Moments que recordo especialment:
-Tony Martin en una etapa per recordar on després de 170 km escapats és atrapat pel gran grup a 10 metres de meta; a l'etapa amb arribada a Caceres.
-La victòria de Dani Moreno a Valdepeñas de Jaén, que em va recordar el final d'epata que vaig poder viure amb viu a San Lorenzo de l'Escorial on el nostre Joaquim Rodriguez "Purito" es va exibir en una gran pujada final.
-Els primers quatre dies a Galicia.
-La "vuelta" al seu pas per Catalunya on la gent va començar a sortir als carrers amb les seves estelades.
-La victòria de Purito al Naranco.
-I per suposat la gran victòria final de Chris Horner. Un veterà ciclista de 41 anys que ha fet una volta espectacular...
Però el que volia resaltar i el que m'ha fet entrar al bloc i escriure quatre paraules és que aquest matí llegint el twitter m'he indignat.
Juanma Garate, corredor de l'equip Belkin es queixa dient el següent: Llegada al hotel. Comedor cerrado. No nos dan de cenar. ¿Hay alguien que tenía que haber tenido en cuenta eso o soy raro?
També una foto de l'equip Astana, del que fins abans d'ahir va ser líder Vicenzo Nibali on es veu el rellotge del bus. Hora: 1:09 A long day.
Un altre twit interessant és de Ivan Gutierrez de l'equip Movistar: Ciclismo saludable! 8am control antidoping 00:48 a 120 km del hotel aun! Esto no vende ehhh! + humanidad para el ciclista!
David Fernandez, mecànic de l'equip SKY: La una y cuarto de la madrugada y aun no aparecen por el hotel ni el bus, ni los corredores... Después del Angliru un viaje así está de más.
I segurament que rebuscant hauria trobat més twits, més queixes... però amb això vull que la gent que no segueix el ciclisme, que no l'enten o que aprofita per parlar de dóping sempre que pot, que s'adoni del que és el ciclisme. No només es pedalar per arribar a meta. A principi de "vuelta" vaig llegir que un twit on es deia que els ciclistes farien uns 3000 quilòmetres amb bici (perdoneu però no ho recordo exactament) i que en desplaçaments entre el final de cada etapa i l'inici de la següent en farien molt pocs menys; amb cotxe, bus o potser avió.
Per això mateix, ja val la pena passar tres setmanes de juliol pendent del Tour, abril pendent de Giro i setembre de la Vuelta. I si no passa res, veure les grans clàssiques que és on queda més demostrat què és lluitar per posar el teu nom en el palmarés.
Gràcies ciclistes per fer-me disfrutar.
Això no és normal i el pitjor de tot és que d'això quasi ningú en parla. Si fos futbol, les radios i televisions ja haurien fet canviar aquestes històries.
km de trasllat entre etapes @NomesCiclisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada