Després d'estar entrenant durant 4 mesos va arribar el dia de la mitja marató. No havia fet mai una cursa tant llarga i no sabia com em podia trobar fisicament.
Feia tres setmanes m'havia provat a la Cursa Mar i Murtra de Blanes i la veritat és que em va anar molt bé, però en aquest moment de la Mitja de Granollers, el meu estat de forma havia baixat considerablement.
A les últimes setmanes, potser perquè anava passat de forma, em vaig començar a sentir malament en alguna cursa d'orientació que havia fet. Les cames i l'esquena em feien mal i en cap moment em sentia prou a gust entrenant.
Per rematar-ho aquesta última setmana abans de la mitja vaig estar amb febre i també amb la passa de la panxa, vòmits...
El diumenge em vaig aixecar i amb un amic vam anar cap a Granollers. Va ser una llàstima perquè erem 4 els que haviem pagat la inscripció, però un per culpa d'una lesió al genoll, i una altra per culpa de la panxa, no van poder venir.
Des del primer moment em vaig sentir molt bé. A Granollers abans de la prova ja vam fer cap a 4 km d'escalfament per preparar la prova.
La sortida es donava en tres fases. Una primera pels professionals a les 10:50, la segona als participants amb els dorsals del 300 al 4500 a les 10:55 i els restants a les 11:00.
Tot i aixó només hi va haver dues sortides i quan a les 10:59 arribavem a la linia de sortida ens van dir que ja es podia sortir. Això no em va anar massa bé perquè vaig trobar molts corredors amb un ritme molt més baix que el meu davant meu. Una aglomeració de gent important a tots els carrers o la carretera per on passava la mitja. Tota l'estona havia d'anar fent canvis de ritme per poder passar a alguns corredors o per esquivar-ne d'altres.
Al pas pel km 5 ja anava prou bé. Amb un temps de 21:48 min. Tenint en compte que la cursa de 5 km a Lloret de Mar la vaig fer amb poc més de 20 minuts, i que ara encara m'en quedavan més de 16, estava content perquè em sentia bé.
Al pas pels 10 km, igual. 45 min i amb bones sensacions tot i que començava la pujada d'arribada a La Garriga.
A partir de llavors el terreny ja es va anar tornant més planer tot i que hi va haver un parell de repetxons a la carretera que ens havia de portar fins a Les Franqueses primer i més tard a Granollers.
Km 15. 1:06:59 seguia aguantant un bon ritme.
Km 20. 1:28:52. A partir d'aquí afrontava el meu últim km i encara amb forces a les cames, així que vaig donar tot el que em quedava i vaig fer un últim km a un ritme de 3:52 min.
Al final vaig quedar el 1235 classificat, d'un total de 7800 corredors. Amb un temps total de 1:33:23 i amb un parcial de 4:24 cada km.
Molt content d'haver acabat aquesta mitja amb aquest temps, però sabent que si aquesta cursa s'hagués disputat tres setmanes abans, el meu registre hagués estat millor.
Ara faig tres setmanes de repós i llavors ens tornarem a calçar les espardenyes i prepararé la Mitja de Madrid el dia 3 d'abril.
La frase que em va cridar l'atenció en aquesta cursa i que em va donar ales en un moment on les forces em començaven a fallar va ser "El dolor és passatger, l'orgull és per sempre". Estava escrita a la samarreta d'un altre corredor.
dissabte, 12 de febrer del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
The Wild Boar Rogaining 2011 L'Espluga Calva
Rogaining.
Cursa d'orientació per equips de 2 a 5 persones, de llarga durada i amb un mapa de terreny molt més gran que una cursa d'orientació normal. El nostre equip (Aligots Tramuntana) vam fer la de 6 hores. No obstant també hi havia la modalitat de cursa de 24 hores, on una bona colla de valents hi van participar. Tot això saben que la nit de dissabte a diumenge va ser la més freda del que portem d'hivern.
El dissabte passat es va disputar a la comarca de Les Garrigues, la Rogaining de l'Espluga Calva.
