Primers passos pel Camino. De bon matí a les 6 ja han encés les llums de l'alberg a Roncesvalles i ens han posat música. Era impossible dormir més i encara no eren les 7 que ja he començat a caminar.
Igual que quan vaig sortir de Burgos fa uns anys, també he sortit sol, però al cap de poca estona m'ha atrapat un home de Vitòria amb qui hem estat xerrant un parell d'hores fins que l'he deixat enrera. Ves a saber on és ara i si el tornaré a veure.
L'etapa d'avui a més de ser la primera, encara ha sigut més dura perque hi havia moltes pujades i baixades. Si, sobretot baixades però amb algunes pujades que amb el pas dels quilometres també es van notant a les cames.
He parat a dinar a Larrasoaña quan ja portava 28 km a les cames. Tot i així a ben dinat m'he atrevit a fer-ne 10 més fins a Huarte. Pamplona era massa per mi i tot i tenir-la a escassos 8 o 10 km he preferit parar.
Em noto les cames carregades i segurament demà tindré agulletes en els bessons.
Estic en un alberg municipal bastant gran. Tot i això, com que he agafat una "variant" a última hora per estalviar-me una bona pujada, en aquest alberg només som dos o tres persones. Quina tranquilitat!!!
M'ha fet molt bon dia, però ara en aquests moments està ploguent a base de bé i trona i tot. Espero que la tormenta demà ja hagi passat i em pugui plantar a Puente la Reina o una mica més lluny. Tot i que iré bastant apurat de temps, espero acabar el meu camí a Logroño el dijous a la tarda.
dilluns, 19 d’abril del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
Un altre cop en el Camino de Santiago
Un cop acabat el camí poso els enllaços de les etapes que vaig fer:
1-Roncesvalles - Huarte
2-Huarte - Puente la Reina
3-Puente la Reina - Estella
4-Estella - Los Arcos
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ahir a la tarda vaig marxar de casa cap a l'estadi de Cornellà - El Prat per veure el derbi contra el F.C. Barcelona. Va ser impresionant i tot i que el resultat no em va acabar d'agradar estic molt orgullós de l'ambient del camp ple de periquitos.
No vaig tornar cap a Torroella. Avui al matí a Barcelona he agafat un autocar per arribar fins a Pamplona. He dinat amb una colla de peregrins, tots de l'edat dels meus pares i més tard hem compartit taxi per arribar fins a Roncesvalles.
Un cop a Roncesvalles he anat a buscar la credencial, m'he allotjat a l'alberg i més tard cap a missa. A mi a les misses no m'hi busqueu. Les religions no em van, però el camino és diferent. Si ja hi vaig anar les dues vegades que vaig arribar a Santiago, tampoc volia faltar a la missa del peregrino aquí a Roncesvalles o van anunciant des d'on arribem tots els peregrins que el dia següent comencem a caminar.
Ser aquí és emotiu. Es respira un altre ambient i sembla que estiguis en un altre mon. Demà començaré a caminar tot sol i veuré a si trobo algu amb qui compartir algun rato de camí. Si vull, segur que el trobo. Aquí hi ha força gent. No sé on arribaré. Si els peus m'ho permeten intentaré fer uns 30km, si no... doncs fins on pugui.
Intentaré anar informant a mida que vagi fent cami.
Bon camí!!!
1-Roncesvalles - Huarte
2-Huarte - Puente la Reina
3-Puente la Reina - Estella
4-Estella - Los Arcos
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ahir a la tarda vaig marxar de casa cap a l'estadi de Cornellà - El Prat per veure el derbi contra el F.C. Barcelona. Va ser impresionant i tot i que el resultat no em va acabar d'agradar estic molt orgullós de l'ambient del camp ple de periquitos.
No vaig tornar cap a Torroella. Avui al matí a Barcelona he agafat un autocar per arribar fins a Pamplona. He dinat amb una colla de peregrins, tots de l'edat dels meus pares i més tard hem compartit taxi per arribar fins a Roncesvalles.
Un cop a Roncesvalles he anat a buscar la credencial, m'he allotjat a l'alberg i més tard cap a missa. A mi a les misses no m'hi busqueu. Les religions no em van, però el camino és diferent. Si ja hi vaig anar les dues vegades que vaig arribar a Santiago, tampoc volia faltar a la missa del peregrino aquí a Roncesvalles o van anunciant des d'on arribem tots els peregrins que el dia següent comencem a caminar.
Ser aquí és emotiu. Es respira un altre ambient i sembla que estiguis en un altre mon. Demà començaré a caminar tot sol i veuré a si trobo algu amb qui compartir algun rato de camí. Si vull, segur que el trobo. Aquí hi ha força gent. No sé on arribaré. Si els peus m'ho permeten intentaré fer uns 30km, si no... doncs fins on pugui.
Intentaré anar informant a mida que vagi fent cami.
Bon camí!!!
dijous, 15 d’abril del 2010
CEO a la Comunidat de Madrid
Els campionats d'Espanya es van celebrar la passada Setmana Santa a les localitats de Moralzalzar i Becerril de la Sierra a la "Sierra de Madrid".
Vaig participar a quatre curses: llarga distancia, relleus, sprint i mitja distancia.
Vam començar el divendres sant a Moralzalzar amb la cursa llarga. No em va anar gens malament. A la meva categoria, la més baixa de totes 21B hi havia 110 participants, i tot i cometre una errada d'aproximació a la fita 6 i una altre a la fita 12 vaig acabar el 39é.
El dissabte matí va ser l'hora dels relleus. Equips formats per tres corredors. Dir que jo ja estava desqualificat abans de començar perque ens va fallar el segon rellevista. S'havia apuntat a la prova, i a l'hora de la cursa no hi era. Una llastima perque no vam poder puntuar i no vam tenir classificació final, però tot i així vam sortir a donar-ho tot. El mapa el vaig trobar força difícil. Un recorregut molt llarg i un nivell de dificulatat bastant elevat.
A la tarda m'estrenava a la modalitat d'sprint. Una cursa urbana, amb algun endinçament a un bosc a Becerril de la Sierra. Els 23 minuts que vaig tardar en fer el recorregut, els vaig fer sota la pluja. Aquí vaig quedar el 19é d'uns 50 i pico participants. Tornava a participar a la cursa dels que no tenien possiblitats de guanyar el campionat d'Espanya.
I per acabar el diumenge matí també a Becerril vaig participar a la cursa de mitja distància. Estava molt cansat i no vaig poder competir al 100 %. No em va anar tant bé com la del divendres. Aquest cop em vaig enganxar fort a la fita 9 i llavors vaig tardar força a fer la fita 13. Al final vaig quedar el 50 i pico de 110 participants.
Va ser un bon cap de setmana que vaig acabar de rematar a Getafe on jugava l'Espanyol partit de lliga.
La meva intenció era allargar el cap de setmana fins el dimarts al matí que era quan tenia el vol de tornada cap a Girona, però dilluns vaig haver d'agafar un AVE per tornar cap a casa. Diumenge mentre era a Madrid em va trucar la meva mare per dir-me que s'havia mort el meu avi.
Va ser un gran cap de setmana, llastima d'aquest final tant trist. Aquí també hi vull deixar un record per l'AVI MET. Crec que la persona amb el cor més gran que he conegut en aquest món. Et recordaré sempre de la meva vida AVI!!!
Vaig participar a quatre curses: llarga distancia, relleus, sprint i mitja distancia.
Vam començar el divendres sant a Moralzalzar amb la cursa llarga. No em va anar gens malament. A la meva categoria, la més baixa de totes 21B hi havia 110 participants, i tot i cometre una errada d'aproximació a la fita 6 i una altre a la fita 12 vaig acabar el 39é.
El dissabte matí va ser l'hora dels relleus. Equips formats per tres corredors. Dir que jo ja estava desqualificat abans de començar perque ens va fallar el segon rellevista. S'havia apuntat a la prova, i a l'hora de la cursa no hi era. Una llastima perque no vam poder puntuar i no vam tenir classificació final, però tot i així vam sortir a donar-ho tot. El mapa el vaig trobar força difícil. Un recorregut molt llarg i un nivell de dificulatat bastant elevat.
A la tarda m'estrenava a la modalitat d'sprint. Una cursa urbana, amb algun endinçament a un bosc a Becerril de la Sierra. Els 23 minuts que vaig tardar en fer el recorregut, els vaig fer sota la pluja. Aquí vaig quedar el 19é d'uns 50 i pico participants. Tornava a participar a la cursa dels que no tenien possiblitats de guanyar el campionat d'Espanya.
I per acabar el diumenge matí també a Becerril vaig participar a la cursa de mitja distància. Estava molt cansat i no vaig poder competir al 100 %. No em va anar tant bé com la del divendres. Aquest cop em vaig enganxar fort a la fita 9 i llavors vaig tardar força a fer la fita 13. Al final vaig quedar el 50 i pico de 110 participants.
Va ser un bon cap de setmana que vaig acabar de rematar a Getafe on jugava l'Espanyol partit de lliga.
La meva intenció era allargar el cap de setmana fins el dimarts al matí que era quan tenia el vol de tornada cap a Girona, però dilluns vaig haver d'agafar un AVE per tornar cap a casa. Diumenge mentre era a Madrid em va trucar la meva mare per dir-me que s'havia mort el meu avi.
Va ser un gran cap de setmana, llastima d'aquest final tant trist. Aquí també hi vull deixar un record per l'AVI MET. Crec que la persona amb el cor més gran que he conegut en aquest món. Et recordaré sempre de la meva vida AVI!!!
dilluns, 15 de març del 2010
Per l'Indic
Despres d'una setmana de safari (Massai Mara, Llac Nakuru i Amboseli) hem arribat a la costa.
