Etapa 1. Torroella de Montgrí – Santa Pau 68 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Torroella - Santa Pau
|
Avui i sense temps
de
descansar començant les meves vacances de la feina, hem agafat la bici de bon
matí i hem començat el nostre particular viatge d’aquest estiu.
Amb el cel amenaçant pluja, hem sortit de Torroella poc
després de les 9 del matí. Avui ens esperava una jornada una mica llarga. Si bé
hem intentat configurar les etapes amb una mitjana d’uns 55 quilòmetres per
dia, avui per qüestió d’allotjament hem hagut de fer l’etapa una mica més
llarga.
|
Sortida de Torroella |
Ens hem dirigit cap al pont del riu Ter i hem agafat la mota
del riu amb direcció cap a Verges. Per camí sense asfaltar hem anat passant per
Jafre i Colomers on hem agafat un tram de la carretera principal per arribar
fins a Sant Jordi on ja hem trencat per arribar fins a Orriols on ha començat
la pujada, per una carretera de revolts que ens ha portat fins a Banyoles.
|
Sortint de Torroella amb el CASTELL al fons |
|
Amb Colomers al fons |
|
Camí de Banyoles |
Ja a Banyoles, hem descansat una estona al costat de l’estany
esperant l’hora de dinar.
|
A l'estany de Banyoles |
No eren ni les dues de la tarda que hem agafat la carretera
de Sant Miquel de Campmajor i Mieres per arribar fins a Santa Pau. Encara ens
quedaven 23 quilòmetres de pujada i no ens volíem arriscar a mullar-nos.
|
El nostre pas per Mieres |
És curiós com canvia la percepció de les coses en poc temps.
Aquesta mateixa ruta la vam fer ara fa un any a la nostre
volta a la provínciade Girona i ens va semblar molt més dura; sobretot a l’Arantxa que quan tant
sols quedava un quilòmetre per arribar a Santa Pau va haver de posar peu a
terra per descansar una mica. En canvi avui, hem pujat prou bé i hem pogut gaudir
de les vistes de la comarca de la Garrotxa.
|
Santa Pau |
|
Monestir de Ripoll |
Etapa 3. Ripoll - Berga 46.5 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Ripoll - Berga |
Ahir quan vam arribar a Ripoll vam estar una estona parlant amb el noi de l'hotel i li vaig preguntar quina era la millor opció per anar cap a Berga, si pujar una mica cap a Campdevànol per trencar des d'allà cap a Gombrèn, La Pobla de Lillet i arribar fins a Guardiola de Berguedà des d'on baixaríem cap a Berga o si pel contrari, era millor agafar la carretera que surt de Ripoll i passa per Les Llosses, Borredà i Vilada.
Aquesta segona opció, que jo creia que era per una carretera transitada, em va dir que era la millor ja que ens estalviaríem quilòmetres i que tampoc hi passen masses cotxes.
Doncs bé, avui al matí, a la mateixa hora que els altres dos dies, hem sortit de Ripoll cap a buscar el trencant de la C-26 direcció Berga. Ja des del principi aquesta carretera ens ha sorprès molt. Gens de trànsit i molta vegetació als voltants. Hem pogut pedalar de costat i comentar o gaudir dels llocs pels que anàvem passant.
|
Pedalant per Les Llosses |
Hem passat per moltes masies que hi ha en el terme municipal de les Llosses que, sorprenentment, és molt gran. Fins al final del terme municipal, ha sigut tot pujada, una pujada que si la comparem amb la d'ahir no ha sigut massa dura, però que tampoc tenia descans.
|
Mapa del municipi de Les Llosses |
|
Una de tantes pujades que anem fent |
Després d'una estona continuada de puja i baixa, hem arribat a un petit coll on vèiem el camí que havíem anat deixant enrere i el que ens quedava per davant. El paisatge més allunyat de nosaltres havia canviat. Si bé per darrera ha quedat el Ripollès i muntanyes amb força vegetació, per davant teníem el Berguedà i la Serra del Cadí.
