dilluns, 31 de març de 2014

La meva particular marató de Barcelona

Aquest cop torno a escriure sobre una cursa a la que tampoc he participat; no és la primera vegada, però espero que no sigui un costum.

Va ser el cap de setmana del 15 i 16 de març quan amb l'Arantxa vam anar a Barcelona on ella el diumenge 16 participava a la seva segona marató. Jo, com ja vaig comentar en algun post anterior, vaig haver de deixar els entrenaments per culpa de la periostitis i més tard per culpa de la grip que em va deixar K.O. i sense forces ni ànims per seguir amb l'entrenament específic de la marató.

El dissabte cap al migdia ens vam trobar amb l'Arantxa a la Plaça d'Espanya a Barcelona. Ella arribava de Madrid i jo amb tren des de Torroella. Vam anar cap a l'hotel on havíem de passar la nit a deixar la maleta i ja de seguida vam anar cap a la fira del corredor.

A la fira va poder agafar el dorsal i també la samarreta que regalen a tots els participants de la marató. He posat un enllaç a la paraula samarreta perquè això mereix una menció a part. Jo no ho podria explicar millor que aquest noi. Molt trist que després de pagar més de 70 euros et donin aquest "drap" que no et vindrà de gust fer servir i que no podràs lluir orgullós/a en els teus propers entrenaments de cares a afrontar nous objectius.

Bé, deixant de banda el tema de la samarreta, vam anar a fer un vol per la fira. Una fira molt més gran que la de Madrid i on a part de la marca Asics, que hi tenia forces metres quadrats, també hi havia moltes altres marques comercials de diferents productes esportius; però potser el més motivador de tot, és quan arribes a la zona on hi ha tots els apartats destinats als organitzadors d'altres curses. Poder voltar per allà i agafar publicitat de les maratons que s'organitzen a altres ciutats està d'allò més bé. Exemples: Escala Empuries, Madrid (foto amb en Chema Martínez), A Coruña, Munich, València, Castelló (simpàtics i a més van regalar un samarreta de l'edició de l'any passat a l'Arantxa), Dusseldorf (una noia molt simpàtica ens va donar tota la informació i a destacar d'aquesta marató, que quan arribes a meta et donen cervesa)... i així un llarg etc. de curses.
Amb Chema Martínez

Ja arribat el diumenge i després d'esmorzar a les 7 del matí, vam anar cap a l'Avinguda Maria Cristina que és on hi ha la sortida de la marató. Vam poder fer alguna foto i ens vam dirigir cap a les Fonts de Montjuïc on l'Arantxa va poder fer l'escalfament previ a la cursa. Tota la zona estava plena de corredors i l'ambient que es respirava emocionava només de veure-ho.

Amb l'Arantxa vam acabar de repassar els llocs on jo l'esperaria per animar-la, donar-li gominoles, clinex o qualsevol cosa que pogués necessitar.

Ara ve quan hauria d'explicar la cursa, però com que no la vaig fer explicaré on vaig poder veure passar els corredors.

Primer de tot em vaig posar a l'entrada del Carrer de Sants on vaig poder veure tots els corredors fins que va passar l'Arantxa. Els primers van ser els que competeixen amb cadira de rodes i tot seguit els que van amb cadira de rodes, però portats per amics, companys que volen fer la marató amb ells; gent que per A o per B, tenen alguna lesió mental o física important i que no poden fer-la per ells mateixos. Sincerament va ser el moment més emocionant de la prova. Molt més que veure els kenyans o els altres corredors capdavanters.

A partir d'aquí va començar la meva marató. Amb el metro i d'una estació a l'altra, fent la meva particular "cursa".

De Plaça d'Espanya, cap a Ma. Cristina, per la linia tres del metro i amb ganes de veure-la passar pel quilòmetre 7.5.

El seu pas pel quilòmetre 7,5


Després de Ma. Cristina cap a Verdaguer per veure-la agafar l'avituallament del quilòmetre 15.


Quilòmetre 15

Vinga corre-cuita cap a la Meridiana, estació de Metro Sagrera on vaig tenir la sort de veure-la passar pel quilòmetre 19 i després creuant la Meridiana per sota, també la vaig veure passada la mitja marató al quilòmetre 21.2.

Quilòmetre 21.2

Quilòmetre 19










Encara em quedava algun viatge. Ara tocava anar fins a Glòries on la vaig veure passar pel quilòmetre 28.5. En aquest punt havia afluixat una mica el seu ritme i val a dir que la vaig veure una mica cansada.


Quilòmetre 28.5


Ara em tocava la penúltima estació de Metro Urquineona. Hi vaig arribar molt aviat. Era el quilòmetre 37 i no vaig parar d'animar ni un moment a tots els participants de la marató. Només els quedaven 5 quilòmetres; potser els més durs de tots, i per això mateix no podia deixar de cridar i donar-lis ànims a tots. Jo mateix m'anava animant i tot i que físicament no estava massa bé, vaig decidir que acompanyaria a l'Arantxa des d'allà fins al quilòmetre 42, just abans d'afrontar la recta d'arribada. Aquell moment era seu; no podia entrar amb ella, crec que aquest moment s'ha de viure sol i gaudir-lo. Són 4 mesos amb entrenaments i creuar la línia d'arribada és el premi final.

Plaça de la Catedral quilòmetre 38

Pas pel quilòmetre 37









Per sort en el seu pas pel quilòmetre 37, anava molt millor que no pas uns minuts abans en el 28.5. Suposo que amb tants de quilòmetres i amb tanta calor; temperatura superior als 20 graus i molt de sol, és normal que es passi algun moment més difícil.


Prop de Colón quilòmetre 39
Passat el 40 en el Paral.lel












Després d'aquests moments, ens vam trobar prop de les Fonts de Montjuïc. L'Arantxa ja lluïa la seva medalla que l'acreditava com a finisher, però el més important de tot a part d'acabar bé i sense masses molèsties és que va baixar el temps de la marató de Madrid amb 13 minuts. Amb un temps de 3:37:43 h. El pas per la mitja marató va ser amb un temps de 1:45:45 i la segona mitja 1:51:59.


Recta final!!!
Amb la medalla!

I aquí va acabar la meva particular marató. No estava tant cansat com els corredors, ni molt menys, però el meu tute de metro amunt i avall ja me'l vaig fer.

A veure si algun dia la puc fer jo.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

Soc el Jose Luis, qui va escriure l'article de la samarreta. Nomes volia agrair-te la mencio.
En endavant ja tens un altre seguidor.
Gracies.
Jose Luis

Albert Olivé ha dit...

Jose Luis, gràcies per passar-te per aquí. La meva xicota ha pensat el mateix que tu al veure el teu escrit sobre la samarreta. No ho podies explicar millor.
I perdona per haver posat l'enllaç sense demanar-ho. No pensava que ho arribessis a saber. Sóc un ignorant.