Els tres parcs naturals impresionants i hem vist moltissims animals. Nomes ens ha faltat veure el lleopart que tot i buscarlo insistenment s'ens va resistir. De totes les especies animals; des d'elefants fins a tortugues; passant per girafes, lleons, gueparts, rinoceronts... el que mes lluny hem tingut de nosaltres va ser un guepart a uns 10 m de distancia. Hem estat en algun lodge impresionant en mig de la sabana africana o tambe amb unes vistes impresionants en el Llac Nakuru. No menys destacable es el tercer allotjament on des d'on teniem unes vistes impresionants del Kilimanjaro. A mes ens van portar fins un petit turo des d'on vam poder gaudir d'una explendida posta de sol.
I be, si us penseu que a Kenia nomes hi ha animals en els parcs naturals i que no es pot veure res mes, doncs aneu equivocats. Ara mateix estem en unes illes a l'Ocea Indic. Impresionants!!!!! Un sol del que no et pots escapar i l'aigua de l'Ocea massa calenta com per poderte refrescar tranquilament. Aixo no es una queixa. Estem de conya i es una llastima que ja s'estigui acabant. Dimecres agafem un altre avio per anar cap a una altra part de la costa i aixi acabar de rematar aquest viatge.
Us ho acabare d'explicar tot quan torni a ser a casa.
Els tres parcs naturals impresionants i hem vist moltissims animals. Nomes ens ha faltat veure el lleopart que tot i buscarlo insistenment s'ens va resistir. De totes les especies animals; des d'elefants fins a tortugues; passant per girafes, lleons, gueparts, rinoceronts... el que mes lluny hem tingut de nosaltres va ser un guepart a uns 10 m de distancia. Hem estat en algun lodge impresionant en mig de la sabana africana o tambe amb unes vistes impresionants en el Llac Nakuru. No menys destacable es el tercer allotjament on des d'on teniem unes vistes impresionants del Kilimanjaro. A mes ens van portar fins un petit turo des d'on vam poder gaudir d'una explendida posta de sol.
I be, si us penseu que a Kenia nomes hi ha animals en els parcs naturals i que no es pot veure res mes, doncs aneu equivocats. Ara mateix estem en unes illes a l'Ocea Indic. Impresionants!!!!! Un sol del que no et pots escapar i l'aigua de l'Ocea massa calenta com per poderte refrescar tranquilament. Aixo no es una queixa. Estem de conya i es una llastima que ja s'estigui acabant. Dimecres agafem un altre avio per anar cap a una altra part de la costa i aixi acabar de rematar aquest viatge.
Us ho acabare d'explicar tot quan torni a ser a casa.
dimecres, 3 de març del 2010
KENIA
Per uns dies deixo de banda les curses d'orientació, on una cursa de copa catalana a Llers em cridava molt l'atenció i també els partits a Cornellà - El Prat on amb 15 dies ens visiten el Villarreal i el Sevilla. I tot això per què? Doncs perquè m'en vaig cap a Àfrica.
Aquest cop toca Kénia. Amb un safari que promet i per acabar a la zona de platges de l'Oceà Índic.
Si trobo internet, intentaré anar informant aquí i així els que volgueu, igual que en altres aventures podreu anar llegint on soc i com em va tot plegat.
Vinga doncs, ens veiem a la tornada.
Aquest cop toca Kénia. Amb un safari que promet i per acabar a la zona de platges de l'Oceà Índic.
Si trobo internet, intentaré anar informant aquí i així els que volgueu, igual que en altres aventures podreu anar llegint on soc i com em va tot plegat.
Vinga doncs, ens veiem a la tornada.
dissabte, 27 de febrer del 2010
dijous, 25 de febrer del 2010
VIII Trofeu el Montgrí "Mas Cremat Torroella de Montgrí"
Començava la temporada de copa catalana d'orientació i com aquell que diu, molt a prop de casa. Per l'ho tant es pot considerar que corrent per aquí als voltants, camins per on he passat forces vegades amb bici, la cursa hauria d'haver anat bé.
Doncs res més lluny de la realitat. No sé si perque encara no estic prou ben acostumat a la categoria o perque em vaig embolicar de valent a un parell de fites, però vaig quedar dels últims.
Les fites en teoria amb més difícil accés les vaig solucionar prou bé (10, 11, 12, 13 i llarga tirada fins a la 14), però a la fita 15 on tot semblava fàcil, em vaig liar i vaig tardar massa a trobar-la i llavors a trobar la sortida cap a la 16. Quan ja quasi estava recuperat d'aquesta cagada, va arribar la fita 18. Aquí, un error em va fer pensar que estava en un camí quan realment estava en un altre de molt proper. Total que vaig voltar molta estona per una zona on la fita no hi era.
Al final arribo a la conclusió que no per correr més s'arriba abans. La próxima cursa intentaré anar més tranquil, més a poc a poc i estic segur que iré més ràpid per trobar les fites.
En el mapa i marcat amb color verd es pot veure el recorregut que vagi fer de fita a fita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)