 |
| Capvespre a Huete |
La sortida de Huete per una carretera secundaria amb voral però sense gens de trànsit ens ha portat fins a Caracenilla on hem fet la parada per esmorzar. Els quilòmetres passaven ràpid i no ens ha costat arribar-hi. |
| Ramat prop de Caracenilla |
Poc després de sortir de Caracenilla, hem canviat de carretera. Aquest cop una carretera sense gens de trànsit. Encara que intuíem que per aquetes carreteres hi hauria molt poc trànsit, la veritat és que la carretera ha sigut per nosaltres durant gran part del recorregut. |
| Camps de Girsols |
Acompanyats de camps de girasols hem anat passant pels següents pobles, Castillejo del Romeral, Cuevas de Velasco, Villar del Saz de Navalón. |
| Amb alegria pedalar és fàcil |
Sortint d'aquest darrer poble ha arribat la única "dificultat muntanyosa" de la jornada, una carretera serpentejant amb pujada que mica en mica i ja començat el descens ens ha acabat portant fins a Navalón. |
| Navalón |
Ja només quedava passar per Chillarón de Cuenca i tornar a agafar un petit tram de camí asfaltat que després de passar per Nohales ens ha dut fins a Cuenca on avui fem nit. |
| Catedral de Cuenca |
 |
| Plaza Mayor de Cuenca |
 |
| Perfil del dia |
El que podria haver sigut una jornada més o menys tranquil·la no ho ha sigut del tot per culpa d'un mal company; el vent de cares.
La sortida de Cuenca, molt maca per la Hoz del Riu Júcar i molt fàcil de fer per un carril bici d'uns 5 Km. Acabat aquest carril bici ja desprotegits de les parets de pedra que acompanyen al riu s'ha obert una carretera recta amb algun desnivell i amb molt de vent de cares.
Sort que 15 Km més endavant hem arribat a Villalba de la Sierra on hem esmorzat. Un entrepà històric dels que es recorden molt temps.
 |
| Entrepà de truita de patates |
Sortint de Villalba ha començat el port del dia. Una pujada que s'endinsa a la Serrania de Cuenca. La primera parada l'hem fet poc després de començar per contemplar les vistes que ens oferia "El ventanón del diablo".
 |
| Villalba al fons |
Hem aprofitat per fer unes quantes fotos i hem seguit pujant fins l'encreuament de la Ciudad Encantada. Això ens queda pendent per alguna altra ocasió.
 |
| Vistes del riu |
 |
| Lloc molt xulo |
A la baixada hem passat per Uña, l'únic poble fins arribar a Huélamo. Molta estona ens ha acompanyat l'embassament de la Toba que amb un color molt maco i amb les aigües tranquil·les molta gent aprofitava per fer una mica de cayac. Passat l'embassament hem seguit amb el Riu Júcar al nostre costat fins arribar a Huélamo. Com no, també el company pesat i feixuc que ha sigut el vent.
 |
| Penya-segats i embassament |
 |
| Cayacs a l'embassament |
I finalment des d'un lloc privilegiat i vigilant tota la vall ens ha rebut Huélamo. Un poble molt petit però al mateix temps amb molt d'encant.
 |
| El Riu Júcar |
 |
| Huélamo i la vall |
 |
| Un vespre a Huélamo |
 |
| Perfil del dia |
El que a
priori semblava un dia tranquil i amb poc desnivell, no ho ha sigut tant.
 |
| Camp d'Espígol |
Sortida de
Huélamo desfent el camí del dia anterior, per lo tant, dos quilòmetres de
baixada fins a trobar la carretera principal. A destacar que el canvi de temps
d’aquests últims dos dies ens ha tingut una bona estona amb els dits de les
mans ben freds.