Els moments previs a la sortida els passem a la plaça del poble que és on hi ha instalada la sortida. Quinze minuts abans de que es doni la sortida podem recollir els nostres mapes i començar a perfilar el nostre recorregut. Amb en Marc; el meu company d'equip, marquem unes quantes fites per començar la cursa i començar a perfilar un recorregut. Més tard quan ja hagin passat un parell d'hores i haguem fet aquestes fites, serà el moment de tornar a mirar les diferents possiblitats que ens dona el mapa i decidir cap a quines fites seguim la cursa.
Cal dir que des d'un bon principi no em vaig sentir massa bé fisicament. No sé què és el que em passava però tot i correr a un ritme molt i molt baix les cames no em seguien. Notava dolor a les cames una mica a la part baixa de l'esquena, però vam anar fent tot i que el ritme era molt baix. Pensava que això seria el principi, però mica en mica i tot i que havia anat menjant alguna barreta energética la cosa anava a pitjor i cada cop em sentia més fluix i amb menys forces. Arribades les dues hores de cursa ja no podia més. Sincerament pensava que m'hauria de retirar perquè veia impossible aguanatar 4 hores més.
Tot i això vaig anar seguint, tot deixant el timó i l'atac a les fites a n'en Marc. Per sort passada una estona em va passar aquest mal moment tot i que encara seguia molt fluix de cames.
Quan portavem unes 3 hores i poc més, i després de marcar la fita 68 situada en un fort pendent de pujada, vam decidir parar un moment en un creuement de camins; seure i menjar una mica. Mai en cap cursa havia parat tanta estona (uns 20 minuts), però aquest dia ho veia necessari perquè així no podia seguir.
Passat aquests 20 minutets vam seguir, però jo no millorava massa. No portava un ritme tant baix com a la segona hora, però no m'acabava de trobar del tot fi. Per fi s'em va encendre la bombeta i passades les 4 hores vaig pendrem un ibuprofeno. Si potser és dopping, però aquí no ho miren i l'ho primer de tot abans que la classificació és la salut. Per sort va fer efecte al cap de mitja hora i va arribar el meu millor moment. M'havia desaparegut el mal estar i em sentia bé, vaig poder correr a un ritme més maco i així afrontar la última hora i mitja de cursa amb ganes de marcar tres o quatre fites que ens quedaven de camí cap a la meta.
Al final, passades les sis de la tarda i amb el Sol que ja ens havia deixat, vam decidir plegar veles i arribar a meta 27 minuts abans de que tanquessin l'arribada. Així també teniem l'esperança que en cas d'empat a punts amb algun altre equip, podriem quedar davant d'ells pel fet d'haver acabat la cursa amb menys temps.
Resum de la cursa:
Posició 41 de 140 equips
Posició 24 de 52 equips en la categoria d'homes
15 fites marcades
Un recorregut de 31 km
Mirant els resultats és per estar molt content, però sabem que a la propera encara podem quedar molt millor si la salut no ens juga una altra mala passada.
Cursa d'orientació per equips de 2 a 5 persones, de llarga durada i amb un mapa de terreny molt més gran que una cursa d'orientació normal. El nostre equip (Aligots Tramuntana) vam fer la de 6 hores. No obstant també hi havia la modalitat de cursa de 24 hores, on una bona colla de valents hi van participar. Tot això saben que la nit de dissabte a diumenge va ser la més freda del que portem d'hivern.
El dissabte passat es va disputar a la comarca de Les Garrigues, la Rogaining de l'Espluga Calva.
Els moments previs a la sortida els passem a la plaça del poble que és on hi ha instalada la sortida. Quinze minuts abans de que es doni la sortida podem recollir els nostres mapes i començar a perfilar el nostre recorregut. Amb en Marc; el meu company d'equip, marquem unes quantes fites per començar la cursa i començar a perfilar un recorregut. Més tard quan ja hagin passat un parell d'hores i haguem fet aquestes fites, serà el moment de tornar a mirar les diferents possiblitats que ens dona el mapa i decidir cap a quines fites seguim la cursa.
