Primer contacte amb Nicaragua

Hola!!!

Que tal? De moment per aquí tot bé. Vam arribar a Matagalpa el dimarts a la tarda després de 2 hores d'avió fins a Paris, quasi 10 hores fins a Miami i 2 hores més per arribar a Managua. Tot això amb aviò tenint en compte que vam estar parats a Paris i Miami una bona estona per tema de tornar a passar controls de seguretat, passaports...

Al final ja a Managua ens esparava un noi de la contrapart (la ONG que ens acull aquí) per portar-nos fins a Matagalpa. Vam tardar més de dues hores per la carretera panamericana, però que la vam deixar per agafar una carretera amb trocets sense asfaltar i més semblan a un camí de carros que no pas a una carretera normal i corrent.

Anavem amb furgoneta. Una furgoneta on anaven el conductor, el noi que ens va vindre a recollir, nosaltres set i tres noies que es van colar amb nosaltres per anar fins a Matagalpa. Dic que nosaltres set perque en Pep sembla ser que va tindre algun problema a Miami i no el van deixar passar per agafar l'aviò que ens havia de portar fins aquí. Ara estem esperant rebre noticies seves per saber on para i amb quin aviò vindrà. La sort és que es va quedar ell i també un parell de nois també de SETEM que van al camp de Somotillo. Aquests són de la zona de Manresa. Vam fer tot el viatge amb aquest grup i la veritat que molt bé.

Tornant al tema la furgoneta... deu ni doret quina furgo. Fotia una pudor a fum. Donava la sensació que estigués foradada de sota o d'algun lloc i que tot el fum que sortia del tubo d'escape entrés cap a dins. De totes maneres vam arribar bé.

Quan vam arribar cap allà a les 8 del vespre ens van portar a sopar aquí a Matagalpa en un restaurant italià. Vam menjar pasta. En aquest lloc ens van presentar una noia anglesa que es veu que ja porta anys aquí a Matagalpa i treballa per aquesta gent de CECOCAFEN que són els que ens acullen aquí. Suposo la tornarem a veure algun dia d'aquests.

Ah, aquí a Nicaragua hi ha 8 hores de diferencia amb Catalunya. Per lo tant ahir dimarts el dia va tindre 32 hores. Estavem reventats perque la nit de dilluns no vam dormir gens. Vam estar a Barcelona al pis d'en Jordi i va vindre en Damià. És un dels nois que va estar a un camp a Mèxic. Vam estar parlant tota la nit fins les 4 que vam agafar el taxi a Colon per anar fins a l'aeroport de Barcelona.

Al matí a l'aviò de Barcelona cap a Paris vaig dormir només cinc minuts perque quan estava agafant el son fort van portar l'esmorzar i em vaig desvetllar. De fet em va anar de conya perque així vaig poder dormir a l'aviò que ens havia de portar fins a Miami. Un Jumbo igual que el que vam agafar per anar fins a la gran final de Glasgow. La llastima és que aquesta vegada anava en segona classe i que l'espai entre seients era molt estret. Si clar... un s'acostuma a volar en primera en un super Jumbo i quan a de tornar a la vida real tot es pitjor; jajaja.

El trajecte era de cap a 10 hores i estic segur que en vaig dormir entre 5 i 6. El que passa és que dormia super malament i m'anava despertant cada mitja hora. Va anar prou bé perque vaig arriba a Managua bastant descansat.

L'aviò que vam agafar a Miami era de la companyia TACA. Molt més ampli i comode que el ditxòs Jumbo. Vaig estar amb dues noies de les de Manresa i vam xerrar tot el camí. Elles arribaven ahir amb nosaltres i tornen cap a casa el dia 31 d'agost. Un mes sencer per Nicaragua.
L'hotel en el que estem és per veure'l. No està malament, però aquí dubto que trovessim un hotel en aquestes condicions. La veritat que bastant xungo. El sostre de les habitacions és de plaques de guix i tot i que a la nostre habitació (estic amb l'Oriol) no ho sentiem, a l'habitació d'en Jordi si que es podia sentir alguna rata com caminava per allà sobre.
Avui al matí estem voltant per la ciutat de Matagalpa. Una mica ciutat sense llei. Es veu segura, no em fa patir gens la seguretat. Carrers amb pujada i voltada de muntanyes verdes pels voltants. Hem voltat una mica hem fet quatre fotos i ens hem apalancat en un parc a seure un rato. Ens estem adaptant a l'horari d'aquí.

Vam anar a dormir a les 10 del vespre (les 6 del matí hora vostre) i ens hem aixecat entre 5 i 6 del matí que ja era ben clar. Suposo que el nostre horari aquí serà aquest. No és gens raro perque el que sembla aquí és que la gent viu molt amb l'hora del Sol.

Ara hem quedat amb en Santiago, que és un home de la contrapart, per anar a dinar a un restaurant d'aquí al costat. Hi hem passat fa una estona i sembla a ser que està prou bé.
El clima aquí, és bastant càlid. Segons sembla, aquí ara és hivern però el temps és bastant calurós. Això si, es pot posar a ploure en qualsevol moment. La sensació al sortir de dins l'aeroport de Managua va ser de entrar a una sauna. Mai m'havia trobat amb un clima tant càlid i húmit a la vegada com ahir a Managua. Aquí a Matagalpa tot i no ser tant intensa l'húmitat, també fa força calor.

Bueno, he aprofitat per fotra aquesta super parrafada perque ara si que no sé quan tornaré a tindre internet. A l'hora de dinar hem de parlar de que fem en els propers dies. Tant pot ser que anem a alguna comunitat com que aprofitem per estar algun dia més per la ciutat. Ja ho veurem.
Esperem que en Pep arribi aquesta tarda i que poguem tornar a ser tots vuit.

Apa, que vagi molt bé per aquí i ja aniré trucant quan pugui.

Albert

PD. Almenys el primer Nicaragüenc amb el que vam parlar sabia que a Barcelona existeix l'Espanyol. El tema el va treure ell. I tot i que era culé, això ja és per estar orgullós.