Des d'aquest punt també hem pogut gaudir d'una bona panoràmica de Borredà, on després d'un parell o tres quilòmetres de baixada i amb poc més de 5 minuts, hi hem sigut.
|
L'Arantxa pedalant camí de Borredà (al fons) |
Les baixades d'avui eren per agafar-les tranquil.lament i mirant a cada costat de la carretera els paisatges que ens oferia la jornada.
|
Baixant cap a Vilada |
Passat Borredà i per un continuat puja i baixa hem arribat fins a Vilada on hem parat a menjar una mica de fruita. Hem seguit la carretera, ara una mica més ampla i amb una mica més de cotxes, primer cap a l'embassament de la Baells i més tard cap a Berga. Ens allotgem en un hotel de la part baixa del poble, així que demà i com qui no vol la cosa, ens tocarà un bon desnivell de pujada abans no agafem la carretera que ens ha de portar a Sant Llorenç de Morunys.
|
L'embassament de la Baells - Riu Llobregat |
|
Retol informatiu de Berga i La Patum |
|
Berga |
Etapa 4. Berga - Sant Llorenç de Morunys 34.02 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Berga - Sant Llorenç |
Tot i que quan ens hem aixecat estava plovent i pensàvem que fins aquí havia arribat la nostre sort amb el temps, al final s'ha arreglat el dia i hem pogut sortir de Berga amb bon sol.
Avui ens esperava una etapa curta però contundent (984 m de desnivell positiu) si fa no fa, com diumenge, però concentrats en molts menys quilòmetres.
Per començar una bona pujada per sortir de Berga, que ens ha permès veure unes bones panoràmiques de la ciutat de Berga i de part del Berguedà.
|
Berga i el seu entorn |
Mentre anàvem pujant hem anat deixant a la nostre dreta i una mica més elevat, el Santuari de Santa Maria de Queralt. Encara que hem sortit amb sol, segons anàvem pujant el cel s'ha anat tapant.
|
Santuari de S.M. de Queralt |
|
Pedalant amb el cel ennuvolat |
Més endavant i ja començat el Coll de la Mina, hem trobat un parell de ciclistes de la zona amb qui hem pogut compartir una estona del nostre viatge.
|
Coll de la Mina |
|
Companys de camí |
L'ascensió ha acabat en un túnel i una mica més endavant hem entrat a la província de Lleida deixant Barcelona enrere. Aquí el temps ha canviat considerablement i hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars.
|
El nostre pas pel túnel |
|
Bonica imatge després del túnel |
Quan només quedaven uns quilòmetres per arribar al nostre destí, i ja dins la Vall de Lord hem trobat el pantà de la Llosa del Cavall, que pertany al riu Cardener.
|
Pantà de La Llosa del Cavall |
Des del pont del pantà, només ens ha quedat fer una pujada d'un parell de quilòmetres per arribar a Sant Llorenç de Morunys, que tot sigui dit, ens ha sorprès molt positivament.
|
Sant Llorenç de Morunys |
|
Llàstima de fàbrica... |
Etapa 5. Sant Llorenç de Morunys - Organyà 52,25 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Sant Llorenç - Organyà |
No és gens fàcil trobar paraules per descriure la jornada d'avui.
Només
sortir de Sant Llorenys el terreny ja ha començat a inclinar-se cap
amunt, una pujada que ja de bon principi ha sigut força dura i que ha
durat uns 8 km que hem fet amb una hora. Ens ha portat fins al Coll de
Jou, al trencant de l'estació d'esquí de Port del Compte.
|
La Vall de Lord des del Coll de Jou |
No
cal dir que en tota la pujada les vistes cap a la zona on vam pedalar
ahir eren espectaculars. El poble cada vegada es feia més petit però a
la vegada es veia molt millor el pantà i tot el que l'envolta.
|
L'altre costat de Coll de Jou |
A
partir d'aquest punt hem començat una curta baixada pel costat d'uns
penya-segats i per una carretera més estreta, que després d'un llarg
puja i baixa ens ha portat fins al poble de Cambrils.
|
Baixada per uns llocs impresionants |
Aquí
i ja amb 29 km a les cames hem començat l'última pujada de la jornada.
Uns tres quilòmetres on hem pujat un desnivell de dos-cents que ens ha
donat entrada a la comarca de l'Alt Urgell.
|
A punt d'entrar a un túnel |
Els
últims 18 quilòmetres han sigut molt fàcils ja que han transcorregut
per una baixada fins trobar la carretera general (Lleida - La Seu
d'Urgell).
|
Una parada per recuperar forces |
|
La vall que ens queda davant nostre |
Des d'aquí hem hagut de fer cinc quilòmetres fins arribar a l'hotel a les afores d'Organyà.
|
Organyà de de l'hotel |
Etapa 6. Organyà - Tremp (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Organyà - Tremp |
Avui, tot al contrari que els altres dies, no hi ha massa a explicar.
