Em fa por escriure sobre aquest tema. Fa unes setmanes vaig fer un post semblant i l'objectiu no va passar d'una setmana.
Ara passades aquestes setmanes em sento prou motivat i mitjanament convençut que podré assolir l'objectiu.
Després de forces dies de descans i d'una visita al podòleg, els dolors a les cames han anat desapareixent. Sembla ser que el que no em permetia córrer còmodament i que em provocava aquest dolor intens a la zona de la tíbia, era una de les lesions més comuns en els corredors populars. La periostitis.
Així que un cop superada, fa tres setmanes que em vaig posar a entrenar. Just a temps per preparar amb condicions la marató de Madrid. M'hagués agradat molt fer la de Barcelona, però ja no hi sóc a temps. És impossible preparar una marató amb tant poques setmanes. A més els altres motius que em portaven cap a la marató de Barcelona eren l'Arantxa, que la correrà i així farà la seva segona marató després de la de Madrid 2012 i perquè és una marató fàcil per començar; si és que n'hi ha alguna de fàcil, perquè hi ha molta gent animant pels carrers i no té masses desnivells. Tot el contrari que la marató de Madrid, que si bé he pogut comprovar que la ciutat està bolcada animant als corredors; pel que fa al recorregut, és un circuit sinuós, i amb uns 8 km finals amb pujada considerable a més ja portaré 34 quilòmetres a les cames.
Doncs bé, després de tres setmanes seguint un pla d'entrenament, i si no hi ha cap lesió, el proper 27 d'abril seré a Madrid per córrer la meva primera marató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada