-D'entrada
Aquest passat mes d’agost vam fer el Danubi amb bicicleta.
Jo ja l’havia fet fa cinc anys, però el fet d’anar-hi amb l’Arantxa em va fer venir ganes de tornar-hi. Després de la primera vegada sol, vaig dir que no hi tornaria; molt maco, fàcil de pedalar... però molt avorrit tenint en compte que no sé anglès ni cap idioma dels països pels quals vaig passar.
Ho vàrem decidir a la primavera i ja des d'aquell moment vàrem anar posant fil a l’agulla. El primer de tot que s’ha de fer és preparar-se una mica. No es pot agafar la bici i posar-te a fer uns 920 km d’avui per demà. Així que ja des de Setmana Santa vam anar agafant la bicicleta habitualment.
La primera prova de foc va ser els primers dies del mes de maig. Aprofitant un pont, vàrem fer la volta a Girona amb bicicleta. Tot i que hi havia un dia on hi havia força pujada, ho vàrem aguantar prou bé. A partir d’aquell moment, el que tocava era anar mantenint la forma.
-Com arribar a Donaueschingen
Per arribar fins a Donaueschingen, vaig repetir el de fa cinc anys. Vam agafar l'avió a Barcelona amb destinació Zurich.
Per portar la bicicleta a l'avió, s'ha de pagar un suplement d'equipatge especial, en aquest cas bicicleta. A més la bicicleta ha d'anar ben empaquetada dins una caixa. El tipus de caixa que s'utilitza és la mateixa on arriba la bicicleta a les botigues, per tant uns dies abans de sortir de viatge vaig anar a diverses botigues de bicicletes per trobar dues caixes per posar les bicicletes. Fa cinc anys em va ser més senzill, però ara, la crisi es fa notar i he hagut de voltar més del compte per trobar un parell de caixes.
Un cop a Zurich, vàrem muntar les bicicletes. Al mateix aeroport hi ha l'estació de tren on al mateix moment vam comprar els bitllets per arribar fins a Donaueschingen, punt d'inici de la nostra ruta pel Danubi. Al comprar el bitllet de tren, també en vam haver d'adquirir un per les bicicletes. Cal dir que arribats a la frontera amb Alemanya a Constanz vam haver de fer un transbord i també destacar que el bitllet de tren per dues persones i dues bicicletes no és gens barat. Ens va costar 123 euros.
 |
| Caixa amb la bicicleta (juny 2008) |
Altres opcions per viatjar fins a Donaueschingen són des de Munich o Stuttgart.
Tota la ruta al wikiloc
Etapa 1. Donaueschingen - Fridingen An Der Donau 54,310 Km (wikiloc)
El cansament del dia abans, degut a què ens havíem aixecat aviat per anar fins a Barcelona a agafar l'avió, muntar les bicicletes a Zurich, viatge en tren fins a Donaueschingen... ens va servir per adaptar-nos a l'horari europeu. Al dir horari europeu em refereixo a aixecar-nos aviat per pedalar i sobretot dinar i sopar aviat, perquè si no ho fem així, és probable que algun dia ens haguéssim trobat la cuina dels restaurants tancada.
Així que cap a dos quarts de vuit ja ens vam aixecar i vam baixar a esmorzar. Per començar no estava malament, l'hotel tenia un bufet impressionant. Jo particularment, vaig menjar tot el que vaig poder; entrepans d'embotit, de bacon, de salsitxes, fruita, te, iogurt; una mica de tot i per acabar vam agafar alguna peça de fruita per mig matí.
Abans de comentar l'etapa, cal dir que el Danubi com a tal, neix a Donaueschingen de la unió de dos rius, el Brigach i el Breg. Tot i això en aquesta localitat hi ha una font que representa el naixement del riu. Quan vam intentar anar-hi, ens vam trobar que estava tapada i ballada perquè hi feien obres.
 |
| El Danubi al seu pas per Fridingen |
Així que no ens vam entretenir més i vam començar a pedalar. Aquesta primera etapa és senzilla; camí asfaltat i molt planer, i passa pel costat de forces camps de cereals. A primera hora vam tenir bon temps, però per darrera ja s'anava veient els núvols negres que s'acostaven. Just abans d'arribar a Tuttlingen va començar a plovisquejar i com que veiem que la cosa no pintava massa bé, vam decidir parar a sota un pont per evitar mullar-nos. Vam fer bé, perquè hi va haver una bona tempesta, llamps, trons i molta aigua. Per sort, només ens vam mullar per culpa de l'aigua que el vent ens feia arribar. Era el primer dia i ja vam passar una mica de fred. Passada una hora i veient que ja havia anat a menys i quasi no plovia, vam decidir seguir endavant. Passats uns quilòmetres vam trobar-nos a mig el camí un arbre que havia caigut feia un moment degut a la tempesta, vam passar per mig un camp i vam seguir endavant. Arribats a Mühlheim vam fer una petita pujada a mig el poble i després ja només ens van quedar els últims sis quilòmetres fins a Fridingen que és el poble on teniem l'hotel.
Aquest dia vam dinar i sopar al mateix lloc; un restaurant amb menjar típic de la zona. Bàsicament perquè només hi havia un restaurant obert en tot el poble; això si, no tenien horari de tancar. Vam poder dinar i sopar a l'hora que ens va anar bé. A la tarda abans de descansar una mica vam fer un vol pel poble, i al vespre força aviat; abans de les deu, ja érem a dormir.
 |
| Pont de fusta prop de Pfohren |
 |
| Amb el cel negre després de la tempesta |
 |
| Aixoplugats sota el pont a Tuttlingen |
Etapa 2. Fridingen An Der Donau - Obermarchtal 89,050 Km (wikiloc)
Ja agafem la rutina i poc després de les nou del matí comencem a pedalar. Sortint de Fridingen tenim un parell de quilòmetres de tranquil·litat, però passats aquests, comencen les pujades. Aquí desapareix l'asfalt i el camí de terra es va endinsant per mig de boscos. Els camins de terra del Danubi no són com els d'alquí, allà no hi ha ni una rodera de tractor ni de cotxe, en prou feines es veuen clots i es pedala bé. Al costat del camí ens vam anar trobant alguns campaments d'estiu on joves alemanys hi deuen passar uns dies. El paratge és tranquil i impressionant.
 |
| Endinçant-nos dins el bosc |
 |
| De bon matí ja fèiem pujades |
 |
| Tram de camí al costat del riu |
Passats quaranta quilòmetres vam arribar a Sigmaringen que és una ciutat amb un centre històric atractiu, on podem veure un castell. Com que l'etapa d'aquest dia era molt llarga, no vam tenir temps de parar-nos a visitar. Això si, vam voltar per tot el nucli antic amb la bicicleta. Ja a la sortida del poble, vam parar a un supermercat per menjar una peça de fruita i comprar aigua. Ja ens havia passat en altres països, a l'estranger trobar aigua natural sense gas acostuma a ser un problema.
 |
| Castell de Sigmaringen |
Com que encara quedaven molts de quilòmetres fins al final de l'etapa, vam decidir parar a dinar a Mengen. Abans d'arribar-hi vam tenir un acompanyant. Un home que es va posar a roda sense dir res, i el vam portar enganxat uns quants quilòmetres; si almenys hagués sigut una mica simpàtic...
Vam menjar en un restaurant italià i un cop vam haver acabat de dinar, vam reposar mitja hora i vam seguir cap a Obermarchtal. En aquesta zona el camí ja era diferent del primer tram del matí. Camí planer i asfaltat, amb dos detalls a destacar. Una anècdota que ens va passar és que en un tram de camí vam trobar un grup de gent parada amb les bicicletes una mica més endavant d'on érem nosaltres en aquell moment. Però es van posar a pedalar just quan els estàvem a punt d'avançar. Com que anaven més lents, vam tocar el timbre perquè ens deixessin passat. En comptes d'això, van pedalar amb una mica més de ganes i ens van deixar. Ens va estranyar perquè no anàvem a poc a poc, però poc després vam descobrir que les seves bicicletes duien un motor que els ajudava a l'hora de pedalar. I l'altre fet a destacar és que poc abans d'arribar, vam trobar una de les rampes més dures de la ruta del Danubi. Una pujada curta d'uns dos-cents metres, però amb un percentatge elevat. Aquí ens vam tornar a trobar amb aquesta gent de les bicicletes amb motor que van estar a punt de fer-me posar peu a terra quan es van posar davant meu.
 |
| Passarel·la al costat de la via del tren |
 |
| Arribant a Obermarchtal |
 |
| Obermarchtal des de l'hotel |
Obermarchtal és un poble petit, sense res a destacar. Teníem l'hotel a l'entrada del poble. En aquest poble no hi havia cap botiga on poder comprar aigua i vam acabar sopant en un restaurant a la part alta del poble.
 |
| Per recuperar forces |
Etapa 3. Obermarchtal - Ulm 53,890 Km (wikiloc)
Ulm és la primera ciutat important que vam trobar a la ruta del Danubi. Per això vam voler fer una etapa una mica més curta. Per poder visitar-la tranquil·lament a la tarda.
Vam sortir per camí asfaltat cap a Munderkingen, cal dir que ens vam embolicar una mica, però per sort no vam fer gens de volta. En aquest tram de camí no hi ha gaire res a destacar, fins que vam arribar al polígon industrial de Einghen on després de fer un parell de quilòmetres al costat de la carretera vam arribar a la plaça del mercat on vam aprofitar per esmorzar una mica al costat d'una font.
 |
| Ehingen |
 |
| Sortida de Ehingen |
 |
| Arbres en el camí prop de Öpfingen |
Des d'aquí fins a Ulm només es pot destacar un polígon industrial a Donautal, i el camí al costat de la via del tren a l'arribada a Ulm.
 |
| El Danubi més ample al seu pas per Ulm |
Aquí a Ulm vam tenir molta sort, perquè més o menys havia memoritzat la localització de l'hotel i com qui no vol la cosa hi vam arribar molt ràpid.
 |
| Turisme a Ulm |
 |
| La torre d'esglesia més alta del mòn 161 m |
A Ulm ens va enganxar una altra tempesta interessant. Molts de trons i molta aigua. Per sort, ja havíem acabat de pedalar i ho vam veure, primer des de l'hotel i més tard des del lloc on sopàvem.
Etapa 4. Ulm - Dillingen 61,580 Km (wikiloc)
A Ulm ens vam haver d'equipar amb els impermeables perquè de bon matí plovisquejava. La sortida de la ciutat és al costat del riu. Més tard i després de passar per alguns pobles, arribem a una zona amb camí de terra pel mig d'un bosc. Aquest tram de cinc quilòmetres és genial, amb arbres a banda i banda de camí que ens va fer arribar a Leipheim, tot i això no vam entrar al poble i vam seguir per un altre tram igual que aquest fins a tenir davant nostre dues opcions. Seguir recta cap a Günzburg o trencar a mà esquerra i estalviar-nos algun quilòmetre. Vam decidir entrar al poble perquè a la guia havíem vist que podia valdre la pena entrar-hi. Vam fer una pujada considerable i vam entrar per una porta al carrer del mercat on vam parar a fer una queixalada.
Després de menjar vam sortir de Gúnzburg amb la intenció de trencar cap a mà esquerra per retrobar el camí que havíem deixat i que ens estalviaria alguna pujada, però no vam saber trobar el trencant i vam seguir endavant cap a Offingen. Vam creuar per mig el poble i en aquell moment si, vam tornar a enganxar-nos al camí que havíem deixat anteriorment.
Ja només quedava la recta final i un altre tram amb un parell de pobles amb encant. El primer Lauingen, que el vam creuar per mig i al cap de pocs quilòmetres a Dillingen que és on teniem l'hotel. Aquí si que em vaig embolicar a base de bé. Més o menys sabia on era l'hotel, però no pensava que fos tan lluny. Així que vam voltar pel poble, vam sortir-ne pel costat contrari del que havíem entrat però no el trobàvem. Finalment i per la part sud de la ciutat vaig preguntar i em van dir que era una mica lluny i que havia de tornar a dirigir-me cap a l'est. Finalment el vam trobar. Era a un parell de quilòmetres del centre.
Quan ens vam haver dutxat, vam tornar a agafar les bicicletes per anar a dinar al centre. Vam menjar una pizza en un italià i havent dinat, amb les bicis aparcades a una vorera, vam anar a fer un vol pel poble. Sincerament mereixia la pena.
Abans de tornar cap a l'hotel, vam passar per un taller mecànic a compra una potència per la bici de l'Arantxa. Vam canviar la que portava fins aquell moment i així va poder pedalar amb l'esquena més recta.
Al vespre ens vam quedar a sopar al restaurant que hi havia a sota de l'hotel, així ja no vam haver de tornar a moure'ns i vam poder anar a dormir aviat.
Etapa 5. Dillingen - Neuburg 75,260 Km (wikiloc)
Com que a Dillingen teníem l'hotel sortint del poble, vam sortir directes pel carril bici al costat de la carretera sense haver de creuar el poble. Els primers quilòmetres els vam fer bastant ràpid, i mentre pedalàvem anàvem veient com el Danubi cada cop era més ample.
Teníem un objectiu marcat, que era arribar a Donauwörth a mig matí per menjar la poma o el plàtan. Donauwörth és un poble bastant maco i volíem aprofitar per fer-hi un vol sense necessitat de baixar de la bici. Després si, ens vam asseure en un banc i vam menjar una mica.
A partir de Donauwörth el camí ja canviava. Era tot un seguit de quilòmetre; bastants, amb continus puja i baixa. Si bé no eren desnivells molt considerables sí que feien que haguéssim d'aixecar el cul del seient i pedalar amb força per arribar a tots els petits repetjons. Clar, després venien les baixades on agafàvem fàcilment els quaranta quilòmetres per hora.
Va arribar un punt on vam abandonar el camí asfaltat i vam agafar un camí de terra al costat del riu. Un cop més el Danubi no ens deixava de sorpendre. Quasi pedalàvem al nivell del riu, amb res que ens molestés i sense veure a ningú pedalant prop nostre. Però quan vam acabar aquest tram tan maco ens vam trobar amb una petita emboscada. Arribant a Bertoldheim els senyals indicatius ens van fer entrar al poble per fer una volta totalment innecessària que ens va portar uns metres més endavant del camí pel qual havíem arribat al poble.
Sortint de Stepperg i quan ja pensàvem que les pujades s'havien acabat, va arribar la més llarga de totes. Va ser una pujada asfaltada amb un desnivell constant i per si això fos poc, i per omplir els pulmons d'aire, feia poc que havien escampat fems al camp del costat i la situació era més desagradable. Un cop acabada aquesta pujada, vam endinsar-nos en mig d'un bosc amb lleugera baixada, fins a arribar a Riedensheim des d'on vam agafar el carril bici al costat de la carretera que ens havia de portar a Neuburg.
A Neuburg no teníem hotel, i com que tot i haver fet forces quilòmetres encara no havíem dinat, vam decidir menjar primer i després, havent dinat anar a buscar algun lloc on dormir. Vam menjar en una plaça cèntrica a la terrassa d'un restaurant típic alemany.
L'hotel el vam trobar bastant fàcilment i vam tenir la sort que no era gaire car; tinguen en compte el que havíem pagat fins aleshores. A l'hotel vam descansar una bona estona i després més entrada la tarda vam anar a fer un vol pel poble. Neuburg també és un lloc recomanable per parar, amb botigues restaurants i un centre històric bastant interessant.
Etapa 6. Neuburg - Neustadt An Der Donau 59,610 Km (wikiloc)
La sortida de Neuburg va combinant vorera i carril bici al costat de la carretera; fins a arribar a un encreuament perillós. Passats uns sis quilòmetres. Arribats aquí teníem dues opcions; tirar de memòria i fer el camí que havia fet cinc anys enrera o seguir el cartell indicatiu i anar cap a Ingolsdat per un altre costat.
Doncs bé, vam seguir el camí que havia fet jo i només de començar a pedalar vam trobar un castell. A partir d'aquí el camí de terra va ser fantàstic, pel mig de boscos i camps. Un tram de camí molt agradable que ens anava acostant a la ciutat de Ingolsdat.
L'entrada a Ingolsdat es fa per un pont ondulat que creua el Danubi. L'entrada de la ciutat estava potes enlaire per culpa d'unes obres, però finalment vam arribar al centre; un carrer cèntric, amb botigues, restaurants... Aquí vam fer-nos una foto en una font. Ho vam haver de demanar a dues persones perquè la primera havia quedat borrosa, i tot i així la segona tampoc va quedar del tot bé. Una noia que hi havia asseguda en una terrassa esmorzant ens va dir si volíem que ens en fes una altra. Casualitat, era catalana i devia passar uns dies per allà amb la seva família. Finalment la foto va quedar bé.
El cel es començava a tapar i començava a refrescar, així que no ens vam entretenir massa i vam decidir anar tirant. El camí passava al costat del riu i el més destacable fins a arribar a Vohburg va ser que hi havia algunes fàbriques o centrals amb xemeneies grans que ens servien de referència a l'hora d'anar sumant quilòmetres a les nostres cames. Tot aquest tram el vam fer sota una minsa pluja que no ens va deixar fins a final d'etapa a Neustadt.
A Vohburg hi vam parar. Vam fer entrada al poble per una porta i vam pujar cap al castell. Molt curiós que a dins les muralles del castell hi havia el cementiri del poble; allà a la porta del castell vam menjar la fruita com cada matí.
A partir d'aquí ja només quedava l'últim tram. Vam creuar el riu per un pont llarg i vam seguir pedalant fins a Neustadt.
Hi vam arribar a tres quarts de dues del migdia, just a temps per entrar a un restaurant italià. Per deu minuts vam poder menjar. Devien ser un quart de tres, quan ja estàvem dinant i vam demanar pa de pizza per acompanyar el plat de pasta, però allà són molt estrictes amb l'horari i ja no ens el varen voler servir. Així que vam acabar de dinar amb el que havíem demanat abans de les dues.
Sortint del restaurant plovia a base de bé. Vaig deixar la bici en un porxo del restaurant on havíem dinat i vaig intentar trobar l'hotel que era al mateix carrer, però uns metres més avall. Destacar que l'hotel estava molt bé, el tracte va ser molt bo i l'esmorzar de l'endemà espectacular.
Etapa 7. Neustadt An Der Donau - Regensburg (Ratisbona) 64,410 Km (wikiloc)
La pluja del dia anterior ja havia desaparegut, però no la frescor de cada matí. Quan només havíem fet cinc-cents metres vam parar un moment per posar-nos el paravent. El camí, primer asfaltat ens va portar cap al costat del riu on vam seguir per un camí de terra. Els paisatges eren fantàstics, el Danubi despertant en mig d'una mica de boira. Però no tot era tant maco, degut a la pluja d'ahir, el camí estava enfangat i avançar amb les rodes tan fines a mig el fang era una mica difícil.
Arribats a Straubing ens vam trobar amb dues opcions. La primera, que és la que marquen les dues guies com a principal, era seguir una mica més pel costat del riu, fins a arribar a un punt on s'havia d'agafar un vaixell que ens havia de portar a través d'uns cinc quilòmetres fins a Kelheim. I la segona opció i en definitiva la que vam triar nosaltres era la que ens portava per un tram de carretera, amb una bona pujada i que al cap d'un quilòmetre o poc més s'endinsava a mig el bosc. La veritat és que la pujada era dura i per això no la recomanaven a les guies, però el lloc pel que vam passar era dels millors de la ruta. Camins i corriols a mig al bosc fins que a falta d'un parell d'un quilòmetre per arribar a Kelheim tornava a la carretera. Una carretera amb baixada on vam poder gaudir sense necessitat de pedalar.
A Kelheim vam poder triar un altre cop, seguir des de l'entrada del poble pel costat dret del riu, o entrar al poble i seguir camí pel costat esquerre. A les guies ens va semblar que fer un vol pel poble podia estar bé i va ser el que vam triar. Així que vam entrar pel carrer principal on aquells dies era la festa. El carrer era comercial i estava engalanat. Vam sortir del poble per una porta i vam creuar un afluent del Danubi abans de tornar a fer camí al costat del riu.
En aquest tram llarg, vam anar intercalant camí asfaltat i camí de terra i el que es pot destacar és que vam trobar algun port esportiu i alguna zona d'acampada o càmping. De fet aquests càmpings crec que eren segones residències de la gent perquè les parcel·les on tenien les rulots estaven ben cuidades, amb algun jardí... vaja com si fos el patí o jardí d'una casa.
Passats aquests trams al costat del riu, ja vam enfilar l'últim tram cap a Regensburg; una gran ciutat on passa el Danubi. L'entrada a la ciutat és interminable i avorrida. Primer perquè els cartells indicatius marquen un quilometratge erroni i segona perquè el centre històric de la ciutat és a l'Est de la ciutat el que fa que tardem més a arribar-hi.
A Regensburg ens vam embolicar una mica. Si bé sabia cap a on era l'hotel, no pensava que el tinguéssim tan lluny. Així que vam anar seguint segons on jo creia que el teníem, fins que vam parar per preguntar si anàvem bé. Quina sorpresa quan en preguntar-ho a una senyora, ens va contestar en castellà, però la sorpresa encara va ser més gran quan es va atrevir a parlar català quan va notar que no parlàvem castellà. És una professora de llengua espanyola a Alemanya, però a més em va comentar que feien intercanvis amb una escola de Badalona i que havia volgut aprendre a parlar el català. Sincerament el parlava força bé. Ja és difícil trobar alemanys que parlin castellà, però una alemanya que a més parli el català... ens va tocar la loteria. Bé, tornant al que ens ocupava, que era trobar l'hotel. Anàvem ben encaminats, però encara ens faltava una mica per arribar-hi. Al final un hotel molt cutre, lleig i a vint-i-cinc minuts caminant del centre de la ciutat. Si en comptes de reservar l'hotel abans de marxar, ho féssim dia a dia, no ens hagués importat pagar més i tenir un hotel més decent i prop del centre.
Ja un cop dutxats, vam sortir cap al centre a dinar, on ens vam quedar voltant pel centre històric fins havent sopat.
Etapa 8. Regensburg - Deggendorf 84,520 Km (wikiloc)
Aquesta etapa cap a Austria és un pur tràmit. Són quilòmetres que s'han de fer. Fins a aquell diumenge havíem tingut algun moment o paisatge per ressaltar, en canvi aquesta jornada era avorrida i sense res important en el camí.
Si ve el dia anterior ens queixàvem d'haver agafat l'hotel allunyat del centre de Regensburg, en aquell moment del matí va ser una sort, perquè ens vam estalviar un parell de quilòmetres. Vam sortir per un pont de la via del tren on hi havia una passarel·la pels vianants i ciclistes.
En un principi teníem pensat dividir la jornada en dos trams. Una tirada llarga al matí i deixar uns quants quilòmetres per la tarda havent dinat.
Doncs com que la jornada no tenia cap més atractiu que veure els primers vaixells de carrega pujant o baixant el Danubi, vam anar pedalant, primer per un carril bici al costat de la carretera i més tard per carreteres secundaries, per les que no passava cap cotxe i envoltats de camps de cereals a cada costat. Aquest dia, no vam entrar a cap poble important, així que vam menjar-nos la fruita al costat d'una font, i vam decidir dinar a Deggendorf.
També cal dir que els últims quilòmetres es van fer una mica pesats, començàvem a notar les seqüeles del seient en els nostres culs. Ni tan sols ens vam voler desviar per entrar a Straubing, a l'altre costat de riu. Straubing era el poble més important que vam trobar aquell dia, però com que al cap i a la fi no diferia massa dels pobles importants que havíem passat fins aquell dia, vam decidir no desviar-nos i seguir pel marge esquerre del riu cap a Deggendorf.
Era diumenge i en comptes d'anar directe a l'hotel, vam entrar al carrer principal per dinar. Aquí vam menjar en un restaurant típic alemany i al vespre després de fer un vol pel poble, vam menjar a un restaurant italià on ens van tractar molt bé. La senyora ens va advertir que la ciutat que ens esperava demà era molt maca; de raó no n'hi faltava, però la veritat és que ella era d'allà. De Passau.
Etapa 9. Deggendorf - Passau 56,770 Km (wikiloc)
Aquesta etapa sí que podem dir que va ser una etapa de transició. L'objectiu era arribar a Passau l'última ciutat abans d'entrar a la frontera amb Àustria. Per començar vam haver d'anar a un supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar. Aquest dia va ser el primer de tres dies seguits sense tenir l'esmorzar inclòs en el preu de l'habitació. Crec que ens cobraven uns quinze euros per cap, així que vam preferir no incloure'l. De totes maneres no ens podem queixar, perquè ens vam posar les botes amb el que havíem comprat.
Amb la panxa plena vam anar fent. Vam sortir de Deggendorf al costat de la via del tren i sense res a destacar, només que al cap d'una estona vam deixar la via per seguir al costat de l'autopista. Així que cada vegada més, veiem que aquella etapa seria bastant avorrida. La segona seguida. Per sort tot aquest tram; uns vint-i-cinc quilòmetres, eren planers i de bon fer.
No va ser així l'altra meitat de la jornada. Vam arribar a un petit aeròdrom a Vilshofen. Aquest poble també el vam deixar de costat, no vam creuar el pont. No valia la pena parar enlloc perquè sabíem que Passau era una ciutat prou maca per passar-hi la tarda. Així que vam seguir pel marge esquerre del riu. Aquí sí que el camí ja es va fer una mica més pesat. Va ser un puja i baixa constant. Com que notàvem els quilòmetres del dia abans a les nostres cames, ens costava més pedalar amb un ritme constant. Potser més a mi, que quan parava a fer fotos, no aconseguia atrapar a l'Arantxa tan fàcilment com els altres dies. Així que ja començava a tenir ganes d'arribar aviat a Passau.
Abans d'entrar a la ciutat vam haver de creuar el riu. El pont, si més no bastant curiós. Una enclusa del riu, però amb edificació a sobre. No sé, suposo que devia ser alguna fàbrica o central elèctrica.
A l'hotel hi vam arribar abans de la una i com que no podíem entrar a l'habitació abans de les dues vam decidir anar a fer un vol per la ciutat. Vam lligar les bicicletes, i després de fer un vol petit vam dinar en un restaurant molt turístic en mig del carrer principal. Tenia molta gana i no em venia de gust voltar i voltar. A la tarda després d'un merescut descans vam fer una visita més completa a la ciutat.
Passau està situada en una petita península on el riu Inn s'uneix al Danubi. Fins aquell moment i des del meu punt de vista considero que Passau va era la millor ciutat per la qual havíem passat.
I no vull deixar de comentar el més sorprenent o esgarrifós de la ciutat. Les fotos que vam anar veient en algunes portes de les cases. El passat més de juny hi va haver les inundacions més importants que es recorden. Fins i tot superant les de l'any 1501. Posaré alguna foto perquè ús podeu fer a la idea de fins a quin punt va arribar l'aigua dels dos rius. Jo a simple vista diria que uns cinc metres, però veient la façana de l'ajuntament vosaltres mateixos podreu jutjar. Passats dos mesos i mig encara hi havia alguns locals o cases amb seqüeles de les inundacions.
Al vespre vam sopar a un restaurant italià on des de la finestra veiem el riu Danubi. Aquí si que vam sopar bé. I res, només quedava anar cap a dormir; la nostra última nit a Alemanya. L'altre costat de riu ja era Àustria.
Etapa 10. Passau - Linz 98,500 Km (wikiloc) error del gps, que traça una línia de Linz a Grein
Per començar, el dia no es despertava massa clar. Alguns núvols a sobre nostre i alguna gota de pluja. No obstant després d'esmorzar a una cafeteria que hi havia prop de l'hotel, vam agafar les bicicletes i vam continuar el camí cap a Viena. Aquest dia havíem d'arribar a Linz, una altra ciutat en el nostre camí.
La sortida de Passau és fàcil, vam creuar el pont del Danubi i després de passar per un altre pont i superar el tercer riu de la ciutat, el Ilz, aquest amb molt menys cabdal que els altres dos, vam agafar una carretera que anàvem intercalant amb carril bici.
No va ser fins al cap d'uns quinze quilòmetres que vam deixar la carretera de banda. Vam seguir pedalant per camins asfaltats al costat del Danubi. Tot i que des de Passau, tot el que veiem al marge dret del riu era Àustria, nosaltres seguíem pedalant per Alemanya fins que vam arribar a una enclusa. De fet, si no fos per la guia que portàvem no ens haguéssim ni adonat que canviàvem de país. Tot seguia igual fins que a davant nostre s'acabava el camí i com que no hi havia cap pont, vam haver de creuar el Danubi amb barca.
A partir d'aquest punt i ja pel marge dret del riu, va arribar un dels trams més espectaculars de la ruta. Per molts deu ser el millor tram de tots, però per nosaltres tot i ser impressionant, no volem restar importància als trams dels primers dies de la ruta, on un riu molt més estret es va escapolint en mig de les muntanyes i boscos.
Aquesta zona que passàvem era la del Meandre de Schlögen. No només aquest meandre és impressionant, els següents vint-i-cinc quilòmetres són espectaculars. Pedales envoltat de muntanyes al costat del riu. Les fotos que es poden veure d'aquest lloc, no es poden comprar amb pedalar per la zona.
Gaudint d'aquest moment, vam acabar arribant a Aschach, on vam parar a dinar. Aquest dia l'etapa era molt llarga i havíem de parar a dinar a mig camí.