En els primers
quilòmetres una imatge singular i que ens ha sobresaltat. Un grup molt nombrós
de voltors creuant la carretera davant nostre i pujant muntanya amunt tot
caminant. Hem pensat que potser hi hauria algun animal mort a prop.
 |
| Tram de la pujada |
 |
| 10% desnivell pujada |
Abans d’arribar
a Tragacete, hem deixat aquesta carretera per afrontar el Port del Cubillo. Un Port
d’uns 5 Km amb trams dels 10%. Hem agafat un ritme tranquil que ens permetés no
patir massa i hem arribat a dalt on hi ha el límit entre la província de Cuenca
i la de Teruel, també deixem enrere la Serrania de Cuenca i entrem a la Sierra
d’Albarracín.
 |
| Port que deixem enrera |
 |
| Port del Cubillo |
La sorpresa
ens l’hem emportat quan amb el pas dels quilòmetres no arribava la baixada, una
zona que semblava planera però que sempre anàvem amb lleugera pujada. Hem passat
pel naixement del Riu Tajo i llavors sí que mica en mica hem anat baixant fins
a Frías de Albarracín.
 |
| Naixement Riu Tajo |
 |
| Frías de Albarracín |
Aquí, amb
33 Km a les cames hem parat a esmorzar. Acabant d’esmorzar ens ha arribat el que
havíem vist només d’entrar al poble. Un altre port. Aquest cop més curt però
amb desnivell mig de quasi el 6%. El pitjor de tot el primer quilòmetre havent
esmorzat, amb puntes de l’11%. Doncs mica en mica hem arribat a dalt del Port
de les Banderas.
 |
| Port de les Banderes |
A partir d’aquí,
ens quedaven uns 20 Km fins Albarracín, un dels pobles més bonics d’Espanya. Pràcticament
han sigut de baixada, això sí, en alguns moments amb vent de cares que des d’ahir
no ens ha abandonat.
A Albarracín
tenim l’hotel, hem dinat i a primera hora de la tarda hem fet un vol pel poble.
 |
| Albarracín |
Dia 6. Albarracín - Teruel 47 Km (Wikiloc) (Garmin)
 |
| Perfil del dia |
Avui si
que ha sigut un dia tranquil. Sortida d’Albarracín per la mateixa carretera per
la que vam arribar ahir. Gens de trànsit i al costat del riu i dels
penya-segats que l’acompanyen. |
| Gea de Albarracín |
No ha
sigut fins passat Gea de Albarracín que hem tingut un petit tram de pujada fins
arribar al trencant de Cella. |
| Via Verda Ojos Negros |
Hem agafat
aquesta carretereta fins a Cella on hem parat a esmorzar al bar “Me lía”, molt
recomanable. Tot i que en el poble hi ha molts bars, aquest deu ser dels més
concorreguts perquè avui diumenge tenia la terrassa ben plena.
Sortint de
Cella, hem agafat una altra carretera local fins a entrar a la Via Verda de los
Ojos Negros. Hem passat pel costat d’una fàbrica i més tard pel costat de
l’aeroport de Teruel. Un aeroport sense vols comercials però que serveix de
taller i també d’aparcament d’avions. Sicerament he quedat impressionat.
 |
| Aeroport de Teruel |
A partir
d’aquí, hem coincidit amb uns homes de Teruel que tot seguint la Via Verda i
altres camins, ens han acompanyat fins a l’hotel.
Ara toca
fer turisme i descansar, que demà serà un dia dur i amb molt de desnivell
positiu.
 |
| El Torico |
 |
| Font del Torico |
Dia 7. Teruel - Fortanete 72'5 Km (Wikiloc) (Garmin)
 |
| Perfil del dia |
Avui hem arribat a l'equador de la nostre ruta cap a l'Empordà.
No recordo si ens queda algun dia tant dur com avui, però crec que aquest se'l pot denominar com etapa reina.
Avui ha sigut un dia sense pràcticament descans. Sortint de Teruel ja hem agafat la carretera A-226 que no hem abandonat en cap moment fins arribar a Fortanete que és on dormirem avui. Hem entrat a la comarca del Maestrazgo.
 |
| La plana on vam passar ahir |
Només de començar, 18 Km de pujada amb poc descans fins el Port de Cabigordo. Un port on el més destacable pot ser que forces estones mirant cap a la vall, veiem la plana per la que vam passar ahir.
Amb un tram de baixada hem arribat a Cedrillas, on hem hagut d'esperar un moment que obrissin el bar i poder esmorzar. Un bon esmorzar per agafar forces. Tot just portàvem la meitat del desnivell que havíem de fer avui i quedaven molts quilòmetres per endavant.
