dissabte, 19 de juny del 2010

Campionat de Catalunya Ultrallarga distància a Rasos de Peguera


El passat 6 de juny va ser la cursa a Rasos de Peguera. Una cursa on el meu mapa, donat que era el campionat d'ultrallarga distància tenia un 50% + de distància que l'ho normal.


El meu problema són els nervis, no els controlo i ja surto direcció al triangle sense ubicar-me en el mapa. La fita 1, una mica difícil per tots va ser un problema per mi, però amb una llarga tirada fins a la fita 2 on vaig poder correr vaig arreglar una mica l'errada.


Però llavors la fita 3. Em vaig posar molt nerviós només de veure la tirada que tenia fins allà dalt del mapa, però tot i així vaig elegir el camí adequat. El problema és que pensant que m'havia passat un trencant a mà dreta vaig decidir recular.


A partir de llavors tot malmanet. Em vaig enganxar a un company d'equip fins a la fita 8 i llavors vaig preferir anar fins a l'avituallament líquid, agafar forces i acabar fins al final.


Ja més tranquil vaig anar fent, si, amb algun error, però no tant important com els de primera hora. Per acabar-ho de rematar, en mig d'un prat em va enganxar la pluja. Pluja intensa quan encara em quedava una bona estona de cursa.


Vaig arribar a meta al cap de 1/2 hora. Anava xop com un ànec.


S'ha de dir que la cursa va discorrer per uns llocs impresionants. Molt maco i tota l'estona per sobre dels 1500 m. Vaig acabar fent un desnivell postiu de més de 1000 m i amb un total de 15,5 km.


Classificació final: 26é classificat de 35 participants.

dilluns, 31 de maig del 2010

Campionat de Catalunya de Relleus a Vallgorguina


Dolenta, molt dolenta la meva participació en aquest campionat. No n'hi ha prou amb això, que a més de ser una mala cursa per mi, vaig provocar que els meus companys d'equip acabessin tardissim els seus relleus.


Una cursa on vaig marcar un temps de 1 hora i 31 minuts i on en condicions normals i sense comentre errors tant grans hauria pogut fer-la amb 1 hora. Vaig tenir tres enganxades fortes a la fita 2 (molt mal començament), fita 6 i també a la fita 12 quan ja tot començava a anar bé. Però la més forta de totes va ser a la fita 7. Van ser més de 23 minuts interminables per acabar trobant-la. Això m'ha de fer replantejar, si no és millor parar-me 5 minuts, centrar-me, trobar la meva ubicació en el mapa i tornar a atcar la fita.


Ara un cop torno a mirar el mapa me n'adono que no era tant difícil com a mi em va semblar però segurament els nervis de la cursa et juguen males passades.


Diumenge que ve toca una altre cursa. Aquest cop torna la Copa Catalana i he de començar a recuperar posicions a la classificació general. Caldrà veure si en soc capaç.


Cap a Peguera amb ganes!!!!!

diumenge, 23 de maig del 2010

XXI Marxa popular de Sant Gregori


De bon matí ha sonat el despertador per anar cap a Sant Gregori.


Avui hi havia orientació a Calella de la Costa però em feia molta mandra aixecar-me aviat i haver de fer tants km per anar a una cursa d'orientació que no puntuava ni per copa catalana ni per copa Girona.


Un molt bon recorregut a St. Gregori. Han sigut 12'300 km per mig de boscos, corriols, camps i amb força desnivell. En total un desnivell positiu de 204 m i negatiu també de 204. Per acabar fent un temps de 59 minuts i 59 segons.


He tingut molt bones sensacions i espero anar millorant a cada cursa que vagi.

dijous, 20 de maig del 2010

Entrenament de relleus a Llers


Vaig ser el primer rellevista i no sé si la sortida amb massa em benficia o em perjudica. Com sempre i no sense massa raó surto nerviós. Moltes vegades no veig el triangle i d'altres no engego el garmin per comprobar el temps que faig i els km. Aquest cop igual, em vaig liar i em vaig embolicar més del compte per arribar a la primera fita.
Un cop passada la segona fita ja em vaig concentrar més i vaig anar fent fites sense problemes, però com sempre el temps perdut és difícil de recuperar.
Des d'aquí he de felicitar al club Aligots, al que jo pertanyo per la gran preparació d'aquest entreno. Ben igual que si fos una cursa, amb fites de veritat i amb tarjes de control per marcar-les.
Ara cal esperar la cursa de veritat. El dia 30 de maig en el campionat de Catalunya de Relleus.

diumenge, 9 de maig del 2010

I ROGAINE TIERRANTONA


Això de les rogaines té alguna cosa especial que tot i la seva duresa en quan a resistència física, ens té ben enganxats.