Cal dir que des d'un bon principi no em vaig sentir massa bé fisicament. No sé què és el que em passava però tot i correr a un ritme molt i molt baix les cames no em seguien. Notava dolor a les cames una mica a la part baixa de l'esquena, però vam anar fent tot i que el ritme era molt baix. Pensava que això seria el principi, però mica en mica i tot i que havia anat menjant alguna barreta energética la cosa anava a pitjor i cada cop em sentia més fluix i amb menys forces. Arribades les dues hores de cursa ja no podia més. Sincerament pensava que m'hauria de retirar perquè veia impossible aguanatar 4 hores més.
Tot i això vaig anar seguint, tot deixant el timó i l'atac a les fites a n'en Marc. Per sort passada una estona em va passar aquest mal moment tot i que encara seguia molt fluix de cames.
Quan portavem unes 3 hores i poc més, i després de marcar la fita 68 situada en un fort pendent de pujada, vam decidir parar un moment en un creuement de camins; seure i menjar una mica. Mai en cap cursa havia parat tanta estona (uns 20 minuts), però aquest dia ho veia necessari perquè així no podia seguir.
Passat aquests 20 minutets vam seguir, però jo no millorava massa. No portava un ritme tant baix com a la segona hora, però no m'acabava de trobar del tot fi. Per fi s'em va encendre la bombeta i passades les 4 hores vaig pendrem un ibuprofeno. Si potser és dopping, però aquí no ho miren i l'ho primer de tot abans que la classificació és la salut. Per sort va fer efecte al cap de mitja hora i va arribar el meu millor moment. M'havia desaparegut el mal estar i em sentia bé, vaig poder correr a un ritme més maco i així afrontar la última hora i mitja de cursa amb ganes de marcar tres o quatre fites que ens quedaven de camí cap a la meta.
Al final, passades les sis de la tarda i amb el Sol que ja ens havia deixat, vam decidir plegar veles i arribar a meta 27 minuts abans de que tanquessin l'arribada. Així també teniem l'esperança que en cas d'empat a punts amb algun altre equip, podriem quedar davant d'ells pel fet d'haver acabat la cursa amb menys temps.
Resum de la cursa:
Posició 41 de 140 equips
Posició 24 de 52 equips en la categoria d'homes
15 fites marcades
Un recorregut de 31 km
Mirant els resultats és per estar molt content, però sabem que a la propera encara podem quedar molt millor si la salut no ens juga una altra mala passada.
diumenge, 16 de gener del 2011
Cursa Mar i Murtra a Blanes
Aquest matí he completat un nou objectiu, fer una cursa de 20 km. Ha sigut la Mar i Murtra de Blanes, una cursa bastant trencacames a partir del km 10 fins el 15.
En principi havia de ser un entrenament de cares a la "Mitja Marató de Granollers" que es celebrarà el proper dia 6 de febrer; però un cop començo a correr no poso fre a les meves sensacions i he donat quasi tot el que tinc.
He començat força fort, al costat d'en Casas, i hem anat fent fins al km 4, amb ritmes per sota dels 4:30 el km. Llavors com que he vist que seria impossible per mi seguir aquest ritme, m'he anat quedant una mica enrera fins a trobar el meu ritme; això si sempre al voltant dels 4:30.
Quan més comode m'he trobat ha sigut a partir del km 10; just quan ha començat el tram més dur de la cursa. A mi les pujades no em fan por i he anat trobant un ritme força bo, durant els kms de pujada fins arribar al km 15. Llavors una mica més de trencacames, per afrontar finalment els últims 3 km amb desnivell de baixada.
He acabat molt content perquè m'he trobat molt bé fisicament i a part he fet molt bon temps. Amb el gps m'ha sortit una distància de 19,710 km amb un temsp de 1:29:32 i una mitja per km de 4:33 min.
Ja només queden tres setmanes i faré la meva primera mitja marató.
dissabte, 1 de gener del 2011
Sant Silvestre de Girona 2010
No podia acabar l'any d'una altra manera que fent una cursa l'últim dia.
Ha sigut la Sant Silvestre de Girona. Una cursa de 5 km 300 m i que he fet amb un temps de 21:01. Un ritme de 3:59min el km.
