Cursa del Cor i Mundial de Ponferrada

Dia 20-10-2014

Fa massa temps que tinc abandonat el bloc. Tot i que hi ha alguna cosa sobre la que volia escriure, no he trobat la motivació o el moment per fer-ho. Ara, aquí, assegut a l’AVE que em torna a Girona després d’un bon cap de setmana a Madrid estic prou tranquil com per escriure.

CURSA DEL COR  27-9-2014

Fa tres setmanes vaig participar a la cursa del Cor a Madrid. Una cursa que ja vam fer amb l’Arantxa l’any passat i que aquest any tampoc ens hem volgut perdre. El motiu de la cursa, que és de caire benèfic, i el fet que tot el recorregut és dins de la “Casa de Campo” fa que aquesta sigui una cursa que no m’agrada perdre’m.

El resultat final va ser bo: 10 km amb 49:00 min. Al cap i a la fi, el que buscava era anar posant fil a l’agulla, per poc a poc anar-me posant en forma per fer més curses aquesta tardor i hivern.

Aquí vam tenir l'oportunitat de fer-nos un parell de fotos amb dos campions. Ruth Beitia campiona d'Europa de salt d'altura i Fermín Cacho, campió olímpic a la prova de 1500 m als Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Fermín Cacho

Ruth Beitia

Però una cosa que no fa referència al meu estat de forma ni a les sensacions de la cursa, si que la vull destacar. Com a cada cursa, hi ha avituallaments al final i a mitja cursa, però aquest últim, el de mitja cursa no m’agrada gens. Si ve crec que és necessari, el que no veig adient és donar llaunes d’una beguda energètica. A aquest punt d’avituallament hi podria haver gent omplint gots perquè els corredors poguéssim hidratar-nos una mica, però donar llaunes on en la majoria dels casos només es fan un parell de glops, ho trobo totalment desproporcionat. Jo prohibiria a les cases comercials o organitzadors de curses fer algú així. En un moment on hi ha gent que té treballs a arribar a final de mes per poder menjar, trobo injust que en algunes activitats d’aquestes es llencin tants de litres de beguda i diners. Em sembla que les autoritats haurien de prendre mesura d’això que succeeix i canviar-ho.

CAMPIONAT DEL MÒN A PONFERRADA  28-9-2014

L’endemà de la cursa del cor, amb l’Arantxa vam agafar el cotxe i vam anar cap a Ponferrada on es disputava el mundial de ciclisme en ruta.

Ponferrada volcada amb el mundial

Aquest any puc estar ben content, perquè he vist una etapa de la Volta Ciclista Catalunya, tres etapes del Tour al seu pas pels Pirineus i finalment un dels moments més esperats de l’any, el campionat del món de ciclisme.

Tot i la pluja vull destacar que ens ho vam passar molt bé. Ens vam situar a la zona del castell on hi havia un carrer amb pujada on volta rere volta anàvem veient el pas dels corredors. A més en aquest punt hi havia molt d’ambient amb aficionats de diversos països i també podíem seguir tota la cursa gràcies a una pantalla gegant i no només el pas dels ciclistes pel lloc on érem nosaltres.

Castell de Ponferrada

La pujada del castell

La victòria de Kwiatkowski em va agradar. El seu equip “Polònia” van lluitar i van treballar com un equip per aconseguir-la. Un cop més la selecció espanyola va fallar i no va treballar com ho haurien d’haver fet. Valverde no va poder aconseguir la medalla d’or que fa tants anys que se li escapa. A mi no em desagrada gens, tot el contrari, després del paper que va fer en el mundial de l’any passat a Florència on no va fer res per ajudar a en Purito a guanyar el seu primer mundial quan aquest ho tenia tot de cares per aconseguir-ho. 

L'equip de Polònia tirant al davant del grup

Falta companyerisme en aquesta competició on en comptes de córrer per equips professionals, es corre per seleccions de cada un dels països participants, i això possiblement faci que algunes desavinences que hi poden haver hagut durant la temporada es vegin reflectides en el comportament d’alguns corredors en aquests moments.

Animant a en Purito