Torroellenc: Tour de França 2014. Pirineus

Bé, ja he explicat el nostre viatge d'estiu, però aquesta no ha sigut l'única experiència viscuda aquest últim mes.

Al juliol vam complir un dels nostres somnis, poder gaudir d'algunes etapes de muntanya a "Le Tour" i pujar amb bici a alguns dels ports mítics de la cursa.

Ens vam allotjar en un càmping a la població de Bagnères de Luchon, on en ports de muntanya propers a la població es disputaven tres etapes d'alta muntanya de l'última setmana del Tour.

Ben aparcats al càmping

Dia 1. Ruta circular des de Bagnères fins al Port de Balés

Bagnères de Luchon - Port de Balés - Bagnères de Luchon

Tot i que només era el nostre primer dia al Tour, ja ens vam atrevir amb una ruta circular de 68 km que inclouria l'ascensió al Port de Balés. Un port de muntanya de categoria especial i per on els ciclistes passarien camí de Bagnères on acabava l'etapa.

Últims 11 kms del Port de Balés

Vam sortir des del càmping per una carretera que amb lleugera baixada ens aproximava a Mauleó Barousse població on comença el Port de Balés situada a 19 km del port.

Camí de Mouleó Barousse

Peu del Port

Vam anar pujant molt a poc a poc amb alguna parada per descansar una mica. En una d'aquestes parades l'Arantxa va tenir un petit problema. Per tornar a arrencar i amb la carretera amb molt de pendent, no va poder arrencar amb prou força per posar la cala i al no poder treure l'altra, va caure de costat a plom, una caiguda d'aquelles tontes, però ja tenia un pelat al genoll i un altre al colze. Per sort no va ser res important.

Ja a pocs quilòmetres del port, vam fer una parada més per menjar una mica de fruita. Allà una bona sorpresa. Ens va avançar en Joan Llaneras amb qui vam poder parlar i fer-nos alguna foto. Ell anava amb tàndem i feien ports del Pirineu tot seguint el Tour, amb la seva família.
Per si no sabeu qui és en Joan Llaneras, podeu clicar a l'enllaç i també us deixo un petit retall dels seus grans èxits a nivell internacional.

Arantxa i Llaneras

Amb Joan Llaneras, una llegenda

Palmarés de Joan Llaneras

L'última parada va ser a només dos quilòmetres d'arribar a dalt, abans d'una rampa impresionant. Després d'aconseguir salvar-la, vam deixar endarrere la zona boscosa i vam poder veure com la carretera serpentejava en mig de prats davant nostre.

Últims kms del Port

A dalt, ens vam fer la foto de rigor i vam buscar un lloc des d'on poder veure el pas de la caravana publicitaria primer, i més tard, el dels autèntics actors de la cursa: els ciclistes.

Bona posició per veure els corredors

Després del pas de la caravana publicitaria

Port de Balés

Un cop ja havien passat els corredors, només ens quedava un vertiginós descens fins a Bagnères. Una gran jornada que havíem acabat amb èxit.

Dia 2. Ascenció al Col du Peyresourde

Bagnères - Peyresourde - Bagnères

Després de la dura jornada d'ahir, per aquest dia "només" teníem previst pujar al Col du Peyresourde des de Bagnères de Luchon i així també fer un tram de l'etapa del dia del Tour.

Perfil del Col du Peyresourde

Per no començar amb forta pujada des del principi, vam fer una volta a la població de Bagnères. Aquí el primer imprevist de la jornada. Portàvem tant sols 2 km i havia de parar just davant de l'hotel on s'allotjava l'equip "FDJ" per apedaçar la roda de davant de la meva bicicleta. Havia rebentat.

Un cop solucionat el problema i després de veure sortir alguns dels corredors cap al bus de l'equip, vam prosseguir la nostre marxa cap a la sortida del poble on començaríem la nostre particular etapa.

Fent esforç per pujar

Amb alegria a primera hora

Aquí no hi havia descans i ja des del principi les rampes eren força dures. Cal dir que tots aquests trams de pujada els fèiem acompanyats d'altres ciclistes aficionats i amb gent que esperava el pas de la cursa que també ens animaven perquè la nostre pujada fos de més bon portar.

