XXXII Cursa Popular del Carrer Nou

El diumenge va ser la cursa del Carrer Nou a Girona.
Era la meva primera participació ja que tampoc fa tant de temps que corro i l'any passat em coincidia amb una cursa de Copa Girona d'Orientació a la Cellera de Ter.

Tinguent en compte que la cursa no era del tot planera, em vaig agafar com a objectiu baixar dels 42 minuts. A la cursa de l'abril d'Esports Parra vaig fer un temps de 42:49 min i la meva intenció era baixar aquest temps perque ara estic més ben preparat que llavors.

Tot va començar com sempre. El ritme de sortida no massa explosiu perque em costa molt arrencar. Mica en mica i passat el km 2 em vaig trobar més comode i vaig poder pujar mica en mica.

Tot anava força bé i en cap moment em vaig trobar super cansat. Fer la pujada de la catedral va ser l'ho més dur de la prova i em va costar força no parar de correr i posar-me a caminar ràpid. Segurament si ho hagués fet, no hagués perdut gens de temps perquè el ritme era molt baix.

Llavors ja va venir la baixada de darrera la muralla, per enfilar els dos últims kms de la prova.

Al final i després d'atrapar a un amic, ens vam motivar els dos i vam fer un sprint final per poder baixar dels 40 minuts. Ho vam aconseguir. Jo vaig fer un temps de 39'31''.

Ja tinc ganes que arribi una altre cursa i intentar aquest resultat.

Des de la primera cursa a l'abril del 2009; ara fa un any i mig, he aconseguit baixar 7 minuts el meu temps.

Una gran millora.

2a Cursa dels Volcans

Diumenge vaig anar a la segona Cursa dels Volcans d'Olot. L'any passat en tenia moltes ganes fins i tot vaig estar a punt d'apuntar-me però una lesió en un dit del peu m'ho va impedir.

Estic molt content amb el resultat obtingut. Aquesta, juntament amb la Sant Silvestre de Girona del desembre passat han sigut les dues millors curses que he fet.

Ahir eren 13,100 km amb un desnivell de 382 m positius i els mateixos negatius ja que la cursa era circular amb sortida i arribada en el mateix punt.

Les sensacions a la sortida no eren massa bones i tot i anar a un ritme baix em costava seguir als meus companys. No obstant, a partir del segon km em vaig anar trobant comode i vaig anar pujant el ritme. La pujada al primer volcà era la més suau i la vaig fer corrent tota l'estona, a la segona ja hi va haver algun moment en que vaig caminar a un ritme molt alt i al tercer volcà igual. Quan vaig arribar al quart anavem uns quants amb fila india també caminant, però vaig veure un punt de la pujada on podia avançar als que tenia davant i així ho vaig fer. Vaig arribar a contactar amb un grupet que tenia davant i des d'aquí dalt fins a la meta on encara em vaig atrevir a fer un últim esprint de 60 m per avançar a un rival.

Sensacions i resultat bonissims. 29é classificat d'un total de 265 corredors. Amb un temps de 1:05:26 i amb un ritme de 5 minuts per km.

Viatges d'estiu

Impresionant segona quinzena d'agost.

Al final vaig mig improvisar i m'han sortit dos viatges intensos i xulos.

El dia 14 marxava cap als Dolomitas de Brenta, a la zona del Trentino italià. Era un viatge organitzat per una agència que opera per internet. És una agència de Madrid que realitza viatges de trekkings i senderisme per tot Europa.

Quan vaig veure el fullet informatiu em va cridar l'atenció aquesta sortida que feien per Itàlia. Eren 9 dies en un hotel d'un poblet italià al costat de Madonna di Campiglio des d'on cada dia fariem diferents excursions. Vam fer set excursions amb desnivells importants on vam poder veure glasseres, molts llacs, valls...

Un cop arribat a casa el diumenge 22 a la nit, només vaig tenir temps per dormir 5 hores i marxar cap a la Vall d'Aran a fer el recorregut del Carros de Foc al PN d'Aigües Tortes.

Diuen que el millor és fer aquest recorreut amb 4 o 5 dies, però nosaltres teniem problemes de calendari i el vam acabar fent amb 3 dies. Un primer dia molt apretat amb moltissim desnivell acumulat i 11 hores de camí, però vam arribar al refugi de Colomina.

Tot i que van ser dos viatges caminant per mig de muntanyes, van ser molt diferents un de l'altre. Sobretot perque els paissatges d'Itàlia no tenen res a veure amb els de Catalunya. Em quedo amb moments dels dos viatges, però no sabria triar quin dels dos ha sigut millor.

Una autèntica passada i a veure si l'any que ve o quan torni a tenir vacances les puc aprofitar tant bé com aquest any.

OLLA DE NÚRIA

Jo pujant cap algun cim.

Pic del Puigmal 2910 m

El dia més esperat va ser diumenge passat 18-7-10. L'esperava amb nervis, amb una mica de por per no estar prou preparat per fer una cursa d'aquestes condicions. Cal tenir en compte que són 21 km amb un desnivell acumulat de 4000 m. I amb el 70 % de la prova per sobre dels 2700 m.

Va tornar a ser un cap de setmana una mica xungo. Acabava de treballar en torn de nit el dissabte al matí a les 6 i per poder dormir la nit següent i anar cap a Núria amb unes miques de condicions, vaig decidir no dormir fins dissabte tarda i nit. Així que a les 8 del vespre me n'anava a dormir. Em vaig despertar forces vegades pensant que no podria acabar la cursa, que potser hi hauria algun d'aquests cims en el que patiria vértic i em faria enrera... no sé masses nervis i preocupacions.

Però va arribar diumenge a les 7 del matí i agafava el cremallera a Ribes de Freser direcció a Núria.

Va començar la prova a les 9:15 i vam enfilar el cim de l'Ortigà... deu ni do quina pujada. Una cua interminable de participants pujant amunt. No sé els primers però de tota la gent a qui jo vaig veure pujar, no vaig veure a ningú que corrigués. Era totalment impossible.

Però l'ho millor de tot, tot i que només acabava de començar la prova va ser arribar a dalt al Puigmal. Veure que arribava allà dalt amb un Puigmal ple de gent, animant sense parar i tantes banderes catalanes em va emocionar. Em va faltar molt poc per posar-me a plorar; ves quina vestiesa però va ser realment al.lucinant.

La prova anava transcorreguent i amb tant de puja i baixa els km no es sumave massa ràpid.

A mitja cursa vaig baixar molt el meu ritme i va ser quan vaig notar que no estava prou preparat, tot i així i que em va anar adelantant molta gent, vaig anar aprofitant les pujades per fer un esforç i anar atrapant a algun que m'havia avançat a mi. Les baixades no són l'ho meu.

Total que al final i després d'una baixada vertigionsa vaig acabar amb 4:07 h tot un éxit per mi i a la classificació general final vaig quedar el 253 de 507 participants. Just a la meitat. Molts d'ells fora de control o abandonant.

Contentissim i tot i que diumenge pensava que no ho voldria fer mai més. Massa dura, ara ja tinc ganes que arribi el proper juliol i tornar-hi.

Cap de setmana d'orientació a Begur

Va ser el cap de setmana del 3 i 4 de juliol.

Dissabte a la tarda una cura sprint per mig els carrers de Begur, amb un petit tram de rústic al voltant del castell. Els errors en un sprint es paguen molt cars i ja només de començar vaig perdren uns 15 a per trobar la primera fita. A partir de la fita 3, com sempre vaig entrar al mapa i fins a la fita 6 tot bé, però en aquell punt va arribar l'errada generalitzada. Molts corredors vam tardar massa a trobar aquesta fita i la vam fer amb més temps del compte. Jo vaig perdre 2 minuts. Llavors fins al final va ser un no parar de correr per mig els carrers i fins arribar a la meta amb un temps de 24 minuts. Posició final 13é de 21.