Una cosa important, encara que ens veieu cada dia amb el mateix maillot, ahir vam fer rentada de roba. Per la propera rentada prometem foto.
La
sortida d'Organyà ha sigut per la carretera general fins a Coll de
Nargó, on ens hem desviat per una carretera secundaria que ens havia de
portar fins a Isona.
|
Perfil dels últims 14 km del Coll |
|
Coll de Bóixols |
Si
bé fins avui els ports o colls que pujàvem eren molt entretinguts per
les vistes que anàvem trobant, avui no ha sigut així. Pujada dura i
monòtona. Això si, al finalitzar el Coll de Bóixols hem gaudit de bones
vistes. Tant cap a l'Alt Urgell que hem deixat enrere com cap al Pallars
Jussà on hem fet entrada.
|
Vista de l'Alt Urgell. Al fons Coll de Nargó |
Després
d'una baixada de 200 m de desnivell ens esperava una petita pujada al
Coll de Faidella, on ja des d'aquí ha començat un llarg i divertit
descens fins al poble d'Isona.
|
Pintada curiosa a la carretera |
|
Pas pel Coll de Faidella |
|
L'Arantxa gaudint de la baixada |
A
partir d'aquest punt i a només uns 16 km de Tremp, ha arribat la part
més avorrida del dia. L'hem fet per carretera general, que tot i que
sempre tendia a baixar una mica, no deixava de fer lleugers tobogans que
et feien posar dret sobre la bici.
De Tremp no hi ha massa a dir, el poble, tot i ser capital de comarca, no té res i la veritat és que es veu molt antiquat.
Etapa 7. Tremp - Benabarre 47.82 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Tremp - Benabarre |
Ahir
quan vam mirar la ruta de sortida de Tremp, vam veure que es podia fer
drecera per un carrer del poble que conduïa cap a la carretera que ens
havia de dur a Pont de Montanyana. Per assegurar el tret, i no haver de
recular avui, vam fer una inspecció ocular del terreny fins que vam
arribar a la zona esportiva. Allà vam preguntar a una dona si anàvem bé i
ens va dir que sí. Així que ja no vam arribar fins al final.
Avui
hem agafat aquest camí i la nostre sorpresa és que estava tallat per
una bassa d'aigua. L'hem creuat com hem pogut, però el pitjor de tot és
que el camí, sense asfaltar tenia molt de desnivell i amb pedres que
dificultaven la pedalada. L'Arantxa ha baixat de la bici només de
veure-ho; amb una emprenyada... i jo he pedalat fins que he perdut
l'equilibri.
Ja
a la carretera, ha començat la pujada fins al Coll de Montllobar. En un
principi de bon fer i entretingut pels paissatges que deixavem enrere,
però a tres quilòmetres del coll, la pujada era d'un 10 %, crec que amb
això ja està tot dit.
|
A 9 km el % mitjà era del 5% |
|
A 3 km la pujada ja era més dura 10% |
|
El pendent queda demostrat |
|
Últimes rampes fins al Coll |
Un
cop a dalt el coll hem fet uns quilòmetres mantenint l'altura, amb
constants puja i baixa, fins que ha arribat la baixada fins a Camp de
Montanyana on el fet més destacable és que hem entrat a la Ribagorza
(Aragó).
|
Vista de Tremp i pantà de St. Antoni des del Coll |
|
La carretera que hem deixat enrere |
|
Fent el tonto dalt el coll |
En
aquest punt hem agafat la N-230 cap a Benabarre. Aquesta carretera és
la que baixa des de la Vall d'Aran cap a Lleida, així que és força
transitada; tot i que avui no passaven gaires cotxes.
|
Company de viatge |
|
Entrada a Huesca |
Després
de 22 quilòmetres per aquesta carretera i amb algunes pujades
considerables hem arribat al poble de Benabarre, que tot el contrari de
Tremp, sembla que és un poble força maco.
|
Castell de Benabarre |
Etapa 8. Benabarre - Aínsa 67.47 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Benabarre - Aínsa |
Deixem enrere el poble de Benabarre, lloc que ens ha agradat molt tant per els seus monuments com per la seva gent.
|
Deixant Benabarre enrere |
Avui
al contrari que els altres dies, hem començat amb una baixada bastant
forta fins a Torres del Obispo, on hem girat cap a Graus i hem passat
pel costat d'una església enclavada en mig d'unes roques.
|
Basilica de la Virgen de la Peña |
Passat
Graus, hem trencat a l'esquerra per agafar una carretera gens
transitada que ens ha portat cap a uns quants pobles impressionants. Si
bé és veritat que els primers quilòmetres han estat una mica avorrits, a
partir de Panillo la cosa ha anat canviant. Primer i com a gran
sorpresa, hem trobat un temple budista i poc més endavant el poble de
Pano a la nostre esquerra.
|
Temple Budista Dag Shang Kagyu |
|
Pano |
Després
de coronar el coll a 1092 m, hem començat un descens una mica perillós
per una carretera encara menys transitada i amb l'asfalt una mica
deteriorat. En aquest descens ens hem trobat amb el poble de Troncedo
que també llueix un castell.
|
Troncedo |
|
Formigales |
Més tard hem agafat una altra carretera que ens ha portat fins a Tierrantona; poble on fa quatre anys hi vaig fer una cursa d'orientació.
Passat
Tierrantona, hem tornat a la N-260 que havíem deixat enrere en dies
anteriors, que ens ha portat fins a Aínsa. Poble amb un casc antic ben
conservat que ara quan acabem d'escriure anirem a visitar.
|
Aínsa |
Etapa 9. Aínsa - Sabiñánigo 53.02 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Aínsa - Sabiñánigo |
Sincerament,
començar a pedalar avui em feia força mandra. Es preveia una jornada
avorrida per carretera nacional, amb cotxes, desnivell... i havent de
pedalar un darrera l'altre, pendents de la carretera en tot moment i
sense poder comentar els paissatjes o el que anàvem veient.
Per sort, tampoc ha sigut exactament així. M'he equivocat una mica.
Sortint
d'Aínsa, fins una mica després de Boltaña, hem tingut una mica de
vent de cares, que vulguis que no t'impedeix pedalar còmodament.
|
N-260 |
A poc a poc la carretera s'ha anat fent més estreta i amb pendent. Els
paisatges han anat millorant, amb el Riu Ara al nostre costat esquerra
molta estona. Aquí hi havia poc trànsit i els cotxes circulaven bastant lents.
|
Riu Ara |
Ha valgut la pena fer alguna parada per fer fotos. L'entorn ho mereixia.
|
Poble en ruïnes al costat del riu Ara |
|
Una bona parada |
|
Riu Ara amb la carretera que hem fet al fons |
Passant
el poble de Fiscal, la carretera ha tornat a ser ample i amb dos
carrils per pujar. Mala notícia. Sota el cartell posava que teníem
dos carrils durant 8 km. Això no era tot, poc després hem trobat un
altre senyal de perill amb un tant per cent de pujada del 8 % durant 2.5
Km i més tard un altre de 1 Km. Ha costat bastant, però seguim sense
estrenar el plat petit.
Per acabar l'ascensió hem passat per un túnel de 2615 m.
Des
d'aquí fins a Sabiñánigo ha sigut una llarga baixada d'uns 18 km de
molt bon fer, almenys durant els primers quilòmetres. Al final ha tornat
a aparèixer el vent de cares per donar-nos la benvinguda al poble.
Etapa 10. Sabiñánigo - Ansó 69.43 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Sabiñánigo - Ansó |
Avui
si que es pot qualificar l'etapa com a transició. Més que res pel
terreny pel que hem anat passant, carreteres principals i forces trams
sense boral. A part d'això i encara que sembli en el gràfic que hem fet
poc desnivell, al final de la jornada i degut al continuu puja i baixa
surten uns 900 m de desnivell positiu. Això no ens ha permès parar de
pedalar en quasi cap moment. Les baixades no eren prou pronunciades com
per parar.
Sortint
de Sabiñánigo ens hem trobat amb el Pirineu a darrera les muntanyes de
davant nostre. De fet fins a Jaca i si m'apures fins a Berdún no hi ha
gaire res més a destacar.
|
Pedalant de costat |
Puc
dir que a Jaca hem passat pel costat de la pista de gel, que per cert
és un pavelló amb un disseny molt modern. També a partir de la sortida
de Jaca hem coincidit en un tram amb el camí de Santiago que passa pel
costat de la carretera, i més tard hem arribat a Puente la Reina de Jaca
i Berdún. Si bé de la primera població no en destacaria res, la segona
tot i que no hi hem entrat, queda sobre un turó i la veritat és que
vista des de la carretera fa goig.
|
Pont d'entrada a Puente la Reina |
|
Entrant a Puente la Reina |
|
Berdún |
Aquí a Berdún hem agafat
la desviació que ens ha portat fins a Ansó. Una carretera en molt mal
estat, on s'ha de destacar que passada la població de Biniés, ha arribat
un tram impressionant del que ja m'havia parlat la meva mare. Ha sigut el pas per la Foz del mateix nom. La
carretera passava entre roques i hem tingut la sort de veure un voltor
de molt a prop.
|
El nostre pas per Biniés |
|
Tunel a les roques |
|
Foz de Biniés |
|
Ansó |
A partir d'aquí ha sigut un tram de pujada discontinua fins arribar a Ansó.
|
Una altra rentada de roba |
|
Perfil de la jornada. Ansó - Escaroz |
Sense
temps per despertar-nos, hem sortit d'Ansó amb una pujada curta però
forta que ens ha portat fins a Navarra i la Vall de Roncal. Durant la
pujada hem anat veient com quedava enrere el poble d'Ansó.
|
Entrada a la Vall |
A
partir d'aquí hem començat una llarga baixada on el paisatge i la
temperatura han canviat completament. Sincerament semblava que començava
la tardor; quina fred!
|
Una mostra del descens que ens esperava |
Hem
anat passant per forces pobles de la Vall de Roncal: Garde, Roncal,
Isaba... tots amb una arquitectura similar i amb un encant particular.
Realment molt macos.
|
El nostre pas per Roncal |
|
Fent el tonto en una pujada |
Després
de dies amb només pocs trams dignes de menció, avui hem tornat a fer
una etapa on en tot moment hem gaudit de les vistes i dels paisatges.
|
Una vista enrere. Camí que hem fet |
Ja
arribant a Ochagavia estàvem comentant que avui ens sentíem bé i que no
hagués sigut mala idea fer la jornada una mica més llarga. Com que el
maig passat vam estar per aquesta zona, recordàvem que ens havien parlat
d'una ermita que hi ha a la zona. Així que arribats al trencant que ens
portava a l'ermita, no ho hem dubtat i hem girat cap amunt. La primera
rampa ens ha fet dubtar, però finalment hem seguit pujant. Ha sigut un
desnivell de 4 km al 8.5% de desnivell positiu. Per gairebé acabar la
jornada no està gens malament; no?
|
A l'ermita de Nostre Sra. de Muskilda |
|
Entrada al recinte de l'ermita |
I un cop feta la baixada de retorn a la carretera, ja només ens quedaven tres quilòmetres fins a Escaroz.
Etapa 12. Escaroz - Eugi 60.72 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Escaroz - Eugi |
Tot i que sortint d'Escaroz havia parat de ploure, no hem tingut la mateixa sort que la resta dels dies. Avui la pluja ha fet acte de presència. Tot i això, podem estar contents que no ha sigut molt intensa ni constant i que l'entorn mereixia la pena.
|
Escaroz |
|
Jaurrieta |
Des de la sortida d’Escaroz hem anat trobant diferents pobles,
però no ha sigut fins a Abaurrea Alta que han començat a caure les primeres
gotes. Vaja, primeres gotes que al cap d’un moment ja era un ruixadet d’aquests
típics del nord. A partir d’aquest punt hem començat a baixar i no cal dir que
entre la temperatura que era baixa i les gotes de la pluja hem passat una mica
de fred. Per sort, la baixada ha acabat aviat i la pluja ha parat.
|
Alt de Remendia |
|
S'està preparant per ploure... |
|
Una parella perfecte. Quin toro!!! |
|
l'Arantxa baixant sota la pluja |
Amb bici, un cop ha parat de ploure t’asseques de seguida,
així que de problema; cap ni un.
