diumenge, 31 de juliol de 2011

Olla de Núria 2011

Després de molts de dubtes i de no saber si arribaria prou preparat a la meva cursa de l'any, va arribar el dia.

Va ser el 17 de juliol. Arribava a l'Olla amb forces dubtes de si estaria prou preparat per acabarla. He passat uns mesos molt difícils i entre alguna petita lesió i altres problemes que per sort ja s'han solucionat, vaig poder còrrer l'Olla.

Els últims entrenaments havien anat de diferent manera. Si ve algun em va sortir prou bé; com pot ser la "Marxa puja i baixa de Begur", ni va haver algun altre en el que no em sentia amb forces, les cames em flaquejaven i no trobava ni el ritme ni la manera de tornar a còrrer. Un exemple va ser la setmana anterior a l'Olla, on un simple entrenament de 17 km, amb algun petit desnivell, no el vaig poder aguantar. Així que de cares a la cursa tot eren incògnites.

Després d'una setmana de descans, vaig arribar a Núria sense saber ben bé com m'aniria la prova. No estava tant nerviós com l'any passat, però en el moment de l'entrega dels dorsals no estava prou bé. Estava motivat, però preocupat i nerviós per altres coses que em rondaven pel cap.

Es va donar el tret de sortida a les 9:15, i vam enfilar cap al cim del Puigmal, on vaig pujar a un ritme bastant bo, tot i que més tard m'adonaria que havia sigut massa ràpid. D'aquí cap al coll de Finestrelles vaig anar prou bé. A partir d'aquí, tot i que em sentia prou bé, les forces em van començar a flaquejar i va ser al arribar al Pic de Nou Fonts on ja vaig notar que em passava alguna cosa i que no tenia forces. Vaig baixar fins al Coll de Nou Fonts i allà vaig tenir sort de l'abituallament. Vaig beure tant com vaig poder i vaig agafar un gel energètic i unes quantes gominoles "ositos" que més endavant em van permetre acabar la prova.

Crec que mai m'havia sentit tant malament com en aquests moments a Nou Fonts. No tenia forces i vaig tenir sort que l'Arantxa em va acompanyar un rato fins al coll de Nou Creus. A partir d'aquí ja recuperat, vaig haver de pujar l'últim pic i llavors 5 km de baixada fins a Núria.

A la baixada tot i ser més fàcil i menys tècnica que la de l'any passat, vaig tornar a patir força. Anava bastant just de forces i em costava còrrer.

Al fer la volta per darrera del Santuari, vaig posar bona cara, una rilla i vaig afrontar la recta final.

Tot i no haver fet una bona cursa, vaig aconseguir baixar 10 minuts el temps de l'any passat i acabar amb 3:57 h. Van ser 21'670 km; amb un desnivell acumulat de 4000 m.

Ara em queda el bon record de la prova i intentar arribar més ben preparat a la de l'any que ve.

1 comentari:

Marc ha dit...

Hola Albert!
Per no anar "gaire" ben preparat, vas fer una molt bona cursa. Oi tant!!!
Salut i fins la propera!