Sortint de Cedrilas, no hi havia descans, la carretera s'anava inclinant cap amunt però no ha sigut fins els últims 3 Km que ha començat el Port de Gúdar amb percentatge del 5% que ens hem hagut de tornar a exprimir al màxim . D'aquest no en tenim foto perquè no hi havia cartell indicatiu.
 |
| Sollavientos |
Una baixada no massa llarga i hem arribat a Allepuz on hem trobat un grup de ciclistes amb qui he estat xerrant un quilòmetre. Aquí ha començat el port de Sollavientos, aquest sí que cal remarcar la seva bellesa.
Un cop més, i és que ha sigut el constant d'avui, una baixada de 7 Km que ens ha portat fins a Villaroya on començava el nostre últim port. El Port de Villaroya amb 8 Km força durs, un port sense massa atractiu, tot i que al final i des de dalt podíem veure tot el camí que havíem deixat enrera i l'atractiu de la vall plena de camps de conreu.
Hem fet una altra foto en el cartell de port i ja hem començat a acabar la jornada. Ens quedaven 10 quilòmetre de baixada fins a Fortanete, on com he dit passarem la nit en el seu alberg.
 |
| Fortanete |
Dia 8. Fortanete - Morella 58'5 Km (Wikiloc) (Garmin)
 |
| Perfil del dia |
Avui hem acabat de fer tota la carretera A226 que havíem començat ahir sortint de Teruel. El que semblava una jornada fàcil i amb baixada, ha acabat tenint un tram final molt trencacames.
La sortida de Fortanete ha sigut prou interessant amb el Port de Cuarto Pelado de bon començament. Un port amb més de 300 m de desnivell. Aquest cop sí que podem dir que ha sigut un port xulo. Amb un inici rocós per més endavant convertir-se en bosc d'abets més semblant a un bosc pirinenc.
 |
| Vistes del Port |
 |
| Port de Cuarto Pelado |
Un cop a dalt hem anat cap a Cantavieja, un poble catalogat com un dels més bonics d'Espanya. La baixada ha començat per una zona de prats. És curiós com amb pocs metres, canviant de cara sud a cara nord com el paissatge és completament diferent.
 |
| Arribada a Cantavieja |
 |
| Baixant de Cantavieja |
A Cantavieja hem esmorzat, i ha sigut sortint del poble quan amb lleugera baixada hem pogut gaudir de les vistes més maques que ofereix.
Hem passat per Mirambel també un poble d'aquests "més bonics d'Espanya" i ja sortint d'aquí hem abandonat la provincia de Teruel, la A226 i hem entrat a la provincia de Castelló tot passant per Forcall.
 |
| Mirambel |
 |
| Forcall |
Ha sigut sortint de Forcall quan hem passat per la "pitjor" carretera del que portem de viatge. Una Nacional, sense un gran volum de trànsit però el seu pendent ascendent i el volum de camions l'ha fet més incòmoda. Han sigut uns 8 KM.
Ja només quedava agafar una carretereta a mà esquerra per fer els últims 2 Km que ens han portat fins a Morella on avui tenim l'hotel i descansarem per demà.
 |
| Morella |
Dia 9. Morella - Horta de Sant Joan 69 Km (Wikiloc) (Garmin)
 |
| Perfil del dia |
 |
| Morella |
Avui hem sortit de Morella per la N232 amb pujada i molt poc trànsit fins abandonar-la per agafar la CV110 on hem passat pel Port de Torremiró. |
| Port de Torremiró |
Aquí hem agafat una carretera acabada d'asfaltar, i tot i que ha començat amb algun tobogan, hem acabat fent un descens molt ràpid i maco fins arribar a Herbés.No hem abandonat aquesta carretera sense trànsit fins a canviar de província, un cop més la província de Teruel.
 |
| l'Arantxa baixant el port |
Tot i que a Herbés ens han dit que fins a Horta de Sant Joan tot era baixada, són d'aquelles baixades de "mentida". La gent pot tenir aquesta sensació, però amb la bici es nota qualsevol petit desnivell, tot i que n'hi havia algun que de petit no en tenia res. |
| Herbés |
Hem acabat arribant a Vallderoures, un poble molt maco, del que només hem vist l'esglèsia des de lluny quan hi estàvem arribant. Aquí hem parat per comprar un Aquarius i hem seguit cap al nostre destí, Horta de Sant Joan.