La cursa del diumenge era una "llarga". La sortida i l'arribada a les carpes de Begur. Un cop més i igual que el dia anterior les dues principals cagades van ser a la fita 1 i la fita 2. A partir d'aquesta i ja amb una tirada ben llarga que em portava a tocar la platja de Pals vaig començar a recuperar temps. Un cop a la platja de Pals les fites van anar siguent més properes l'una de l'altre per poder anar tornant cap a Begur sense trams tant llargs entre fites. Posició final 20é de 31.

I el resum dels dos dies, amb la gent que vam fer les dues proves vaig quedar el 17é de 21 particpants.

Dos dies dels Pirineus a Sant Jaume de Frontanyà

Dissabte va ser el Campionat de Catalunya de mitja distància. Tot i ser de mitja distància, la cursa era prou llarga i el temps del guanyador va fregar l'hora. El meu 1:37 h. Tenint en compte que el meu nivell no és tant bo, vaig acabar prou satisfet del resultat obtingut, perque en tot moment vaig saber en quin lloc del mapa em trobava.

El fet de sortir dels primers em va permetre agafarme la cursa amb més tranquilitat i sense nervis, que quasi sempre és el meu problema més greu.

El resultat: 20é d'un total de 30 participants a la categoria H21A.

El diumenge ja va ser diferent. Va ser la cursa de llarga distància. Des de principi d'any que només fem llargues distàncies així que ja hi vinc una mica acostumat a estar entre dues i tres hores corrent per mig de boscos. Un cop més vaig acabar fent uns 14 km amb un desnivell positiu i negatiu de més de 1000m.

No va anar tant bé com la de dissabte i vaig tenir problemes en dues fites. Després de començar prou bé la cursa va arribar la ditxosa fita 4. Bona sortida de la fita 3, però al travessar un petit rierol vaig desviar la direcció i vaig marxar molt lluny de la fita. Vaig acabar buscant un camí per poderme tornar a orientar en el mapa. Llavors vaig atacar bé les fites 5 i 6, però per arribar a la fita 7 la vaig liar i l'error d'aproximació va ser bastant greu.

A partir de llavors i ja sense opcions de recuperar el temps perdut, vaig acabar prou bé la cursa fins la fita 21.

Aquest segon dia vaig quedar el 25é de 32 participants. I el resultat final després dels dos dies va ser 22é de 25.

Ara a preparar aquest cap de setmana que toca sprint i cursa llarga a Begur i Pals.

Campionat de Catalunya Ultrallarga distància a Rasos de Peguera

El passat 6 de juny va ser la cursa a Rasos de Peguera. Una cursa on el meu mapa, donat que era el campionat d'ultrallarga distància tenia un 50% + de distància que l'ho normal.

El meu problema són els nervis, no els controlo i ja surto direcció al triangle sense ubicar-me en el mapa. La fita 1, una mica difícil per tots va ser un problema per mi, però amb una llarga tirada fins a la fita 2 on vaig poder correr vaig arreglar una mica l'errada.

Però llavors la fita 3. Em vaig posar molt nerviós només de veure la tirada que tenia fins allà dalt del mapa, però tot i així vaig elegir el camí adequat. El problema és que pensant que m'havia passat un trencant a mà dreta vaig decidir recular.

A partir de llavors tot malmanet. Em vaig enganxar a un company d'equip fins a la fita 8 i llavors vaig preferir anar fins a l'avituallament líquid, agafar forces i acabar fins al final.

Ja més tranquil vaig anar fent, si, amb algun error, però no tant important com els de primera hora. Per acabar-ho de rematar, en mig d'un prat em va enganxar la pluja. Pluja intensa quan encara em quedava una bona estona de cursa.

Vaig arribar a meta al cap de 1/2 hora. Anava xop com un ànec.

S'ha de dir que la cursa va discorrer per uns llocs impresionants. Molt maco i tota l'estona per sobre dels 1500 m. Vaig acabar fent un desnivell postiu de més de 1000 m i amb un total de 15,5 km.

Classificació final: 26é classificat de 35 participants.