Hem seguit per aquest tram en un constant puja i baixa fins
arribar al trencant de la carretera principal que va des de Roncesvalles cap a
Pamplona on nosaltres hem agafat direcció cap a la ciutat.
|
Abaurrea Baja |
|
Tapadeta per no mullar-se gaire |
|
Passant per Garralda |
La carretera ha continuat sent sinuosa amb fins a dos colls
més de muntanya. Vaja, petits colls. El de Mezquiritz (922 m) i el d’Erro (801 m).
|
Alt d'Erro |
En alguns moments hem compartit carretera o camí amb els
peregrins que van cap a Santiago, concretament fins a Zubiri que és on
nosaltres hem tornat a deixar la carretera i hem tornat a dirigir-nos cap al
nord per arribar a Eugi que era el final de la nostre etapa.
|
El nostre particular llibre de ruta |
El poble està molt ben situat, al costat del pantà que porta
el mateix nom i en una zona molt tranquil·la, com molts del pobles que hem anat
passant per aquestes carreteres.
|
Eugi des de la presa |
Finalment i si no hi ha cap contratemps, demà després d’una
llarga quilometrada arribarem a Donostia.
Etapa 13. Eugi - San Sebastià - Donosti 100.13 Km (wikiloc) (garmin)
|
Perfil de la jornada. Eugi - Donosti |
Tal com havíem decidit ahir al vespre, avui hem arribat a San Sebastià. No ha sigut difícil, però no ens han faltat alguns contratemps. La pluja i haver de compartir trams de camí amb la N-421 han sigut el pitjor de la jornada.
|
Pantà d'Eugi |
Hem començat el dia deixant el pantà d'Eugi endarrere i pujant cap al Coll d'Artesiaga. Hem passat per un dels millors paisatges de la ruta. El pas per el "Quinto Real", una fageda realment espectacular ha sigut meravellós.
|
El quinto real |
Un cop hem arribat al coll, hem parat una bona estona per gaudir dels paisatges i fer unes quantes fotos.
|
Coll d'Artesiaga |
|
Natura i fauna del coll |
|
Els núvols que ens esperen més avall |
Ja des d'aquí es veia que a més avall, cap a on nosaltres havíem de dirigir-nos hi estava plovent de valent. Els núvols així ho indicaven.
Quan encara no havíem fet un quilòmetre d'una baixada que es preveia llarga i amb molt de desnivell, ja ens ha començat a ploure. Tant és així, que al arribar a baix, al poble de Irurita anàvem ben molls i l'Arantxa fins i tot tremolava de fred.
|
Pluja en mig dels núvols |
|
Xop i fred |
Aquí hem tingut algun problema per trobar la carretera que ens ha portat fins a Lesaka. En principi havíem de seguir per la N-421b, però tant bon punt l'hem agafat, ens hem trobat amb un senyal de prohibit passar bicicletes. Hem hagut de tornar a recular i preguntar cap a on ens havíem de dirigir. A partir d'aquí hem anat intercalant una carretera secundaria amb gens de trànsit, amb algun tram de la N-421, que aquest cop si es permetia el pas de bicicletes en algun tram.
Ho hem anat fent així fins a l'encreuament de Lesaka on hi hem arribat per una via verda, que ens han dit que sortia des d'Elizondo. D'haver-ho sabut abans, ens haguéssim estalviat algun mal de cap i haguéssim pedalat molt més tranquils.
Aquest cop no s'acabava la jornada aquí, així que hem aprofitat per dinar a Lesaka i havent dinat prosseguir amb el nostre últim tram fins a la fi de la nostre ruta.
La tarda no ha sigut massa suau. Hem pujat dos colls amb un desnivell interessant. No per l'altura, però tenint en compte que Lesaka es troba a tant sols 73 m sobre el nivell del mar, els quasi 600 m del coll d'Aguiña ens han fet suar.
|
Una de les últimes imatges de Navarra |
|
Coll d'Aguiña |
I ja finalment l'últim port de la jornada i ha sigut el que ens ha donat entrada a la província de Gipuzkoa. Vulguis que no, veure el Mar Cantàbric des d'aquí dalt ha estat emocionant.
|
Gipuzkoa |
Els últims quilòmetres els hem fet per una via verda que ens han conduit fins a la Platja de la Kontxa. Un cop allà foto de rigor i cap a l'estació de tren, on ens hem dirigit a Hernani per deixar les bicis al magatzem de Nacex i que les portessin cap a casa.
|
Pedalant amb el Kursal a darrere |
|
La Kontxa |
Sense bicis ja podrem gaudir demà d'un dia turístic per San Sebastià.
San Sebastià - Donosti
Dia 15 d'agost, dia gran de la "Semana Grande de San Sebastián".
Des de les 10 del matí que hem sortit de l'hotel fins a les 12 de la nit hem estat voltant per la ciutat. A part de veure el més típic de San Sebastià (Ondarreta, Peine de los Vientos, La Kontxa, Catedral, Barri Vell...), hem gaudit d'algune dels actes que feien per celebrar la festa major. Concert de la Banda de música d'Irun, valls tradicionals bascs i els focs artificials al costat de la platja.
|
Peine de los Vientos |
|
La platja dels surfers |
|
La banda d'Irun actuant al boulevard |
|
Un grup de dansa ballant a la plaça |
|
Focs artificials des de la platja |
Aquí acaba tot, però vull destacar una última anècdota. A San Sebastià, hem conegut a la Chiharu (una noia japonesa) que feia un viatge de 10 mesos pel mon. Hem parlat una mica amb ella i hem quedat parats de lo bé que parlava el castellà, tenint en compte que quan va sortir de Japò no en sabia gens. La raó d'aquest aprenentatge ha sigut que la primera part del viatge l'ha passat a l'Amèrica Llatina.
Resum i reflexió final del viatge
La primera opció per aquest estiu era fer un altre viatge amb bici per Alemanya. Aquest cop el Riu Elba. No obstant, uns dolors al genoll em van fer anar posposant el tema fins que en el moment de tirar endavant algun viatge, l'opció de l'Elba s'havia encarit molt i vam haver de buscar una altre opció.
Després de mirar i remirar rutes pel sur de França, per Espanya... se'm va passar pel cap que fer un viatge en bici des de casa fins a la costa cantàbrica, més concretament a Sant Sebastià, podria estar bé.
El millor de tot és que a l'Arantxa li va semblar bé. Vaja ni s'ho va pensar, li va agradar de bones a primeres.
La ruta la vaig anar dibuixant des d'uns dies abans, buscant quin era el millor trajecte possible, tenint en compte paisatges, ports de muntanya, percentatges de pujada... Així mica en mica i anar resseguint el Prepirineu vaig anar trobant carreteres secundaries, carreteres per les que passaven molt pocs cotxes, on cada pedalada a part de l'esforç que suposava, era una pedalada més d'alegria i de gaudir el viatge i els molts paisatges diferents que anàvem trobant.
Des del primer moment sabia que ens ho passaríem bé, però tampoc em pensava que tant. Si heu llegit el bloc, heu anat veient que gairebé un dia rere l'altre deia que havíem passat per algun lloc espectacular.
Ha sigut un viatge memorable i poder-lo gaudir al costat de l'Arantxa ha sigut el millor de tot. Ara ja toca anar posant fil a l'agulla pel viatge de l'any que ve.
Quilòmetres totals: 769 Km
Desnivell acumulat de pujada: 14645 m
Els millors moments:
-El tram de l'últim dia entre Eugi i Irurita.
-El dia de Benabarre, passar per Pano, veure aquell poble va ser espectacular.
-La pujada i baixada del Coll de Jou des de Sant Llorenç de Morunys.
-El petit tram de la Foz de Biniés
-El tram d'Olot a Sant Joan de les Abadesses i des de Ripoll fins a Vilada.
-Des d'Escaroz fins a Eugi. I tot Navarra en general.
Vam tenir sort:
-No hem tingut cap averia en tot el viatge.
-Haver esquivat la pluja fins al penúltim dia.
Dades curioses:
-Trobar el monestir budista a prop de Panillo.
-No coincidir a cap festa major per un o dos dies de diferència. Exceptuant la de Sant Sebastià.
-Encara que sembli mentida, hem trobat gent molt amable a tot arreu.
Menjar:
-Tots els llocs on hem menjat serien per repetir, a excepció del dinar de Tremp i el dinar de Sabiñanigo; aquest últim recomanació de l'hotel.
|
Amb la millor!!! |
2 comentaris:
Nens sou uns autèntics cracks. Paisatges que enamoren.
No he pogut llegir les vostres cròniques abans no obstant avui he xalat de valent.
Pues muy chulo también el blog de este viaje veraniego, aunque parece que no lo fue tanto por el tiempo que os recibió en Euskal-herria. Pero es lo que tiene estas tierras, que son muy bonitas y verdes, pero gracias o por desgracias a llover tanto.
Pues eso que nos alegramos de que disfrutarais del viaje.... y nos vemos pedaleando algún otro coloso pirenaico.
Publica un comentari a l'entrada