dilluns, 25 de maig de 2020

Diari d’un confinament musical


Tot va començar el passat 25 de març. Ja feia uns quants dies que la iniciativa d’aplaudir cada vespre a les 20:00 en homenatge als sanitaris estava funcionant, i en alguns balcons de diferents pobles, ciutats... ja s’havia fet un pas més. Es va començar a posar música per seguir amb aquest homenatge, i perquè no, per alegrar una mica al barri.

Així que per aquell vespre; encara no havien fet el canvi horari de març i era ben fosc, em vaig preparar una cançó per posar al balcó. Va ser el “Life is life” del grup Opus, any 1985. Amb uns nervis que no es poden explicar, em vaig atrevir a posar-la. Equip de música a tot volum i a veure que en sortia de tot allò. Va haver-hi acceptació i va agradar, de fet, va agradar tant que em van agafar desprevingut perquè quan va acabar els veïns cridaven que en volien una altra. En fi... mentre tornava a sonar el Life is life, vaig buscar “La presó del rei de França” d’Electrica Dharma que vaig posar tot seguit.


No pel fet d’haver trencat el gel em va ser més fàcil continuar amb la música dia a dia. Cada dia abans de les 8 mentre preparava la música que volia posar em posava molt nerviós. Sempre tenia el dubte de si a la gent li agradaria o es faria pesat. Per sort al cap de pocs dies, potser 4 o 5, la Cristina que és una veïna de les cases del costat, es va posar en contacte amb mi per demanar-me que què em semblava si ella també posava música. Per suposat que vaig dir que endavant, això era de tots.

Així que els dies van anar passant i a la nostra música hi vam afegir en Toni i l’Eloi que crec que des d’abans de nosaltres ja anaven tocant alguna peça amb la gralla i la bateria o tambor. El que van començar sent 10 o 15 minuts amb un parell de cançons es va acabar convertint en 10 cançons i unes quantes peces de gralla, així que cada dia des de les 8 fins les 9 del vespre estàvem ben entretinguts.

Després de quasi  50 dies ininterromputs, on les intenses pluges de mitjan abril no van poder amb nosaltres, i amb sessions molt mogudes els dissabtes, sessions amb cançons per mainada els diumenges, i amb un repertori de música de les últimes 5 dècades vam arribar al final. Va ser el 9 de maig. Vam preparar un bon repertori, en Toni i l’Eloi van venir a la plaça a tocar 3 peces, jo vaig agrair als veïns la companyia que ens havíem fet durant aquests dies, i fins i tot una veïna, la Conxa va proposar un brindis per tots els que vam ser-hi dia rera dia. Sincerament va ser molt emotiu i bonic.

Així que escric això aquí, perquè si bé el confinament ha sigut molt pesat i feixuc, també hi ha hagut coses molt positives, i una és haver fet aquesta relació amb els veïns amb qui pràcticament no ens coneixíem.

Cap comentari: