Fa uns mesos quan la Cristina em va comentar que anaven a Venezuela amb dues amigues seves, no m'hi vaig pensar massa i vaig acceptar l'oferiment i m'hi vaig apuntar. Sabia que la cosa aniria bé, però mai hagués pensat que ens ho passessim tant bé tots quatre.
Ensurt al arribar a l'aviò que ens portava a Caracas i veure que a la cua encara no hi havia cap de les tres noies. Per un moment vaig pensar que les hauria d'esperar un dia a Caracas fins que arribés el següent avió. Per sort, no va ser així i un cop ja dins l'avió van arribar les dues "angleses", a la Cris ja l'havia trobat a la porta de l'aviò.
Un cop a Venezuela ja tot va anar sortint rodat. Ens esperava en Luís, que ens va canviar uns quants dolars per moneda del país i ens va portar fins a Ocumare des d'on vam fer alguna excursió maritima per platges del Caribe. Van ser dos dies molt intensos i sense parar; com quasi tot el viatge. Llavors va arribar el dissabte. Vam fer nit a l'autocar de camí a Merida on vam tindre sort i vam trobar un tour a primera hora del matí per anar cap a "Los Llanos". El nostre guia en Joan, un alacantí que ja porta uns 15 anys a Venezuela. Un altre cop va anar tot molt bé. Crec que aquest home feia temps que no s'ho passava tant bé amb un grup de turistes. Dins la seva "presidencial" vam cantar cançons de totes les epoques...
Va arribar el tour de Canaima i Salt Angel. Tres dies amb celebració inclosa de l'aniversari de la Cris. Pastís davant mateix del Salt Angel. Impresionant. Ens vam quedar sense paraules al veure l'ho impresionant i majestuós que es veia el Salt des del mateix campament on haviem de dormir.
I finalment un parell de dies de veler a Los Roques. Aquí el temps no ens va acompanyar. Vam tindre pluja el primer dia i el nostre capità (en Cholas) no va voler aventurar-se a sortir a navegar amb aquell temps. De totes maneres no ens vam aborrir ni un instant. El segon dia si, pesca, esnorquel, bon peix per menjar... i moltes estones de riures amb en Cholas i en Juan Car.
El final va arribar; un altre cop a l'aeroport de Caracas. El viatge és inesborrable, aquests 13 dies han sigut impresionants i ho hem passat molt bé. Ara puc tornar a dir que ha sigut junt amb el camí de Santiago, el millor viatge de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada