Penso que aquest blog que porta el nom de Torroellenc, no pot començar d'altra manera que no sigui amb la nostra sardana. La que porta el nom del nostre poble i que el mestre Vicenç Bou va compondre. Crec que no hi ha cap torroellenca o torroellenc a qui no se li posi la pell de gallina al sentir aquesta sardana a la Plaça de la Vila del nostre poble.
Torroella Vila Vella
Prop del Ter i al peu de la muntanya,
vora el mar bell i altiu;
sota un cel rogent de tramuntana:
-Ets espill de l'Empordà!
-Ets espill de l'Empordà!
Tens l'encís de la nostra Costa Brava,
sol ardent, radiant;
tot el goig d'un viure ple d'insomni.
-Jo et tinc dintre del meu cor!
-Jo et tinc dintre del meu cor!
I ets la pubilla de la nostra terra, oidà!
Oh, Torroella, vila vella,
vila del meu cor,
Si sabessis com t'enyora
qui està lluny de tu.
Tes muralles mil·lenàries,
tos carrers estrets,
jo els estimo molt més
que tot el món.
Del Tamariu fins a les Dunes,
camps oberts de fruita i de perfum.
Déu te guard, oh! gaia vila meva,
esclat del cor...
Des de l'alterós i esvelt Montgrí,
albiro les grises Illes Medes
i els camins gemmats de la Resclosa,
dels meus amors... amors.
