bastant dura, i més tenint en compte que m'he equivocat i en comptes de seguir el corriol, he pujat un bon tros per dret.

A Finestrelles ha arribat molt més aviat que tard, vaja que m'ha agafat desprevingut, càmera de fotos, gel energètic i Aquarius. De tot això la única cosa que m'ha fet falta ha sigut la càmera, anava tant valenta que de moment no ha volgut res més. Un cop ho he tingut tot dins la motxilla, he seguit el seu ritme cap al Pic de Finestrelles. Fins allà hem pujat força bé, ella amb intenció d'avançar a gent, però anava tothom amb fila índia i li ha sigut impossible. Hem seguit fins allà dalt i llavors a la baixada ja m'he quedat enrere, darrera d'un parell de corredors que la seguien a ella. Quan he aconseguit atrapar-la li he donat Aquarius i veient que seria impossible seguir el seu ritme, he decidit parar a Coll d'Eina i baixar cap a Núria. Això si, abans l'he advertit que no forces massa la màquina que encara li quedava alguna pujada interessant (Pic de Noufons, Nou Creus i Font Negre).

A Nou Creus l'esperaven tres cracks. Vaja, tres bons amics que han decidit dedicar aquest diumenge a pujar a Núria i llavors a Nou Creus per poder-la animar i portar-li avituallament. De veritat que els hi estem molt agraïts. Sergi, Carles i Joan, heu sigut uns màquines!!!!!

Jo cap avall, per cert, una baixada molt maca des del Coll d'Eina fins a Núria. M'ha agradat molt tot i que no he parat a fer cap foto perquè volia arribar a baix abans de que ella creués la meta.

Allà he hagut d'esperar una estona, però finalment ha arribat. Amb en Joan l'estàvem esperant, a la recta final. Hem fet unes fotos i després tots quatre l'hem anat a felicitar.

Moltes felicitats Arantxa.

l'Arantxa arribant a meta i a darrera dos incondicionals; en Joan a l'esquerra i en Carles a la dreta.

Resultats totals de l'Olla
Resultats parcials de l'Olla
El meu track en el Wikiloc.

Tito estem amb tu

Prefeririem no haver de rebre notícies com aquesta d'avui.

L'entrenador del F.C. Barcelona, Tito Vilanova ha de deixar el càrrec d'entrenador per culpa d'una recaiguda de la seva malaltia. En aquests moments les rivalitats no existeixen i tothom pensa en el millor pel tècnic del primer equip del F.C. Barcelona.

Així que des d'aquí, enviar molts ànims a en Tito.

Marxa Popular dels Molins a Calonge

Diumenge, a les 6:30 del matí sona el despertador per anar a una marxa popular. Això ja no recordava el que era, fa un parell d'anys que no n'havia fet cap; la última la Puja i Baixa de Begur l'any 2011.

Potser és un mal moment per reenganxar-me aquest mon de les marxes perquè en ple estiu, quasi no n'hi ha i  amb aquesta calor tampoc hi ha masses ganes de córrer. Avui mateix la temperatura a les 8 del matí ja era prou elevada.

Doncs bé, a les 8 han donat la sortida i he començat a córrer al costat d'un amic que feia temps que no veia. Fins al quilòmetre tres he anat amb ell i la seva xicota, però després de parlar una estona hem quedat de veure'ns a l'arribada quan estiguéssim esmorzant. A partir d'aquell moment he pujat una mica el ritme i ha arribat un punt que m'he quedat sol; això no ha sigut perquè anés molt ràpid, el que ha passat és que la gent que ha fet la marxa corrent anava força davant meu i la gent que ha decidit fer-la caminant ha quedat darrera.

Quan quedaven tres quilòmetres m'ha atrapat un noi, i hem acabat de córrer fins al final tots dos junts. La veritat que després de tant de temps sense córrer a ple sol, m'ha anat bé trobar algú amb qui compartir aquests quilòmetres.

A l'arribada força cansat, però content perquè no em feia mal res, que els dolors a la part del sacre són els principals culpables de que hagi estat tant de temps parat.

Ara el que toca és anar agafant la bici per arribar al Danubi en forma, i quan arribi el setembre anar fent marxes populars.

He fet 9,750 km amb un desnivell acumulat de 237 metres i un temps de 58 minuts. Estic content.

Marxa dels Molins al wikilok

Des de Torroella fins als Àngels amb bici

Des de que vaig començar a agafar la bici de carretera fa dos o tres mesos, tenia un objectiu, arribar als Àngels. De fet, ja hi vaig anar amb un amic fa quatre anys, però aquella vegada va ser amb la bicicleta de muntanya.

Ara em volia tornar a provar i saber si ja començava a estar amb forma.

Ahir no bufava vent i tot i que vaig sortir una mica tard de casa, la decisió estava presa, intentar arribar a dalt.

Fins a Madremanya vaig anar prou bé, però no sabia com em respondrien les cames amb la pujada. El primer quilòmetre és senzill, planer i amb algun petit pendent cap avall, però un cop fet aquest primer quilòmetre la cosa ja canvia. Comença a picar cap amunt. A partir de llavors és qüestió d'anar jugant amb els pinyons i intentar no parar de pedalar. No ho vaig fer, no vaig parar fins arribar al peu de les escales dels Àngels.

Allà un merescut descans de deu minuts, moment per menjar un plàtan i tornar cap a Torroella.

Ruta al wikiloc

Camp de gira-sols a Fonolleras

Apunt d'arribar a Madremanya al peu dels Àngels

Una vista des dels Àngels