Estic molt content del resultat aconseguit, tot i que he empitjorat 16 segons respecte l'any passat. Les sensacions han sigut bonissimes i es nota que l'entrenament que estic fent cada setmana dona els seus fruits.
Poder correr pels carrers de Girona aquest dia és genial. Plaça Independència, Carrer Santa Clara, Plaça del Vi... tots plens de gent animant i on sembla que els peus vagin sols.
Espero que aquest any pugui complir els meus objectius i a més de l'orientació, poder tornar a fer l'Olla de Núria, alguna mitja marató (m'estreno el 6-2-11 a Granollers), i moltes més marxes i curses per les comarques gironines.
Em motiva correr i m'agrada estar en forma.
Molt bon any a tots!!!!
Resultats en aquest enllaç. El 138 de 1102. Així que molt content.
www.girona.cat/esports/documents/resenrribadagirona2010
Ha sigut la Sant Silvestre de Girona. Una cursa de 5 km 300 m i que he fet amb un temps de 21:01. Un ritme de 3:59min el km.
Estic molt content del resultat aconseguit, tot i que he empitjorat 16 segons respecte l'any passat. Les sensacions han sigut bonissimes i es nota que l'entrenament que estic fent cada setmana dona els seus fruits.
Poder correr pels carrers de Girona aquest dia és genial. Plaça Independència, Carrer Santa Clara, Plaça del Vi... tots plens de gent animant i on sembla que els peus vagin sols.
Espero que aquest any pugui complir els meus objectius i a més de l'orientació, poder tornar a fer l'Olla de Núria, alguna mitja marató (m'estreno el 6-2-11 a Granollers), i moltes més marxes i curses per les comarques gironines.
Em motiva correr i m'agrada estar en forma.
Molt bon any a tots!!!!
Resultats en aquest enllaç. El 138 de 1102. Així que molt content.
www.girona.cat/esports/documents/resenrribadagirona2010
dimarts, 26 d’octubre del 2010
XXXII Cursa Popular del Carrer Nou
El diumenge va ser la cursa del Carrer Nou a Girona.
Era la meva primera participació ja que tampoc fa tant de temps que corro i l'any passat em coincidia amb una cursa de Copa Girona d'Orientació a la Cellera de Ter.
Tinguent en compte que la cursa no era del tot planera, em vaig agafar com a objectiu baixar dels 42 minuts. A la cursa de l'abril d'Esports Parra vaig fer un temps de 42:49 min i la meva intenció era baixar aquest temps perque ara estic més ben preparat que llavors.
Tot va començar com sempre. El ritme de sortida no massa explosiu perque em costa molt arrencar. Mica en mica i passat el km 2 em vaig trobar més comode i vaig poder pujar mica en mica.
Tot anava força bé i en cap moment em vaig trobar super cansat. Fer la pujada de la catedral va ser l'ho més dur de la prova i em va costar força no parar de correr i posar-me a caminar ràpid. Segurament si ho hagués fet, no hagués perdut gens de temps perquè el ritme era molt baix.
Llavors ja va venir la baixada de darrera la muralla, per enfilar els dos últims kms de la prova.
Al final i després d'atrapar a un amic, ens vam motivar els dos i vam fer un sprint final per poder baixar dels 40 minuts. Ho vam aconseguir. Jo vaig fer un temps de 39'31''.
Ja tinc ganes que arribi una altre cursa i intentar aquest resultat.
Des de la primera cursa a l'abril del 2009; ara fa un any i mig, he aconseguit baixar 7 minuts el meu temps.
Una gran millora.
Era la meva primera participació ja que tampoc fa tant de temps que corro i l'any passat em coincidia amb una cursa de Copa Girona d'Orientació a la Cellera de Ter.
Tinguent en compte que la cursa no era del tot planera, em vaig agafar com a objectiu baixar dels 42 minuts. A la cursa de l'abril d'Esports Parra vaig fer un temps de 42:49 min i la meva intenció era baixar aquest temps perque ara estic més ben preparat que llavors.
Tot va començar com sempre. El ritme de sortida no massa explosiu perque em costa molt arrencar. Mica en mica i passat el km 2 em vaig trobar més comode i vaig poder pujar mica en mica.
Tot anava força bé i en cap moment em vaig trobar super cansat. Fer la pujada de la catedral va ser l'ho més dur de la prova i em va costar força no parar de correr i posar-me a caminar ràpid. Segurament si ho hagués fet, no hagués perdut gens de temps perquè el ritme era molt baix.
Llavors ja va venir la baixada de darrera la muralla, per enfilar els dos últims kms de la prova.
Al final i després d'atrapar a un amic, ens vam motivar els dos i vam fer un sprint final per poder baixar dels 40 minuts. Ho vam aconseguir. Jo vaig fer un temps de 39'31''.
Ja tinc ganes que arribi una altre cursa i intentar aquest resultat.
Des de la primera cursa a l'abril del 2009; ara fa un any i mig, he aconseguit baixar 7 minuts el meu temps.
Una gran millora.
dilluns, 27 de setembre del 2010
2a Cursa dels Volcans
Diumenge vaig anar a la segona Cursa dels Volcans d'Olot. L'any passat en tenia moltes ganes fins i tot vaig estar a punt d'apuntar-me però una lesió en un dit del peu m'ho va impedir.
Estic molt content amb el resultat obtingut. Aquesta, juntament amb la Sant Silvestre de Girona del desembre passat han sigut les dues millors curses que he fet.
Ahir eren 13,100 km amb un desnivell de 382 m positius i els mateixos negatius ja que la cursa era circular amb sortida i arribada en el mateix punt.
Les sensacions a la sortida no eren massa bones i tot i anar a un ritme baix em costava seguir als meus companys. No obstant, a partir del segon km em vaig anar trobant comode i vaig anar pujant el ritme. La pujada al primer volcà era la més suau i la vaig fer corrent tota l'estona, a la segona ja hi va haver algun moment en que vaig caminar a un ritme molt alt i al tercer volcà igual. Quan vaig arribar al quart anavem uns quants amb fila india també caminant, però vaig veure un punt de la pujada on podia avançar als que tenia davant i així ho vaig fer. Vaig arribar a contactar amb un grupet que tenia davant i des d'aquí dalt fins a la meta on encara em vaig atrevir a fer un últim esprint de 60 m per avançar a un rival.
Sensacions i resultat bonissims. 29é classificat d'un total de 265 corredors. Amb un temps de 1:05:26 i amb un ritme de 5 minuts per km.
divendres, 3 de setembre del 2010
Viatges d'estiu
Impresionant segona quinzena d'agost.
Al final vaig mig improvisar i m'han sortit dos viatges intensos i xulos.
El dia 14 marxava cap als Dolomitas de Brenta, a la zona del Trentino italià. Era un viatge organitzat per una agència que opera per internet. És una agència de Madrid que realitza viatges de trekkings i senderisme per tot Europa.
Quan vaig veure el fullet informatiu em va cridar l'atenció aquesta sortida que feien per Itàlia. Eren 9 dies en un hotel d'un poblet italià al costat de Madonna di Campiglio des d'on cada dia fariem diferents excursions. Vam fer set excursions amb desnivells importants on vam poder veure glasseres, molts llacs, valls...
Un cop arribat a casa el diumenge 22 a la nit, només vaig tenir temps per dormir 5 hores i marxar cap a la Vall d'Aran a fer el recorregut del Carros de Foc al PN d'Aigües Tortes.
Diuen que el millor és fer aquest recorreut amb 4 o 5 dies, però nosaltres teniem problemes de calendari i el vam acabar fent amb 3 dies. Un primer dia molt apretat amb moltissim desnivell acumulat i 11 hores de camí, però vam arribar al refugi de Colomina.
Tot i que van ser dos viatges caminant per mig de muntanyes, van ser molt diferents un de l'altre. Sobretot perque els paissatges d'Itàlia no tenen res a veure amb els de Catalunya. Em quedo amb moments dels dos viatges, però no sabria triar quin dels dos ha sigut millor.
Una autèntica passada i a veure si l'any que ve o quan torni a tenir vacances les puc aprofitar tant bé com aquest any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)