Sortint del poble, vam creuar el pont i per una estona el camí ens allunyava del Danubi per portar-nos més cap a l'interior. Al cap de poc recuperàvem l'estela del riu i abans d'arribar a Ottensheim vam passar per un camp de regates. M'agraden els esports i en aquell moment amb la bici vaig gaudir d'uns entrenaments que feien els piragüistes.
Des d'Ottensheim fins a Linz un tram lleig. Uns deu quilòmetres de carril bici per la vorera de la carretera. Una carretera molt transitada. Aquí notàvem el rebuf dels camions que passaven pel costat nostre. La sort que ja només ens quedava aquest tram per arribar fins a Linz, ciutat que l'any 2009 va ser capital europea de la cultura.
Etapa 11. Linz - Grein 67,250 Km (wikiloc)
A Linz va ser l'últim lloc on no vam tenir esmorzar inclòs en el preu de l'habitació. Així que abans de començar a pedalar cap a Grein vam passar per un supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar. Vam esmorzar en un parc, al costat del riu. Ja des de bon matí esmorzant, vam començar a veure alguns vaixells de càrrega que pujaven i baixaven el Danubi.
La sortida de Linz es fa per carril bici al costat del Danubi i no vam tardar massa en trobar-nos amb la zona més industrial. Tot de fàbriques al marge dret del riu; el contrari del que passàvem nosaltres. Va ser així durant uns quilòmetres fins que les vam anar deixar enrere.
Quan tot just portàvem uns vint-i-un quilòmetres vam arribar al poble de Mathausen, tristament conegut pel camp de concentració Nazi. A l'entrada del poble, vam agafar un trencant a mà esquerra i vam fer una forta pujada amb pendents de fins al 14% que ens van portar fins al camp de concentració. Aquell dia hi havia molta gent; a l'aparcament de bicis ja no n'hi cabia cap més i també hi havia alguns autocars...
Després d'un parell d'hores vam sortir del camp, aquest cop deixant-nos portar per la forta baixada i vam fer camí cap a Grein. Des de Mathausen fins a Grein pel marge esquerre del riu, no vam trobar cap poble important per visitar, així que només vam parar per menjar una mica de fruita després de passar pel costat d'una enclusa del riu. Aquestes encluses, són immenses, i la veritat és que no n'hi ha per menys perquè els vaixells que naveguen pel riu també ho són.
En tot aquest tram de camí vam anar acompanyats en tot moment d'algun vaixell de càrrega i també un creuer. També recordo que a les entrades d'alguns pobles s'estaven construint murs de ciment. Imagino que era per estar més preparats en cas que vingués alguna altra riuada important.
Aquest dia vam decidir arriscar-nos i no parar a dinar fins a arribar a Grein. Recordava que Grein era un poble amb diferents restaurants on menjar i vaig pensar que possiblement n'hi hauria algun d'obert passades les tres de la tarda.
Quan vam arribar, vam anar a dinar a un restaurant italià que hi havia en una plaça al costat de l'hotel i a la tarda un cop dutxats, en comptes de quedar-nos a l'habitació fins més tard, vam anar a fer un vol pel passeig que hi havia al costat del riu on ens vam asseure en un banc tot gaudint de les vistes que ens oferia el Danubi en el seu pas per Grein. També ens vam arribar a un càmping on anys enrere jo m'havia pogut connectar a internet. Necessitàvem fer el check in del viatge de tornada, però ara passats cinc anys, no hi ha cap lloc on puguis trobar un ciber cafè o algun ordenador amb accés a internet. No hi vam trobar internet, però vam aprofitar per parlar una estona amb uns nois italians que ens havíem anat trobant els últims tres dies.
Era la nit del 14 d'agost i igual que per aquí a Catalunya on a molts pobles és festa, a Grein també ho era. A la plaça hi feien un sopar popular i una exhibició de balls populars. Ens hi vam quedar una estona i cap a dormir, que l'endemà tornàvem a tenir una jornada llarga.
Etapa 12. Grein - Krems 80,220 Km (wikiloc)
Per sortir de Grein teniem dues opcions, recular un parell de quilòmetres i creuar un pont per anar pel marge dret del riu on hi havia un carril bici, o seguir una carretera pel marge esquerre del riu. Vam decidir aquesta segona opció. Aquell dia era festa (15 d'agost) i hi havia menys trànsit del normal. Els quilòmetres per asfalt i de bon matí es van fer la mar de bé.
Passats deu quilòmetres vam arribar a un carril bici asfaltat i ens vam trobar amb un imprevist important. Bufava vent de cara i això a part que anàvem a menys velocitat, també feia que ens canséssim més. L'única cosa que podíem esperar és que parés de bufar aviat, si no aquests últims setanta quilòmetres es podien fer interminables.
Cal dir que el tram de camí fins aquest moment era molt maco. Més endavant el camí es va anar fent més monòton i nosaltres no teníem intenció de parar a Melk. El més destacable de Melk és un monestir benedictí situat sobre un turó i que es veu des de lluny. Per arribar a Melk, hauríem d'haver canviat de marge de riu, i vam preferir seguir per l'esquerra. A partir d'aquí el camí va anar una estona just al costat del riu, fins que havent esmorzat, vam començar un altre dels paisatges més impressionants de la ruta.
Ja havíem llegit a la guia que el tram que faríem era molt similar a la Toscana. La zona era molt turística, durant tot aquest tram vam trobar molta gent amb bicicletes llogades. El camí s'havia convertit en una una processó de bicicletes. A nosaltres no ens agradava gaire haver de compartir camí amb tanta gent, però tampoc és d'estranyar, perquè la zona era espectacular. Muntanyes a banda i banda de riu, repletes de vinyes. És un altre lloc on les fotos no fan justícia al lloc per on passa el riu. Podria posar mil fotos, però per fer-te a la idea de com és la zona on es fa el "Wine Wachau", és millor fer una escapada i veure-ho amb els propis ulls.
Com que la gana ja es feia notar, vam parar en un poble d'aquests. Vam menjar en un lloc bastant turístic on feien menjar típic austríac i on la cambrera no era gens amable; vaja, podríem dir que era molt "borde". Nosaltres, teníem el problema de l'idioma i no sabíem com contestar-la, però els de la taula del costat ja se les varen tenir amb ella.
Havent dinat, vam seguir pedalant per mig d'aquests camps i passant pobles petits. No teníem cap pressa per arribar a Krems, la feina ja la teníem feta i volíem gaudir al màxim d'aquests trams, així que anàvem parant per fer algunes fotos.
A Krems, vam buscar l'hotel. Un cop més, arribats a l'hotel, vam tenir sort de trobar un noi i una noia que parlaven l'espanyol perfectament. Gràcies a ells vam poder entrar. Al ser festa, no hi havia ningú a la recepció i vam haver de truca per telèfon perquè ens vinguessin a obrir. Es veu que ens havien passat una contrasenya per mail, però com que no teníem wifi no sabíem com aconseguir les claus per entrar a l'hotel, que era una residència universitària.
Ja dutxats, vam anar a fer un vol pel poble; un poble molt recomanable de visitar. I finalment, vam entrar a sopar en un altre restaurant italià.
Aquesta va ser la nostre última nit a Àustria; el dia següent, no sense problemes vam arribar a Budapest.
Etapa 13. Krems - Langenzersdorf 74,370 Km (wikiloc)
Abans de començar a explicar l'etapa d'avui us diré que a Linz ens vam preocupar de buscar horaris de tren que ens portessin de Viena fins a Budapest. Una noia molt amable de l'oficina de turisme ens ho va donar tot mastegat; ara només faltava arribar a Viena i comprar els bitllets de tren per poder dormir a Budapest. No ens vam quedar a Viena perquè ja la vam visitar l'estiu anterior.
Els trens que anaven a Budapest sortien cada dues hores (14:20, 16:20...) i la nostra intenció era intentar agafar el de les quatre de la tarda. Per això havíem de pedalar una mica ràpid i no encantar-nos massa.
Ja teníem decidit no arribar a Viena. Si no, fer-ho al poble anterior, allà agafar un tren que ens portés a l'estació de tren de Viena i així tenir-ho més fàcil. Entrar a Viena amb bicicleta és bastant caòtic; en tenia el record de cinc anys enrere i no volia posar-me nerviós si tenia dificultats en trobar l'estació.
Així que vam sortir de Krems al matí aviat, abans de les nou. Va ser el dia que ens vam espavilar més en aixecar-nos, esmorzar i anar tirant. La sortida de Krems es fa al costat del riu que porta el mateix nom, fins a arribar al Danubi. Llavors molt de tram al costat del riu, tot i que el compaginàvem endinsant-nos en mig de camps o algun bosc petit.
El paisatge que anàvem trobant al nostre voltant no tenia res remarcable, a part d'alguna fàbrica amb xemeneies molt grans i moltes torres d'alta tensió. Va ser així fins a arribar a Tulln pel marge dret del riu. Aquí vam aprofitar per menjar-nos una fruita i un iogurt.
Així de mica en mica i sense distreure'ns vam arribar a Klosterneuburg punt i final de la nostra etapa i de la nostra ruta amb bici pel Danubi; ara bé, aquí no van acabar els problemes; més aviat podríem dir que varen començar.
Va ser fàcil trobar l'estació de tren. Havíem anat molt ràpid i abans de la una ja hi érem. Amb una mica de sort, podríem agafar el tren de les 14:20 a Viena. El que era més complicat era comprar els bitllets mitjançant una màquina automàtica. Al final vaig acabar anant a l'oficina d'informació i turisme on una noia molt amable em va treure els bitllets. Si us dic la veritat, no la vaig entendre de gairebé res, però el més important que era l'hora, sí. Em va dir que el tren cap a Viena sortia a les 14:20; i jo que pensava que hi hauria rodalies com a aquí. Doncs no, aquesta estació estava en obres i passaven menys trens del compte.
Ja començava a estar nerviós, mirant a quines estacions de Viena parava el tren que havíem d'agafar i com que vam veure que ens deixava a l'altra punta de la ciutat, vam començar a buscar alternatives.
La millor que vam trobar va ser, tornar a agafar la bici i anar cap a un altre poble. El problema? Doncs que era a l'altre marge de riu i no hi havia pont per creuar. Amb la guia em vaig orientar i vaig aconseguir anar per un camí alternatiu cap al riu, on hi havia una barca que anava creuant el riu d'un costat a l'altre, carregada de cotxes, bicis... Un cop a l'altre costat, vam fer tres quilòmetres més fins a arribar a Langenzersdorf on vam comprar un altre bitllet per arribar a l'estació on hi havien els enllaços de trens de llarg recorregut. Cal puntualitzar que sempre s'ha de comprar un bitllet per nosaltres i un altre per les bicicletes.
A Viena hi vam arribar a les tres passades. Abans de res, vam anar a comprar els bitllets per anar fins a Budapest. Això crec recordar que va ser fàcil. El tren anava fins a Bratislava i llavors havíem de fer un transbord i agafar el de Budapest.
L'estació de Bratislava la recordava caòtica. L'altra vegada vaig tenir molts problemes per portar la bicicleta al tren i no volia que em tornés a passar el mateix. A mida que s'acostava l'hora de pujar al tren m'anava posant nerviós. L'andana estava plena de gent i haver de sortejar-la amb la bicicleta és força complicat. Tot això en un parell de minuts que és el que tarda el tren a sortir. Finalment vam aconseguir pujar al vagó de les bicicletes. Fins passada mitja hora que vam fer una parada, vam haver de seure a terra de mala manera perquè el tren estava completament ple.
Vam arribar a Budapest quan ja era fosc. Sort que sabia com trobar l'hotel i després de circular amb la bici per mitjà de voreres i algun carrer molt transitat de cotxes, vam arribar a l'hotel. Aquí va acabar la nostra odissea per arribar a Budapest.
Aquesta nit ens vam allotjar al costat de l'opera. Un hotel que estava molt bé. Sense entretenir-nos massa, ens vam dutxar i vam anar cap a sopar. No ens va ser gens difícil trobar un lloc per menjar.
Un dissabte complicat a Budapest
La intenció era fer turisme a Budapest durant dos dies; el dissabte i el diumenge, però vam tenir un problema. El dissabte havíem de buscar dues caixes per poder viatjar amb les bicicletes. Tal com havia fet fa cinc anys, pensava trobar una botiga de bicicletes i que em donessin dues caixes. Això no va ser gens fàcil, tot i que el noi de la recepció de l'hotel també hi va posar de la seva part trucant a forces botigues. En fi, que no vam tenir sort.
Cap al migdia i després de buscar a internet botigues de bicicletes, vam començar a voltar per la ciutat. No va ser una volta per fer turisme, va ser per buscar dues caixes. Si no recordo malament, vam anar a tres botigues de bicicletes, a més de les que vam trobar tancades. Era dissabte i quasi tot era tancat. Ningú tenia caixes i l'únic que en tenia ens va fotre un rollo i ens va dir que no ens les podia donar.
A mi no se'm podia dir res, estava molt nerviós, perquè no sabia com ho faríem per portar les bicis. Vam voltar per moltes botigues de lloguer de bicis, on tots posaven de la seva part, però no vam aconseguir cap caixa. Ni tan sols vam dinar, jo no tenia gana i no sabia que podíem fer. Finalment vam decidir anar a l'aeroport a parlar amb els de Ryanair que és la companyia amb la qual havíem de volar el dilluns. Allà no tenien ni idea del que podíem fer, però ens van dir, que si no teníem caixa que les desmuntéssim i les emboliquéssim a l'aeroport amb plàstic. No vaig marxar gaire convençut, però no teníem cap més opció.
Per sort, el dilluns fent el que ens havien dit i vam poder facturar les bicis sense caixa.
Turisme a Budapest
Passat tot aquest mal tràngol de la bicicleta vam poder fer una mica de turisme. No teníem prou temps per veure extensament tota la ciutat, ni entrar a cap Palau, museu... així que vam comprar un tiquet de bus turístic que servia per vint-i-quatre hores on a més anava inclòs un passeig amb barca pel Danubi.
Vam començar el dissabte al vespre amb la barca, una hora pel Danubi on podíem veure la immensitat dels palaus de Buda i també l'extraordinari Parlament.
Com que no teníem temps per agafar el bus, a aquella hora ja no passava, vam acabar de voltar una mica a peu i vam deixar tot el demés pel dia següent.
Des de bon matí ja vam pujar al bus a prop de l'hotel i després de fer la part de Pest i passar per Sinagoga, Opera, Plaça dels Herois... el bus va creuar el Pont Elisabet i es va dirigir cap a Buda on vam baixar per veure El Bastió dels Pescadors, la Ciutadella... aquí vam tornar a agafar el bus fins on el dia anterior havíem agafat la barca. Aquest cop vam caminar una estona, vam creuar el pont Elisabet i vam pujar cap a l'estàtua de la llibertat que està situada a la part més alta de Budapest. Les vistes des d'aquí són espectaculars.
Havent dinat, vam pujar a la Basílica de Sant Esteve des d'on es veu tot Budapest i després vam anar fins al Parlament, que en aquell moment estava en obres. Finalment vam tornar a agafar el bus per acabar de fer la volta fins a l'hotel on va descansar una mica abans de tornar a voltar pel carrer més comercial i turístic de la ciutat.
I així, aquí a Budapest, va acabar el nostre viatge pel Danubi.
A Ulm ens vam haver d'equipar amb els impermeables perquè de bon matí plovisquejava. La sortida de la ciutat és al costat del riu. Més tard i després de passar per alguns pobles, arribem a una zona amb camí de terra pel mig d'un bosc. Aquest tram de cinc quilòmetres és genial, amb arbres a banda i banda de camí que ens va fer arribar a Leipheim, tot i això no vam entrar al poble i vam seguir per un altre tram igual que aquest fins a tenir davant nostre dues opcions. Seguir recta cap a Günzburg o trencar a mà esquerra i estalviar-nos algun quilòmetre. Vam decidir entrar al poble perquè a la guia havíem vist que podia valdre la pena entrar-hi. Vam fer una pujada considerable i vam entrar per una porta al carrer del mercat on vam parar a fer una queixalada.
 |
| Preparats per la pluja |
 |
| Sortida d'Ulm |
 |
| Entrada a Günsburg |
 |
| Després de menjar fruita a Günsburg |
 |
| Camí de Günzburg |
Després de menjar vam sortir de Gúnzburg amb la intenció de trencar cap a mà esquerra per retrobar el camí que havíem deixat i que ens estalviaria alguna pujada, però no vam saber trobar el trencant i vam seguir endavant cap a Offingen. Vam creuar per mig el poble i en aquell moment si, vam tornar a enganxar-nos al camí que havíem deixat anteriorment.
Ja només quedava la recta final i un altre tram amb un parell de pobles amb encant. El primer Lauingen, que el vam creuar per mig i al cap de pocs quilòmetres a Dillingen que és on teniem l'hotel. Aquí si que em vaig embolicar a base de bé. Més o menys sabia on era l'hotel, però no pensava que fos tan lluny. Així que vam voltar pel poble, vam sortir-ne pel costat contrari del que havíem entrat però no el trobàvem. Finalment i per la part sud de la ciutat vaig preguntar i em van dir que era una mica lluny i que havia de tornar a dirigir-me cap a l'est. Finalment el vam trobar. Era a un parell de quilòmetres del centre.
 |
| Entrant a Lauingen |
 |
| Sortint de Lauingen |
Quan ens vam haver dutxat, vam tornar a agafar les bicicletes per anar a dinar al centre. Vam menjar una pizza en un italià i havent dinat, amb les bicis aparcades a una vorera, vam anar a fer un vol pel poble. Sincerament mereixia la pena.
 |
| Dillingen |
 |
| Carrer de Dillingen |
Abans de tornar cap a l'hotel, vam passar per un taller mecànic a compra una potència per la bici de l'Arantxa. Vam canviar la que portava fins aquell moment i així va poder pedalar amb l'esquena més recta.
Al vespre ens vam quedar a sopar al restaurant que hi havia a sota de l'hotel, així ja no vam haver de tornar a moure'ns i vam poder anar a dormir aviat.
Etapa 5. Dillingen - Neuburg 75,260 Km (wikiloc)
Com que a Dillingen teníem l'hotel sortint del poble, vam sortir directes pel carril bici al costat de la carretera sense haver de creuar el poble. Els primers quilòmetres els vam fer bastant ràpid, i mentre pedalàvem anàvem veient com el Danubi cada cop era més ample.
Teníem un objectiu marcat, que era arribar a Donauwörth a mig matí per menjar la poma o el plàtan. Donauwörth és un poble bastant maco i volíem aprofitar per fer-hi un vol sense necessitat de baixar de la bici. Després si, ens vam asseure en un banc i vam menjar una mica.
 |
| Carrer de Donauwörth |
 |
| Pont a Donauwörth |
A partir de Donauwörth el camí ja canviava. Era tot un seguit de quilòmetre; bastants, amb continus puja i baixa. Si bé no eren desnivells molt considerables sí que feien que haguéssim d'aixecar el cul del seient i pedalar amb força per arribar a tots els petits repetjons. Clar, després venien les baixades on agafàvem fàcilment els quaranta quilòmetres per hora.
 |
| Una de les baixades que vam trobar |
 |
| Jardí a Marxheim |
Va arribar un punt on vam abandonar el camí asfaltat i vam agafar un camí de terra al costat del riu. Un cop més el Danubi no ens deixava de sorpendre. Quasi pedalàvem al nivell del riu, amb res que ens molestés i sense veure a ningú pedalant prop nostre. Però quan vam acabar aquest tram tan maco ens vam trobar amb una petita emboscada. Arribant a Bertoldheim els senyals indicatius ens van fer entrar al poble per fer una volta totalment innecessària que ens va portar uns metres més endavant del camí pel qual havíem arribat al poble.
 |
| El Danubi es va eixamplant |
Sortint de Stepperg i quan ja pensàvem que les pujades s'havien acabat, va arribar la més llarga de totes. Va ser una pujada asfaltada amb un desnivell constant i per si això fos poc, i per omplir els pulmons d'aire, feia poc que havien escampat fems al camp del costat i la situació era més desagradable. Un cop acabada aquesta pujada, vam endinsar-nos en mig d'un bosc amb lleugera baixada, fins a arribar a Riedensheim des d'on vam agafar el carril bici al costat de la carretera que ens havia de portar a Neuburg.
 |
| L'Arantxa fent l'últim esprint a la pujada |
 |
| Amb la pujada al sac |
A Neuburg no teníem hotel, i com que tot i haver fet forces quilòmetres encara no havíem dinat, vam decidir menjar primer i després, havent dinat anar a buscar algun lloc on dormir. Vam menjar en una plaça cèntrica a la terrassa d'un restaurant típic alemany.
 |
| Neuburg |
Etapa 6. Neuburg - Neustadt An Der Donau 59,610 Km (wikiloc)
La sortida de Neuburg va combinant vorera i carril bici al costat de la carretera; fins a arribar a un encreuament perillós. Passats uns sis quilòmetres. Arribats aquí teníem dues opcions; tirar de memòria i fer el camí que havia fet cinc anys enrera o seguir el cartell indicatiu i anar cap a Ingolsdat per un altre costat.
Doncs bé, vam seguir el camí que havia fet jo i només de començar a pedalar vam trobar un castell. A partir d'aquí el camí de terra va ser fantàstic, pel mig de boscos i camps. Un tram de camí molt agradable que ens anava acostant a la ciutat de Ingolsdat.
 |
| Pavellò de caça Grunau |
L'entrada a Ingolsdat es fa per un pont ondulat que creua el Danubi. L'entrada de la ciutat estava potes enlaire per culpa d'unes obres, però finalment vam arribar al centre; un carrer cèntric, amb botigues, restaurants... Aquí vam fer-nos una foto en una font. Ho vam haver de demanar a dues persones perquè la primera havia quedat borrosa, i tot i així la segona tampoc va quedar del tot bé. Una noia que hi havia asseguda en una terrassa esmorzant ens va dir si volíem que ens en fes una altra. Casualitat, era catalana i devia passar uns dies per allà amb la seva família. Finalment la foto va quedar bé.
 |
| Pont que creua el Danubi a Ingolsdat |
 |
| La font de les "fotos" a Ingolsdat |
 |
| Porta d'entrada a Ingolsdat |
El cel es començava a tapar i començava a refrescar, així que no ens vam entretenir massa i vam decidir anar tirant. El camí passava al costat del riu i el més destacable fins a arribar a Vohburg va ser que hi havia algunes fàbriques o centrals amb xemeneies grans que ens servien de referència a l'hora d'anar sumant quilòmetres a les nostres cames. Tot aquest tram el vam fer sota una minsa pluja que no ens va deixar fins a final d'etapa a Neustadt.
 |
| Algunes xemeneies |
A partir d'aquí ja només quedava l'últim tram. Vam creuar el riu per un pont llarg i vam seguir pedalant fins a Neustadt.
Hi vam arribar a tres quarts de dues del migdia, just a temps per entrar a un restaurant italià. Per deu minuts vam poder menjar. Devien ser un quart de tres, quan ja estàvem dinant i vam demanar pa de pizza per acompanyar el plat de pasta, però allà són molt estrictes amb l'horari i ja no ens el varen voler servir. Així que vam acabar de dinar amb el que havíem demanat abans de les dues.
 |
| Darrera dels maillots pel Danubi |
 |
| Davant dels maillots pel Danubi |
 |
| Carrer principal de Neustadt |
Sortint del restaurant plovia a base de bé. Vaig deixar la bici en un porxo del restaurant on havíem dinat i vaig intentar trobar l'hotel que era al mateix carrer, però uns metres més avall. Destacar que l'hotel estava molt bé, el tracte va ser molt bo i l'esmorzar de l'endemà espectacular.
Etapa 7. Neustadt An Der Donau - Regensburg (Ratisbona) 64,410 Km (wikiloc)
La pluja del dia anterior ja havia desaparegut, però no la frescor de cada matí. Quan només havíem fet cinc-cents metres vam parar un moment per posar-nos el paravent. El camí, primer asfaltat ens va portar cap al costat del riu on vam seguir per un camí de terra. Els paisatges eren fantàstics, el Danubi despertant en mig d'una mica de boira. Però no tot era tant maco, degut a la pluja d'ahir, el camí estava enfangat i avançar amb les rodes tan fines a mig el fang era una mica difícil.
 |
| El riu en el seu despertar |
 |
| l'Arantxa pujant pel mig el bosc |
 |
| Marcant bessons |
 |
| Les bicis també mereixen un descans |
 |
| Baixada merescuda |
A Kelheim vam poder triar un altre cop, seguir des de l'entrada del poble pel costat dret del riu, o entrar al poble i seguir camí pel costat esquerre. A les guies ens va semblar que fer un vol pel poble podia estar bé i va ser el que vam triar. Així que vam entrar pel carrer principal on aquells dies era la festa. El carrer era comercial i estava engalanat. Vam sortir del poble per una porta i vam creuar un afluent del Danubi abans de tornar a fer camí al costat del riu.
 |
| Pedalant a Kelheim |
 |
| Porta de sortida a Kelheim |
En aquest tram llarg, vam anar intercalant camí asfaltat i camí de terra i el que es pot destacar és que vam trobar algun port esportiu i alguna zona d'acampada o càmping. De fet aquests càmpings crec que eren segones residències de la gent perquè les parcel·les on tenien les rulots estaven ben cuidades, amb algun jardí... vaja com si fos el patí o jardí d'una casa.
Passats aquests trams al costat del riu, ja vam enfilar l'últim tram cap a Regensburg; una gran ciutat on passa el Danubi. L'entrada a la ciutat és interminable i avorrida. Primer perquè els cartells indicatius marquen un quilometratge erroni i segona perquè el centre històric de la ciutat és a l'Est de la ciutat el que fa que tardem més a arribar-hi.
A Regensburg ens vam embolicar una mica. Si bé sabia cap a on era l'hotel, no pensava que el tinguéssim tan lluny. Així que vam anar seguint segons on jo creia que el teníem, fins que vam parar per preguntar si anàvem bé. Quina sorpresa quan en preguntar-ho a una senyora, ens va contestar en castellà, però la sorpresa encara va ser més gran quan es va atrevir a parlar català quan va notar que no parlàvem castellà. És una professora de llengua espanyola a Alemanya, però a més em va comentar que feien intercanvis amb una escola de Badalona i que havia volgut aprendre a parlar el català. Sincerament el parlava força bé. Ja és difícil trobar alemanys que parlin castellà, però una alemanya que a més parli el català... ens va tocar la loteria. Bé, tornant al que ens ocupava, que era trobar l'hotel. Anàvem ben encaminats, però encara ens faltava una mica per arribar-hi. Al final un hotel molt cutre, lleig i a vint-i-cinc minuts caminant del centre de la ciutat. Si en comptes de reservar l'hotel abans de marxar, ho féssim dia a dia, no ens hagués importat pagar més i tenir un hotel més decent i prop del centre.
 |
| Posta de Sol sobre el Danubi |
 |
| Sobre el pont del Danubi a Regensburg |
 |
| Catedral de Regensburg |
Etapa 8. Regensburg - Deggendorf 84,520 Km (wikiloc)
Aquesta etapa cap a Austria és un pur tràmit. Són quilòmetres que s'han de fer. Fins a aquell diumenge havíem tingut algun moment o paisatge per ressaltar, en canvi aquesta jornada era avorrida i sense res important en el camí.
Si ve el dia anterior ens queixàvem d'haver agafat l'hotel allunyat del centre de Regensburg, en aquell moment del matí va ser una sort, perquè ens vam estalviar un parell de quilòmetres. Vam sortir per un pont de la via del tren on hi havia una passarel·la pels vianants i ciclistes.
 |
| Passarel·la al costat de la via del tren |
En un principi teníem pensat dividir la jornada en dos trams. Una tirada llarga al matí i deixar uns quants quilòmetres per la tarda havent dinat.
 |
| Vaixell pujant el Danubi |
 |
| El Danubi amb molta amplada |
També cal dir que els últims quilòmetres es van fer una mica pesats, començàvem a notar les seqüeles del seient en els nostres culs. Ni tan sols ens vam voler desviar per entrar a Straubing, a l'altre costat de riu. Straubing era el poble més important que vam trobar aquell dia, però com que al cap i a la fi no diferia massa dels pobles importants que havíem passat fins aquell dia, vam decidir no desviar-nos i seguir pel marge esquerre del riu cap a Deggendorf.
Era diumenge i en comptes d'anar directe a l'hotel, vam entrar al carrer principal per dinar. Aquí vam menjar en un restaurant típic alemany i al vespre després de fer un vol pel poble, vam menjar a un restaurant italià on ens van tractar molt bé. La senyora ens va advertir que la ciutat que ens esperava demà era molt maca; de raó no n'hi faltava, però la veritat és que ella era d'allà. De Passau.
 |
| Entrant a Deggendorf |
Etapa 9. Deggendorf - Passau 56,770 Km (wikiloc)
Aquesta etapa sí que podem dir que va ser una etapa de transició. L'objectiu era arribar a Passau l'última ciutat abans d'entrar a la frontera amb Àustria. Per començar vam haver d'anar a un supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar. Aquest dia va ser el primer de tres dies seguits sense tenir l'esmorzar inclòs en el preu de l'habitació. Crec que ens cobraven uns quinze euros per cap, així que vam preferir no incloure'l. De totes maneres no ens podem queixar, perquè ens vam posar les botes amb el que havíem comprat.
Amb la panxa plena vam anar fent. Vam sortir de Deggendorf al costat de la via del tren i sense res a destacar, només que al cap d'una estona vam deixar la via per seguir al costat de l'autopista. Així que cada vegada més, veiem que aquella etapa seria bastant avorrida. La segona seguida. Per sort tot aquest tram; uns vint-i-cinc quilòmetres, eren planers i de bon fer.
No va ser així l'altra meitat de la jornada. Vam arribar a un petit aeròdrom a Vilshofen. Aquest poble també el vam deixar de costat, no vam creuar el pont. No valia la pena parar enlloc perquè sabíem que Passau era una ciutat prou maca per passar-hi la tarda. Així que vam seguir pel marge esquerre del riu. Aquí sí que el camí ja es va fer una mica més pesat. Va ser un puja i baixa constant. Com que notàvem els quilòmetres del dia abans a les nostres cames, ens costava més pedalar amb un ritme constant. Potser més a mi, que quan parava a fer fotos, no aconseguia atrapar a l'Arantxa tan fàcilment com els altres dies. Així que ja començava a tenir ganes d'arribar aviat a Passau.
 |
| Un creuer a Vilshofen |
 |
| Pont que dona entrada a Passau |
Passau està situada en una petita península on el riu Inn s'uneix al Danubi. Fins aquell moment i des del meu punt de vista considero que Passau va era la millor ciutat per la qual havíem passat.
 |
| Punt on s'ajunten els dos rius |
I no vull deixar de comentar el més sorprenent o esgarrifós de la ciutat. Les fotos que vam anar veient en algunes portes de les cases. El passat més de juny hi va haver les inundacions més importants que es recorden. Fins i tot superant les de l'any 1501. Posaré alguna foto perquè ús podeu fer a la idea de fins a quin punt va arribar l'aigua dels dos rius. Jo a simple vista diria que uns cinc metres, però veient la façana de l'ajuntament vosaltres mateixos podreu jutjar. Passats dos mesos i mig encara hi havia alguns locals o cases amb seqüeles de les inundacions.
 |
| Aquí es veu millor on va arribar l'aigua del juny passat |
 |
| Façana de l'ajuntament amb les dates de les inundacions més importants |
Al vespre vam sopar a un restaurant italià on des de la finestra veiem el riu Danubi. Aquí si que vam sopar bé. I res, només quedava anar cap a dormir; la nostra última nit a Alemanya. L'altre costat de riu ja era Àustria.
 |
| Passau des de sobre el Danubi |
Etapa 10. Passau - Linz 98,500 Km (wikiloc) error del gps, que traça una línia de Linz a Grein
Per començar, el dia no es despertava massa clar. Alguns núvols a sobre nostre i alguna gota de pluja. No obstant després d'esmorzar a una cafeteria que hi havia prop de l'hotel, vam agafar les bicicletes i vam continuar el camí cap a Viena. Aquest dia havíem d'arribar a Linz, una altra ciutat en el nostre camí.
La sortida de Passau és fàcil, vam creuar el pont del Danubi i després de passar per un altre pont i superar el tercer riu de la ciutat, el Ilz, aquest amb molt menys cabdal que els altres dos, vam agafar una carretera que anàvem intercalant amb carril bici.
 |
| El Danubi sortint de Passau |
 |
| Primers quilòmetres a Àustria |
 |
| Creuant el Danubi amb barca |
 |
| Un primer pla |
A partir d'aquest punt i ja pel marge dret del riu, va arribar un dels trams més espectaculars de la ruta. Per molts deu ser el millor tram de tots, però per nosaltres tot i ser impressionant, no volem restar importància als trams dels primers dies de la ruta, on un riu molt més estret es va escapolint en mig de les muntanyes i boscos.
Aquesta zona que passàvem era la del Meandre de Schlögen. No només aquest meandre és impressionant, els següents vint-i-cinc quilòmetres són espectaculars. Pedales envoltat de muntanyes al costat del riu. Les fotos que es poden veure d'aquest lloc, no es poden comprar amb pedalar per la zona.
 |
| Zona de meandres |
 |
| Meandres a Àustria |
Gaudint d'aquest moment, vam acabar arribant a Aschach, on vam parar a dinar. Aquest dia l'etapa era molt llarga i havíem de parar a dinar a mig camí.
Sortint del poble, vam creuar el pont i per una estona el camí ens allunyava del Danubi per portar-nos més cap a l'interior. Al cap de poc recuperàvem l'estela del riu i abans d'arribar a Ottensheim vam passar per un camp de regates. M'agraden els esports i en aquell moment amb la bici vaig gaudir d'uns entrenaments que feien els piragüistes.
Des d'Ottensheim fins a Linz un tram lleig. Uns deu quilòmetres de carril bici per la vorera de la carretera. Una carretera molt transitada. Aquí notàvem el rebuf dels camions que passaven pel costat nostre. La sort que ja només ens quedava aquest tram per arribar fins a Linz, ciutat que l'any 2009 va ser capital europea de la cultura.
 |
| Linz a la nit |
Etapa 11. Linz - Grein 67,250 Km (wikiloc)
A Linz va ser l'últim lloc on no vam tenir esmorzar inclòs en el preu de l'habitació. Així que abans de començar a pedalar cap a Grein vam passar per un supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar. Vam esmorzar en un parc, al costat del riu. Ja des de bon matí esmorzant, vam començar a veure alguns vaixells de càrrega que pujaven i baixaven el Danubi.
La sortida de Linz es fa per carril bici al costat del Danubi i no vam tardar massa en trobar-nos amb la zona més industrial. Tot de fàbriques al marge dret del riu; el contrari del que passàvem nosaltres. Va ser així durant uns quilòmetres fins que les vam anar deixar enrere.
 |
| Vaixell pujant el Danubi |
 |
| Zona industrial al costat del Danubi |
 |
| Paisatge sortint de Linz |
Quan tot just portàvem uns vint-i-un quilòmetres vam arribar al poble de Mathausen, tristament conegut pel camp de concentració Nazi. A l'entrada del poble, vam agafar un trencant a mà esquerra i vam fer una forta pujada amb pendents de fins al 14% que ens van portar fins al camp de concentració. Aquell dia hi havia molta gent; a l'aparcament de bicis ja no n'hi cabia cap més i també hi havia alguns autocars...
 |
| Porta d'entrada al Camp de concentració |
 |
| Aparcament de bicicletes i motos a Mauthausen |
 |
| Baixada des del camp de concentració |
Després d'un parell d'hores vam sortir del camp, aquest cop deixant-nos portar per la forta baixada i vam fer camí cap a Grein. Des de Mathausen fins a Grein pel marge esquerre del riu, no vam trobar cap poble important per visitar, així que només vam parar per menjar una mica de fruita després de passar pel costat d'una enclusa del riu. Aquestes encluses, són immenses, i la veritat és que no n'hi ha per menys perquè els vaixells que naveguen pel riu també ho són.
 |
| Enclusa al amb un vaixell |
Aquest dia vam decidir arriscar-nos i no parar a dinar fins a arribar a Grein. Recordava que Grein era un poble amb diferents restaurants on menjar i vaig pensar que possiblement n'hi hauria algun d'obert passades les tres de la tarda.
 |
| Vaixell baixant el Danubi |
 |
| Un altre vaixell, aquest molt ample |
 |
| Un creuer pel Danubi |
Quan vam arribar, vam anar a dinar a un restaurant italià que hi havia en una plaça al costat de l'hotel i a la tarda un cop dutxats, en comptes de quedar-nos a l'habitació fins més tard, vam anar a fer un vol pel passeig que hi havia al costat del riu on ens vam asseure en un banc tot gaudint de les vistes que ens oferia el Danubi en el seu pas per Grein. També ens vam arribar a un càmping on anys enrere jo m'havia pogut connectar a internet. Necessitàvem fer el check in del viatge de tornada, però ara passats cinc anys, no hi ha cap lloc on puguis trobar un ciber cafè o algun ordenador amb accés a internet. No hi vam trobar internet, però vam aprofitar per parlar una estona amb uns nois italians que ens havíem anat trobant els últims tres dies.
Era la nit del 14 d'agost i igual que per aquí a Catalunya on a molts pobles és festa, a Grein també ho era. A la plaça hi feien un sopar popular i una exhibició de balls populars. Ens hi vam quedar una estona i cap a dormir, que l'endemà tornàvem a tenir una jornada llarga.
Etapa 12. Grein - Krems 80,220 Km (wikiloc)
Per sortir de Grein teniem dues opcions, recular un parell de quilòmetres i creuar un pont per anar pel marge dret del riu on hi havia un carril bici, o seguir una carretera pel marge esquerre del riu. Vam decidir aquesta segona opció. Aquell dia era festa (15 d'agost) i hi havia menys trànsit del normal. Els quilòmetres per asfalt i de bon matí es van fer la mar de bé.
 |
| Sortida de Grein per carretera |
Cal dir que el tram de camí fins aquest moment era molt maco. Més endavant el camí es va anar fent més monòton i nosaltres no teníem intenció de parar a Melk. El més destacable de Melk és un monestir benedictí situat sobre un turó i que es veu des de lluny. Per arribar a Melk, hauríem d'haver canviat de marge de riu, i vam preferir seguir per l'esquerra. A partir d'aquí el camí va anar una estona just al costat del riu, fins que havent esmorzat, vam començar un altre dels paisatges més impressionants de la ruta.
 |
| Pedalant envoltat de vinyes |
 |
| L'Arantxa a la zona de vinyes |
 |
| Muntanyes plenes de vinyes |
Ja havíem llegit a la guia que el tram que faríem era molt similar a la Toscana. La zona era molt turística, durant tot aquest tram vam trobar molta gent amb bicicletes llogades. El camí s'havia convertit en una una processó de bicicletes. A nosaltres no ens agradava gaire haver de compartir camí amb tanta gent, però tampoc és d'estranyar, perquè la zona era espectacular. Muntanyes a banda i banda de riu, repletes de vinyes. És un altre lloc on les fotos no fan justícia al lloc per on passa el riu. Podria posar mil fotos, però per fer-te a la idea de com és la zona on es fa el "Wine Wachau", és millor fer una escapada i veure-ho amb els propis ulls.