 |
| Peñaroya de Tastavins |
 |
| Gorga al costat de la Via Verda |
 |
| Via Verda del Zafán |
Aquí teniem un parell d'opcions, seguir la carretera que hem agafat sortint de Vallderoures o més endavant agafar un trencant cap a Cretas per agafar la Via Verda del Zafán.Per la Via Verda del Zafán, sempre amb baixada hem anat sumant quilòmetres fins que l'hem hagut d'abandonar. Aquí el punt negatiu de la jornada. Hem hagut de passar un tram de camí de 2 Km poc apte per bicicletes amb alforges fins arribar a Horta de Sant Joan on avui fem nit i descansarem per la jornada llarga de demà.
 |
| Massís dels Ports des d'Horta |
Dia 10. Horta de Sant Joan - Poboleda 82'5 Km (Wikiloc) (Garmin)
 |
| Perfil del dia |
El que semblava que havia de ser un dia tranquil, amb un inici amb baixada i un final una mica trenca-cames, ha acabat sent una emboscada en tota regla i el segon dia amb més desnivell. Avui més de 1300 m positius. Si al recorregut del dia hi afegim l'onada de calor (avui ha sigut el dia més calorós del que portem d'estiu), ja ho tenim tot per patir una mica.
 |
| Via Verda Terra Alta |
 |
| Horta de Sant Joan |
Sortida de bon matí, just abans de que toquessin les 7 al campanar d'Horta de Sant Joan. Aquesta nit havien caigut quatre gotes i es notava la humitat. De seguida hem agafat la Via Verda de la Terra Alta. Avui sí, un recorregut ESPECTACULAR. Passant per forces túnels on era necessari encendre el llum per veure per on passaves i també per alguns ponts bastant llargs, hem acabat arribant a Pinell de Brai.
 |
| Pont de la Via Verda |
 |
| Un bar a la Via Verda |
Aquí hem agafat una carretereta petita sense gens de trànsit i anar seguint direcció Mora d'Ebre, hem acabat passant per camins pavimentats entre olivars, i camps d'atmetllers. La zona molt i molt maca.
Portàvem mitja jornada i potser ens havíem creuat amb 20 cotxes, res, molt poc trànsit.
 |
| Uns gorgs |
 |
| Un seguit de túnels |
A Mora d'Ebre hem esmorzat i després de creuar l'Ebre, hem anat cap a Garcia per la carretera més transitada del dia. La C12, un tram de 8 Km que els hem fet bastant ràpid.
Fins aquí tot ha sigut bufar i fer ampolles. Ha sigut a partir de Garcia quan hem hagut de suar per sumar quilòmetres. Suar perquè les carreteres tenien desnivell i també perquè ha començat a fer calor de veritat.
 |
| Hem vist sortir el Sol |
Hem arribat bastant fàcilment fins El Molar, i hem anat seguint fins El Lloar. Aquí, hem parat i hem aprofitat per comprar 3 Aquarius, això et dona vida, i més pel que ens venia per davant que per sort no n'érem del tot conscients.
 |
| No recordo quin poble és |
 |
| l'Arantxa pedalant pel Priorat |
Res, només 4'5 Kms fins a Gratallops, però després d'una baixada ràpida, han arribat els últims 2'5 Km, al 7'5%, si això hi sumem que en aquell moment el sol ha començat a apretar de valent, doncs ja ho tenim tot. A Gratallops un altre Aquarius i sense massa esforç hem arribat fins a la Vilella Baixa.
