dimarts, 17 de març de 2015

Els meus amics runners

Un cop feta la Marató de Barcelona, i uns dies abans de fer la crònica aquí al bloc, faig aquest post dedicat als meus amics runners.

Els meus amics runners, del grup de wattzap del mateix nom són en Joan Alsina, en Carles Bellapart i l'Arantxa (bé, l'Arantxa no és només amiga...). El grup de wattzap, des de diumenge i per uns dies es diu "Tots amb l'Oli". Ells han sigut els que més m'han animat aquests quatre mesos d'entrenaments inacabables, de mals de cap amb dolors a les cames, genolls, turmells... Mil interrogants i cabòries que no em van deixar tranquil ni la última setmana d'entrenament.

Gràcies a ells, amb els seus ànims vaig aguantar les últimes tres setmanes. Estava fart d'entrenar i no em sentia segur d'estar prou preparat. Els missatges i converses de wattzap de cada dia em van anar motivant.

En Joan; si entreu al seu bloc veureu de tot el que és capaç. Un tiu molt gran. Amb una gran experiència amb curses llargues. Aquest any si tot va bé farà la seva 30ena Marató. No té fre i a part de maratons, ja té a les seves cames alguns Ultra Maratons i curses de 100 Km.

En Carles, que ha anat fent les seves curses i marxes varies, fins a arribar a fer la mitja marató d'Empúries de l'any passat. Quan hem pogut ha sigut un gran company en sortides de diumenge i també en curses o marxes. Ara no pot córrer, però tornarà, i tant que tornarà. No sap quan podrà tornar a el seu pàdel i a les seves marxes, però quan torni a estar bé, serà capaç de fer el que es proposi. Les marxes t'esperen amic!!

I l'Arantxa. Una crack; i no perquè ho digui jo. Ho és de veritat. Ja no sé quantes mitjes maratons porta a les seves cames, una de les quals amb podi inclòs. Dues maratons amb una gran marca personal de 3:38 h i tot un reguitzell de curses de muntanya i d'altres de 10 km, amb uns quants podis a les seves cames. A part de tot això, ella és qui més m'ha animat tots aquests anys que he estat parat per lesions. La que més m'ha animat a tornar a córrer i a afrontar nous reptes. Sense ella, no ho hagués aconseguit.

Moltes gràcies amics!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Osti tu! Moltes gracies per aquestes paraules Oli!
S'agraeixen de tot cor!
Ha sigut un plaer fer-te costat i ho seguire fent sempre. Pq ets un tiu fantastic!
Anims i a seguir q aixo, per tu, no ha fet mes q començar!

Carles