Com que la gana ja es feia notar, vam parar en un poble d'aquests. Vam menjar en un lloc bastant turístic on feien menjar típic austríac i on la cambrera no era gens amable; vaja, podríem dir que era molt "borde". Nosaltres, teníem el problema de l'idioma i no sabíem com contestar-la, però els de la taula del costat ja se les varen tenir amb ella.
Havent dinat, vam seguir pedalant per mig d'aquests camps i passant pobles petits. No teníem cap pressa per arribar a Krems, la feina ja la teníem feta i volíem gaudir al màxim d'aquests trams, així que anàvem parant per fer algunes fotos.
 |
| A Dürnstein amb el Danubi a sota |
 |
| Raïms |
 |
| Vista del Danubi des de Dürnstein |
A Krems, vam buscar l'hotel. Un cop més, arribats a l'hotel, vam tenir sort de trobar un noi i una noia que parlaven l'espanyol perfectament. Gràcies a ells vam poder entrar. Al ser festa, no hi havia ningú a la recepció i vam haver de truca per telèfon perquè ens vinguessin a obrir. Es veu que ens havien passat una contrasenya per mail, però com que no teníem wifi no sabíem com aconseguir les claus per entrar a l'hotel, que era una residència universitària.
 |
| Carrer de Krems |
Aquesta va ser la nostre última nit a Àustria; el dia següent, no sense problemes vam arribar a Budapest.
Etapa 13. Krems - Langenzersdorf 74,370 Km (wikiloc)
Abans de començar a explicar l'etapa d'avui us diré que a Linz ens vam preocupar de buscar horaris de tren que ens portessin de Viena fins a Budapest. Una noia molt amable de l'oficina de turisme ens ho va donar tot mastegat; ara només faltava arribar a Viena i comprar els bitllets de tren per poder dormir a Budapest. No ens vam quedar a Viena perquè ja la vam visitar l'estiu anterior.
Els trens que anaven a Budapest sortien cada dues hores (14:20, 16:20...) i la nostra intenció era intentar agafar el de les quatre de la tarda. Per això havíem de pedalar una mica ràpid i no encantar-nos massa.
Ja teníem decidit no arribar a Viena. Si no, fer-ho al poble anterior, allà agafar un tren que ens portés a l'estació de tren de Viena i així tenir-ho més fàcil. Entrar a Viena amb bicicleta és bastant caòtic; en tenia el record de cinc anys enrere i no volia posar-me nerviós si tenia dificultats en trobar l'estació.
Així que vam sortir de Krems al matí aviat, abans de les nou. Va ser el dia que ens vam espavilar més en aixecar-nos, esmorzar i anar tirant. La sortida de Krems es fa al costat del riu que porta el mateix nom, fins a arribar al Danubi. Llavors molt de tram al costat del riu, tot i que el compaginàvem endinsant-nos en mig de camps o algun bosc petit.
El paisatge que anàvem trobant al nostre voltant no tenia res remarcable, a part d'alguna fàbrica amb xemeneies molt grans i moltes torres d'alta tensió. Va ser així fins a arribar a Tulln pel marge dret del riu. Aquí vam aprofitar per menjar-nos una fruita i un iogurt.
 |
| Enclusa que vam creuar per arribar a Tulln |
 |
| Torres d'alta tensió a prop de Tulln |
 |
| Fàbrica |
 |
| Tulln |
Va ser fàcil trobar l'estació de tren. Havíem anat molt ràpid i abans de la una ja hi érem. Amb una mica de sort, podríem agafar el tren de les 14:20 a Viena. El que era més complicat era comprar els bitllets mitjançant una màquina automàtica. Al final vaig acabar anant a l'oficina d'informació i turisme on una noia molt amable em va treure els bitllets. Si us dic la veritat, no la vaig entendre de gairebé res, però el més important que era l'hora, sí. Em va dir que el tren cap a Viena sortia a les 14:20; i jo que pensava que hi hauria rodalies com a aquí. Doncs no, aquesta estació estava en obres i passaven menys trens del compte.
Ja començava a estar nerviós, mirant a quines estacions de Viena parava el tren que havíem d'agafar i com que vam veure que ens deixava a l'altra punta de la ciutat, vam començar a buscar alternatives.
La millor que vam trobar va ser, tornar a agafar la bici i anar cap a un altre poble. El problema? Doncs que era a l'altre marge de riu i no hi havia pont per creuar. Amb la guia em vaig orientar i vaig aconseguir anar per un camí alternatiu cap al riu, on hi havia una barca que anava creuant el riu d'un costat a l'altre, carregada de cotxes, bicis... Un cop a l'altre costat, vam fer tres quilòmetres més fins a arribar a Langenzersdorf on vam comprar un altre bitllet per arribar a l'estació on hi havien els enllaços de trens de llarg recorregut. Cal puntualitzar que sempre s'ha de comprar un bitllet per nosaltres i un altre per les bicicletes.
A Viena hi vam arribar a les tres passades. Abans de res, vam anar a comprar els bitllets per anar fins a Budapest. Això crec recordar que va ser fàcil. El tren anava fins a Bratislava i llavors havíem de fer un transbord i agafar el de Budapest.
L'estació de Bratislava la recordava caòtica. L'altra vegada vaig tenir molts problemes per portar la bicicleta al tren i no volia que em tornés a passar el mateix. A mida que s'acostava l'hora de pujar al tren m'anava posant nerviós. L'andana estava plena de gent i haver de sortejar-la amb la bicicleta és força complicat. Tot això en un parell de minuts que és el que tarda el tren a sortir. Finalment vam aconseguir pujar al vagó de les bicicletes. Fins passada mitja hora que vam fer una parada, vam haver de seure a terra de mala manera perquè el tren estava completament ple.
 |
| Dins el tren camí de Budapest |
Aquesta nit ens vam allotjar al costat de l'opera. Un hotel que estava molt bé. Sense entretenir-nos massa, ens vam dutxar i vam anar cap a sopar. No ens va ser gens difícil trobar un lloc per menjar.
Un dissabte complicat a Budapest
La intenció era fer turisme a Budapest durant dos dies; el dissabte i el diumenge, però vam tenir un problema. El dissabte havíem de buscar dues caixes per poder viatjar amb les bicicletes. Tal com havia fet fa cinc anys, pensava trobar una botiga de bicicletes i que em donessin dues caixes. Això no va ser gens fàcil, tot i que el noi de la recepció de l'hotel també hi va posar de la seva part trucant a forces botigues. En fi, que no vam tenir sort.
Cap al migdia i després de buscar a internet botigues de bicicletes, vam començar a voltar per la ciutat. No va ser una volta per fer turisme, va ser per buscar dues caixes. Si no recordo malament, vam anar a tres botigues de bicicletes, a més de les que vam trobar tancades. Era dissabte i quasi tot era tancat. Ningú tenia caixes i l'únic que en tenia ens va fotre un rollo i ens va dir que no ens les podia donar.
A mi no se'm podia dir res, estava molt nerviós, perquè no sabia com ho faríem per portar les bicis. Vam voltar per moltes botigues de lloguer de bicis, on tots posaven de la seva part, però no vam aconseguir cap caixa. Ni tan sols vam dinar, jo no tenia gana i no sabia que podíem fer. Finalment vam decidir anar a l'aeroport a parlar amb els de Ryanair que és la companyia amb la qual havíem de volar el dilluns. Allà no tenien ni idea del que podíem fer, però ens van dir, que si no teníem caixa que les desmuntéssim i les emboliquéssim a l'aeroport amb plàstic. No vaig marxar gaire convençut, però no teníem cap més opció.
Per sort, el dilluns fent el que ens havien dit i vam poder facturar les bicis sense caixa.
Turisme a Budapest
Passat tot aquest mal tràngol de la bicicleta vam poder fer una mica de turisme. No teníem prou temps per veure extensament tota la ciutat, ni entrar a cap Palau, museu... així que vam comprar un tiquet de bus turístic que servia per vint-i-quatre hores on a més anava inclòs un passeig amb barca pel Danubi.
Vam començar el dissabte al vespre amb la barca, una hora pel Danubi on podíem veure la immensitat dels palaus de Buda i també l'extraordinari Parlament.
 |
| El Parlament des de la barca |
Des de bon matí ja vam pujar al bus a prop de l'hotel i després de fer la part de Pest i passar per Sinagoga, Opera, Plaça dels Herois... el bus va creuar el Pont Elisabet i es va dirigir cap a Buda on vam baixar per veure El Bastió dels Pescadors, la Ciutadella... aquí vam tornar a agafar el bus fins on el dia anterior havíem agafat la barca. Aquest cop vam caminar una estona, vam creuar el pont Elisabet i vam pujar cap a l'estàtua de la llibertat que està situada a la part més alta de Budapest. Les vistes des d'aquí són espectaculars.
 |
| Danubi des de l'Estàtua de la Llibertat |
 |
| Amb Budapest darrera nostre |
 |
| Basílica de Sant Esteve |
Havent dinat, vam pujar a la Basílica de Sant Esteve des d'on es veu tot Budapest i després vam anar fins al Parlament, que en aquell moment estava en obres. Finalment vam tornar a agafar el bus per acabar de fer la volta fins a l'hotel on va descansar una mica abans de tornar a voltar pel carrer més comercial i turístic de la ciutat.
 |
| Castell de Buda |
 |
| Castell i al fons el Bastió dels Pescadors |
I així, aquí a Budapest, va acabar el nostre viatge pel Danubi.
2 comentaris:
Osti tu!!! Quin reportatge més complet que t'has currat!!!!!
Felicitats per l'aventura, es veu molt i molt guapo.
Salut!
Moltes gràcies Marc!
Publica un comentari a l'entrada