Aquest mes de maig haviem d'anar a la de la Vall de Núria, però es veu que aquest mes és el mes que la perdiu blanca cria i es va haver de suspendre la cursa.

No obstant busacant per internet vam trobar-ne una altra a la provincia de Huesca; si, una mica lluny a uns 400 km de casa, però com que hi ha ganes de correr i de passar-ho bé, ens hi vam apuntar.

Ara estem més entrenats i aguantem molt més bé les 6 hores de cursa. Vam planificar una ruta de sortida cap a la zona més fàcil del mapa; zona amb camps de conreu i bastant planera per llavors al cap d'un ahora començar a enfilar muntanya amunt per fer les fites més díficils.

Aquest cop ho teniem tot bastant ben previst i vam acabar la cursa tornant cap a la zona de conreus. L'obstacle principal era un riu o rierol que passava pel mig de la zona i haviem de buscar el lloc per on creuar-lo sense haver-nos de mullar massa.

Al final i a l'espera del resultat va anar molt bé. No vam exaurir les 6 hores de cursa i vam acabar amb 5:45 h i un total de 35 km a les nostres cames per acabar sumant 330 punts que encara no sabem a quina posició ens van portar.

El més que ve una altre, però ja del campionat de Catalunya.

diumenge, 2 de maig del 2010

Cursa d'Orientació a Hostalric


Segona prova puntuable per la Copa Girona.


Ha sigut una cursa molt física i poc técnica. Tirades força llargues i amb molts de cams, recs i rierols per creuar. El pes del fang a les sabates es sumava a les sabates i mitjons ben molls.


Avui l'enganxada ha arribat ben aviat, portava 7 o 8 minuts i m'he encallat fort a la fita 2. Per dir-ho clarament, he arribat fins a 5 metres de la fita però en pensar que no era en aquell lloc he començat a voltar amunt i avall fins a pedre un total de 6 o 7 minuts en aquell lloc.


La resta de la cursa... les cagades normals, amb alguna enganxada mínima en alguna fita més, però res extraordinari.


La nota més trista de la jornada, i per suposat la més important ha sigut la mort d'un home que participava a la cursa. Sembla ser que a mitja cursa l'hi ha agafat un atac de cor i no han pogut fer res per ell.


Ara ja és tard, però tenint en compte que voltem per zones que no estan poblades i per on no veus a ningú més que altres participants a la prova, seria convenient l'obligació de portar telefon mòbil a sobre.


Descansi amb pau.

divendres, 23 d’abril del 2010

Estella - Los Arcos 22'030 km i fi del camí

D'això ja en fa un dia. Va ser ahir dijous que vaig fer la meva última etapa d'aquest camino.

La tarda del dimecres vaig aprofitar per descansar a la població d'Estella, que per cert és prou maca i vam poder passejar, només una mica, pels seus carrers i places.

Al matí de dijous ja vam sortir ben aviat cap a Los Arcos. Em vaig agafar l'etapa amb molta tranquilitat i sense presses. Només eren 22 km i sabia que anant tranquil podia arribar ben aviat a Los Arcos.

Vaig fer tota l'etapa amb una noia canaria que havia conegut un parell de dies abans. Les dues altres vegades que havia fet el camí havia trobat gent de molts de llocs tant d'Espanya, com de molts altres països, però mai ningú de les illes.

És realment impresionant la quantitat de gent que hi ha i de la diversitat de llocs que provenen. He caminat amb polacs, hungars, colombiana, equatoriana, catalans, madrilenys, australiana, alicantins, canadencs... moltissima gent. Sembla impossible però amb només quatre dies arribes a parlar amb molta gent i sempre amb un tema en comú; el camí.

A Los Arcos vaig agafar un autocar fins a Logroño. Quan acabes el camí sempre ho fas amb una alegria inmensa, però a la vegada amb força tristesa pel fet de no poder seguir més endavant. Vaig dormir a l'alberg de Logroño i allà vaig anar recordant moments viscuts en aquests quatre dies, des de Roncesvalles fins acabar a Los Arcos 114 km.

El camí és algu que no es pot explicar amb paraules. Pels que em conegueu una mica sabeu la meva afició per l'Espanyol; doncs diria que al igual que ser perico; que és algu molt especial i que no s'enten si no es viu, el camí és igual. Només els que el fem sabem l'ambient que es respira allà dins.

Amb l'excusa que em queda arribar a Burgos, espero poder-hi tornar d'aquí no gaire temps.