La nostre sorpresa va arribar a només 6 km del final del coll quan uns gendarmes ens van dir que si volíem seguir pujant ho havíem de fer a peu. No podíem pujar a cavall de la bici. Es veu que ja començava a passar algun cotxe acreditat de la cursa i per evitar algun incident havíem de baixar de la bici. Nosaltres igual que tots els altres ciclistes, vam baixar de la bici, però quan ja no hi havia cap gendarme a prop, tornàvem a pedalar cap a la cima. Això ho vam haver de fer tres o quatre vegades, fins que més endavant i més a prop de dalt ja vam poder pedalar sense que ningú ens digués res.

Els revolts més durs del final del coll

Contents del que feiem

Els últims dos quilòmetres d'ascenció són espectaculars. Primer amb una recta bastant llarga i més tard amb tres revolts d'aquests tan pronunciats i amb un desnivell bastant considerable on ja esperaven molts aficionats a la cursa.

Veure aquests revolts i la gent ens va donar forces que fa una estona semblava que havien desaparegut, sobretot de les cames de l'Arantxa i arribar a dalt més fàcilment del que hauríem pensat

Sota la pancarta del Coll de 1ª Categoria

Col du Peyresourde

Camí que havíem deixat endarrere

Les bicis aparcades esperant els corredors

Els primers s'apropaven

Últims metres del coll pel grup del líder

Dia 3. Ascenció al mític Col du Tourmalet

Santa Marie de Campan - Tourmalet - Santa Marie de Campan

El Col du Tourmalet ens quedava una mica lluny de Bagnères, així que l'aproximació la vam fer amb cotxe. Vam passar pel Col du Peyresourde i pel Col d'Aspin abans d'arribar a Santa Marie de Campan on comença l'ascensió al mític Col du Tourmalet.

Perfil del Tourmalet

La casualitat va voler que aparquéssim el cotxe just al costat d'en Joan Llaneras a qui vam tornar a veure.

Amb el cotxe ben aparcat, cosa que hagués sigut difícil si haguéssim arribat cinc minuts més tard, vam plantar les cadires al boral de la carretera i vam esmorzar.

Ja amb les piles carregades vam anar cap al centre del poble on hi ha l'encreuament del port de muntanya.

Per sort els primers quilòmetres de pujada no eren massa durs i gràcies a la companyia de l'Aurora i en Rubén es van fer molt més assequibles. Ells dos són una parella d'Euskadi que acostumen a viatjar en bici, com bé ho reflexa el seu bloc. Els hi vam explicar el que estàvem preparant per aquest estiu i resulta que ells l'any passat van fer el camí a l'inversa. Des de Vitòria fins a l'Estartit.

Camí que havíem anat fent

La pujada és molt dura i espectacular. Fins i tot des d'algun punt de la carretera veiem el Pic du Midi de Bigorre amb la seva antena característica.

Pic du Midi de Bigorre

Després d'una parada, vam seguir pedalant tots dos cap a La Mongie, que és una estació d'esquí cinc quilòmetres abans del Col du Tourmalet.

La Mongie des del Col du Tourmalet

Un cop passada La Mongie, la pujada era molt dura. Per una part es notaven els quilòmetres que ja portavem a les cames i per l'altre, el calor i el pendent fins arribar a dalt del coll et feien suar de valent. Els últims 5 km amb pendent sostingut al 9%. No obstant pensar que seríem capaços de pujar a un dels ports més mítics del ciclisme mundial, ens va fer treure forces d'on quasi no en quedaven.

Col du Tourmalet

L'Arantxa al Coll

La llàstima és que aquí al Tourmalet no vam tenir la sort del dia abans. A uns 500 m del coll, els gendarmes ens van fer baixar de la bici i deixar la carretera. No ens va quedar altra opció que fer com les cabres. Pujar pels marges i arribar així a veure la pancarta del Coll.

L'únic però d'aquesta jornada, va ser que poc abans de que els ciclistes passessin per la Mongie, es va tapar el cel i això va fer que no poguéssim gaudir d'una vista meravellosa del transcurs dels últims 3 km dels ciclistes abans de creuar el coll.