XXI Marxa popular de Sant Gregori

De bon matí ha sonat el despertador per anar cap a Sant Gregori.

Avui hi havia orientació a Calella de la Costa però em feia molta mandra aixecar-me aviat i haver de fer tants km per anar a una cursa d'orientació que no puntuava ni per copa catalana ni per copa Girona.

Un molt bon recorregut a St. Gregori. Han sigut 12'300 km per mig de boscos, corriols, camps i amb força desnivell. En total un desnivell positiu de 204 m i negatiu també de 204. Per acabar fent un temps de 59 minuts i 59 segons.

He tingut molt bones sensacions i espero anar millorant a cada cursa que vagi.

Entrenament de relleus a Llers

Vaig ser el primer rellevista i no sé si la sortida amb massa em benficia o em perjudica. Com sempre i no sense massa raó surto nerviós. Moltes vegades no veig el triangle i d'altres no engego el garmin per comprobar el temps que faig i els km. Aquest cop igual, em vaig liar i em vaig embolicar més del compte per arribar a la primera fita.

Un cop passada la segona fita ja em vaig concentrar més i vaig anar fent fites sense problemes, però com sempre el temps perdut és difícil de recuperar.

Des d'aquí he de felicitar al club Aligots, al que jo pertanyo per la gran preparació d'aquest entreno. Ben igual que si fos una cursa, amb fites de veritat i amb tarjes de control per marcar-les.

Ara cal esperar la cursa de veritat. El dia 30 de maig en el campionat de Catalunya de Relleus.

I ROGAINE TIERRANTONA

Això de les rogaines té alguna cosa especial que tot i la seva duresa en quan a resistència física, ens té ben enganxats.

Aquest mes de maig haviem d'anar a la de la Vall de Núria, però es veu que aquest mes és el mes que la perdiu blanca cria i es va haver de suspendre la cursa.

No obstant busacant per internet vam trobar-ne una altra a la provincia de Huesca; si, una mica lluny a uns 400 km de casa, però com que hi ha ganes de correr i de passar-ho bé, ens hi vam apuntar.

Ara estem més entrenats i aguantem molt més bé les 6 hores de cursa. Vam planificar una ruta de sortida cap a la zona més fàcil del mapa; zona amb camps de conreu i bastant planera per llavors al cap d'un ahora començar a enfilar muntanya amunt per fer les fites més díficils.

Aquest cop ho teniem tot bastant ben previst i vam acabar la cursa tornant cap a la zona de conreus. L'obstacle principal era un riu o rierol que passava pel mig de la zona i haviem de buscar el lloc per on creuar-lo sense haver-nos de mullar massa.

Al final i a l'espera del resultat va anar molt bé. No vam exaurir les 6 hores de cursa i vam acabar amb 5:45 h i un total de 35 km a les nostres cames per acabar sumant 330 punts que encara no sabem a quina posició ens van portar.

El més que ve una altre, però ja del campionat de Catalunya.

Cursa d'Orientació a Hostalric

Segona prova puntuable per la Copa Girona.

Ha sigut una cursa molt física i poc técnica. Tirades força llargues i amb molts de cams, recs i rierols per creuar. El pes del fang a les sabates es sumava a les sabates i mitjons ben molls.

Avui l'enganxada ha arribat ben aviat, portava 7 o 8 minuts i m'he encallat fort a la fita 2. Per dir-ho clarament, he arribat fins a 5 metres de la fita però en pensar que no era en aquell lloc he començat a voltar amunt i avall fins a pedre un total de 6 o 7 minuts en aquell lloc.

La resta de la cursa... les cagades normals, amb alguna enganxada mínima en alguna fita més, però res extraordinari.

La nota més trista de la jornada, i per suposat la més important ha sigut la mort d'un home que participava a la cursa. Sembla ser que a mitja cursa l'hi ha agafat un atac de cor i no han pogut fer res per ell.

Ara ja és tard, però tenint en compte que voltem per zones que no estan poblades i per on no veus a ningú més que altres participants a la prova, seria convenient l'obligació de portar telefon mòbil a sobre.

Descansi amb pau.

Estella - Los Arcos 22'030 km i fi del camí

D'això ja en fa un dia. Va ser ahir dijous que vaig fer la meva última etapa d'aquest camino.

La tarda del dimecres vaig aprofitar per descansar a la població d'Estella, que per cert és prou maca i vam poder passejar, només una mica, pels seus carrers i places.

Al matí de dijous ja vam sortir ben aviat cap a Los Arcos. Em vaig agafar l'etapa amb molta tranquilitat i sense presses. Només eren 22 km i sabia que anant tranquil podia arribar ben aviat a Los Arcos.

Vaig fer tota l'etapa amb una noia canaria que havia conegut un parell de dies abans. Les dues altres vegades que havia fet el camí havia trobat gent de molts de llocs tant d'Espanya, com de molts altres països, però mai ningú de les illes.

És realment impresionant la quantitat de gent que hi ha i de la diversitat de llocs que provenen. He caminat amb polacs, hungars, colombiana, equatoriana, catalans, madrilenys, australiana, alicantins, canadencs... moltissima gent. Sembla impossible però amb només quatre dies arribes a parlar amb molta gent i sempre amb un tema en comú; el camí.

A Los Arcos vaig agafar un autocar fins a Logroño. Quan acabes el camí sempre ho fas amb una alegria inmensa, però a la vegada amb força tristesa pel fet de no poder seguir més endavant. Vaig dormir a l'alberg de Logroño i allà vaig anar recordant moments viscuts en aquests quatre dies, des de Roncesvalles fins acabar a Los Arcos 114 km.

El camí és algu que no es pot explicar amb paraules. Pels que em conegueu una mica sabeu la meva afició per l'Espanyol; doncs diria que al igual que ser perico; que és algu molt especial i que no s'enten si no es viu, el camí és igual. Només els que el fem sabem l'ambient que es respira allà dins.

Amb l'excusa que em queda arribar a Burgos, espero poder-hi tornar d'aquí no gaire temps.

Puente la Reina - Estella 22'800 km

He sortit de Puente la Reina creuant el pont que dona nom al poble. Llavors he anat passant per camins també amb força desnivell fins arribar a Cirauqui. Un poblet molt maco que hi ha a sobre un turó.

El segon tram de l'etapa ha sigut duret, també amb forces desnivells.

Ha sigut una etapa amb molts de dubtes. El poble amb més albergs és Estella, llavora ja s'havia d'arribar a Villamayor de Monjardin però no estava segur de trobar allotjament. A més pensant que demà al vespre ja he de ser a Logroño per poder tornar cap a casa el divendres, he cregut que era millor caminar avui aquesta distancia i demà 20 km més fins a Los Arcos i donar el meu camí d'abril de 2010 per acabat.

Ara tota la tarda lliure per descansar i fer un vol per Estella que sembla ser que és un poble prou maco.

Huarte - Alto del Perdón - Puente la Reina 29'900 km

Jornada dura la d'avui. Si ve tenia pensat arribar fins un poble a 7 km d'aquí a Puente la Reina (no em feu dir el nom que no el recordo) al final he acabat parant a Puente la Reina.

He sortit més tard que ahir. Avui eren les 8 i amb un no res he sigut a Pamplona. Carrers asfaltats, barri vell de Pamplona, i llavors tot un camí emporlanat fins arribar a Cizur Menor. Aquí ja he començat a enfilar muntanya amunt cap a l'Alto del Perdón. A mi les pujades em van i fins a un poble que he trobat a mig camí he anat prou lleuger, però un cop aquí i havent menjat una mica la pujada era molt forta.

He arribat a l'Alto del Perdón on he descansat un moment i al cap d'un moment he començat a baixar. Si la pujada era pronunciada i amb molt de pendent, de la baixada ja no en parlem. Molt perillosa amb i trams amb moltes pedres.

Tot això sota un sol bastant fort. He arribat a Uterga on he parat a dinar. Igual que l'altre vegada que vaig fer el camí aquest cop també m'alimento a base de bé.

S'ha de dir que cada cop que paro per seure o menjar, quan m'he d'aixecar i començar a caminar, em resulta difícil. Els besson continuen carregats però tot i així no paro.

He arribat aquí a Puente la Reina i ara estic en un alberg, abans d'anar a fer un vol pel poble.