dilluns, 30 de desembre de 2013

Partit de Nadal de la selecció catalana de futbol

Com cada any, arribats a aquestes dates, es celebra el partit de la selecció catalana de futbol i cada any resulta més difícil trobar un rival. Però si bé és veritat que com més gran sigui l'entitat del rival, més enganxarà a la gent, crec que ja fa anys que la selecció catalana no enganxa a la gent. S'ha intentat posant entrenadors mediàtics com en Johan Cruyff però ni així.

El partit de la selecció sempre ha sigut aprofitat políticament, tant pels propis polítics com pel poble, per manifestar-se a favor de la independència de Catalunya i clar, ara des de fa uns anys, s'ha aconseguit portar el tema de la independència fins a un punt de no retorn i la gent pot sortir al carrer de manera multitudinaria cada onze de setembre per cridar i demanar la independència. Això també es pot fer en cada partit de bàsquet al pavelló Olímpic de Badalona quan juga la Penya, al Nou Congost de Manresa, a Montilivi amb el Girona FC, al camp del FC Barcelona quan hi ha partit. Així crec que ara la gent no té la necessitat d'anar al partit de la selecció catalana, que no ens enganyem, futbolisticament parlant no té cap mena d'interès.

També crec que hi ha un altre factor important. Quan el partit de la selecció era un incordi per Espanya, per la RFEF... era més fàcil que la gent hi anés. Quan s'ha convertit en una cosa normal i que no molesta a ningú; bé, potser si que molesta, però molesta molt més tot el moviment independentista que s'ha despertat aquests últims anys on crec que tant el govern de Zapatero com ara amb escreix el de Rajoy han fet molta feina perquè cada dia hi hagi més independentistes. El que deia, crec que quants més impediments et posen més encès estàs i més fàcil és mobilitzar-te per anar a aquesta festa del futbol català.

Fins i tot es va arribar al punt de organitzar un Catalunya - Euskadi que tampoc va tenir tant d'èxit com s'haurien pogut imaginar. Es volia omplir el camp del FC Barcelona i no es va aconseguir ni de bon tros.

Deixant a part els primers partits que recordo contra Nigèria, Yugoslavia, Bulgaria... on l'Estadi Olímpic feia goig i estava practicament ple, no s'ha tornat a aconseguir més.

Bé, hi va haver una exepció. El Catalunya - Brasil del 18 de maig del 2002. Aquell partit va tenir molt d'èxit perquè el rival era la selecció de Brasil que un mes més tard va guanyar el Mundial de Corea i Japó, amb els Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho, Roberto Carlos... A part de tot això, hi va haver molt de moviment de la RFEF, que fins a l'últim moment va intentar buscar mil impediments perquè no es pogués fer aquest partit. No ho van aconseguir i va ser un gran èxit de la Federació Catalana poder organitzar un partit com aquell.
Més tard, va venir Argentina, va tornar Brasil, però mai s'ha tornat a produïr un moviment com el d'aquella nit de maig o a finals dels anys 90 quan es van començar a organitzar aquests partits.

Nosaltres ballant al
 Catalunya - Brasil del 2002
Crec que costarà tornar a enganxar a la gent fins que no hi hagi una selecció reconeguda oficialment per la FIFA i que pugui jugar partits de manera oficial.

Colla Llavor del Montgrí ballant al
Catalunya - Brasil del 2002

1 comentari:

Marc ha dit...

Hola Albert, totalment d'acord amb cada punt del teu article. Precisament avui ho estàvem comentant amb la Nuri.
La gent està cansada de partits de costellada i el que es necessita és anar un pas més enllà. Mentrestant, des de Madrid, continuaran trepitjant els partits de la selecció amb altres amistosos.
Salut!