A partir d'aquí un altre cop cap amunt. Una carretera que no et deixa descansar. Vas pujant tota l'estona cap a la Vilella Alta, l'hem passat de llarg, i finalment a Poboleda. Considero que les vistes en plena Serra del Montsant són molt i molt maques, però si que és cert que a cada revolt que fèiem, quan semblava que s'acabava la pujada, veies que no, que seguia amb pendent cap amunt.
 |
| Ganes d'arribar |
 |
| Últim esforç |
Gastant les últimes forces que ens quedaven, hem arribat a Poboleda on aquesta nit tenim l'hotel. Hem fet un molt bon dinar i com cada dia, a la tarda hem descansat. Per sort demà el dia serà més fàcil i amb menys calor.
 |
| Perfil del dia |
Ara ja comencem a enfilar de dret cap al nord, però no hem volgut deixar passar l'ocasió de parar a Montblanc ja que quedava molt a prop de la nostra ruta prevista.
 |
| Poboleda |
La jornada d'avui es podria considerar d'etapa de transició però si mirem el desnivell que hem fet, no ho ha sigut tant. Potser estem més descansats perquè hem fet menys quilòmetres i perquè avui no hem tingut gaires tobogans. Avui consistia en pujar i baixar. A veure, pujar, pujar i pujar, i baixar, baixar i baixar.
La sortida de Poboleda ha sigut per la mateixa carretera que vam arribar ahir. Sincerament paissatge maco de vinyes amb la Serra del Montsant al fons. No he fet cap foto perquè mentre pujava no volia parar i tornar a arrencar, però això queda a la memòria.
Hem anat pujant fins a Cornulleda de Montsant i més endavant amb un pendent una mica més pronunciat fins el Coll d'Albarca. Un tros de pujada que ha costat lo seu però amb un ritme constant l'hem fet bé.
 |
| Coll d'Albarca |
A partir d'aquí, carretera bona cap a Prades, un poble amb la plaça maca però amb unes cases a l'entrada que sincerament m'han semblat fetes pel turisme i ja està, tot i ser maques, cantaven una mica. Hem esmorzat i hem seguit pedalant fins el Coll de la Mola.
 |
| Plaça de Prades |
 |
| Prades |
A partir d'aquí ja hem començat a baixar. Una baixada d'uns 20 Km. Un port molt i molt xulo que ens ha portat fins a l'Espluga de Francolí tot passant pel Castell de Riudabella i més endavant pel Monestir de Poblet que forma part de la Ruta del Císter.
 |
| Coll de la Mola |
 |
| Castell de Riudabella |
A l'Espluga hem agafat una carretera que amb 6 Km ens ha portat fins a Montblanc on avui aprofitem per fer una mica els turistes i descansar pel que ens espera en els propers dos dies... Seran durs.
 |
| Monestir de Poblet |
 |
| Montblanc |
 |
| Perfil del dia |
Jornada sense massa història. Sortida de Montblanc de bon matí per evitar les hores de més sol. Ens ha fet la guitza unes obres que hi ha la carretera que surt de Montblanc cap a Sarral, cosa que ens ha obligat a passar per Barberà de la Conca, això sí, ens ha permès veure una de les millors sortides de Sol del viatge.
 |
| Barberà de la Conca |
 |
| Antic molí a Sarral |
Des de Barberà de la Conca fins a Sarral, hem passat per una via alternativa per mig de vinyes i oliveres, la veritat que un tram curt, però distret i maco.
 |
| Sarral |
Llavors hem agafat la C241d que no hem abandonat fins a Igualada, una carretera plegada de poblets i tots amb el seu encant, almenys vistos des de la carretera. Val a dir que la carretera va pujant tota l'estona però sense ser uns percentatges massa elevats. Abans d'arribar a Igualada hem parat a Santa Coloma de Queralt a fer un bon esmorzar al Bar Estrella. Hem acabat de pujar fins Aguiló i llavors ja quasi tot baixada fins la capital de l'Anoia.  |
| Celler modernista de Barberà |
Un cop a Igualada, canvi de carretera, hem agafat la C37z que ens ha portat fins a Òdena. Tota l'estona amb lleugera pujada i amb un ritme d'anar fent. Una mica més endavant, la carretera va pràcticament paral·lela de la nova, la C37. La nostra va serpentejant amb una estona de puja i baixa tot creuant la C37 per sobre o per sota. Ha sigut així una bona estona i llavors baixada. Una baixada que ens ha fet passar per Sant Salvador de Guardiola i fer uns últims quilòmetres fins a Manresa.
 |
| Montserrat |
 |
| Montserrat al fons |
Per acabar de donar un detall de la jornada, és que des d'abans d'Igualada i fins a Manresa hem anat veient les muntanyes de Montserrat.
Ja podem dir que hem arribat al Cor de Catalunya. Dos dies més i arribarem a casa.
 |
| Perfil del dia |
Avui per ser el penúltim dia ha sigut un dia dur. De fet ja sabíem que podia passar el dia que vam configurar les últimes tres o quatre jornades, però n'érem conscients i pensàvem que seriem capaços de fer-ho.
Han sigut 4 dies seguits amb molts de quilòmetres i molt de desnivell, podríem dir que l'únic petit descans va ser l'arribada a Montblanc, però tot i que la jornada va ser més "curta", el desnivell va ser considerable.
El periple d'aquests últims dies va començar amb l'arribada a a Poboleda amb l'onada de calor en el seu punt més elevat, i a partir d'aquí, quilòmetres i desnivell.
Doncs bé, avui aquest matí aviat hem sortit de Manresa buscant Sant Fruitós del Bages. Ho hem fet prou bé i des de bon principi hem començat a sumar quilòmetres de desnivell. El nostre primer objectiu era arribar a Moià i esmorzar-hi. Doncs bé, hem arribat a Moià però com que les cames responien bé i l'estómac de moment no es queixava, hem decidit menjar un plàtan i seguir una mica més fins a Tona. Així acabàvem amb la pujada fins el Coll de la Pollosa, una pujada constant, com quasi tota la jornada d'avui. Pujades sense un desnivell desorbitat però molt llargues i sense descans.
 |
| Sortida de Moià |
 |
| Últimes vistes cap a Montserrat |
Abans d'arribar a Tona, unes vistes de la Plana de Vic i per primer cop una muntanya que des de casa ja es veu, el Far. A Tona, hem esmorzat a la plaça, un bon entrepà per recuperar forces i seguir endavant.
Sortint de Tona un error... Doncs hem decidit agafar un camí que semblava més curt però al final ha sigut un tram de camí de terra que tot i que era bastant practicable, amb alforges i amb quilòmetres a les cames, prefereixes rodar més ràpid o si més no amb més comoditat. Per sort han sigut 3/4 Km i prou.
 |
| Plana de Vic i el Far |
Seguint la BV5303 hem arribat fins a Seva, conegut per ser el poble on va néixer en Crivillé. Una estàtua seva en una rodona així ho recorda. A Seva ja hi hem arribat amb lleugera pujada, i hem seguit pujant una bona estona fins arribar a Viladrau, ja a la província de Girona. Per cert, un detall una mica lleig, hem entrat a la província de Girona i no hem trobat ni un cartell indicatiu que ens ho fes saber.
 |
| Coll de la Pollosa |
A Viladrau, hem parat a un supermercat de la plaça per comprar uns Aquarius i així poder afrontar més fàcilment els últims quilòmetres del dia. Encara ens quedava una mica de pujada a la sortida del poble i llavors una curta baixada fins on la GI543 topa amb la C25.
 |
| Vistes al Montseny |
Aquí el tram més dur del dia. La pujada fins a Coll de Ravell. Curta, sí, però al mateix temps molt dura. A Coll de Ravell hem agafat la carretera que ens portava fins a Sant Hilari. La pujada constant un cop més però per sort les vistes cap al Montseny i tot l'entorn ho feien una mica més distret. També remarcable els camps d'avets que hem anat trobant en els últims quilòmetres. Cal dir que aquí al costat tenim Espinelves que a part de ser un poble molt maco, és molt conegut per la seva Fira de l'Avet que es celebra cada més de desembre.
 |
| Plantació d'avets |
 |
| Cap a Sant Hilari |
 |
| Últims quilòmetres |
Finalment, després d'un petit descens hem arribat a Sant Hilari on passem l'última nit abans de l'última jornada que ens portarà a casa demà.
 |
| Perfil del dia |
Doncs ha arribat el dia definitiu, l'últim, el més llarg amb quilòmetres però al mateix temps el de menys desnivell, o amb majoria de desnivell negatiu.
Sortida de Sant Hilari de bon matí per la carretera d'Osor cap a Anglès. Estem a ple mes d'agost, i aquest matí amb la baixada hem hagut de posar-nos el paravents i tot i així, hem passat una mica de fred. La baixada no té massa història, és molt suau i amb una mica menys d'una hora ja ens havíem polit els 25 Km fins Anglès.
